LA LLEI I JESÚS

ENTENDRE LES LLEIS COM JESÚS

Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Era el millor regal que havien rebut de Déu. A totes les sinagogues la guardaven amb veneració dins un cofre posat en un lloc especial. En aqueixa Llei podien encontrar quant necessitaven per a ser fidels a Déu

Jesús, tanmateix, no viu centrat en la Llei. No se dedica a estudiar-la ni a explicar-la als seus deixebles. No se'l veu mai preocupat per observar-la de manera escrupolosa. Cert, no posa en marxa cap campanya contra la Llei, però aquesta no ocupa un lloc central en son cor.

Jesús cerca la voluntat del Déu des d'una altra experiència diferent. Sent a Déu volent obrir-se camí entre els homes per a construir amb ells un món més just i fratern. Això ho canvia tot. La llei no és ja decisiva per a saber què espera Déu de nosaltres. El primer és "cercar el regne de Déu i sa justícia".

Els fariseus i lletrats se preocupen d'observar amb  rigor les lleis, però negligeixen l'amor i la justícia. Jesús malda per introduir en els seus seguidors un altre talant i un altre esperit: «si vostra justícia no és millor que la dels escribes i fariseus, no entrareu en el regne de Déu». Cal superar el legalisme que s'acontenta amb el compliment literal de lleis i normes.

Quan se cerca la voluntat del Pare amb la passió amb que la cerca Jesús, se va sempre més enllà del que diuen les lleis. Per a caminar per aquest món més humà que Déu vol per a tots, l'important no és comptar amb persones observants de lleis, sinó amb homes i dones que se semblin a ell.

Aquell que no mata, compleix la Llei, però si no arranca de son cor la agressivitat cap el germà, no se sembla a Déu. Aquell que no comet adulteri, compleix la Llei, però si desitja egoistament l'esposa del seu germà, no se sembla a Déu. En aquestes persones regna la Llei, però no Déu; són observants, però no saben estimar; viuen correctament, però no construiran un món més humà.

Hem d'escoltar lés paraules de Jesús: «No he vingut a anul·lar la Llei i els profetes, sinó a completar-los». No ha vingut a fer malbé el patrimoni legal i religiós del Antic Testament. Ha vingut a «completar-lo», a eixamplar l'horitzó del comportament humà, a alliberar la vida dels perills del legalisme.

Nostre cristianisme serà més humà i evangèlic quan aprenguem a viure les lleis, normes, preceptes i tradicions com els vivía Jesús: cercar aquest món més just i fratern que vol el Pare.