Amigo de los excluidos
Jesús
era muy sensible al sufrimiento de quienes encontraba en su camino,
marginados por la sociedad, olvidados por la religión o rechazados
por los sectores que se consideraban superiores moral o
religiosamente.
Es
algo que le sale de dentro. Sabe que Dios
no discrimina a nadie.
No rechaza ni excomulga. No es solo de los buenos. A todos acoge y
bendice. Jesús tenía la costumbre de levantarse de madrugada para
orar. En cierta ocasión desvela cómo contempla el amanecer: «Dios
hace salir su sol sobre buenos y malos». Así es él.
Por
eso a veces reclama
con fuerza que cesen todas las condenas: «No
juzguéis y no seréis juzgados». Otras, narra una pequeña parábola
para pedir que nadie se dedique a «separar el trigo y la cizaña»,
como si fuera el juez supremo de todos.
Pero
lo más admirable es su actuación. El rasgo
más original y provocativo de Jesús fue
su costumbre de comer con pecadores, prostitutas y gentes
indeseables. El hecho es insólito. Nunca se había visto en Israel a
alguien con fama de «hombre de Dios» comiendo y bebiendo
animadamente con pecadores.
Los
dirigentes religiosos más respetables no
lo pudieron soportar.
Su reacción fue agresiva: «Ahí tenéis a un comilón y borracho,
amigo de pecadores». Jesús no se defendió. Era cierto, pues en lo
más íntimo de su ser sentía un respeto grande y una amistad
conmovedora hacia los rechazados por la sociedad o la religión.
Marcos
recoge
en su relato la curación de un leproso para destacar esa
predilección de Jesús por los excluidos. Jesús está atravesando
una región solitaria. De pronto se le acerca un leproso. No viene
acompañado por nadie. Vive en la soledad. Lleva en su piel la marca
de su exclusión. Las leyes lo condenan a vivir apartado de todos. Es
un ser impuro.
De
rodillas, el
leproso hace a Jesús una súplica humilde.
Se siente sucio. No le habla de enfermedad. Solo quiere verse limpio
de todo estigma: «Si quieres, puedes limpiarme». Jesús se conmueve
al ver a sus pies a aquel ser humano desfigurado por la enfermedad y
el abandono de todos. Aquel hombre representa
la soledad y la desesperación de
tantos estigmatizados. Jesús «extiende su mano» buscando el
contacto con su piel, «lo toca» y le dice: «Quiero, queda limpio».
Siempre
que discriminamos
desde
nuestra supuesta superioridad moral a diferentes grupos humanos
(vagabundos, prostitutas, toxicómanos, psicóticos, inmigrantes,
homosexuales...) y los excluimos de la convivencia negándoles
nuestra acogida nos estamos alejando gravemente de Jesús.
Lectura
de l'Evangeli Mc 1,40-45
La
lepra desaparegué i quedà pur
Lectura
de l'evangeli segons sant Marc
En
aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li
digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús,
compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda
pur». A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit
Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no
dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir
per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar
que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de
proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant,
que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de
quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a
trobar-lo de tot arreu.
Paraula
del Senyor
AMIC
DELS EXCLOSOS
Jesús
era sensible al sofriment dels qui topava pel
camí, marginats per la societat, oblidats per la
religió o rebutjats pels sectors que es tenien per
superiors moral i relifgiosament.
És
una cosa que surt de dedins. Sap que Déu no fa
diferència amb ningú. No rebutja ni excomunica. No
és només dels bons. Acull i beneeix a tots.
Jesús
solia eixecar-se de bon matí a pregar. Una vegada
va desvetllar com mirava el trenc de l'alba: “Déu
fa sortir el sol damunt bons i dolents”. Així és
ell.
Per
això, a voltes, reclama amb força que s'acabin les
condemnes: “No judiqueu i no sereu jutjats”.
Altres, conta una petita paràbola per a demanar que
ningú “separi el blat del jull” com si fos
el jutge suprem de tots.
Però
el més admirable és la seva actuació. El tret
més original i provocatiu de Jesús fou el costum
de menjar amb pecadors, prostitutes i gent
indesitjable. Un fet insòlit. Mai s'havia vist a
Israel a ningú amb fama d'”home de Déu” menjar
i beure animosament amb pecadors.
Els
dirigents religiosos més respectables no ho pogueren
suportar. Reaccionaren agressivament: “Vet-aquí un golafre
i bevedor, amic de pecadors”. Jesús no es defensà.
Era cert, ja que dins el més pregó del seu
esser sentia un gran respecte i una amistat
conmovedora cap als rebutjats de la societat i la
religió.
Marc
recull en son relat la curació d'un leprós per
a destacar aqueixa predilecció de Jesús pels
exclosos. Jesús travessa una regió solitària. De cop
s'acosta un leprós. No l'acompanya ningú. Viu en
soledat. Porta a la pell la marca de l'exclusió.
Les lleis el condemnen a viure separat de tots. És
un impur.
De
genolls, el leprós suplica a Jesús. Se sent
brut. No parla de la seva malaltia. Només vol
veure's net de tot estigma: “Si voleu, em podeu
netejar”. Jesús es commou quan veu baix els seus
peus aquell esser humà desfigurat per la malaltia
i el rebuig de tots. Aquell home representa la
soletat i la desesperació de tants estigmatitzats. Jesús
“estén la mà” cercant el contacte amb la pell,
“el toca” i li diu: “Si que ho vull: Queda
pur”.
Sempre
que discriminem, des d'una suposada superioritat moral,
grups humans (captaires, prostitues, toxicómans, psicòtics,
immigrants, homosexuals...) o els excloiguem de la
convivència negant-lis la nostra acollida, ens
allunyem greument de Jesús.
José
Antonio Pagola
DÉU
ACULL ELS “IMPURS”
De
manera inesperada, un leprós “s'apropa
a Jesús”. Segons
la llei, no pot tenir contacte amb ningú. És
un “impur”: ha de viure aïllat. No pot entrar
tampoc al Temple. ¿ Com pot acollir Déu un esser
tan repugnant en sa presència ? Llur destí és
viure exclòs. Així ho mana la llei.
Malgrat
tot, aqueix leprós desesperat gosa desafiar totes les
normes. Sap que obra malament. Per això es
posa de genolls. No s'arrisca a parlar amb Jesús
de cara. Des de terra, li suplica: “Si
voleu, em podeu purificar”. Sap
que Jesús el pot curar, però ¿ voldrà purificar-lo
? ¿ Gosarà treure'l de l'exclusió a la qual està
sotmès en nom de Déu ?
Sorprèn
l'emoció que causa a Jesús la proximitat del
leprós. No s'horroritza ni es fa enrera. Davant la
situació d'aquell pobre home, “es
commou fins al moll dels ossos”. La
tendresa el desborda. ¿ Com no voldria netejar-lo
ell, que només viu mogut per la compassió de Déu
cap als fills i filles més indefensos i
menyspreats ?
Sense
dubtar-ho, “estén
la mà” cap
a aquell home i “toca”
la pell menyspreuada pels purs. Sap que està
prohibit per la llei i que, amb aquest gest, reafirma
la transgressió començada pel leprós: Només el mou
la compassió: “Vull:
queda net”
Això
és el que vol el Déu encarnat en Jesús: netejar
el món d'exclusions que van contra la compassió de
Pare. No és Déu qui exclou, sinó les nostres lleis
i institucions. No és Déu qui margina, sinó
nosaltres. En endavant, tots han de tenir clar que
no s'ha d'excloure ningú en nom de Jesús.
Seguir-lo
vol dir no horroritzar-nos davant cap impur o
impura. No apartar cap “exclòs” de la nostra
acollida. Per a Jesús, primer és la persona que
sofreix i no la norma. Posar sempre per davant la
norma és la manera de perdre la sensibilitat de
Jesús davant els menyspreats i rebutjats. La manera de
viure sense compassió.
On
es pot reconéixer més l'Esperit de Jesús és en
aquestes persones que donen gratuitament recolzament i
amistat a prostitutes indefenses, que acompanyen sicòtics
oblidats per tots, que defensen homosexuals que no
poden viure dignament llur condició... Elles ens
recorden que en el cor de Déu hi caben tots.
José
Antonio Pagola
ESTENDRE
LA MÀ
Estengué
la mà i el tocà.
La
felicitat sols és possible allà on ens sentim
acollits i acceptats. On manca acollida, manca vida, el
nostre esser es paralitza, la creativitat s'atrofia.
Per això una “societat
tancada és una societat sense futur. Una societat
que mata l'esperança de vida dels marginats i que
acaba per enfonsar-se ella mateixa”
(J.Moltmann)
Molts
són els factors que conviden els homes i dones
del nostre temps a viure dins cercles tancats i
exclusivistes. Dins una societat on creix la
inseguretat, la indiferència i l'agressivitat, és
explicable que cada un cerqui assegurar “nostra
petita felicitat” vora els que ens sentim
iguals.
Les
persones que són com nosaltres, que pensen i
volen el mateix que nosaltres, ens donen seguretat. En
canvi, les persones que són diferents, que pensen,
senten i volen d'altra manera, ens causen inseguretat.
Per
això s'agrupen les nacions en “blocs” que es
miren amb hostilitat. Per això cerquem cadascú
nostre “recinte
de seguretat”, aquest
cercle tancat de l'amistat amb aquells que són de
la nostra condició.
Vivim
“a la defensiva”, excloint-nos mutuament, cada cop
més incapaços de rompre distàncies i adoptar una
postura d'amistat oberta cap a tota persona. Ens hem
avesat a acceptar només els més propers. Tolerem
els altres, o els mirem amb indiferència, sinó amb
repulsa.
Som
ingenus i pensem que si cadascú té cura per
garantir el seu petit trosset de felicitat, la
humanitat progressarà. No ens adonem que creem
marginació, aïllament i soledat. I en aqueixa societat
serà més difícil cada cop ser feliç.
Per
això el gest de Jesús té actualitat per a
nosaltres. Jesús no sols neteja el leprós. Estèn
la mà i el toca,
romp motlles, prejudicis, tabús, temors i fronteres
d'aïllament i marginació que excloïen els leprosos
de la convivència dins la societat jueva. Els
creients hauríem de sentir-nos cridats a donar amistat
oberta als racons marginats de la nostra societat.
Són molts els que necessiten una mà estesa que els
toqui.
José
Antonio Pagola
Sisè diumenge - Temps Ordinari
Lv
13,1-2.44-46
1
Co 10,31-11,1
Mc
1,40-45
Molt
sovint ens deixem portar per l’admiració quan escoltem els
miracles de Jesús. Llavors, en lloc de concentrar-nos en el que ens
mostren sobre el món que Déu vol, fem preguntes sobre com podria
això passar. Els miracles ens mostren un altre món. La pregunta no
és "com va passar això” sinó "com podem fer que
aquesta visió d'un altre món sigui una guia per a la nostra acció
en aquest món”?
El leprós era considerat un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat, per por al contagi. Els leprosos havien de viure sols o en grups en llocs deshabitats, a mercè de l'almoina i la generositat dels seus parents i coneguts. Jesús, en curar aquest malalt de lepra no només li retorna la salut i el benestar, sinó que, a més, el capacita per reintegrar-se entre els seus i poder refer la família i el treball.
Temeràriament el leprós s'acosta a Jesús desafiant les normes legals. I, ja que no podia acostar-se al Temple, s'agenolla davant de Jesús per dirigir-li una súplica. Sap que Jesús pot alliberar-lo d'aquest estat desgraciat que l'obliga a viure apartat dels homes i, suposadament, també de Déu. La seva fe és prou profunda per deixar Jesús en perfecta llibertat, per dir a Jesús, "Si tu ho vols...".
Jesús es compadeix. Literalment, la traducció hauria de ser "havent estat commogut dins de si" (en les seves "entranyes"). Es fa càrrec de la seva situació i al mateix temps s'indigna com és tractat per la societat, i per la idea de Déu a la qual s'havia arribat. Déu no és així. El seu Pare no exclou ningú de la seva companyia, ni està esperant una malifeta dels homes per castigar amb la lepra o amb qualsevol altra desgràcia. Jesús es commou fins a les entranyes. I li surt a flor de pell aquesta barreja de tendresa i d'indignació. No hi ha distàncies a les quals Jesús no anirà per ajudar aquest home. Per això, no té inconvenient en tocar les seves nafres, aquella pell menyspreada pels "purs". Estendre la mà i tocar-lo és un dels signes que Jesús practica per transmetre consol i calor humà. En aquest gest humà Déu intervé per realitzar la purificació interior i la transformació total de la persona.
Va
ser una cosa veritablement insòlita que algú toqués un leprós,
doncs, legalment, es trobava després en la mateixa condició
d'immundícia cerimonial. Però ell era el servent de Déu que hauria
de "portar les nostres malalties" i "patir els nostres
dolors".
Jesús mostra la seva voluntat davant el requeriment del leprós: "Vull". Jesús transgredeix la norma per atendre el leprós. No vol fer-ho a distància, fredament. No és aquesta la manera que té Déu d'acollir a la persona. I a continuació, diu el text, "la lepra se li va treure". Déu no tolera la duresa de la legislació contra les persones, i especialment contra els febles. Tots són fills seus. Perquè això quedi clar, el mal extern, la lepra, se li treu. En el mateix moment en què Jesús, commogut, l’ha tocat, Déu li ha aixecat la barrera de l'exclusió. El Déu de l'Aliança, de l'amistat, mai havia deixat de considerar-lo un fill seu. Jesús no es limita tan sols a pronunciar paraules, sinó que la seva Bona Notícia produeix canvis profunds. En Jesús, Déu és el defensor dels que pateixen.
A Jesús li mou la compassió; li fa mal la malaltia i l'exclusió social de les persones. Però ens desconcerta amb la prohibició de comunicar a ningú la curació del malalt: com no fer-ho saber als altres, especialment als seus propis parents, amics i veïns? De fet, la persona curada és incapaç de callar, i ¡el proclama per tot arreu! Amb aquesta imposició de silenci Jesús pretén que el seu messianisme no sigui malinterpretat en una societat excessivament crèdula: Jesús no és un messies espectacular que pretén arrossegar masses o convèncer a força de signes meravellosos. El que Ell vol, és mostrar-se pobre i humil, sense imposar-se pels fets o les paraules: de fet, passarà per la Creu abans d'entrar a la Resurrecció. I el seguiment de jesús no estalviarà la Creu als deixebles. Ja es comença a saber que Jesús es posa del costat dels impurs, que es barreja amb persones de dubtosa moralitat. Segurament que alguns havien de considerar-lo també a Ell un impur. Aquesta conducta no ha estat ni serà mai ben compresa pels benpensants. Encara la societat no estava ni està preparada per pair aquesta Bona Nova de Déu, potser per això Jesús adverteix al leprós: "No li diguis a ningú". Jesús no volia confusions sobre la seva identitat i sobre la missió que Ell estava cridat a dur a terme. En canvi, aquest home deuria estar inundat de gratitud.
- Pren consciència que ets com el leprós. Dóna gràcies al Senyor perquè es commou i es fixa en la teva petitesa i pobresa, i en l'exclusió de tantes persones, filles seves.
- Reconeix que Ell és per a tu Bona Notícia que eixampla el cor, que posa en peu, que integra, que dóna força per seguir caminant.
- Parla-li de les teves dificultats per afrontar la conversió, tot i que saps que Ell sempre està esperant.
- Demana-li que sensibilitzi la teva pell per percebre la seva mà bondadosa sobre tu.
- Demana-li ajuda per rebre els regals que t'ofereix, alegrar-te amb ells i mai oblidar que vénen d'Ell.
Silvestre
Falguera, sj.
* * * * *
"Jesús no va voler mai la fama"
Qui
acudia a Jesús?
-els
que s’ho passaven malament
-els
que patien
-els
malalts
-els
famolencs
-els
que se sentien afeixugats
Als dirigents religiosos els
molestava i els irritava que Jesús ajudés a la gent. Per això
acusaren a Jesús
-d’endimoniat
-que
violava les lleis
-que
era un blasfem
-que
era un subversor etc.
Jesús no va voler mai la
fama. Ni aparèixer com un agitador. Ni aparèixer com a rei.
No
va cedir mai a la temptació del poder.
I
menys encara al desig de prepotència dels que manen.
Jesús va venir a servir a
tots. Per això no volia propagandistes del bé que feia.
En
volem nosaltres?
