LA TRINITAT

L'INTIMITAT DE DÉU

Si per un impossible l'Església digués un dia que Déu no és Trinitat, ¿canviaria gens l'existència de molts creients ? Probablement no. Per això sorprèn aquesta confessió del P. Varillon: “Penso que si Déu no fos Trinitat jo seria probablement ateu... En qualsevol cas, si Déu no és Trinitat, jo no comprenc absolutament res”.

Moltíssims cristians no saben que quan adoren Déu com a Trinitat estem confessant que Déu, dins la seva intimitat més pregona, és sols amor, acollida, tendresa. Aquesta és tal volta la conversió que necessitem més els cristians: el pas progressiu d'un Déu tingut com a Poder a un Déu adorat amb goig com Amor.

¿Podem confiar en un Déu de qui només sabem que és omnipotent ? És difícil abandonar-se a qualcú totpoderós. Sembla més fàcil desconfiar, esser cauts i guardar la nostra independència.

Però Déu és Trinitat, és un misteri d'Amor. La seva omnipotència és l'omnipotència de qui sols és amor, tendresa insondable i infinita. És l'amor de Déu que és omnipotgent. Déu no ho pot tot. Déu no pot sinó el que pot l'amor infinit. Sempre que l'oblidem sortim de l'esfera de l'amor, i ens fabriquem un Déu fals, una espècie d'ídol extrany que no existeix.

Quan no hem descobert que Déu és sols Amor, ens relacionem amb ell des de l'interés o la por. Un interés que ens mou a utilitzar la seva omnipotència per al nostre profit. Una por que ens duu a cercar tota classe de mitjans per a defensar-nos del seu poder amenaçant. Però, aqueixa religió, feta d'interessos i de pors, està més a prop de la magia que de la vertadera fe cristiana.

Sols quan intuïm des de la fe que Déu és Amor, i sols Amor, descobrim fascinats que no pot ser altra cosa sinó Amor, present i palpitant en el més pregó de la nostra vida, comença a créixer, lliure dins el nostre cor, la confiança en un Déu Trinitat, del qual l'únic que sabem per Jesús és que no pot sinó estimar-nos.

CONFIAR EN DÉU

L'esforç fet, al llarg dels segles, pels teòlegs per a exposar amb conceptes humans el misteri de la Trinitat, no ajuda gaire als cristians d'avui a revifar la seva confiança en Déu Pare, refirmar la seva adhesió a Jesús, el Fill encarnat de Déu, i acollir amb fe viva la presència de l'Esperit de Déu en nosaltres.

Per això, pot ser bo fer un esforç per a apropar-nos al misteri de Déu amb paraules senzilles i cor humil, seguint de prop el missatge, els gestos i la vida tota de Jesús: misteri del Fill de Déu encarnat.

El misteri del Pare és amor entranyable i perdó continu. Ningú està exclòs del seu amor, a ningú es nega el perdó. El Pare ens estima i ens cerca a cada un dels seus fills i filles per camins que sols ell coneix. Mira cada esser humà amb tendresa i profunda compassió. Per això, Jesús l'invoca sempre amb una sola paraula: “Pare”.

La nostra primera actitud davant aquest Pare ha de ser: confiança. El misteri últim de la realitat, que els creients diem “Déu”, mai no ens ha de causar por ni angoixa. Déu sols pot estimar-nos. Ell entén la nostra fe petita i vacil·lant. No ens hem de sentir trists per la nostra vida, quasi sempre mediocre, ni descoratjar-nos quan descobrim que hem viscut allunyats d'aquest Pare. Ens podem lliurar a ell amb senzillesa. La nostra poca fe basta.

També Jesús ens convida a la confiança. Aquestes són les seves paraules: “que els vostres cors s'asserenin. Creis en Déu. Creis també en mi”. Jesús és el viu retrat del Pare. En els seus gests i en el seu mode d'actuar, entregat totalment a fer la vida més humana, ens descobreix com ens vol Déu.

Per això, en Jesús podem trobar-nos, en qualsevol situació, amb un Déu concret, amic i proper. Ell posa pau en la nostra vida. Ell ens fa passar de la por a la confiança, del recel a la fe senzilla en el misteri últim de la vida, que només és Amor.

Acollir l'Esperit que alena el Pare i el seu Fill Jesús, és acollir dins nosaltres la presència invisible, silenciosa, però real del misteri de Déu. Quan ens fem conscients d'aquesta presència continua, comença a desvetllar-se en nosaltres una confiança nova en Déu.

La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i incertesa: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però, la presència, misteriosa també, de l'Esperit en nosaltres, encara que dèbil, és suficient per a sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que sols és Amor.

José Antonio Pagola