L'ORIENTACIÓ DE FONS
A veure si dóna fruit
L'objectiu de la Església no és preservar el passat.
Sempre caldrà tornar a les fonts per mantenir viu el foc de l'Evangeli, però el seu objecte no és conservar allò que està desapareixent perquè ja no respon als interrogants i desafiaments del moment actual. La Església no ha de convertir-se en monument del que fou. Alimentar el record i la nostàlgia del passat només conduiria a una passivitat i pessimisme poc acords amb el to que ha d'inspirar la comunitat de Crist.
L'objectiu de la Església no és sobreviure.
Seria indigne del seu ésser més profund. Fer de la supervivència el propòsit o l'orientació subliminal de la feina eclesial ens portaria a la resignació i la inèrcia, mai a l'audàcia i la creativitat.
No és «Resignar-se»
Pot semblar una virtut santa i necessària avui, però també pot amagar comoditat i covardia. El més senzill seria tancar els ulls i no fer res. No obstant, hi ha molt a fer. Ni més ni menys que això: escoltar i respondre a l'acció del 'Esperit en aquests moments.
No és “configurar el futur”
Intentant imaginar com haurà de ser la Església en una època que nosaltres no coneixerem. Ningú no té una recepta per al futur. Només sabem que el futur s'està gestant al present. Aquesta generació de cristians està decidint en bona part el futur de la fe entre nosaltres. No hem de caure en la impaciència i el nerviosisme estèril buscant «fer alguna cosa» com sigui, de manera precipitada i sense discerniment. Allò que siguem ara mateix els creients d'avui serà, d'alguna manera, allò que es transmetrà a les generacions següents
El que es demana a la Església 'avui és que sigui allò que diu que és:
Ser la Església de Jesucrist.
Per dir-ho amb paraules de l'evangeli de Joan, el que és decisiu és
«romandre» en Crist i «donar fruit»
ara mateix, sense deixar-nos agafar per la nostàlgia del passat ni per la incertesa del futur. No és l'instint de conservació sinó el Esperit del Ressuscitat el que ha de guiar. No hi ha excuses per no viure la fe de manera viva ara mateix, sense esperar que les circumstàncies canviïn. Cal reflexionar, cercar nous camins, aprendre noves maneres d'anunciar Crist, però tot això ha de néixer d'una santedat nova.
La paràbola de la figuera estèril, dirigida per Jesús a Israel, es converteix avui en una clara advertència per a la Església actual. No ens hem de perdre en lamentacions estèrils. El que és decisiu és arrelar la nostra vida en Crist i despertar la creativitat i els fruits del Esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada