«DONEU-LIS
VOSALTRES DE MENJAR»
Doneu-lis
vosaltres menjar.
Dos
eren els problemes més angoixosos en els llogarets de Galilea: la fam
i els deutes. Era el que més feia sofrir a Jesús. Quan els seus
deixebles li demanaren que els ensenyés a pregar, a Jesús li
sortiren des de molt endins les dues peticions:
«Pare,
doneu-nos avui el pa necessari»;
«Pare,
perdoneu-nos
nostres
ofenses així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen».
¿Què
podien fer contra la fam que els destrossava i contra els deutes que
els feien a perdre les seves terres? Jesús veia clar la voluntat de
Déu: compartir el poc que tenien i perdonar-se els deutes. Així, un
món nou.
Les
fonts cristianes han conservat el record d'una menjada memorable amb
Jesús. Fou en descampat i molta gent hi participà. És difícil
reconstruir el que passà, però en el record romangué: entre la
gent sols hi havia «cinc
pans i dos peixos»,
però compartiren el poc que tenien i, amb la benedicció de Jesús,
menjaren tots.
En
començar el relat se dóna un diàleg molt aclaridor. En veure la
gent que té fam, els deixebles proposen la solució més còmoda i
menys compromesa; «que
vagin als poblats i comprin qualque cosa per menjar»;
que cada un resolgui els seus problemes com pugui. Jesús els replica
apel·lant a la responsabilitat; «Doneu-lis
vosaltres de menjar»;
no deixeu els famolencs abandonats a sa sort.
No
l'oblidem. Si vivim d'esquena als famolencs del món, perdem nostra
identitat cristiana; no som fidels a Jesús; a nostres eucaristies
les manca la sensibilitat i horitzó, les falta compassió. ¿Com se
transforma una religió com la nostra en un moviment de seguidors més
fidel a Jesús?
Tal
volta, el primer és no perdre la perspectiva fonamental de Jesús:
deixar-nos afectar més i més pel sofriment dels que no saben el que
és viure amb pa i dignitat. Segon, comprometre'ns en petites
iniciatives, concretes, locals, parcials, que ens ensenyen a
compartir i ens identifiquen més amb l'estil de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada