DIUMENGE XXI DEL TEMPS ORDINARI

DIUMENGE XXI

(POWER-POINT)

¿ A qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 6,60-69

Reaccions dels deixebles

60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:

--Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?

61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:

--Això us escandalitza? 62 Doncs què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? 63 És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64 Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.

Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. 65 I afegí:

--Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.

66 Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. 67 Llavors Jesús digué als Dotze:

--¿També vosaltres em voleu deixar?

68 Simó Pere li respongué:

--Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, 69 i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

Paraula de Déu.

Jos 24,1-2a.15-17.18b Ef 5,21-32 Jn 6,60-69

Homilia per al diumenge 26 de juliol de 2018

1- Tots nosaltres som creients, evidentment, altrament no seríem aquí. Però la nostra fe segueix un procés: ens ha calgut recórrer tot un camí per arribar a ser el que som.

Nosaltres, gairebé tots, vam rebre la fe a través els nostres pares. I, mentre so petits o molt joves, no sabem massa de què va la cosa.

Però, un cop ja més grans, arriba un moment en què comprenem millor que significa creure en Jesús. Ens adonem que seguir l’evangeli no és un joc de nens, sinó que és una formidable aventura que demana un compromís seriós. I, llavors, cal fer una opció: és l’hora de decidir-se.

És, sens dubte, un moment clau en la nostra vida de creients. És el moment de decidir de veritat, si accepto conscientment de seguir Jesús o si me n’aparto. Aquesta és la grandesa i la responsabilitat de ser lliures: jo puc refusar Jesús, puc dir no a Déu. I Ell no em forçarà mai. Perquè Ell no vol esclaus, sinó seguidors lliures.

2- L’evangeli d’avui ens presenta un d’aquests moments clau per a la vida de molts dels qui seguien Jesús. Ell els ha parlat amb molta claredat què significa ser deixeble seu. I la decisió de la majoria és abandonar-lo.

I fixem-nos que ara no es tracta dels fariseus o mestres de la Llei que ja eren contraris a Jesús, sinó de la gent que havia estat atreta per Ell: que l’admiraven i el seguien. Són aquests els qui ara entren en crisi i l’abandonen.

De vegades, pensem que l’abandó de les pràctiques religioses i, fins i tot de la mateixa fe, és un fenomen modern. Però l’evangeli d’avui ens fa veure que això s’ha donat des dels primers temps del cristianisme. Jesús és el primer que ja va fracassar.

És també el problema de molts pares creients d’avui dia. Han fet tot el possible per transmetre, de paraula i amb l’exemple, la fe als seus fills.

I resulta que quan aquests tenen edat per decidir-se, no volen seguir l’herència que els han deixat i abandonen la fe. Això, evidentment, és un motiu de tristesa i sofriment per a aquests pares.

3- També ho fou per a Jesús, tal com hem vist en el relat evangèlic. Però ens cal aprendre d’Ell. Jesús, malgrat tot, no va abandonar la partida sinó que va continuar essent fidel al Pare fins que va aconseguir el seu objectiu: la salvació de tots els homes i dones.

També els pares que es troben en aquesta situació, han de continuar essent fidels al Senyor: pregar i donar exemple als fills vivint amb coherència la seva fe.

La resta ja la farà el Senyor en el moment oportú. I poden estar ben segurs, aquests pares, que cap de les seves llàgrimes i pregàries es perdrà. Ni una.

4- L’evangeli també ens fa veure que no tots van abandonar Jesús. Ell fa una pregunta als seus deixebles i també me la fa a mi: “vosaltres també em voleu deixar?”

Preguntem-nos molt sincerament si podem donar la mateixa resposta que va donar Pere: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut”.

És un acte de confiança en Jesús. És creure que allò que ha trobat en Jesús, no ho trobarà en ningú més. És creure que Ell no ens fallarà mai. Els homes sí que sovint fallen: però Jesús, no. Ell és aquell que no falla mai.

Preguntem-nos si creiem de veritat que només Jesús té paraules de vida eterna. Davant nostre se’ns ofereixen molts camins: alguns enganyosos, que no porten pas a la vida, sinó a la mort.

Jesús no força mai la nostra llibertat, però ens ofereix el seu camí. Un camí que ens impulsa a estimar, a sentir-nos tots germans, a treballar per millorar el nostre entorn.

Quina resposta li dono?

Jo haig de voler seguir Jesús, no pas perquè sempre ho he fet així o perquè és la tradició de la meva família. Jo vull seguir-lo per opció personal.

I, precisament per això, perquè és una opció lliure, donarà sentit a tota la meva vida i serà llavor de vida eterna. Per a mi i per a tots els qui m’envolten.

PREGUNTA DECISIVA

L'evangeli de Joan ha conservat el record d'una crisi forta entre els seguidors de Jesús. No tenim gaire dades: Solament s'ens diu que els deixebles sentien dura la seva manera de parlar. Probablement sentien excesiva l'adhesió que reclamava. A un cert moment “molts deixebles feren marxa enrera i ja no anaven amb ell”.

Per primer cop experimenta Jesús que les seves paraules no tenen la força desitjada. Tanmateix, no les retira sinó que les reafirma més: “Les paraules que us he dit són Esperit i són vida, però alguns de vosaltres no creuen”. Les seves paraules són dures, però transmete vida, fan viure, ja que contenen Esperit de Déu. Jesús no perd la pau. No l'importa el fracàs. Dirigint-se als Dotze els fa la pregunta decisiva: “¿ Vosaltres també em voleu deixar?”. No els vol retenir a la força. Els deixa la llibertat de decidir. Els seus deixebles no han de ser servents sinó amics. Si volen poden tornar a casa.

Una vegada més Pere respon en nom de tots: La seva resposta és exemplar. Sincera, humil, sensata, pròpia d'un deixeble que coneix suficientment Jesús per no deixar-lo. La seva actitud pot encara avui ajudar als que amb fe vacilant es plantegen prescindir de tota fe.

“Senyor, ¿ a qui aniríem ?” No té sentit deixar Jesús de qualsevol manera, sense haver trobat un mestre millor i més convincent: Si no segueixen Jesús es quedaran sense saber a qui seguir. No cal precipitar-se. No és bo quedar-se sense llum ni guia en la vida.

Pere és relista. ¿ És bo deixar Jesús sense haver trobat un esperança més convincent i atractiva? ¿Basta sustituir-lo per un estil de vida rebaixada, sense metes ni horitzons? ¿ Ës millor viure sense preguntes, plantajaments ni recerques de cap mena ?

Una cosa en Pere no oblida: “Les teves paraules donen vida eterna”. Les paraules de Jesús no són paraules buides ni enganyoses. A la seva vora ha descobert la vida d'una altra manera: El seu missatge els ha obert a la vida eterna. ¿ On podriem trobar una nova millor de Déu ?

Pere recorda l'experiència fonamental. Conviure amb Jesús han descobert que ve del misteri de Déu. D'enfora, des de la indiferència o el desinterés no es pot reconéixer el misteri que s'amaga en Jesús. Els dotze l'han conegut de prop. Per això poden dir: “Nosaltres creim i sabem que tu ets el Sant de Déu”. Seguiran amb Jesús.

José Antonio Pagola

¿PER QUÈ ENS QUEDEM ?

Senyor, ¿ a qui aniríem ?

Aquests anys s'han multiplicat els analisis i estudis sobre la crisi de les Esglésies cristianes dins la societat moderna. Aquesta lectura és necessària per a conéixer millor algunes dades, però resulta insuficient per a discernir quina ha de ser la nostra reacció. L'episodi narrat per Joan pot ajudar a interpretar i viure la crisi amb profunditat evangèlica.

Segons l'evangelista, Jesús resumeix així la crisi que s'ha creat dins el grup: “Les paraules que us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen”. Cert, Jesús dóna als que el segueixen un esperit nou; les seves paraules sempre és aqueixa: ¿ comuniquen vida; el programa que proposa pot generar un moviment capaç d'orientar el món cap a una vida més digna i plena.

Però, no pel fet d'estar dins el grup, està la fe garantida. N'hi ha que es resisteixen a acceptar son esperit i sa vida. La seva presència vora Jesús és fictícia; la seva fe en ell no és real. La vertader crisi dins l'interior és aqueixa: ¿ creure o no creure en Jesús ?

El narrador diu que “molts l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. “ En la crisi es revela quins són els vertaders seguidors de Jesús. L'opció deciva és sempre aqueixa: ¿ els qui es fan enrera i els qui romanen amb ell, identificats amb son esperit i sa vida ? ¿ Qui està a favor i qui està en contra de son projecte ?

El grup comença a tornar petit. Jesús no s'irrita, no pronuncia cap judici contra ningú: Només fa una pregunta als que han quedat vora seu: “¿Vosaltres també em voleu deixar ?”. És la pregunta que s'ens fa avui als qui seguim en l'Església: ¿ Que volem nosaltres ? ¿Per què ens hem quedat ? ¿És per a seguir Jesús, acollint son esperit i vivint son estil ? ¿ És per a treballar en son projecte ?

La resposta de Pere és exemplar: “Senyor, ¿ a qui aniríem. Només vós teniu paraules de vida eterna”. Els que queden, ho han de fer per Jesús. Només per Jesús. Per res més. Es comprometre'ns amb ell. L'únic motiu per a quedar-se en el grup és ell. Ningú més. Pot ser dolorosa la crisi actual, però serà positiva si els que ens quedem dins l'Església, pocs o molts, ens convertim en deixebles de Jesús, en homes i dones que vivim de les seves paraules de vida.

PARAULES INCREÏBLES

Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.

Dins la societat moderna vivim acossats per paraules, comunicats, imatges i notícies de tot tipus. Ja no és possible viure en silenci. Anuncis, publicitat, noticiaris, discursos i declaracions envaiexen nostre món interior i nostre àmbit domèstic.

Aqueixa “inflació de la paraula” també ha penetrat dins alguns sectors de l'Església. Avui els eclesiàstics i teòlegs parlen i escriuen molt. Tal volta més que mai. La pregunta que ens hem de fer és senzilla: ¿Que capta la gent en nosaltres ?, ¿paraules “plenes d'esperit i vida”, com eren les de Jesús, o paraules buides ?

Es senten moltes crítiques a la predicació de l'Església. S'ens acusa de poca fidelitat a l'evangeli o al magisteri del Papa, d'aliança amb ideologies polítiques d'un signe o d'un altre, de poca obertura a la modernitat.. Molts que s'allunyen avui de l'Església volen saber si, al manco per a nosaltres, les nostres paraules volen dir qualque cosa. La paraula de Jesús era diferent. Naixia del seu propi esser, brollava del seu amor apassionat al Pare i als homes. Era una paraula creïble, plena de vida i de veritat. S'entén la reacció espontània de Pere: “Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna”.

Molts d'homes i dones d'avui no han tingut la sort d'escoltar amb senzillesa i de manera directa les seves paraules. El missatge els ha arribat, sovint desfigurat i distorsionat per doctrines, fórmules ideològiques i discursos poc evangèlics.

Posar la persona i el missatge de Jesús a l'abast dels homes i dones del nostre temps, posar-los en contacte amb sa persona és un servei a fer per l'Església. La gent no necessita escoltar les nostres paraules sinó les seves. Només les seves són “esperit i vida”.

És sorprenent veure que, quan ens esforcem per presentar Jesús de manera viva, directa i autèntica, el seu missatge resulta més actual que tots els nostres discursos.

CARDENAL LADÀRIA, MISSA ACCIÓ DE GRÀCIES

El Nou Cardenal Monsenyor Lluís Ladària, 

diumenge 19 d'agost 2018, 

 va presidir l'eucaristia a la Parròquia dels Dolors de Manacor, acompanyat del Bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull 

i 

del nou rector dels Dolores Mn. Antoni Amorós Terrassa, 

 i 

 una trentena de capellans i religiosos, 

 de Manacor 

 i 

 Mallorca.

Mn. Bartomeu Tauler Valens, li va fer entrega en nom de la comunitat Cristiana manacorina d'un rellotge, que el cardenal Ladària va agrair diguent que li serviria per arribar puntual.

NOU RECTOR DE LES PARRÒQUIES DE MANACOR

Dimecres dia 15, solemnitat de la Mare de Déu Assumpta, 

Entrada el nou rector Mn. Antoni Amorós als Dolors a les 20h. 

Aquesta missa serà presidida pel Vicari Episcopal Mn. Xisco Vicens que el presentarà. Queden suprimides aquest dia les misses vespertines de les altres parròquies.

DIUMENGE XX DURANT L'ANY

DIUMENGE XX

20º diumenge Temps ordinari (B)

EVANGELI

La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.

+ Lectura del santo evangelio según san Juan 6,51-58

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

51 Jo só”Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: --Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? 53 Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

Paraula de Déu.

NODRIR-NOS DE JESÚS

Segons el relat de Joan, una vegada més els jueus, no són capaços d'anar més enllà del físic i material, escomenten Jesús, escandalitzats pel llenguatge agressiu que usa: “¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn ?. Jesús no retira l'afirmació, sinó que dóna a les seves paraules un contingut més profund .

El nucli de la seva exposició ens permet entrar dins l'experiència que vivien les primeres comunitats cristianes quan celebraven l'Eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no sols han de creure en ell, sinó que han de d'alimentar-se i nodrir la seva vida de la persona. L'Eucaristia és una experiència central en els seguidors de Jesús.

Les paraules següents destaquen son caràcter fonamental i indispensable: “La meva carn és veritable menjar i la meva sang veritable beguda”. Si els deixebles no s'alimenten d'ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d'oblidar les seves paraules: “No teniu vida en vosaltres”.

Per a tenir vida dins nosaltres cal que ens alimentem de Jesús, nodrint-nos de son aliment vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l'eucaristia. Sols la coneixen aquells que combreguen amb ell i s'alimenten de la seva passió pel Pare i el seu amor al fills. El llenguatge de Jesús té gran força expressiva. A qui sap nodrir-se d'ell li fa aqueixa promesa: “Aquest habita en mi i jo en ell”. Qui s'alimenta de l'eucaristia experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és un model de vida que imitem des de fora. Nodreix nostra vid de dedins.

Aquesta experiència de “habitar” en Jesús i deixar que Jesús “habiti” en nosaltrres pot transformar d'arrel la nostra fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil d'expressar amb paraules, és la veritable relació del deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo mantinguts per sa força vital.

La vida que Jesús transmet als seus deixebles a l'eucaristia és la que ell mateix reb del Pare que és Font inesgotable de vida plena. Una vida que no s'extingeix com la biològica. Per això Jesús gosa fer aquesta promesa: “Qui menja aquest pa viurà per a sempre”.

Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana entre nosaltres és l'abandó generalitzat de l'eucaristia dominical. Per qui estima Jesús és dolorós observar com l'eucarista perd poder d'atracció. Però és més dolorós encara veure que des de l'Església no gosem reaccionar davant el fet. ¿ Per què ?

José Antonio Pagola

QUALITAT DE VIDA

Qui em menjarà viurà per mi.

Quan l'evangeli de Joan insisteix en una cosa important i decisiva, posa en boca de Jesús paraules que repeteixen un cop i un altre la mateixa idea amb diversos matisos: “Jo som el pa viu”, un pa ple de vida; “qui me menja, viurà per a mi”, la seva vida se nodrirà de la meva; “el que mengi d'aquest pa, viurà per a sempre”, la seva vida no acabarà en la mort.

Sens dubte, aquí es parla de l'eucaristia, però no sols d'ella. L'afirmació bàsica i central és aquesta: Jesús és “font de vida” per al que s'alimenta d'ell. En Jesús no trobem una doctrina o filosofia; no trobem una teologia d'escribes o una religió fonamentada en la llei. Trobem algú, ple de Déu, capaç d'alimentar nostre desig de vida i vida eterna.

Dins les societats modernes es parla molt de “qualitat de vida”. Malauradament, només es tracta de la qualitat d'alguns productes. Diuen que la vida millora quan tenim millor cotxe, ordinador més potent, més espai a la urbanització... Tanmateix, es pot tenir tot la “qualitat de vida” que ofereix la societat moderna i no saber viure. Podem trobar persones que només cerquen omplir el buit de sa vida amb plaers, excitacions, diners, ambició i poder. Molts cerquen omplir la vida de coses, però les coses senpre són mortes, no poden colmar nostres desitjos. Creix el nombre de persones que no coneixen l'alegria de viure.

L'experiència cristiana és fonamentalment alimentar la nostra vida en Jesús, descobrir la força que conté per a transformar-nos a poc a poc i cada dia. Jesús infon sempre un desig immens de viure i fer viure. Un desig de viure amb més veritat i més amor.

Hi ha una qualitat de vida que molts desconeixen i que sols disfruten els qui saben viure amb la senzillesa i sobrietat de Jesús, amb la mirada atenta al sofriment humà, amb el desig de vida digna per a tots, amb la confiança gran en Déu.

José Antonio Pagola

PA I VI

Qui menja d'aquest pa...

Empobririem greument el contingut de l'eucaristia si oblidàssim que en ella els creients trobem l'aliment que nodreix nostra existència. És cert que l'Eucaristia és un menjar compartit per germans, units en una mateixa fe. Però, essent important i molt aquesta comunió fraternal és insuficient, ja que és decisiu la unió amb Crist que se'ns dóna com aliment.

Semblant cal dir de la presència de Crist a l'eucaristia, presència sacramental. Crist està aquí, però no per estar, estar present per oferir-se com aliment que manté la nostra vida.

Si volem descobrir el profund significat de l'eucaristia, cal recobrar el simbolisme bàsic del pa i del vi. Per a subsistir, l'home necessita menjar i beure. I aquest simple fet, a voltes oblidat en les societats satisfetes del Primer Món, ens revela que l'home no es fonamenta a si mateix sinó que viu i reb misteriosament la vida.

La societat contemporània ha perdut capacitat per a descobrir el significat dels gestos bàsics de l'esser humà. Tanmateix, són aquests gests senzills i originaris els que ens retornen a la nostra vertaderta condició de criatures, que reben la vida com a regal de Déu. Concretament, el pa és el símbol eloqüent que condensa en ell mateix tot el que significa per a l'home el menjar i l'aliment. Per això, el pa ha estat venerat en moltes cultures de manera quasi sagrada. Recordem encara com les nostres mares ens el feien besar quan, per descuit, en  queia per terra qualque tros.

Però el pa, des de que ens arriba de la terra fins a la taula, necessita ser treballat per l'home que sembra, abona el camp, sega i recull les espigues, mol el blat, cou la farina. El vi suposa un procés d'elaboració més complexe encara.

Per això, quan es presenta el pa i el vi damunt l'altar, es diu que són “fruit de la terra i del treball de l'home”. Per una part, són “fruit de la terra” i ens recorden que el món i nosaltres mateixos som un do misteriós que ha sorgit de les mans del Creador. Per altra part, só “fruit del treball” i signifiquen el que els homes fem i construim amb el nostre esforç solidari.

Aquest pa i aquest vi es convertiran per als creients en “pa de vida” i “calze de salvació”. Aquí trobem els cristians aquest “veritable menjar” i “veritable beguda” que ens diu Jesús. Un menjar i un beure que nodreixen nostra vida damunt la terra, ens conviden a treballar-la i millorar-la, i ens sostenen mentre caminem cap a la vida eterna.

José Antonio Pagola

"El bon pedagog engresca i entusiasma"

LLUNELL...

Què fa el bon pedagog?

El bon pedagog no es cansa mai de repetir. Per això no cansa ni avorreix ni fa badallar.

Al contrari, el bon pedagog engresca i entusiasma als més inapetents i als més sòmines.

Aquesta és la clau del seu encert.

Quan l’evangelista S. Joan vol insistir i remarcar en una realitat d’importància decisiva posa en llavis de Jesús paraules que repeteixen, una i altra vegada, la mateixa idea amb diversos matisos.

Per exemple:

“Jo sóc el pa viu baixat del cel.”

“El que el mengi, viurà per mi.”

“El que mengi d’aquest pa viurà per sempre.”

Aquí s’està parlant de l’Eucaristia. Però no només d’ella.

L’afirmació bàsica i central és aquesta: Jesucrist és font de vida per tot aquell que s’alimenta d’Ell.

En Jesús no hi trobarem cap doctrina, cap filosofia, cap religió fonamentada en una llei complicada.

En Jesús ens trobarem amb algú ple de Déu i capaç d’alimentar el nostre anhel de vida i de vida eterna.

En les societats modernes es parla molt de qualitat de vida.

Desgraciadament, només es tracta de la qualitat d’algun producte més o menys especial.

Ens sembla que la vida millora quan millorem

-el model del nostre cotxe

-la capacitat del nostre ordinador

-o la urbanització on vivim.

Però, tinguem-ho ben clar això: es pot tenir tota la qualitat de vida que ofereix la societat moderna o els nostres recursos econòmics i...--- no saber viure, és a dir: ser un veritable analfabet del viure.

No és gens estrany veure persones quin únic objectiu és omplir el buit de les seves vides omplint-lo

-de plaers

-d’excitacions

-de diners a dojo

-d’ambicions

-de poder, etcètera, etcètera.

Molts es dediquen, amb gran desfici, a omplir les seves vides de coses i més coses. De nicieses i de més nicieses.

Però, les coses són realitats mortes que no poden nodrir el nostre insaciable desig de viure.

No és casual que vagi creixent el nombre de persones que no coneixen – ni de lluny ni de prop – l’alegria i el goig de viure.

En què consisteix l’experiència cristiana?

L’experiència cristiana consisteix, fonamentalment, en alimentar el nostre viure de Jesús i en Jesús

-descobrint la força que Ell ens ofereix per a transformar-nos, pas a pas i dia rere dia.

Jesús infon sempre un desig immens de viure i de fer viure. Un desig de viure amb més veritat, amb més coherència, amb més amor, amb més donació, amb més generositat.

Hi ha una qualitat de vida que molts ignoren i desconeixen i que només la gaudeixen aquells i aquelles que saben i que volen viure.--- amb la senzillesa i la sobrietat de Jesús

viure.--- amb la seva mirada atenta al sofriment humà

viure.--- amb el seu desig d’una vida digna per a tothom

viure.--- amb la seva confiança introntollable en Déu.

Som d’aquests, nosaltres?

Quina qualitat de vida valorem, nosaltres?

-la dels diners egoistes

-o la de la fraternitat generosa?

Quina qualitat de vida valorem, nosaltres?

ASSUMPTA

POWER-POINT

L'Asumpció de la Mare de Déu (B)

EVANGELI

El Totpoderós obra en mi meravelles. Exalça els humils.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-56

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Càntic de Maria

46 Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Paraula de Déu

SEGUIDORA FIDEL DE JESÚS

El meu esperit s'alegra en Déu, Salvador meu.

Els evangelistes presenten a Maria amb trets que poden revifar la nostra devoció a la Mare de Jesús. Sa visió ens ajuda a estimar-la, meditar-la, imitar-la, pregar-la i confiar en ella amb esperit nou i més evangèlic.

Maria és la gran creient. La primera seguidora de Jesús. La dona que sap meditar dins son cor els fets i les paraules del Fill. La profetesa que canta a Déu, salvador dels pobres, anunciat per ell. La mare fidel que roman vora son Fill perseguit, condemnat i executat a la creu. Tgestimoni de Crist ressuscitat, que acull amb els deixebles l'Esperit que sempre acompanyarà l'Església de Jesús.

Lluc ens convida a fer el nostre càntic a Maria, per a deixar-nos guiar per son esperit cap a Jesús, ja que en el “Magnificat” brilla amb tot esplendor la fe de Maria i la seva identificació matgernal amb el Fill Jesús.

Maria proclama la grandesa de Déu” “El meu esperit s'alegra en Déu, salvador meu, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Maria és feliç perquè Déu ha posat sa mirada en la seva petitesa. Així és Déu amb els senzills. Maria ho canta amb el mateix goig amb el qual beneeix Jesús el Pare, perquè s'amaga a “savis i entesos” i es revela “als senzills”. La fe de Maria en el Déu dels petits ens fa sintonitzar amb Jesús.

Maria proclama a Déu “Poderós” perquè “sa misericòrdia arriba als seus feels de generació en generació”. Déu posa son poder al servei de la compassió. Sa misericòrdia acompanya a totes les generacions. El mateix predica Jesús: Déu és misericordiós amb tothom. Per això diu als seus deixebles de tot temps: “sieu misericordiosos com vostre Pare és misericordiós”. Des del seu cor de mare, Maria capta com ningú la tendresa de Déu Pare i Mare, i ens introdueix en el nucli del missatge de Jesús: Déu és amor compassiu.

Maria proclama també al Déu dels pobres perquè “derroca als poderosos del soli i exalça als humils” per a que recobrin llur dignitat. Als rics els reclama allò robat als pobres i “se'n tornen sense res”; i al contrari, “omple de bens els pobres” per a que disfrutin d'una vida més humana. El mateix crida Jesús: “Els darrers seran primers”. Maria ens porta a acollir la Bona Nova de Jesús: Déu és dels pobres.

Maria ens ensenya com ningú a seguir a Jesús, anunciant el Déu compassiu, trballant per un món més fraternal i confiant en el Pare dels petits.

José Antonio Pagola