LA FAMÍLIA INTOCABLE ...
Sovint,
els creiens hem defensat la “família” en abstracte.
Sense parar esment i reflexionar sobre el contingut
concret d'un projecte familiar entès i viscut des de
l'Evangeli. I, tanmateix, no basta defensar el valor
de la família així, perquè la família pot
plasmar-se sw maneres força diferents en la realitat.
Hi ha
famílies obertes al servei de la societat i families
replegades dins sos propis interessos. Famílies que
eduquen en l'egoisme i famílies que ensenyen
solidaritat. Famílies alliberadores i famílies opressores.
Jesús
ha defensat amb fermesa la institució familiar i
l'estabilitat del matrimoni. Ha criticat amb duresa els
fills que es desentenen dels pares. Però la família
no és per a Jesús quelcom absolut i intocable. No
és un ídol. Hi ha qualque cosa que està part
damunt i és abans: el regne de Déu i la seva
justícia.
El
primer no és la família de carn, sinó aquesta gran
família que entre tots els fills i filles hem
de construir, col·laborant amb Jesús, obrint camins al
regnat del Pare. Per això, si la família es torna
un obstacle per a seguir Jesús en aquest projecte,
Jesús exigeix ruptura i deixar aquesta relació
familiar: “Qui estima son pare o sa mare més que a
mi no és digne de mi. Qui estima el seu fill o
la seva filla més que a mi no és digne de
mi”.
Quan
una família impedeix la solidaritat i fraternitat amb els
altres i no deixa als seus membres treballar per
la justícia que Déu vol entre els homes, Jesús
exigeix una llibertat crítica, malgrat això dugui
conflictes i tensions familiars.
¿ Són
les nostres llars escola de valors evangèlics com
fraternitat, recerca responsable d'una societat més justa,
austeritat, servei, pregària, perdó ? ¿ O són lloc de
“desevangelització” i corretja de transmissió dels egoismes,
injustícies, convencionalismes, alienacions i superficialitat
de la nostra soocietat ?
¿ Què
dir de la família en la qual s'orienta el fill a
un classisme egoista, una vida instal·lada i segura,
un ideal del màxim lucre, oblidant tota la resta ?
¿ S'està educant al fill quan se'l mou sols per a
la competència i rivalitat, i no per al servei i
la solidaritat ?
¿
És aquesta la família que hem de defensar els
catòlics ? ¿ És aquesta la família on les noves
generacions poden escoltar l'Evangeli ? ¿ O és aquesta la
família que també avui hem de “abandonar”, en
certa manera, per a ser fidels al projecte de vida
que Jesús vol ?
(Mateu 10,37-42)
02 de juliol 2017
"Buscar el bé i la felicitat per tothom porta molts problemes"
Diumenge
XIII de durant l’any
Jesús
no volia veure patir a ningú.
El
patiment és dolent.
Jesús
mai no el va buscar per a ell mateix o pels altres.
Al
contrari: tota la seva vida va consistir en lluitar contra el
patiment i el mal que tant de dolor provocava a les persones.
Les
fonts el presenten sempre combatent el patiment que s’amaga
en
la malaltia
en
les injustícies
en
la solitud
en
la desesperança
en
la culpabilitat.
Així
va ser Jesús: un home dedicat
a
eliminar el patiment
a
suprimir les injustícies
a
encomanar força per viure.
Però
buscar el bé i la felicitat per tothom porta molts problemes.
Jesús
ho sabia per experiència. No es pot estar amb els que pateixen i
buscar el bé dels més petits sense provocar el rebuig i
l’hostilitat d’aquells a qui no interessa cap mena de canvi.
És
impossible estar amb el crucificat i no trobar-se “crucificat” un
dia.
Jesús
mai no ho va ocultar als seus seguidors. En diverses ocasions va
emprar una metàfora inquietant que Mateu ha resumit així: “Qui no
pren la meva creu i em segueix, no és digne de mi.”
No
podia haver escollit un llenguatge més gràfic.
Tots
coneixien la imatge terrible del condemnat que, nu, indefens, era
obligat a portar sobre les seves espatlles el travesser horitzontal
de la creu fins al lloc de l’execució on l’esperava el pal
vertical fixat a terra.
Portar
la creu era part del ritual de la crucifixió. L’objectiu era que
el condemnat aparegués davant la societat com a culpable, un home
indigne de viure.
Tothom
descansaria veient-lo mort.
Els
deixebles miraven d’entendre’l.
Jesús
els venia a dir més o menys això: “si em seguiu, heu d’estar
disposats a ser rebutjats. Us passarà el mateix que a mi. Als ulls
de molta gent, semblareu culpables. Us condemnaran. Miraran que no
molesteu. Haureu de portar la vostra creu. Llavors us assemblareu més
a mi. Sereu dignes seguidors meus. Compartireu la sort dels
crucificats. Amb ells entrareu un dia en el Regne de Déu.”
Per
Josep Llunell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada