divendres, 15 de maig de 2020

NO US DEIXARÉ ORFES







NO ESTEM ORFES
Una Església formada per cristians que se relacionen amb un Jesús mal conegut, poc estimat i no recordat de manera ferma, és una Església que corre el risc d'extingir-se. Una comunitat cristiana reunida en torn a un Jesús apagat, que no sedueix ni toca els cors, és una comunitat sense futur.
En la Església de Jesús necessitem una qualitat nova en nostra relació amb ell. Necessitem comunitats cristianes marcades per l'experiència viva de Jesús. Tots podem contribuir a que en la Església se senti i se visqui a Jesús de manera nova. Podem fer que sigui més de Jesús, que visqui més unida a ell. ¿ Com ?
Joan recrea en son evangeli el comiat de Jesús en la última cena. Els deixebles intueixen que dins poc temps els serà pres. ¿Què serà d'ells sense Jesús? ¿A qui seguiran? ¿On alimentaran la seva esperança? Jesús els parla amb tendresa especial. Abans de deixar-los, vol fer-lis veure com podran viure units a ell, inclús després de sa mort.
Abans de res, ha de quedar gravat en son cor una cosa que no han d'oblidar mai «No us deixaré orfes. Tornaré». No han de sentir-se mai sols. Jesús els parla d'una experiència nova que els envoltarà i els farà viure perquè els arribarà al més íntim del ser. No els oblidarà. Vindrà i estarà amb ells.
Jesús no podrà ser vist amb la llum d'aquest món, però podrà ser captat pel seus seguidors amb els ulls de la fe. ¿No hem de cuidar i revifar molt més aquesta presència de Jesús ressuscitat enmig de nosaltres? ¿Com treballarem per un món més humà i una Església més evangèlica si no el sentim a ell vora nosaltres?
Jesús els parla d'una experiència nova que fins aleshores no han conegut els seus deixebles mentre el seguien pels camins de Galilea: «Sabreu que jo estic amb el meu Pare i vosaltres amb mi». Aquesta és la experiència bàsica que sosté nostra fe. En el fons de nostre cor cristià   sabem que Jesús està amb el Pare i nosaltres estem amb ell. Això ho canvia tot. 

Aquesta experiència està alimentada per l'amor: «A qui m'estima... jo també l'estimaré i me revelaré a ell». ¿És possible seguir a Jesús agafar la creu cada día, sense estimar-lo i sense sentir-nos estimats entranyable per ell? ¿És possible evitar la decadència del cristianisme sense reavivar aquest amor? ¿Quina força podrà moure a la Església si el deixem apagar? ¿Qui podrà omplir el buit de Jesús? ¿Qui podrà substituir la seva presència viva enmig de nosaltres?


Cap comentari:

Publica un comentari