LA «BERAKAH "ברכה"

LA «BERAKAH

"ברכה"

Us enalteixo, Pare...

Entre les oracions de Jesús recollides per la tradició una de les més belles és aquest crit espontani de goig, admiració i agraïment que surt dels seus llavis: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos».

Els exegetes descobreixen en aquestes paraules de Jesús una «berakah» o «benedicció a Jahvé», que és la oració més típica de la espiritualitat jueva."ברכה אֲדוֹנִי

En la forma més senzilla, la «berakah» és un crit d'admiració, «¡Beneït sigui el Senyor” (Baruk Yahveh ברוך האדו ברוק האדו ) al qual segueix una exposició del motiu que provoca l'acció de gràcies.

Per al creiente israelita, tot pot ser motiu de «berakah», de lloança i acció de gràcies: al matí i al capvespre, la calor benefactora del sol i les pluges de primavera, el naixement del fill i la mort serena de l'ancià, el regal de la vida i el fruir la litúrgia del temple.

Aquestes «berakah» que acompanyen la vida quotidiana del jueu, des de que se desvetlla fins que es colga, creen tot un estil de vida on l'acció de gràcies i la lloança ocupen un lloc central.

Tal volta, una desgràcia del cristianisme sigui haver perdut el talant i l'actitud religiosa que entranya la «berakah» jueva. De fet, la religió de bastants cristians s'alimenta més de la por que de l'admiració i la lloança.

Quan Déu és percebut com un ser amenaçador i temible davant el qual el millor és protegir-se, la por a aqueix Déu provoca una religió en la qual el més important és mantenir-se purs, no transgredir els seus manaments, expiar nostres pecats i assegurar-nos així la salvació.

Quan, per contra, Déu és captat com amor infinit i misteri fascinant, l'admiració davant aquest Déu suscita una vivència religiosa en la qual predominen la lloança, l'acció de gràcies i el reconeixemet gojós.

La pregària eucarística, nascuda de la «berakah» Jueva, està funamentada en l'admiración, la lloança i l'acció de gràciaes. No se parla de recompenses ni de càstigs. El llenguatge no és la utilitat o el pragmatisme. Se'ns convida a aixecar el cor i donar gràcies a Déu.

Per això, X. Basurko, en un capítol de «Compartir el pan. De la misa a la eucaristía», veu en la pregària eucarística «una escola per a l'aprenentage existencial de la gratuïtat». Celebrar la eucaristia és aprendre a desvetllar en nosaltres l'admiració, el goig i la lloança pel regal immens de la vida.