>
Quart diumenge - Temps Ordinari
Dt
18,15-20
1
Co 7,32-35
Mc
1,21-28
Autoritat
El tema de l'autoritat, i de la seva possible crisi, tant dels pares, com dels mestres, dels polítics o dels que exerceixen qualsevol tipus de càrrec en la societat, és un tema recurrent en els mitjans de comunicació, en publicacions i en diversitat de cercles de la nostra societat.
El tema de l'autoritat, i de la seva possible crisi, tant dels pares, com dels mestres, dels polítics o dels que exerceixen qualsevol tipus de càrrec en la societat, és un tema recurrent en els mitjans de comunicació, en publicacions i en diversitat de cercles de la nostra societat.
Per això és oportú, després d'escoltar l'evangeli d'avui, preguntar a què es devia, que, de Jesús, es pogués dir que la seva manera d'ensenyar era amb autoritat. El mateix evangeli apunta que la seva manera d'ensenyar no era com la dels mestres de la Llei. Potser fixant-nos com ho feien ells, per contrast podem albirar el secret de la manera d'ensenyar autoritat de Jesús.L'ensenyament dels mestres de la llei
Els mestres de la Llei ensenyaven, com els acusarà en altres passatges el mateix Jesús, amb hipocresia, perquè no complien el que ensenyaven, imposaven fortes càrregues a la gent senzilla de les que ells es dispensaven, perquè exigien detalls i oblidaven el principal, perquè ensenyaven amb orgull i supèrbia, des de la superioritat; perquè el que buscaven era ser molt ben considerats pels altres. I aquests, per la seva banda, se sentien humiliats. Sovint els mestres de la Llei formulaven normes que venien dictades pel seu propi interès i conveniència. Podríem dir que era un ensenyament «autoritari».
L'autoritat
de Jesús
Evidentment, la forma d'ensenyar i l'autoritat de Jesús no era la mateixa. Era tot el contrari. Jesús ensenyava des de la senzillesa, sense imposicions (només s'imposava als dimonis, al mal que afligia les persones), ensenyava tot el que podia fer bé als altres, el que els feia augmentar la seva sana autoestima, el que els ajudava a créixer. Jesús ensenyava, no des del poder, que imposava i dominava, sinó des de la proximitat i l'amor als oients. Jesús era conseqüent amb el que ensenyava, la seva actuació no es diferenciava de la seva doctrina. Feia èmfasi en el que era important ("El dissabte era per a la persona i no la persona per al dissabte"). La misericòrdia estava molt per sobre de la rígida exigència. No buscava la seva lloança, sinó que feia callar els que volien manifestar la seva condició de Fill de Déu o Messies o el volien proclamar rei.
I, el que ensenyava, com dirà en altres passatges, era el que li donava entendre el seu Pare en les llargues estones de pregària, com hem sentit a la primera lectura, parlant del que ha de dir el profeta: "Ell els dirà tot el que jo l ordenaré ".
La meva autoritat
Així doncs, tinguem la situació que tinguem, examinem la nostra manera d'exercir l'autoritat. Adquirir autoritat no és aconseguir més poder. L'autoritat no és poder, sinó servei. I per tenir autèntica autoritat, no cal tenir cap càrrec rellevant. Tots tenim la nostra autoritat, la nostra influència en els altres. I, per tant, la nostra autoritat s'ha de basar en la coherència personal. Exercir l'autoritat és valorar, estimar la persona a la que et dirigeixes. I, sobretot, per a exercir l'autoritat cal posar-se abans davant Déu i el seu evangeli, pregar, escoltar, estar atent a la necessitat dels altres i fer el que creguis bo per a ells.
Com
més visquem la comunió amb els altres, més autoritat tindrem,
perquè ens portarà a un millor coneixement, a dir i a fer el millor
per al seu bé. L'Eucaristia és font de comunió. Visquem-la!
Francesc
Xicoy, sj.
Evangeli
Mc 1,21-28
Jesús
ensenyava amb autoritat
Lectura
de l'evangeli segons sant Marc
A
Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La
gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia
com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga
hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar:
«Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a
destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús
el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home». Llavors
l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran
xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre
ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova,
fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». I aviat la
seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.
Paraula
de Déu
GUARIDOR
Segons
Marc, la primera actuació pública de Jesús fou la
curació d'un home posseït per un esperit maligne
a la sinagoga de Cafarnaüm. És una escena
esglaiadora, contada perquè, des del començament, els
lectors descobreixin la força guaridora i alliberadora
de Jesús.
És
dissabte i el poble està reunit a la sinagoga
per a escoltar el comentari de la Llei explicat
pels escribes. Per primer cop Jesús proclamarà la
Bona Nova de Déu precisament en el lloc on
s'ensenyen oficialment al poble les tradicions religioses
d'Israel.
Tothom
roman sorprès quan l'escolta. Tenen la impressió
de que fins ara han escoltat noves velles, dites
sense autoritat. Jesús és diferent. No repeteix el
que ha sentit a altres. Parla amb autoritat. Anuncia
amb llibertat i sense pors a un Déu Bo.
De
sobte, un home se posa a cridar: “¿ Has vingut
a destruir-nos ?”. Quan ha sentit el missatge de
Jesús s'ha sentit amenaçat. El seu món
religiós s'enfonsa. S'ens diu que està posseït per
un “esperit immund”, hostil a Déu. ¿ Quines
forces extranyes l'impideixen escoltar a Jesús ? ¿
Quines experiències nocives i perverses li bloquegen
el camí cap al Déu Bo que Jesús anuncia ?
Jesús
no perd coratge. Veu el pobre home oprimit pel
mal, i crida: “¡Calla i surt d'aquest home!”.
Mana que callin aqueixes veus malignes que no deixen
trobar-se amb Déu i amb un mateix. Que recuperi el
silenci que sana el més profund de l'esser humà.
El
narrador descriu la curació de manera dramàtica. En
un últim esforç per destruir-lo, l'esperit “el
retorce violentament i, en un esgarrip fort, surt
d'ell”. Jesús ha alliberat l'home de la violència
interior. Ha acabat amb les tenebres i la por a
Déu. En endavant podrà escoltar la Bona Nova de
Jesús.
Moltes
persones viuen dins el seu interior imatges
falses de Déu que els fan viure sense dignitat
ni veritat. El senten, no com a presència amistosa
que convida a viure de manera creativa, sinó com
una ombra amenaçant que controla l'existència. Jesús
sempre comença curant i alliberant d'un Déu
opressor.
Les
seves paraules donen confiança i fan desaparéixer
les pors. Les seves paràboles atreuen cap a l'amor
a Déu, no a l'acatament cec a la llei. La
seva presència fa créixer la llibertat, no les
servituds, promou l'amor a la vida, no al
ressentiment. Jesús cura perquè ensenya a viure de
la bondat, el perdó i l'amor, que no exclouen
ningú. Guareix perquè allibera del poder de les
coses, de l'auto-engany i de l'egolatria.
José
Antonio Pagola
UN
ENSENYAMENT NOU
L'episodi
és sorprenent i esglaiador. Tot s'esdevé a la
“sinagoga”,
en el lloc on oficialment s'ensenya la Llei, talment
com l'interpreten els mestres autoritzats. S'esdevé en
“dissabte”,
el
dia en el qual els jueus observants es reuneixen
per a escoltar el comentari dels dirigents. És dins
aquest marc on Jesús comença per primera vegada
a “ensenyar”.
Res
es diu del contingut de les seves paraules. No
és el que aquí interessa, sino l'impacte que dóna
la seva intervenció. Jesús provoca sorpresa i
admiració. La gent capta en ell qualque cosa
especial que no troben en els mestres religiosos:
Jesús “no
ensenya com els escribes, sinó amb autoritat”.
Els
lletrats ensenyen en nom de la institució. S'atenen
a les tradicions. Citen un cop i un altre mestres
il·lustres del passat. La seva autoritat prové de
la funció d'interpretar oficialment la Llei.
L'autoritat de Jesús és diferent. No ve de la
institució. No es fonamenta en la tradició. Té una
altra font. Està ple de l'Esperit vivificador de
Déu.
Ho
comproven de seguida. De manera inesperada, un possés
interromp a crits l'ensenyament: No ho pot
suportar. Està esporuguit: “¿
Has vingut per acabar amb nosaltres ?”. Aquell
home es trobava bé escoltant els escribes. ¿ Per
què se sent ara amenaçat ?
Jesús
no viene a destruir a nadie. Precisamente su «autoridad» está en
dar vida a las personas. Su enseñanza humaniza y libera de
esclavitudes. Jesús no ve a destruir ningú. La seva
autoritat està en donar vida a les persones. El
seu ensenyar humanitza i allibera d'esclavatges. Les
seves paraules conviden a confiar en Déu. Els
sondejos mostren que la paraula de l'Església està
perdent autoritat i credibilitat. No basta parlar de
manera autoritària per a anunciar la Bona Nova de
Déu. No és suficient transmetre correctament la
tradició per a obrir els cors a l'alegria de
la fe. Necessitem urgentment un “ensenyar
nou”.
No
som “escribes”, sinó deixebles de Jesús. Hem de
comunicar el seu missatge, no les nostres tradicions.
Hem d'ensenyar curant la vida, no adoctrinant les
ments. Hem d'anunciar el seu Esperit, no les
nostres teologies.
José
Antonio Pagola
* * * * * * * *
ADORACIÓ
NOCTURNA
Pregària
amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous,
1 de febrer de 2018
Hora
20:30 h
* * * * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada