LA TRANSFIGURACIÓ....

SEGON  DIUMENGE 

DE

QUARESMA

UN   COP    D'ATENCIÓ

Tanmateix, la consideració de l’ateisme dins del pensament filosòfic 

no és una qüestió simple. Hi ha ambigüitat (n’hi ha en Comte, 

per exemple) i, potser, tal com diu Deleuze, l’Ètica d’Spinoza

 pot ser entesa com una ètica del gaudi, el discurs d’un ateu. 

Fins i tot la filosofia hindú (principalment el budisme)

 podria arribar a valorar-se

 com una vertadera religió radicalment atea.

I què queda al final? No ho sé ben bé. 

El dubte segurament.

 I potser no, potser no soc ateu. 

No, segur que no en soc. 

Al capdavall, l’imperdonable és 

pensar que Déu no pot perdonar-no

• TRANSFIGURAT...... DESFIGURAT
  
  1.Silencis i esbufecs
  
  Així havia de ser aquella pujada al Tabor. Potser Pere, el més gran d’edat, seguiria endarrerit el pas ferm i constant dels seus companys més joves. Jesús, empès per la “mística” de la muntanya, potser aniria més silenciós, concentrat, com si preveiés que “alguna cosa” l’esperava dalt de la muntanya. I, recordant la meva personal pujada al Tabor fa uns anys, tots ells caminarien ben aixoplugats d’un aire mediterrani, acollidor, perfumat. En una paraula: el marc ideal perquè la vida quotidiana es veiés alterada seriosament per les “coses” que Déu té preparades, quan vol dir-nos alguna cosa...
• 
  
• 
  
  Els tres sinòptics ens expliquen aquesta pàgina tan “especial” de la vida de Jesús, senyal inequívoc de la seva transcendència. I sant Pere, en la seva carta, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada. Ell tingué, com sempre, el seu protagonisme, “marcant la diferència”, com diu el tòpic. Però crec que ens posem al seu costat quan recordem la seva frase espontània: “Que bé, que hi estem aquí dalt!” I tant! Veure el seu Mestre, el seu estimat Mestre, amb un tast del que significa la gloria de Déu, la seva transcendència. O veure’s, atemorit, enmig del núvol, símbol de la presència de Déu enmig del seu poble, i tot allò concentrat en la figura del seu Jesús, havia de ser un impacte extraordinari. Penso que tots hauríem dit el mateix: què bé que hi estem aquí dalt! Estaven veient anticipadament una escletxa de la resurrecció de Jesús. I això són paraules majors...
  
  2. La llum de la Transfiguració
• 
  La vida cristiana és tot un camí, amb moments macos i lluminosos, i altres més foscos i problemàtics. La nostra quotidianitat és una successió de moments clars i moments més foscos, com el salt que en el joc d’escacs sempre fa el cavall: del blanc al negre, del negre al blanc. I així anem avançant. Ara jesús viu una experiència única: se sent estimat pel Pare, se sent aixoplugat i confirmat per aquelles dues figures mítiques del Poble de Déu, el Moisès de la Llei i l’Elies dels Profetes. Ell mateix és l’acompliment d’aquesta missió. I tot envoltat d’una llum que el feia diferent. M’agrada que Marc hagi dit que l’aspecte del vestit de Jesús era tant blanc que cap tintorer hagués pogut igualar aquella netedat. Una imatge casolana, que ens evoca la nostra vida ordinària sublimada, la vida normal viscuda d’una manera excepcional.
  
  I és que Jesús va a Jerusalem, on es trobarà amb una oposició violenta i constant que el portarà fins a una altra muntanya (el Calvari), tètrica i dolorosa fins a la mort. I a la creu viurà una desfiguració total: de la seva persona, de la seva missió, de la seva projecció futura. Tot desfigurat, tot anorreat, tot esmicolat. Això em fa pensar que la llum de la força de Déu, de l’Esperit de Déu NO ELIMINA LA PROVA, PERÒ LA IL·LUMINA. No suprimeix el dolor, però ens fa treure de nosaltres una força que ens fa ressuscitar i seguir caminant. Amb els ulls fits en ell. Jesús és “el Fill”, però no serà mai “el fill de l’amo”, que té connotacions negatives, de privilegis excloents. Per això és el nostre model i referent.
  
  3. “Escoltem-lo!”
  
  Aquella experiència única ens queda lluny en el temps i en l’ambient privilegiat que va viure aquell petit grup de seguidors de Jesús. El que no ens queda tan lluny és aquella recomanació de la veu de Déu: “Escolteu-lo!” Si l’escoltem, ens anirem “configurant” amb ell. Segur que ens esperen possibles desfiguracions, però també transfiguracions. Haurem de pujar Tabors, esbufegant, convençuts que sempre hi haurà la “sorpresa” que el Pare ens té reservada, i que ens permetrà seguir caminant al costat de Jesús...

Evangeli Mc 9,2-10

Aquest és el meu Fill, l'estimat

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

Paraula de Déu

ALLIBERAR LA FORÇA DE L'EVANGELI

El relat de la “Transfiguració de Jesús” fou des dels començaments molt popular entre els seguidors. No és un episodi més. L'escena, recreada amb recursos de caràcter simbòlic, és grandiosa. Els evangelistes presenten a Jesús amb la cara resplandent mentre conversa amb Moisès i Elies.

Els tres deixebles que l'han acompanyat fins a dalt de la muntanya romanen corpresos. No saben què pensar de tot això. El misteri que envolta Jesús és prou gros. Marc diu que estaven esglaiats..

L'escena culmina de forma estranya: “Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escolteu-lo”.

El moviment de Jesús nasqué d'escoltar la seva cridada. La seva Paraula, recollida després en quatre petits escrits, engendrà nous seguidors. L'Església viu escoltant l'Evangeli.

Avui aquest missatge de Jesús, troba molts obstacles per a arribar als homes i dones del nostre temps. Abandonant la pràctica religiosa, molts han deixat d'escoltar-lo per sempre. Ja no sentiran parlar de Jesús si no és de forma casual o distreta.

Els qui s'apropen a les comunitats cristianes tampoc poden apreciar fàcilment la Paraula de Jesús. El seu missatge es perd entre pràctiques, costums i doctrines. Costa captar la seva importància decisiva: la força alliberadora de l'Evangeli... roman bloquejada per llenguatges i comentaris aliens al seu esperit.

Tanmateix, avui també, l'únic decisiu que pot oferir l'Església a la societat moderna és la Bona Nova proclamada per Jesús, i el seu projecte humanitzador del regne de Déu. No podem seguir retenint la força humanitzadora de la seva Paraula. Cal que corri fins a les llars, que la puguin conéixer els qui cerquen un nou sentit per llurs vides, que la puguin escoltar els qui viuen sense esperança.

Cal aprendre a llegir junts l'Evangeli. Familiaritzar-nos amb els relats evangèlics. Posar-nos amb contacte directe i immediat amb la Bona Nova de Jesús. En això consumir energies. D'aquí començarà la renovació que necessita avui l'Església.

La institució esglesiàstica perd poder d'atracció. Cal descobrir l'atracció que té Jesús, el Fill estimat de Déu, per a aquells que cerquen veritat i vida. Adonar-se'n que cal posar amb més fidelitat la seva Bona Nova en el centre del cristianisme.

NO CONFONDRE NINGÚ AMB JESÚS

Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo

Segons l'evangelista, Jesús agafa amb ell En Pere, En Jaume i En Joan, els s'emmena a part, dalt una muntanya, i allà “es transfigura davant ells”. Són els tres deixebles que, segons sembla, es resisteixen més quan Jesús parla de llur destí dolorós de crucificció.

Pere ha intentat inclús llevar-li del cap aqueixes idees absurdes. Els germans, Jaume i Joan, li han demanat els primers llocs en el regne del Messies. Davant ells precisament Jesús es transfigura. Ho necessiten més que cap.

L'escena, recreada amb recursos simbòlics, és molt eloquent: Jesús es mostra “revestit” de la glòria de Déu. Al mateix temps, Elies i Moisès, que segons la tradició han fuit de la mort i viuen a la vora de Déu, apareixen conversant amb ell. Tot convida a intuir la condició divina de Jesús, crucificat pels adversaris, però ressuscitat per Déu.

En Pere reacciona espontani: “Senyor, ¡què bé estem aquí! Si vols, faré tres cabanes: una per a tu, una altra per en Moisès i una altra per n'Elies”. No ha entès res. Per una banda, posa a Jesús en el mateix pla i nivell que Elies i Moisès: a cada un llur cabana. Per altra banda, continua resistint-se a la duresa del camí de Jesús; el vol retenir a la glòria del Tabor, lluny de la passió i la creu del Calvari.

Déu mateix el corregirà de manera solemne: “Aquest és el meu Fill estimat”. Fora confondre'l amb ningú. “Escolteu-lo a ell”, inclús quan us parla de un camí de creu, que acaba en resurrecció.

Només Jesús irradia llum. Tots els altres, profetes i mestres, teòlegs i jerarques, doctors i predicadors, tenen el rostre apagat. No confondre ningú amb Jesús. Sols ell és el Fill estimat. La seva Paraula és l'única que cal escoltar. Les altres no ens han de llevar d'ell.

I cal escoltar-la també avui, quan ens parla de “carregar la creu” d'aquests temps. L'èxit ens fa mal als cristians. Ens ha duit a pensar que era possible una Església fidel a Jesús i al seu projecte del regne, sense conflictes, sense rebuig i sense creu. Avui s'ens donen més possibilitats de viure com a cristians “crucificats”. Ens farà bé. Ens ajudarà a recobrar la nostra identitat cristiana.

ESCOLTAR

Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo.

Cada cop tenim més poc temps per a escoltar. No sabem apropar-nos amb calma i sense prejudicis al cor d'un altre. No encertem a escoltar el missatge que tot esser humà ens pot comunicar. Tancats dins els nostres problemes, passem vora les persones sense parar a escoltar ningú. Oblidem l'art d'escoltar.

Per això, tampoc resulta estrany que els cristians haguem oblidat, en gran part, que ser creient és viure escoltant Jesús. Més encara. Només des d'aquesta escolta neix la vertadera fe cristiana.

Segons l'evangelista Marc, quan en la “muntanya de la transfiguració” els deixebles s'esglaien veient-se envoltats per el núvol, només escolten aquestes paraules: “Aquest és el meu Fill estimat: escolteu a ell”.

L'experiència d'escoltar Jesús a fons pot ser dolorosa, però és apassionant. Llur misteri ens escapa. Ens treu de seguretats molt admeses, però ens atreu a una vida més autèntica.

Si continuem en escolta pacient i sincera, la nostra vida comença a il·luminar-se amb llum nova. Comencem a veure-ho tot amb més claretat. Descobrim quina és la manera més humana de fer front als problemes de la vida i al misteri de la mort. Ens adonem dels errors que comentem els humans i de les infidelitats dels cristians.

Segurament, hem de tenir més cura, en les comunitats cristianes, d'escoltar fidelment a Jesús. Escoltar-lo ens pot curar de ceguedats seculars, ens pot alliberar de desànims i covardies inevitables, pot infondre forces noves a la nostra fe.