CARREGAR LA CREU

CARREGAR AMB LA CREU

L'endugueren a crucificar.

El que ens fa cristians és seguir a Jesús. Res més. Aquest seguiment a Jesús no és quelcom teòric o abstracte. Significa seguir els seus passos, comprometre-ns com ell a «humanitzar la vida», i viure així contribuint a que, a poc a poc, se faci realitat el seu projecte d'un món on regni Déu i sa justícia.

Això vol dir que els seguidors de Jesús estem cridats a posar veritat on hi ha mentida, a introduir justícia on hi ha abusos i crueltat amb els més dèbils, a reclamar compassió on hi ha indiferència i passivitat davant els que sofreixen. I això exigeix construir comunitats on se viu amb el projecte de Jesús, amb son esperit i ses actituds.

Seguir així a Jesús porta, més prest o més tard, conflictes, problemes sofriment. Hi ha que estar disposat a carregar amb les reaccions i resistències dels que, per una raó o una altra, no cerquen un món més humà, tal com el vol aquest Déu revelat en Jesús. Volen una altra cosa.

Els evangelis han conservat una crida realista de Jesús als seus seguidors. L'escandalós de la imatge sols pot provenir d'ell: «Si algú vol venir darrera mí... carregui sobre l'esquena la seva creu i me segueixi». Jesús no els enganya. Si el segueixen de veritat, tindran que compartir el seu destí. Acabaran com ell. Aquesta será la millor prova de que son seguiment és fidel.

Seguir a Jesús és una tasca apassionant: és difícil imaginar una vida més digna i noble. Però té un preu. Per a seguir a Jesús, és important  «fer»: fer un món més just i més humà; fer una Església més fidel a Jesús i més coherent amb l'evangeli. Tanmateix, és tan important o més «patir»: patir per un món més digne; patir per una Església més evangèlica.

Al final de sa vida, el teòleg K. Rahner va escriure així: «Crec que ser cristià és la tasca més senzilla, la més simple i, a la vegada, aquella pesada “càrrega lleugera” de que parla l'evangeli. Quan un es carrega amb ella, ella carrega amb un, i quant més temps viu un, tan més pesada i més lleugera arribarà a ser. Al final sols queda el misteri. Però és el misteri de Jesús».