ESPERIT DE VERITAT

L' ESPERIT DE LA VERITAT

Jesús s'acomiada dels seus deixebles. Els veu trists i abatuts. Aviat no el tindran amb ells. ¿Qui podrà omplir son buit? Fins aleshores ha estat ell qui ha cuidat d'ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut llur fe dèbil i vacil·lant, els ha idescobert la veritat de Déu i els ha iniciat en son projecte humanitzat.

Jesús els parla apassionat de l' Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni “un altre defensor” perquè “estigui sempre amb ells”. Jesús el nomena “l' Esperit de la veritat”. ¿Què hi ha davall aquestes paraules de Jesús?

Aquest “Esperit de la veritat” no s'ha de confondre amb una doctrina. Aquesta veritat no s'ha de cercar en els llibres dels teòlegs ni en els documents de la jerarquia.

És quelcom més profund. Jesús diu que “viu amb nosaltres i està en nosaltres”. És alè, força, llum, amor... que ens arriba del misteri últim de Déu. L'hem d'acollir amb cor senzill i confiat.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens converteix en “propietaris” de la veritat. No ve perquè imposem a altres la nostra fe ni perquè controlem l' ortodoxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la veritat escoltar, acollir i viure l' Evangeli.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa tampoc “guardians” de la veritat, sinó testimonis. Nostre quefer no és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l'Evangeli i “estimar a Jesús guardant els seus manaments”.

Este “Esperit de la veritat” està en l'interior de cada un de nosaltres defensant-nos de tot el que ens pot apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d'un Déu, Amic de la vida. Qui busca a aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d'ell. Jesús va dir ocasión: “Tot el que és de la veritat, escolta la meva veu”. És cert.

Aquest “Esperit de la veritat” ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d'una societat sovint a la mentida se li diu estratègia; a l'explotació, negoci; a la irresponsabilitat, tolerància; a la injustícia, orde establert; a l'arbitrarietat, llibertat; a la falta de respecte, sinceritat...

¿Quin sentit pot tenir la Església de Jesús si deixem que es perdi en nostres comunitats el “Esperit de la veritat”?

¿Qui podrà salvar-la de l'auto-engany, les desviacions i la mediocritat generalitzada?

¿Qui anunciarà la Bona Nova de Jesús en una societat tan necessitada d'ànim i esperança?