CREURE
SENSE AGRAIR
El
relat comença contant la curació d'un grup de deu
leprosos pels voltants de Samaria. Però, aquesta vegada, Lluc
no esmenta els detalls de la curació, sinó la reacció
d'un dels deu leprosos quan es veu curat. L'evangelista
descriu totes les seves passes, ja que vol sacsar la fe
rutinària de molts cristians.
Jesús
ha demanat als leprosos que es presentin als sacerdots per
a assolir l'autorització d'integrar-se en societat. Un
d'ells, però, samarità, quan es veu curat, no va cap als
sacerdots, torna enrere a cercar Jesús. Comença per ell
una vida nova. En endavant, tot serà diferent: podrà viure
de manera digna i feliç. Sap a qui ho deu. Necessita
trobar-se amb Jesús.
Torna
enrere “alabant Déu amb grans crits”. Sap
que la força salvadora de Jesús només pot tenir origen
en Déu. Sent ara quelcom nou per aquest Pare Bo del qual
Jesús parla. No l'oblidarà. Viurà per endavant donant
gràcies a Déu. El lloarà cridant amb força. Tothom ha
de saber que se sent estimat.
Quan
troba a Jesús “es prosterna als peus donant
gràcies” Els seus companys han seguit camí per
a trobar-se amb els sacerdots, però ell sap que Jesús
és l'únic Salvador. Per això és aquí devora ell per
donar gràcies. En Jesús ha trobat el millor regal de
Déu.
En
acabar el relat, Jesús agafa la paraula i fa tres
preguntes mostrant sorpresa i tristesa davant els fets.
No van dirigides al samarità que té baix dels peus.
Recullen el missatge que Lluc vol que s'escolti en les
comunitats cristianes.
“¿
No eren deu els curats?”. ¿ No s'han curat tots? ¿Per què no reconeixen el que han rebut de Jesús? “Els
altres nou, ¿on són? ¿Per què no són aquí?
¿Per què tants cristians viuen sense mai donar gràcies a
Déu ? ¿ Per què no senten agraïment cap a Jesús ? ¿No
el coneixen ? ¿ No significa res nou per a ells?
“¿Només
ha vingut a donar glòria a Déu aquest estranger ?”.
¿Per què hi ha persones allunyades de la pràctica
religiosa que senten admiració i agraïment cap a Jesús,
mentre molts cristians no ho senten ? Fa uns anys, el Papa
advertia que un agnòstic en recerca pot estar més a prop
de Déu que un cristià rutinari que ho és per tradició
o herència. Una fe que no genera en els creients alegria
i gratitud és una fe malalta.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada