DIUMENGE SISÈ DURANT L'ANY

Amigo de los excluidos

Jesús era muy sensible al sufrimiento de quienes encontraba en su camino, marginados por la sociedad, olvidados por la religión o rechazados por los sectores que se consideraban superiores moral o religiosamente.

Es algo que le sale de dentro. Sabe que Dios no discrimina a nadie. No rechaza ni excomulga. No es solo de los buenos. A todos acoge y bendice. Jesús tenía la costumbre de levantarse de madrugada para orar. En cierta ocasión desvela cómo contempla el amanecer: «Dios hace salir su sol sobre buenos y malos». Así es él.

Por eso a veces reclama con fuerza que cesen todas las condenas: «No juzguéis y no seréis juzgados». Otras, narra una pequeña parábola para pedir que nadie se dedique a «separar el trigo y la cizaña», como si fuera el juez supremo de todos.

Pero lo más admirable es su actuación. El rasgo más original y provocativo de Jesús fue su costumbre de comer con pecadores, prostitutas y gentes indeseables. El hecho es insólito. Nunca se había visto en Israel a alguien con fama de «hombre de Dios» comiendo y bebiendo animadamente con pecadores.

Los dirigentes religiosos más respetables no lo pudieron soportar. Su reacción fue agresiva: «Ahí tenéis a un comilón y borracho, amigo de pecadores». Jesús no se defendió. Era cierto, pues en lo más íntimo de su ser sentía un respeto grande y una amistad conmovedora hacia los rechazados por la sociedad o la religión.

Marcos recoge en su relato la curación de un leproso para destacar esa predilección de Jesús por los excluidos. Jesús está atravesando una región solitaria. De pronto se le acerca un leproso. No viene acompañado por nadie. Vive en la soledad. Lleva en su piel la marca de su exclusión. Las leyes lo condenan a vivir apartado de todos. Es un ser impuro.

De rodillas, el leproso hace a Jesús una súplica humilde. Se siente sucio. No le habla de enfermedad. Solo quiere verse limpio de todo estigma: «Si quieres, puedes limpiarme». Jesús se conmueve al ver a sus pies a aquel ser humano desfigurado por la enfermedad y el abandono de todos. Aquel hombre representa la soledad y la desesperación de tantos estigmatizados. Jesús «extiende su mano» buscando el contacto con su piel, «lo toca» y le dice: «Quiero, queda limpio».

Siempre que discriminamos desde nuestra supuesta superioridad moral a diferentes grupos humanos (vagabundos, prostitutas, toxicómanos, psicóticos, inmigrantes, homosexuales...) y los excluimos de la convivencia negándoles nuestra acogida nos estamos alejando gravemente de Jesús.

Lectura de l'Evangeli Mc 1,40-45

La lepra desaparegué i quedà pur

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Paraula del Senyor

AMIC DELS EXCLOSOS

Jesús era sensible al sofriment dels qui topava pel camí, marginats per la societat, oblidats per la religió o rebutjats pels sectors que es tenien per superiors moral i relifgiosament.

És una cosa que surt de dedins. Sap que Déu no fa diferència amb ningú. No rebutja ni excomunica. No és només dels bons. Acull i beneeix a tots.

Jesús solia eixecar-se de bon matí a pregar. Una vegada va desvetllar com mirava el trenc de l'alba: “Déu fa sortir el sol damunt bons i dolents”. Així és ell.

Per això, a voltes, reclama amb força que s'acabin les condemnes: “No judiqueu i no sereu jutjats”. Altres, conta una petita paràbola per a demanar que ningú “separi el blat del jull” com si fos el jutge suprem de tots.

Però el més admirable és la seva actuació. El tret més original i provocatiu de Jesús fou el costum de menjar amb pecadors, prostitutes i gent indesitjable. Un fet insòlit. Mai s'havia vist a Israel a ningú amb fama d'”home de Déu” menjar i beure animosament amb pecadors.

Els dirigents religiosos més respectables no ho pogueren suportar. Reaccionaren agressivament: “Vet-aquí un golafre i bevedor, amic de pecadors”. Jesús no es defensà. Era cert, ja que dins el més pregó del seu esser sentia un gran respecte i una amistat conmovedora cap als rebutjats de la societat i la religió.

Marc recull en son relat la curació d'un leprós per a destacar aqueixa predilecció de Jesús pels exclosos. Jesús travessa una regió solitària. De cop s'acosta un leprós. No l'acompanya ningú. Viu en soledat. Porta a la pell la marca de l'exclusió. Les lleis el condemnen a viure separat de tots. És un impur.

De genolls, el leprós suplica a Jesús. Se sent brut. No parla de la seva malaltia. Només vol veure's net de tot estigma: “Si voleu, em podeu netejar”. Jesús es commou quan veu baix els seus peus aquell esser humà desfigurat per la malaltia i el rebuig de tots. Aquell home representa la soletat i la desesperació de tants estigmatitzats. Jesús “estén la mà” cercant el contacte amb la pell, “el toca” i li diu: “Si que ho vull: Queda pur”.

Sempre que discriminem, des d'una suposada superioritat moral, grups humans (captaires, prostitues, toxicómans, psicòtics, immigrants, homosexuals...) o els excloiguem de la convivència negant-lis la nostra acollida, ens allunyem greument de Jesús.

José Antonio Pagola

DÉU ACULL ELS “IMPURS”

De manera inesperada, un leprós “s'apropa a Jesús”. Segons la llei, no pot tenir contacte amb ningú. És un “impur”: ha de viure aïllat. No pot entrar tampoc al Temple. ¿ Com pot acollir Déu un esser tan repugnant en sa presència ? Llur destí és viure exclòs. Així ho mana la llei.

Malgrat tot, aqueix leprós desesperat gosa desafiar totes les normes. Sap que obra malament. Per això es posa de genolls. No s'arrisca a parlar amb Jesús de cara. Des de terra, li suplica: “Si voleu, em podeu purificar”. Sap que Jesús el pot curar, però ¿ voldrà purificar-lo ? ¿ Gosarà treure'l de l'exclusió a la qual està sotmès en nom de Déu ?

Sorprèn l'emoció que causa a Jesús la proximitat del leprós. No s'horroritza ni es fa enrera. Davant la situació d'aquell pobre home, “es commou fins al moll dels ossos”. La tendresa el desborda. ¿ Com no voldria netejar-lo ell, que només viu mogut per la compassió de Déu cap als fills i filles més indefensos i menyspreats ?

Sense dubtar-ho, “estén la mà” cap a aquell home i “toca” la pell menyspreuada pels purs. Sap que està prohibit per la llei i que, amb aquest gest, reafirma la transgressió començada pel leprós: Només el mou la compassió: “Vull: queda net”

Això és el que vol el Déu encarnat en Jesús: netejar el món d'exclusions que van contra la compassió de Pare. No és Déu qui exclou, sinó les nostres lleis i institucions. No és Déu qui margina, sinó nosaltres. En endavant, tots han de tenir clar que no s'ha d'excloure ningú en nom de Jesús.

Seguir-lo vol dir no horroritzar-nos davant cap impur o impura. No apartar cap “exclòs” de la nostra acollida. Per a Jesús, primer és la persona que sofreix i no la norma. Posar sempre per davant la norma és la manera de perdre la sensibilitat de Jesús davant els menyspreats i rebutjats. La manera de viure sense compassió.

On es pot reconéixer més l'Esperit de Jesús és en aquestes persones que donen gratuitament recolzament i amistat a prostitutes indefenses, que acompanyen sicòtics oblidats per tots, que defensen homosexuals que no poden viure dignament llur condició... Elles ens recorden que en el cor de Déu hi caben tots.

José Antonio Pagola

ESTENDRE LA MÀ

Estengué la mà i el tocà.

La felicitat sols és possible allà on ens sentim acollits i acceptats. On manca acollida, manca vida, el nostre esser es paralitza, la creativitat s'atrofia. Per això una “societat tancada és una societat sense futur. Una societat que mata l'esperança de vida dels marginats i que acaba per enfonsar-se ella mateixa” (J.Moltmann)

Molts són els factors que conviden els homes i dones del nostre temps a viure dins cercles tancats i exclusivistes. Dins una societat on creix la inseguretat, la indiferència i l'agressivitat, és explicable que cada un cerqui assegurar “nostra petita felicitat” vora els que ens sentim iguals.

Les persones que són com nosaltres, que pensen i volen el mateix que nosaltres, ens donen seguretat. En canvi, les persones que són diferents, que pensen, senten i volen d'altra manera, ens causen inseguretat.

Per això s'agrupen les nacions en “blocs” que es miren amb hostilitat. Per això cerquem cadascú nostre “recinte de seguretat”, aquest cercle tancat de l'amistat amb aquells que són de la nostra condició.

Vivim “a la defensiva”, excloint-nos mutuament, cada cop més incapaços de rompre distàncies i adoptar una postura d'amistat oberta cap a tota persona. Ens hem avesat a acceptar només els més propers. Tolerem els altres, o els mirem amb indiferència, sinó amb repulsa.

Som ingenus i pensem que si cadascú té cura per garantir el seu petit trosset de felicitat, la humanitat progressarà. No ens adonem que creem marginació, aïllament i soledat. I en aqueixa societat serà més difícil cada cop ser feliç.

Per això el gest de Jesús té actualitat per a nosaltres. Jesús no sols neteja el leprós. Estèn la mà i el toca, romp motlles, prejudicis, tabús, temors i fronteres d'aïllament i marginació que excloïen els leprosos de la convivència dins la societat jueva. Els creients hauríem de sentir-nos cridats a donar amistat oberta als racons marginats de la nostra societat. Són molts els que necessiten una mà estesa que els toqui.

José Antonio Pagola

Sisè diumenge - Temps Ordinari

Lv 13,1-2.44-46
1 Co 10,31-11,1
Mc 1,40-45

Molt sovint ens deixem portar per l’admiració quan escoltem els miracles de Jesús. Llavors, en lloc de concentrar-nos en el que ens mostren sobre el món que Déu vol, fem preguntes sobre com podria això passar. Els miracles ens mostren un altre món. La pregunta no és "com va passar això” sinó "com podem fer que aquesta visió d'un altre món sigui una guia per a la nostra acció en aquest món”?

El leprós era considerat un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat, per por al contagi. Els leprosos havien de viure sols o en grups en llocs deshabitats, a mercè de l'almoina i la generositat dels seus parents i coneguts. Jesús, en curar aquest malalt de lepra no només li retorna la salut i el benestar, sinó que, a més, el capacita per reintegrar-se entre els seus i poder refer la família i el treball.

Temeràriament el leprós s'acosta a Jesús desafiant les normes legals. I, ja que no podia acostar-se al Temple, s'agenolla davant de Jesús per dirigir-li una súplica. Sap que Jesús pot alliberar-lo d'aquest estat desgraciat que l'obliga a viure apartat dels homes i, suposadament, també de Déu. La seva fe és prou profunda per deixar Jesús en perfecta llibertat, per dir a Jesús, "Si tu ho vols...".

Jesús es compadeix. Literalment, la traducció hauria de ser "havent estat commogut dins de si" (en les seves "entranyes"). Es fa càrrec de la seva situació i al mateix temps s'indigna com és tractat per la societat, i per la idea de Déu a la qual s'havia arribat. Déu no és així. El seu Pare no exclou ningú de la seva companyia, ni està esperant una malifeta dels homes per castigar amb la lepra o amb qualsevol altra desgràcia. Jesús es commou fins a les entranyes. I li surt a flor de pell aquesta barreja de tendresa i d'indignació. No hi ha distàncies a les quals Jesús no anirà per ajudar aquest home. Per això, no té inconvenient en tocar les seves nafres, aquella pell menyspreada pels "purs". Estendre la mà i tocar-lo és un dels signes que Jesús practica per transmetre consol i calor humà. En aquest gest humà Déu intervé per realitzar la purificació interior i la transformació total de la persona.

Va ser una cosa veritablement insòlita que algú toqués un leprós, doncs, legalment, es trobava després en la mateixa condició d'immundícia cerimonial. Però ell era el servent de Déu que hauria de "portar les nostres malalties" i "patir els nostres dolors".

Jesús mostra la seva voluntat davant el requeriment del leprós: "Vull". Jesús transgredeix la norma per atendre el leprós. No vol fer-ho a distància, fredament. No és aquesta la manera que té Déu d'acollir a la persona. I a continuació, diu el text, "la lepra se li va treure". Déu no tolera la duresa de la legislació contra les persones, i especialment contra els febles. Tots són fills seus. Perquè això quedi clar, el mal extern, la lepra, se li treu. En el mateix moment en què Jesús, commogut, l’ha tocat, Déu li ha aixecat la barrera de l'exclusió. El Déu de l'Aliança, de l'amistat, mai havia deixat de considerar-lo un fill seu. Jesús no es limita tan sols a pronunciar paraules, sinó que la seva Bona Notícia produeix canvis profunds. En Jesús, Déu és el defensor dels que pateixen.

A Jesús li mou la compassió; li fa mal la malaltia i l'exclusió social de les persones. Però ens desconcerta amb la prohibició de comunicar a ningú la curació del malalt: com no fer-ho saber als altres, especialment als seus propis parents, amics i veïns? De fet, la persona curada és incapaç de callar, i ¡el proclama per tot arreu! Amb aquesta imposició de silenci Jesús pretén que el seu messianisme no sigui malinterpretat en una societat excessivament crèdula: Jesús no és un messies espectacular que pretén arrossegar masses o convèncer a força de signes meravellosos. El que Ell vol, és mostrar-se pobre i humil, sense imposar-se pels fets o les paraules: de fet, passarà per la Creu abans d'entrar a la Resurrecció. I el seguiment de jesús no estalviarà la Creu als deixebles. Ja es comença a saber que Jesús es posa del costat dels impurs, que es barreja amb persones de dubtosa moralitat. Segurament que alguns havien de considerar-lo també a Ell un impur. Aquesta conducta no ha estat ni serà mai ben compresa pels benpensants. Encara la societat no estava ni està preparada per pair aquesta Bona Nova de Déu, potser per això Jesús adverteix al leprós: "No li diguis a ningú". Jesús no volia confusions sobre la seva identitat i sobre la missió que Ell estava cridat a dur a terme. En canvi, aquest home deuria estar inundat de gratitud.

• Pren consciència que ets com el leprós. Dóna gràcies al Senyor perquè es commou i es fixa en la teva petitesa i pobresa, i en l'exclusió de tantes persones, filles seves.
• Reconeix que Ell és per a tu Bona Notícia que eixampla el cor, que posa en peu, que integra, que dóna força per seguir caminant.
• Parla-li de les teves dificultats per afrontar la conversió, tot i que saps que Ell sempre està esperant.
• Demana-li que sensibilitzi la teva pell per percebre la seva mà bondadosa sobre tu.
• Demana-li ajuda per rebre els regals que t'ofereix, alegrar-te amb ells i mai oblidar que vénen d'Ell.

Silvestre Falguera, sj.

* * * * * 

"Jesús no va voler mai la fama"

Qui acudia a Jesús?

-els que s’ho passaven malament

-els que patien

-els malalts

-els famolencs

-els que se sentien afeixugats

Als dirigents religiosos els molestava i els irritava que Jesús ajudés a la gent. Per això acusaren a Jesús

-d’endimoniat

-que violava les lleis

-que era un blasfem

-que era un subversor etc.

Jesús no va voler mai la fama. Ni aparèixer com un agitador. Ni aparèixer com a rei.

No va cedir mai a la temptació del poder.

I menys encara al desig de prepotència dels que manen.

Jesús va venir a servir a tots. Per això no volia propagandistes del bé que feia.

En volem nosaltres?