NECIS
Neci…
Així passa amb tothom qui reuneix tresors..
Tret
de la predicació de Jesús és, tal volta, la lucidesa
amb la qual desemmascara el poder alienant i deshumanitzador
que amaguen les riqueses.
La
visió de Jesús no és de moralista que es preocupa de
com adquirim nostres bens i com els usem. El risc del qui
viu fruint de ses riqueses és oblidar la seva condició
de fill de Déu Pare i de germà de tots els homes.
Aquí
el crit d'alerta de Jesús: “No podeu servir a Déu
i als diners”. No es pot ser fidel a
Déu Pare, que cerca la justícia, la solidaritat i la
fraternitat de tots els homes, i viure pendent dels bens i
riqueses.
Els
diners poden donar poder, fama, prestigi, seguretat, benestar...
però, en la mesura que esclavitzen la persona, la tanquen
a Déu Pare, la fan oblidar la seva condició d'home i
germà, i la porten a rompre la solidaritat amb els
altres. Déu no pot regnar en la vida d'un home dominat
pels diners.
L'arrel
profunda està en que les riqueses desperten en nosaltres
la necessitat insaciable de tenir sempre més. Aleshores
creix en la persona la necessitat d'acumular, capitalitzar i
posseir sempre més i més.
Jesús
considera com a vertadera locura, insensatesa i alienació
la vida de tots aquells terratinens de Palestina, obsessionats
per emmagatzemar les collites en graners cada cop més
grossos. És una vertadera idiotesa consagrar energies,
imaginació, temps i esforços per adquirir i conservar
nostres pròpies riqueses.
Quan,
al final de la vida, Déu s'acosta al ric per a recollir
sa vida es mostra que l'ha feta malbé. Li manca
contingut i valor: “Neci...Així passa amb tothom que
reuneix tresors per a ell mateixi i no es fa ric als ulls
de Déu...”
Un
dia el pensament cristià descobrirà amb claretat la
profunda contradicció que hi ha entre l'esperit que anima
el capitalisme i l'esperit que anima el projecte de vida
volgut per Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada