VIA - CRUCIS TEMPS DE CRISIS

VIA CRUCIS en temps de pandèmia – 2020

Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe de Mallorca

Presentació

La intuïció que anima el Viacrucis prové del mateix Crist: «Si algú vol venir darrere meu, que renunciï a ell mateix, que agafi la seva creu cada dia i em seguesqui».

Jesús no va tot sol amb la creu. El camí de la creu és una proposta que Ell dirigeix a tots. Vol que facem camí amb ell. Ser deixeble de Jesús és seguir-lo, acceptant i portant la creu. Agafar la creu cada dia vol dir plena disponibilitat per afrontar amb coratge les contrarietats, la incomprensió i fins i tot la mateixa mort. El misteri de la mort de Jesús ens situa davant la nostra pròpia mort, perquè, des d’Ell, li donam un altre sentit: el pas necessari cap a la vida.

Ens disposam a pregar, a meditar caminant, contemplant els passos de Jesús, el seu camí decidit a complir la voluntat del Pare. També el camí dels qui són i han estat víctimes de la pandèmia del coronavirus. Caminant amb Jesús i amb els nostres germans i germanes que passen pel mateix camí de la Creu, rebem força per a recórrer el nostre camí cristià.

1ª Estació: Jesús és detingut, torturat i condemnat a mort

• Us adoram, oh Crist, i us beneïm,

Perquè per la vostra santa creu heu redimit el món. - es dirà a cada estació -

Des de la creu de Jesús, miram amb amor totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, són víctimes dels altres, condemnats per raons de raça, d’ideologia, de violència de gènere, de religió, de sexe, d’ètnia o costums diferents. Tots els qui són amenaçats pel terrorisme o qualsevol pena de mort. També tots els qui són víctimes de malalties incurables, de pandèmies, de maltractaments, de crítiques destructives, de burles, de menyspreus i d’indiferències.

Preguem per totes les persones afectades per qualsevol condemna, rebuig, discriminació o descartament. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

• Pare nostre que estau en el cel... - es dirà a cada estació -

2ª Estació: Jesús carrega amb la creu

Des de la creu de Jesús, tenim presents tots els qui s’han associat a Jesús que carrega amb la seva creu i porten la càrrega feixuga de la malaltia, i també molt presents els qui han decidit carregar-la ells, renúncia als béns d’aquest món per entregar-se totalment a servir els germans. Els qui han deixat casa, pare, mare, germans, seguretats humanes, hisenda i béns i han optat per fer-se pobres amb els més pobres. Pregam per tots els qui han entregat la seva vida per amor del Regne de Déu i ho han deixat tot. Prou vegades han de carregar la creu feixuga de la incomprensió i del rebuig, com Jesús.

Preguem per tots ells i elles i preguem per nosaltres, perquè no carreguem cap creu a ningú, sinó que ajudem que els sigui més lleugera o desaparegui. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

3ª Estació: Jesús cau per primera vegada

Des de la creu de Jesús, contemplant com és de feixuga, veim que el seu pes ens esclafa i ens costa aixecar l’ànim i recuperar-nos. Costa que algú ens doni una mà i ens aixequi, com ho feia Jesús, algú que ajudi que la situació de decandiment desaparegui. La creu de Jesús ens situa davant la necessitat de solidaritat i de reconciliació que hi ha en el nostre voltant. Les dificultats que posen molts per a perdonar, reconciliar i oblidar fan impossible que altres, especialment els malalts, puguin aixecar-se de la seva prostració, i recauen una i altra vegada.

Pensem per aquells i aquelles a qui més ens costa estimar i perdonar i preguem per ells. Potser persones que veim en terra i no feim res per aixecar-les, malalts que estan tots sols, persones a qui no donam mai cap oportunitat de refer la seva vida i la relació amb els altres. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

4ª Estació: Jesús troba la seva mare, Maria

Des de la creu de Jesús, contemplam tots els pares i mares, responsables de cadascuna de les nostres famílies, autèntics signes de l’amor de Déu. Amb Maria, la Mare de Jesús, molts d’ells comparteixen la intranquil·litat, la por, la inseguretat pel present i el futur dels seus fills. Pares i mares que estimen els fills i pateixen per ells. Pensem especialment en aquells que han vist refredar el seu amor o han patit la separació, els qui no troben ressò als seus esforços per educar o qualsevol altre problema que desestabilitza la família.

Demanem que cada una de els nostres cases sigui una vertadera comunitat de vida i d’amor. Preguem pels pares i mares que han sofert i sofreixen la malaltia del coronavirus i s’han trobat tots sols. Més encara, preguem pels qui han mort a causa d’aquesta malaltia.

5ª Estació: Simó de Cirena ajuda Jesús a portar la creu

Des de la creu de Jesús i reconeixent el compromís que suposa, pensem en tots els qui estan oferint la seva vida professionalment i en tasques d’ajuda humanitària al servei dels més necessitats i ajuden a fer més suportable la creu de la malaltia, de la soledat, de la inseguretat, de la por, de la manca de recursos necessaris per viure, de la desestructuració familiar, de la difícil inserció laboral i social..., i regalen el seu temps amb amor. Agafar una creu que no és pròpia és abraçar Crist en el germà i la germana que l’ha carregada i fer que sigui de cada vegada més lleugera. Pensem, en aquests moments, quina persona m’està demanant que l’ajudi a fer més suportable la seva situació?

Preguem avui per tots els metges i metgesses, infermers i infermeres i tot el personal sanitari dels nostres hospitals, clíniques, residències d’ancians, centres d’acollida i altres institucions. Al mateix temps que agraïm la seva exemplar dedicació, pregam per la seva salut i perquè es trobin en les millors condicions per a fer bé la seva feina.

6a estació: La Verònica eixuga el rostre de Jesús

Des de la creu de Jesús i contemplant el seu rostre de fill que pateixi que s’identifica amb els qui més pateixen, pensem en aquesta estació en tots els malalts, els que hi ha als hospitals i residències, geriàtrics i cases particulars de la nostra Diòcesi i d’arreu del món, especialment els malalts víctimes del coronavirus. Són el rostre de Jesús que queda plasmat en la nostra vida i ens parla del Crist que sempre s’atraca als malalts, els acull, els cura i ens diu: «Estava malalt i em vau visitar». Són la cara eloqüent del Crist que ens diu que el sofriment redimeix.

Preguem perquè en tota persona hi descobriguem el rostre de Jesús, a qui hem d’acollir, estimar i ajudar, molt més si es tracta dels malalts o dels més pobres, necessitats de tot, sobretot d’afecte, de companyia, d’acompanyament espiritual. Per Crist Senyor nostre. Amén.

7a estació: Jesús cau per segona vegada

Des de la creu de Crist contemplam ara tots els qui pateixen reiterades caigudes en el camí de la seva vida. Pensam en els sense veu i sense forces per aixecar-se de la manca de salut, d’ànims, d’esperança, de consol..., que no troben qui els infongui nou ànim i il·lusió per a seguir endavant amb coratge. Tal vegada algú ha recaigut per culpa nostra, per les incoherències del nostre ser cristià, pel nostre mal exemple. Són persones desanimades, cansades, cremades, que desconfien de tot i de tothom, persones soles que no se senten estimades ni acompanyades. Com hem de fer possible que s’aixequin de bell nou? Ho hem de descobrir perquè tal vegada no tenen ni coratge de demanar ajuda.

Preguem per totes i tots els qui es troben en aquesta situació de prostrament. Que siguem nosaltres els primers a posar-nos al seu costat i ajudem-los que s’aixequin i recobrin el gust de viure i d’estimar. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

8a estació: Jesús consola les dones de Jerusalem

Des de la creu de Jesús, pensam en totes les famílies que durant aquest any –i de forma especial les qui han estat i són víctimes encara del coronavirus– han vist morir un dels seus éssers estimats: pare, mare, germans, fills, avis, padrins, amics... El consol a vegades no arriba quan no sabem veure més enllà de les paraules. A moltes cases, l’amor ha estat més fort que la mort i perdre una persona estimada ha fet que l’estimació i la unitat familiar fossin més grans. Moltes famílies han quedat confortades amb l’ajuda espiritual que han rebut en els darrers moments per la presència del capellà i la pregària solidària de la comunitat cristiana.

Preguem pels qui encara necessiten estalonament humà i consol: que no s’aturin els gestos de solidaritat i ajuda afectiva en tota situació que es presenti, tant en la salut com en la malaltia, o en ocasió de la mort. Que el consol de Jesús els arribi al cor i sentin molt a prop la seva presència salvadora. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

9a estació: Jesús cau per tercera vegada

Des de la creu de Jesús, pensam en tots els qui pateixen dins l’Església. Tots volem una Església més neta, més purificada, com diu el Concili Vaticà II, més jove i atractiva. Som crítics, però ens costa construir; som exigents amb els altres, però poc amb nosaltres mateixos. Ens preocupen les tensions internes i la incomprensió, la falta d’unitat i la crítica negativa, la lluita pel poder i l’aparença. Tornam a caure en allò que no voldríem i no arribam a descobrir Jesús en el germà.

Preguem per tots ells i també per tots aquells que ens ajuden a aixecar-nos, ens animen i ens encoratgen a caminar de nou amb fe renovada. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

10a estació: Jesús és despullat dels seus vestits

Des de la creu de Jesús, volem tenir ara molt presents aquelles persones que són despullades de la seva dignitat, dels seus drets, del seu treball, de tot allò que els pertoca per justícia i humanitat. A molts altres, els congela el fred de la insolidaritat, del rebuig, del no- reconeixement social, del menyspreu i la marginació. Països en guerra, minories ètniques fetes desaparèixer, aniquilació de recursos necessaris, grans extensions de terreny fèrtil que ja no afavoriran la respiració de la terra i un hàbitat digne als indígenes. Persones despullades de tot i que no poden recórrer a ningú, víctimes d’assetjaments constants duts a terme amb violència física, verbal i moral. Multituds senceres reduïdes a la submissió i al silenci, despullades de tot. Qui voldrà parlar per ells?

Preguem perquè hi hagi un canvi de mentalitat en els governants que tenen a la mà la decisió d’un canvi de rumb i d’adoptar noves mesures de canvi. Que siguem nosaltres els primers a contribuir en aquest canvi amb una nova actitud humanitària. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

11a estació: Jesús és clavat a la creu

Des de la creu de Jesús, podem esperar una paraula reconfortant, plena de sentit i consol, decidida i valenta. Una paraula que ara és sofriment i silenci absolut. És la paraula del qui assumeix morir per fer la voluntat del Pare. S’arriba així a l’extrem de l’amor i se ́ns obre el vertader paradís que esperam. En aquests moments també s’haurà d’afrontar la darrera temptació: renunciar al camí fet, cedint al xantatge d’una resposta fàcil. Podem contemplar la llista inenarrable de persones que, seguint Crist, no han cedit a cap temptació i s’han mantingut fidels fins al final. És el Regne de Déu que ja es fa present entre nosaltres i que ara demanarem en la pregària que ens ha ensenyat Jesús.

Preguem.

Pare nostre que estau en el cel...

12a estació: Jesús mor a la Creu

Ara sí que miram Jesús directament en el misteri de la seva màxima entrega per amor. És el moment culminant de la crisi més forta convertida en moment redemptor. Ara es capgira la història. La Creu canvia de sentit, ja no és el tron de la maledicció de Déu i de la ignomínia humana, sinó l’arbre de la vida que comença a florir. Escoltam amb veneració i respecte les darreres paraules que ha pronunciat Jesús: «Tot s’ha complert. A les vostres mans encoman el meu Esperit» De l’arbre de la creu, regnau sobre nosaltres, oh Senyor!

Preguem al Pare que així acull Jesús que ha entregat per amor a nosaltres la seva vida. Pel mateix Crist, Senyor nostre.

13a estació: Jesús és davallat de la creu i posat en els braços de la seva Mare

Contemplant amb amor Jesús a la creu, miram l’Església com a Mare que rep en els seus braços tota la humanitat caiguda i que necessita ser recuperada de l’assot d’aquest coronavirus global. Totes aquelles persones que han de ser desclavades de la seva malaltia, del seu dolor, també del seu pecat i de tot mal. L’Església ha rebut la missió insubstituïble de regenerar, de reconciliar, de perdonar en nom de Jesús i fer gestos alliberadors. Com Maria, que rep en braços Jesús, a l’Església hem d’estar disposats a fer aquest servei maternal. L’hem de realitzar en coses molt senzilles com l’acollida de persones que necessiten que algú els escolti, com la visita i l’atenció als malalts i gent gran, com saber tractar-nos bé els uns als altres.

Preguem perquè sapiguem sumar-nos a fer aquest esforç regenerador d’alegria en el qual ja es comencen a detectar signes de resurrecció, signes del Regne de Déu ja present. Agraïm els esforços que, especialment en aquest temps de pandèmia, ja veim que hi són en tantes milers de persones que defensen la vida i treballen sense descans en favor de la salut. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

14a estació: Jesús és posat en el sepulcre

Quan Jesús ja no és a la creu, ens hem de demanar: Quin rostre seguim contemplant en nosaltres, els seus seguidors? Un rostre sepulcral, mort, fred, desfigurat, corromput? O vivim l’esperança d’una imatge nova, plena d’esperança, testimonis vius? La resurrecció és la verificació d’una novetat mai vista, només possible quan hem decidit enterrar tot allò que desfigura el rostre viu de Jesús, començant pel nostre propi pecat. És la cara joiosa de la conversió que fa resplendir la llum pasqual d’un comportament ben nou. La sepultura de Jesús, després de la mort, és el signe definitiu de la seva encarnació, de la seva plena identificació amb nosaltres, la seva davallada als «inferns» -al més baix- com deim a la professió de fe.

Preguem amb confiança i facem allò que Jesús ens ha ensenyat en aquesta pregària, ser una comunitat de germans, una vertadera família que sap perdonar i estimar:

Pare nostre que estau en el cel...

15a o enèsima estació: Jesús ressuscita, així venç el pecat, la mort i tot mal, obrint-nos a la felicitat de la vida per sempre

Havent contemplat Jesús en el camí de la Creu i clavat en aquesta, ara volem fer professió de fe en la resurrecció que ja s’albira per a la humanitat. Jesús, essent Déu, s’ha fet no-res i ha carregat sobre ell el pecat, la mort i la injustícia, «per això, Déu l’ha exalçat i li ha donat un nom que està per damunt de tot altre nom... a fi que tothom reconegui que Jesús és Senyor a glòria de Déu Pare». A la pregària que ens ha ensenyat Jesús i que hem anat pronunciant a cada estació, ara la direm de nou demanant que el Regne de Déu, la nova situació que crea la resurrecció de Jesús, sigui una realitat entre nosaltres.

Preguem junts demanant que vengui el Regne de Déu a nosaltres, aquesta nova situació de vida que Jesús ens ha guanyat amb la seva resurrecció i que fa que tot sigui nou:

Pare nostre que estau en el cel...

• Pregària final

Senyor Jesús, Mestre i Amic. Hem seguit, en companyia de Maria, el vostre Camí de la Creu i el de tants germans i germanes que també el pateixen, especialment aquest temps de pandèmia.

Sabem que sou la nostra pau i ens ensenyau el camí que hi porta: el de la donació de la pròpia vida per amor. Hem procurat sintonitzar amb els sentiments que envaïren el vostre cor i els dels qui en aquests moments també són víctimes de tants mals que assetgen les persones i la humanitat sencera.

Sabem que ni la mort ni la injustícia són la darrera paraula sobre la nostra vida. Creim que heu ressuscitat i que viviu per sempre i que també nosaltres ressuscitarem i viurem per sempre.

Ajudau-nos a tastar ja a la terra els fruits d’aquesta resurrecció obrint el cor i els ulls dels qui prenen decisions sobre els destins dels pobles. Que serveixin el bé de tots i que la paraula definitiva sigui sempre la pau, amarada de justícia, de salut i d’amor.

Ajudau-nos que aquesta fe i aquesta esperança animin constantment el nostre camí, comptant sempre que sou al nostre costat i no ens deixau. Us ho demanam a Vós que viviu i regnau pels segles dels segles. Amén.