MEDITACIONS SETMANA SANTA 2

   

DIVENDRES SANT

PASSIÓ  DE  NOSTRE   SENYOR   JESUCRIST    

  Jesús davant d'Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere

(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)

12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»

15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. 16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:

--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?

Ell respongué:

--No, no ho sóc pas.

18 Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.

19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:

--Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit.

22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:

--¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?

23 Jesús li respongué:

--Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?

24 Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.

25 Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:

--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?

Ell ho negà:

--No, no ho sóc pas.

26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué:

--Però si jo t'he vist a l'hort amb ell!

27 Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.

CRUCIFIXIÓ I MORT DE JESÚS (Marc 15, 21-41)

1.- Camí del Calvari. Contemplar l’ambient, les persones, la cridòria, les diverses actituds i reaccions. Contemplar sobretot Jesús des del més extern al més intern. Com l’acompanya Simó de Cirene. Acompanyar a dur la creu. (Mateu 27, 32)

2.- El claven a la creu. Veure, escoltar el soroll dels martells. Penjat. Plorar davant d'una persona tan i tan bona i tan i tan maltractada. (Mateu 27, 39-44) Les diverses actituds davant de la creu. Repassar una a una les paraules de Jesús. (Mateu 27, 46; Lluc 23, 24; Lluc 23, 42-43; Lluc 23, 46; Joan 19, 26-27; Joan 19, 28; Joan 19, 30) Anar repetint cada paraula i reflexionar sobre el seu missatge i actualitat. Un Déu clavat a una creu... signe del cristianisme, cosa realment inaudita. I tot per amor... també a mi.

3.- Contemplar la mort de Jesús. En els darrers moments i davant d’aquell cos derrotat definitivament segons el ulls humans, fer la meditació que hi ha a continuació:

Mirant un Sant Crist

Tens al davant una imatge de Crist, clavat a la creu. Potser entre les teves mans. La mires llargament. Després estàs una estona amb els ulls tancats i vas dient interiorment: “I tot això per a nosaltres, i tot això per a mi. Jesús, t’estimo.“

Deixa't seduir per tant d'amor.

Aquesta és una estona en què estàs vetllant un home assassinat, que era innocent, molt important per a tu, com un gran amic, més encara. Fa poc que és mort, asfixiat. No ha pogut fer l’esforç d'agafar aire i respirar. Estava desfet. Feia massa hores que el torturaven, físicament, psíquica i moral. Ja no li quedaven forces.

Contemplo els seus ulls. Exteriorment semblen entelats per una boira trencada. Ulls que ja no miren, ulls que no hi veuen. Durant molts anys, amb ells havia contemplat tantes coses, tantes persones, tants paisatges. Havia après a mirar veient de menut la seva Mare. Ulls de comprensió, de comunicació, de complicitat. Tothom s’hi reflectia millorat. Ara, morts, acabats, sense llum, apagats. Aquí els tens, era una mirada de vida, de la Vida. Podria jo en endavant mirar amb un ulls com van ser els de Jesús?

Contemplo les orelles. Sensibles a tota mena de prec i de plor, obertes, tot hi arribava i es comunicava directament amb el cor. Ara, desfetes, resten sordes. No sent res, ni la veu estimada de la Mare, dels amics, de tantes persones que li comunicaven llurs vides. No hi ha so, no hi ha música, ni vent, ni ocells. Podria jo en endavant escoltar amb una oïda com va ser la de Jesús? 

Contemplo la boca.  Havien sortit d’ella mots, noms de persones, discursos, pregàries, consells, silencis. Ara mig oberta, sagnant, seca, morta. Han tancat la boca al just, al tendre, a l’home bo, a Aquell que va passar la vida fent el bé. Podria jo guardar en el meu cor les seves paraules, i intentar de parlar des d'elles, com a bon deixeble, fent-lo present en el meu ambient?

Contemplo tot el seu cos. Mans clavades, cosides a la fusta, mans que van beneir, curar i acariciar. Peus també cosits amb claus, desfets, peus que van caminar totes les rutes del seu poble, incansables cercant l’ovella perduda. Cos triturat pels assots, cor obert per una llança, un cos humà, bell, i ara  esmicolat i ferit per tot arreu, insensible i mort. Podria jo, mentre visqui, ser una mica com el cos de Crist, per als altres?

Silenci. Acaben els mots. Aquest és el teu Déu. Aviat la Vida vencerà sobre la mort, l’Amor sobre l’odi. Serà una cosa inaudita. Mentrestant, silenci, que tot calli, tu també... i adora.