divendres, 30 de març de 2018

PASQUA DE RESURRECCIÓ



Diumenge de resurrecció

Temps Pasqual


Ac 10,34a.27-43 1 Co 5,6b-8 Mc 16,1-7





El sepulcre buit
16
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:
--¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu:
--No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."






Foscor i buidor

Divendres a la tarda es va produir una negra foscor, una gran buidor, un impressionant silenci, un fort bloqueig. La foscor del fet inexplicable de la condemna i execució a mort en creu d’un innocent, la buidor per l’absència d’una persona molt estimada, el silenci del «perquè» d’aquell trist esdeveniment, el bloqueig imposat per una grossa pedra i per la llei del repòs del dissabte.

Sensibilitat
Però la sensibilitat d’unes dones no van poder resistir aquella situació. I així que començava a desaparèixer la foscor de la nit i el bloqueig del repòs de dissabte i s’albirava el nou diumenge, amb gran sorpresa, es troben rodolada la grossa pedra que tancava el sepulcre, i el seu interior ben buit del cos de Jesús. Però la veu i l’ anunci del jove assegut va omplir la buidor dels seus cors
“No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat! No hi és aquí!

Plenitud i lluminositat

Mai una buidor, com aquella del sepulcre, paradoxalment, no havia omplert tant unes altres buidors! Les buidors del seus cors!

Aquelles dones havien de començar a entendre que una vida, tan única, com la de Jesús, no podia esfumar-se. Déu, el Pare, que tant l’estimava i, havent Jesús complert tan esplèndidament la missió que li havia encomanat, no podia retenir-lo en la mort purament humana. Ell el va ressuscitar a la vida divina, a la que des de sempre havia tingut en comunió amb l’Esperit Sant, però que havia estat com “amagada” en la seva encarnació per complir la seva missió de salvació de tota la humanitat. No podia ser d’altra manera!
Aquell diumenge estava destinat a ser més lluminós que el que va ser el del diumenge anterior en la seva entrada a Jerusalem aclamat per una gran multitud. Va ser més lluminós que el que ningú no pot imaginar.

Anunci
I aquelles dones sorpreses, i encara preses per la por, reben l’encàrrec de fer l’anunci als deixebles, especialment a Pere, de la gran notícia de la resurrecció, allà on tot va començar. A la Galilea, ells i elles havien de ser testimonis vius de la seva vida, mort i resurrecció. Continuant la missió de Jesús havien d’anunciar i transparentar la Vida Nova de Jesús ressuscitat


Nosaltres, testimonis

Aquest gran anunci ens ha arribat també a nosaltres. I estem cridats a ser també transmissors d’aquest Vida de Jesús ressuscitat, no tan amb les paraules com seguint les actituds de Jesús, que son vida i transmeten vida a les nostres “Galilees”, als nostres entorns. Val la pena viure i transmetre vida al nostre món amb tantes foscors de ment i amb tantes buidors de cor.
Francesc Xicoy





















ELS   SALERS   











(A   "CENT   PER   CENT")

L’insostenible pes de la religió

Els d’ara són els dies de passió. Dit així i sentit per una persona llega i profana en qüestions d’església semblaria cosa més pròpia de films eroticofestius o llibres pujadets de to que no del que realment parlam. Els dies d’ara són els dies que recorden la passió de Jesucrist, el seu martiri i la seva mort per redimir els pecats dels homes, i de les dones.
Vivim una profusió de processons, passos, passos vivents, imatges, escenificacions i un ambient de recolliment i tristesa per la mort del profeta cristià que reverteix en alegria indissimulada el dia de Pasqua, amb l’encontre de crist ressuscitat amb sa mare, que a Manacor s’esdevé, amb gran pompa, a la plaça de sa Bassa.
L’església catòlica, hàbilment, sibil·linament de vegades, descaradament en d’altres, s’ha apropiat de tot el calendari festiu que, a priori li era alià. Festes paganes relacionades amb els solsticis avui són celebracions religioses com Nadal, Sant Antoni o Sant Joan.
Fora d’aquest calendari expropiat a la història, una celebració predomina part damunt totes com a festivitat exclusivament religiosa, tal volta perquè és la que més antigament se celebrava, ja dins el calendari jueu més primerenc: la Pasqua. Tanmateix, l’afluència de centenars (milers?) de penitents a les processons no es correspondria amb la presència practicant als temples manacorins. La setmana de passió manacorina compta amb una participació que s’aproxima a massiva mentre que la participació en els actes litúrgics d’habitud és cada dia més migrada i marginal.
Hom no pot evitar de sentir una certa olor de ranci en veure desfilar els angelets el dia de Pasqua després de l’Encontre, o de veure desenes (centenars) d’infants portats pels seus pares a brandar els rams tot saludant l’arribada de Jesús a una Jerusalem tan manacorina. Són litúrgies que vénen de nou a una majoria que tot l’any i cada dia viu d’esquena a les celebracions que tradicionalment duia a terme la comunitat catòlica.
La festa de Pasqua sosté un insostenible pes religiós per arribar a ser considerada vertaderament una festa popular. Només quan s’afebleixi aquest vincle podrem considerar-la com a tal. No és fàcil el camí que proposam, però aquest retorn ja s’ha donat en altres celebracions també vinculades a l’església, per tant, que prengui el poble llum de na Pintora.
Cala Varques: gestió, gestió, gestióEls infants, sembradors de futur

dilluns, 26 de març de 2018

SETMANA SANTA MANACOR 2018

ACTE   INAUGURAL




El  dissabte 24 de març se celebrà a l'Església del Convent de Sant Vicens Ferrer l'Acte Inaugural de la Setmana Santa.
La celebració s'inicià amb la fantàstica actuació des del Cor de les obres Popule Meus i Ave Verum Corpus, a càrrec dels membres de la Coral del Conservatori Superior de Música de Manacor, als que se sumaren alguns integrants de la Coral de Fartàritx.



Acte seguit, la Banda de Música de Manacor interpretà un repertori que fou llargament aplaudit, i al que hagué d'afegir una repetició final a petició de l'entusiasmat públic.






   



 


MEDITACIONS SETMANA SANTA 3


DISSABTE SANT
Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. (Joan 19, 41-42)
EL SILENCI I LA BUIDOR DEL DISSABTE SANT
1.- Tot ha acabat. Resta un silenci total. La gent celebra la pasqua a les cases. Deixebles amagats.
2.- Escoltar aquest silenci i aquests pensaments, que també poden ser presents en els nostres cors, i a molts ambients de la nostra societat i fins de la nostra església. La fatalitat; el que guanya al final és el més fort. Jesús absent: una bella història que va ser.
3.- Hi ha, però, en la foscor total, una llum encesa: la fe de la Mare de Déu. Ella vetlla. Sap el que és patir pel seu Fill. Valenta, ha estat present a tot. L’espasa que li van dir que li travessaria el cor ha estat real. Però des de la fe –la mateixa d’aquell matí de l’anunciació de l’àngel, quan va acceptar ser la mare de Jesús, quan va dir: sí–, era previsible la mort del seu estimat Fill i Senyor. I també la mateixa fe era la que li recordava el que havia dit tantes vegades sobre la resurrecció. La llum de la fe en mig de la nit.





JESÚS, EL GRAN ABSENT
1.- Jesús el dissabte sant és el gran absent. El seu cos és al sepulcre.
2.- També a la vida de les persones hi ha molts dissabtes sants. L’experiència de l’absència de Déu. Tot segueix, tot va bé o malament, tot es mou, però Ell està callat, com mort, en un sepulcre, que té una llosa immensa, i ben vigilat pels guàrdies del racionalisme més materialista. Qui no ha passat per situacions semblants? Desert, sequedat, dubte sistemàtic...
3.- No passa també un dissabte sant la nostra societat i en part la nostra Església? On ets, Jesús? Quines grans pedres et separen de nosaltres? Quines sospites d’enganys racionalistes, de pors amagades, de dubtes i temors vigilen atentament per tal que estiguis com mort, com una bella història que va ser, i que avui no diu res a les dones i als homes actuals?
1.- El dissabte hi ha un grup de dones que estan decidides a córrer el risc de tenir cura de les restes de Jesús.
ANIREM A TREURE LA PEDRA I PORTAREM AROMES
2.- Estem decidits a moure les pedres que ens separen d’Ell?  Quines són? Estem decidits a dur aromes agradables per amorosir les llagues que pensem ja mortes? La raó ens mostra que el nostre intent avui és impossible, que trobarem grans dificultats, que hi ha riscos... Però la fe d’aquelles dones, el seu amor, són testimonis que més enllà de la raó i la previsió racionalista... hi ha realitats invisibles que poden ajudar a trobades impensables.
3.- I és que, al final del dissabte sant, Ell, com ho havia promès, està a punt de mostrar-se als seus amb una nova vida, definitiva, només de goig, de pau, de comunicació, d’harmonia i felicitat. Som a les portes d’un fet inaudit, que és el nucli de la nostra fe. Som a les portes de la Pasqua, el dia més feliç de la història.

Molt aviat vindrà el dia més feliç de la història... 

Som a les portes d’un fet inaudit... la Pasqua.










* * * * *


Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9

El sepulcre buit

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.
2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar.

6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.

8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.

9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
Paraula de Déu



Misteri d'esperança



     Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és sols un petit parentesi entre dos buits immensos. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu intuïm, desitjam i creim que Déu condueix cap a la vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'amaga dins el cor de la humanitat i dins la creació sencera.
    Creure en el Ressuscitat és rebelar-nos amb tota la força perquè tants homes, dones i nins que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriment quedin oblidats per a sempre.
    Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on no hi ha ja pobresa ni dolor, ningú estar trist, ningú plora. A la fi podrem veure arribar a la seva vertadera pàtria als qui vénen en pateres.
    Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones mancades de salut, malalts crònics, discapacitats físics i síquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i lluitar. Coneixeran un dia el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: “Entra per sempre en el goig del teu Senyor”.
     Creure en el ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per sempre un “Déu ocult” del qual no podem conéixer sa mirada, sa tendresa, ses abraçades. El trobem encarnat sempre en Jesús.
    Creure en el Ressuscitat és esperar que els nostros esforços per un món més humà i ditxós no es perdran per la bardissa. Un dia feliç, els últims seran primers i les prostitutes ens aniran al davant en el regne.
     Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra poca traça o el nostre pecat, tot arribarà a Déu en plenitud. No es perdrà res del que hem viscut amb amor o renunciat per amor.
     Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores dolces i les experiències amargues, les ""petjades” deixades en les persones i les coses, el que hem construit o disfrutat generosos, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que fineix, la festa que s'acaba, el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.
   Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: “Jo som l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Qui tengui set que vengui que prengui aigua de la vida sense pagar res. Ja no hi haurà plors, no hi haurà crits ni fatigues, perquè tot això ha passat”.



MISTERI D'ESPERANÇA
Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que es tanca en el cor de la Humanitat i en la creació sencera.
Creure en el Ressuscitat és rebel•lar-nos amb totes les nostres forces a que aquesta immensa majoria d'homes, dones i nens, que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriments, quedin oblidats per sempre.
Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú no estarà trist, ningú no haurà de plorar. Per fi podrem veure els que vénen en pasteres arribar a la seva veritable pàtria.
Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, discapacitats físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i de lluitar. Un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: "Entra per sempre en el goig del teu Senyor".
Creure en el Ressuscitat és no resignar-nos que Déu sigui per sempre un "Déu amagat" del qual no puguem conèixer la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. El trobarem encarnat per sempre gloriosament en Jesús.
Creure en el Ressuscitat és confiar que els nostres esforços per un món més humà i feliç no es perdran en el buit. Un dia feliç, els últims seran els primers i les prostitutes ens precediran en el Regne.
Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí s'ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra malaptesa o el nostre pecat, tot arribarà en Déu la seva plenitud. Res no es perdrà del que hem viscut amb amor o al que hem renunciat per amor.
Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores alegres i les experiències amargues, les "empremtes" que hem deixat en les persones i en les coses, el que hem construït o hem gaudit generosament, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que desapareix, la festa que s'acaba ni el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.
Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes increïbles paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: "Jo sóc el principi i la fi de tot. Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. No existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat ".
José Antonio Pagola
1 abril 2018 Pasqua de Resurrecció Jn. 20, 1-9

diumenge, 25 de març de 2018

MEDITACIONS SETMANA SANTA 2


   

DIVENDRES SANT



PASSIÓ  DE  NOSTRE   SENYOR   JESUCRIST    
  Jesús davant d'Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»
15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. 16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?
Ell respongué:
--No, no ho sóc pas.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:
--Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit.
22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
--¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
23 Jesús li respongué:
--Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
25 Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?
Ell ho negà:
--No, no ho sóc pas.
26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué:
--Però si jo t'he vist a l'hort amb ell!
27 Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.
CRUCIFIXIÓ I MORT DE JESÚS (Marc 15, 21-41)
1.- Camí del Calvari. Contemplar l’ambient, les persones, la cridòria, les diverses actituds i reaccions. Contemplar sobretot Jesús des del més extern al més intern. Com l’acompanya Simó de Cirene. Acompanyar a dur la creu. (Mateu 27, 32)
2.- El claven a la creu. Veure, escoltar el soroll dels martells. Penjat. Plorar davant d'una persona tan i tan bona i tan i tan maltractada. (Mateu 27, 39-44) Les diverses actituds davant de la creu. Repassar una a una les paraules de Jesús. (Mateu 27, 46; Lluc 23, 24; Lluc 23, 42-43; Lluc 23, 46; Joan 19, 26-27; Joan 19, 28; Joan 19, 30) Anar repetint cada paraula i reflexionar sobre el seu missatge i actualitat. Un Déu clavat a una creu... signe del cristianisme, cosa realment inaudita. I tot per amor... també a mi.
3.- Contemplar la mort de Jesús. En els darrers moments i davant d’aquell cos derrotat definitivament segons el ulls humans, fer la meditació que hi ha a continuació:
Mirant un Sant Crist
Tens al davant una imatge de Crist, clavat a la creu. Potser entre les teves mans. La mires llargament. Després estàs una estona amb els ulls tancats i vas dient interiorment: “I tot això per a nosaltres, i tot això per a mi. Jesús, t’estimo.“
Deixa't seduir per tant d'amor.
Aquesta és una estona en què estàs vetllant un home assassinat, que era innocent, molt important per a tu, com un gran amic, més encara. Fa poc que és mort, asfixiat. No ha pogut fer l’esforç d'agafar aire i respirar. Estava desfet. Feia massa hores que el torturaven, físicament, psíquica i moral. Ja no li quedaven forces.
Contemplo els seus ulls. Exteriorment semblen entelats per una boira trencada. Ulls que ja no miren, ulls que no hi veuen. Durant molts anys, amb ells havia contemplat tantes coses, tantes persones, tants paisatges. Havia après a mirar veient de menut la seva Mare. Ulls de comprensió, de comunicació, de complicitat. Tothom s’hi reflectia millorat. Ara, morts, acabats, sense llum, apagats. Aquí els tens, era una mirada de vida, de la Vida. Podria jo en endavant mirar amb un ulls com van ser els de Jesús?

Contemplo les orelles. Sensibles a tota mena de prec i de plor, obertes, tot hi arribava i es comunicava directament amb el cor. Ara, desfetes, resten sordes. No sent res, ni la veu estimada de la Mare, dels amics, de tantes persones que li comunicaven llurs vides. No hi ha so, no hi ha música, ni vent, ni ocells. Podria jo en endavant escoltar amb una oïda com va ser la de Jesús? 
Contemplo la boca.  Havien sortit d’ella mots, noms de persones, discursos, pregàries, consells, silencis. Ara mig oberta, sagnant, seca, morta. Han tancat la boca al just, al tendre, a l’home bo, a Aquell que va passar la vida fent el bé. Podria jo guardar en el meu cor les seves paraules, i intentar de parlar des d'elles, com a bon deixeble, fent-lo present en el meu ambient?
Contemplo tot el seu cos. Mans clavades, cosides a la fusta, mans que van beneir, curar i acariciar. Peus també cosits amb claus, desfets, peus que van caminar totes les rutes del seu poble, incansables cercant l’ovella perduda. Cos triturat pels assots, cor obert per una llança, un cos humà, bell, i ara  esmicolat i ferit per tot arreu, insensible i mort. Podria jo, mentre visqui, ser una mica com el cos de Crist, per als altres?
Silenci. Acaben els mots. Aquest és el teu Déu. Aviat la Vida vencerà sobre la mort, l’Amor sobre l’odi. Serà una cosa inaudita. Mentrestant, silenci, que tot calli, tu també... i adora.

 





MEDITACIONS SETMANA SANTA, 1





DIJOUS SANT
JESÚS RENTA ELS PEUS ALS DEIXEBLES (Joan 13, 1-17)
13, 1.- Introducció sobre el sentit de l’amor fins a l’extrem.
13, 2-12.- Contemplació externa: Jesús fa el servei d'un esclau. Jesús als peus de tots: Pere, Judes. Conversa amb Pere. Contemplació interna: sentiments de Jesús, mirada a l’interior de cadascun d’ells. Records i emocions que els provoquen.
13, 12-17.- Reflexió sobre el canvi de criteris i el sentit de l’autoritat. Tal com jo ho he fet... (Mateu 23, 8). Aplicacions concretes.
SANT SOPAR I EUCARISTIA (Lluc 22, 14-23)
1.- Contemplar la sala, l’ambient, les viandes, les persones...
2.- El desig de Jesús (Lluc 22, 14). Amistat, restar junts, nostàlgia, presagis. Què espera el Senyor també de mi, de nosaltres?
3.- Eucaristia (1ª Corintis 11, 23-25): audàcia imaginativa de Jesús, signes d’alimentació i sosteniment, el viàtic per al camí, comunitat, presència de Jesús en els segles futurs, unió mística.
4.- Anar assimilant el Senyor a la nostra vida.
5.- Eucaristia i fam en el món. Com és possible? Què ens està frenant a compartir?
6.- Revisar la meva actitud envers l’Eucaristia.

Lectura meditada dels capítols 14-15  de l’Evangeli de Joan.



Joan   14     »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
--Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
--Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.
Li diu Felip:
--Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
--Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. 13 I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. 14 Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.
La promesa de l'Esperit
15 »Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, 16 i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17 Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. 18 No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. 19 D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20 Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. 21 El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.
22 Judes, no l'Iscariot, li pregunta:
--Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
23 Jesús li respon:
--Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24 El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.
25 »Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, 26 però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. 28 Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29 Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. 30 Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, 31 però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat.....


Jesús, el cep veritable
15
»Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
L'odi del món
18 »Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. 19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. 20 Recordeu allò que us he dit: "El criat no és més important que el seu amo." Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. 21 Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat.22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat. 23 Els qui m'odien a mi també odien el meu Pare. 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare. 25 S'havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M'odien sense motiu.
26 »Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. 27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.


16
»Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.
L'acció de l'Esperit
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.
12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
De la tristesa a l'alegria
16 »D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
--Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
18 I anaven preguntant-se:
--Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
--Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." 20 Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.

La pregària de Jesús
17
Després d'haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
--Pare, ha arribat l'hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat. I la vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist. Jo t'he glorificat a la terra, duent a terme l'obra que m'havies encomanat; ara glorifica'm tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís.
»He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m'has donat; eren teus i tu me'ls has donat, i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot el que m'has donat ho he rebut de tu, perquè jo els he confiat les paraules que tu m'has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m'has enviat.
»Jo prego per ells; no prego pel món, sinó pels qui tu m'has donat, perquè són teus. 10 Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. En ells s'ha manifestat la meva glòria. 11 Jo no em quedo més al món. Però ells s'hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda'ls en el teu nom, el nom que m'has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m'has donat. He vetllat per ells i no se n'ha perdut ni un de sol, fora del qui s'havia de perdre, perquè es complís el que diu l'Escriptura. 13 Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. 14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. 15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. 17 Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. 18 Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat. 19 Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
20 »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula.