(POWER-POINT)
¿
A qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna
Lectura
del sant evangeli segons sant Joan 6,60-69
Reaccions
dels deixebles
60
Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van
dir:
--Aquest
llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?
61
Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això,
els digué:
--Això
us escandalitza? 62 Doncs què direu
quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? 63
És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les
paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64
Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.
Des
del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia
de trair. 65 I afegí:
--Per
això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el
Pare.
66
Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer
enrere i ja no anaven més amb ell. 67 Llavors
Jesús digué als Dotze:
--¿També
vosaltres em voleu deixar?
68
Simó Pere li respongué:
--Senyor,
a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, 69
i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
Paraula
de Déu.
Homilia
per al diumenge 26 de juliol de 2018
1-
Tots nosaltres som creients, evidentment, altrament no seríem aquí.
Però la nostra fe segueix un procés: ens ha calgut recórrer tot un
camí per arribar a ser el que som.
Nosaltres,
gairebé tots, vam rebre la fe a través els nostres pares. I, mentre
so petits o molt joves, no sabem massa de què va la cosa.
Però,
un cop ja més grans, arriba un moment en què comprenem millor que
significa creure en Jesús. Ens adonem que seguir l’evangeli no és
un joc de nens, sinó que és una formidable aventura que demana un
compromís seriós. I, llavors, cal fer una opció: és l’hora de
decidir-se.
És,
sens dubte, un moment clau en la nostra vida de creients. És el
moment de decidir de veritat, si accepto conscientment de seguir
Jesús o si me n’aparto. Aquesta és la grandesa i la
responsabilitat de ser lliures: jo puc refusar Jesús, puc dir no a
Déu. I Ell no em forçarà mai. Perquè Ell no vol esclaus, sinó
seguidors lliures.
2-
L’evangeli d’avui ens presenta un d’aquests moments clau per a
la vida de molts dels qui seguien Jesús. Ell els ha parlat amb molta
claredat què significa ser deixeble seu. I la decisió de la majoria
és abandonar-lo.
I
fixem-nos que ara no es tracta dels fariseus o mestres de la Llei que
ja eren contraris a Jesús, sinó de la gent que havia estat
atreta per Ell: que l’admiraven i el seguien. Són aquests els qui
ara entren en crisi i l’abandonen.
De
vegades, pensem que l’abandó de les pràctiques religioses i, fins
i tot de la mateixa fe, és un fenomen modern. Però l’evangeli
d’avui ens fa veure que això s’ha donat des dels primers temps
del cristianisme. Jesús és el primer que ja va fracassar.
És
també el problema de molts pares creients d’avui dia. Han fet tot
el possible per transmetre, de paraula i amb l’exemple, la fe als
seus fills.
I
resulta que quan aquests tenen edat per decidir-se, no volen seguir
l’herència que els han deixat i abandonen la fe. Això,
evidentment, és un motiu de tristesa i sofriment per a aquests
pares.
3-
També ho fou per a Jesús, tal com hem vist en el relat evangèlic.
Però ens cal aprendre d’Ell. Jesús, malgrat tot, no va
abandonar la partida sinó que va continuar essent fidel al Pare fins
que va aconseguir el seu objectiu: la salvació de tots els homes i
dones.
També
els pares que es troben en aquesta situació, han de continuar essent
fidels al Senyor: pregar i donar exemple als fills vivint amb
coherència la seva fe.
La
resta ja la farà el Senyor en el moment oportú. I poden estar ben
segurs, aquests pares, que cap de les seves llàgrimes i pregàries
es perdrà. Ni una.
4-
L’evangeli també ens fa veure que no tots van abandonar Jesús.
Ell fa una pregunta als seus deixebles i també me la fa a mi:
“vosaltres també em voleu deixar?”
Preguntem-nos
molt sincerament si podem donar la mateixa resposta que va donar
Pere: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida
eterna i nosaltres hem cregut”.
És
un acte de confiança en Jesús. És creure que allò que ha
trobat en Jesús, no ho trobarà en ningú més. És creure que Ell
no ens fallarà mai. Els homes sí que sovint fallen: però Jesús,
no. Ell és aquell que no falla mai.
Preguntem-nos
si creiem de veritat que només Jesús té paraules de vida eterna.
Davant nostre se’ns ofereixen molts camins: alguns enganyosos, que
no porten pas a la vida, sinó a la mort.
Jesús
no força mai la nostra llibertat, però ens ofereix el seu camí. Un
camí que ens impulsa a estimar, a sentir-nos tots germans, a
treballar per millorar el nostre entorn.
Quina
resposta li dono?
Jo
haig de voler seguir Jesús, no pas perquè sempre ho he fet així o
perquè és la tradició de la meva família. Jo vull seguir-lo per
opció personal.
I,
precisament per això, perquè és una opció lliure, donarà sentit
a tota la meva vida i serà llavor de vida eterna. Per a mi i per a
tots els qui m’envolten.
L'evangeli
de Joan ha conservat el record d'una crisi forta entre els
seguidors de Jesús. No tenim gaire dades: Solament s'ens
diu que els deixebles sentien dura la seva manera de parlar.
Probablement sentien excesiva l'adhesió que reclamava. A un cert
moment “molts deixebles feren marxa enrera i ja no anaven
amb ell”.
Per
primer cop experimenta Jesús que les seves paraules no
tenen la força desitjada. Tanmateix, no les retira sinó que
les reafirma més: “Les paraules que us he dit són
Esperit i són vida, però alguns de vosaltres no creuen”.
Les seves paraules són dures, però transmete vida, fan
viure, ja que contenen Esperit de Déu. Jesús no perd la
pau. No l'importa el fracàs. Dirigint-se als Dotze els fa la
pregunta decisiva: “¿ Vosaltres també em voleu deixar?”.
No els vol retenir a la força. Els deixa la llibertat de
decidir. Els seus deixebles no han de ser servents sinó
amics. Si volen poden tornar a casa.
Una
vegada més Pere respon en nom de tots: La seva resposta
és exemplar. Sincera, humil, sensata, pròpia d'un deixeble
que coneix suficientment Jesús per no deixar-lo. La seva
actitud pot encara avui ajudar als que amb fe vacilant es
plantegen prescindir de tota fe.
“Senyor, ¿ a qui aniríem ?” No té sentit deixar Jesús
de qualsevol manera, sense haver trobat un mestre millor i
més convincent: Si no segueixen Jesús es quedaran sense
saber a qui seguir. No cal precipitar-se. No és bo
quedar-se sense llum ni guia en la vida.
Pere
és relista. ¿ És bo deixar Jesús sense haver trobat un
esperança més convincent i atractiva? ¿Basta sustituir-lo
per un estil de vida rebaixada, sense metes ni horitzons? ¿
Ës millor viure sense preguntes, plantajaments ni recerques
de cap mena ?
Una
cosa en Pere no oblida: “Les teves paraules donen vida
eterna”. Les paraules de Jesús no són paraules buides ni
enganyoses. A la seva vora ha descobert la vida d'una altra
manera: El seu missatge els ha obert a la vida eterna. ¿
On podriem trobar una nova millor de Déu ?
Pere
recorda l'experiència fonamental. Conviure amb Jesús han
descobert que ve del misteri de Déu. D'enfora, des de la
indiferència o el desinterés no es pot reconéixer el
misteri que s'amaga en Jesús. Els dotze l'han conegut de
prop. Per això poden dir: “Nosaltres creim i sabem que tu
ets el Sant de Déu”. Seguiran amb Jesús.
José
Antonio Pagola
¿PER
QUÈ ENS QUEDEM ?
Senyor,
¿ a qui aniríem ?
Aquests
anys s'han multiplicat els analisis i estudis sobre la crisi
de les Esglésies cristianes dins la societat moderna. Aquesta
lectura és necessària per a conéixer millor algunes dades,
però resulta insuficient per a discernir quina ha de ser la
nostra reacció. L'episodi narrat per Joan pot ajudar a
interpretar i viure la crisi amb profunditat evangèlica.
Segons
l'evangelista, Jesús resumeix així la crisi que s'ha creat
dins el grup: “Les paraules que us he dit són Esperit
i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no
creuen”. Cert, Jesús dóna als que el segueixen un
esperit nou; les seves paraules sempre és aqueixa: ¿
comuniquen vida; el programa que proposa pot generar un
moviment capaç d'orientar el món cap a una vida més
digna i plena.
Però,
no pel fet d'estar dins el grup, està la fe garantida.
N'hi ha que es resisteixen a acceptar son esperit i sa
vida. La seva presència vora Jesús és fictícia; la seva
fe en ell no és real. La vertader crisi dins l'interior és
aqueixa: ¿ creure o no creure en Jesús ?
El
narrador diu que “molts
l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. “ En
la crisi es revela quins són els vertaders seguidors de
Jesús.
L'opció
deciva és sempre aqueixa: ¿ els qui es fan enrera i els
qui romanen amb ell, identificats amb son esperit i sa vida ?
¿ Qui està a favor i qui està en contra de son projecte
?
El
grup comença a tornar petit. Jesús no s'irrita, no pronuncia
cap judici contra ningú: Només fa una pregunta als que
han quedat vora seu: “¿Vosaltres
també em voleu deixar ?”. És
la pregunta que s'ens fa avui als qui seguim en l'Església:
¿ Que volem nosaltres ? ¿Per què ens hem quedat ? ¿És per a
seguir Jesús, acollint son esperit i vivint son estil ? ¿ És
per a treballar en son projecte ?
La
resposta de Pere és exemplar: “Senyor,
¿ a qui aniríem. Només vós teniu paraules de vida
eterna”. Els
que queden, ho han de fer per Jesús. Només per Jesús. Per
res més. Es comprometre'ns amb ell. L'únic motiu per a
quedar-se en el grup és ell. Ningú més. Pot ser
dolorosa la crisi actual, però serà positiva si els que
ens quedem dins l'Església, pocs o molts, ens convertim en
deixebles de Jesús, en homes i dones que vivim de les seves
paraules de vida.
PARAULES
INCREÏBLES
Les
paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.
Dins
la societat moderna vivim acossats per paraules, comunicats,
imatges i notícies de tot tipus. Ja no és possible viure
en silenci. Anuncis, publicitat, noticiaris, discursos i
declaracions envaiexen nostre món interior i nostre àmbit
domèstic.
Aqueixa
“inflació de la paraula” també ha penetrat dins alguns
sectors de l'Església. Avui els eclesiàstics i teòlegs
parlen i escriuen molt. Tal volta més que mai. La pregunta
que ens hem de fer és senzilla: ¿Que capta la gent en
nosaltres ?, ¿paraules “plenes d'esperit i vida”, com
eren les de Jesús, o paraules buides ?
Es
senten moltes crítiques a la predicació de l'Església. S'ens
acusa de poca fidelitat a l'evangeli o al magisteri del Papa,
d'aliança amb ideologies polítiques d'un signe o d'un
altre, de poca obertura a la modernitat.. Molts que
s'allunyen avui de l'Església volen saber si, al manco per
a nosaltres, les nostres paraules volen dir qualque cosa. La
paraula de Jesús era diferent. Naixia del seu propi esser,
brollava del seu amor apassionat al Pare i als homes. Era una
paraula creïble, plena de vida i de veritat. S'entén la
reacció espontània de Pere: “Senyor,
¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna”.
Molts
d'homes i dones d'avui no han tingut la sort d'escoltar amb
senzillesa i de manera directa les seves paraules. El missatge
els ha arribat, sovint desfigurat i distorsionat per doctrines,
fórmules ideològiques i discursos poc evangèlics.
Posar
la persona i el missatge de Jesús a l'abast dels homes i
dones del nostre temps, posar-los en contacte amb sa persona
és un servei a fer per l'Església. La gent no necessita
escoltar les nostres paraules sinó les seves. Només les
seves són “esperit
i vida”.
És
sorprenent veure que, quan ens esforcem per presentar Jesús
de manera viva, directa i autèntica, el seu missatge resulta
més actual que tots els nostres discursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada