20º
diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
La
meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable
beguda.
+
Lectura del santo evangelio según san Juan 6,51-58
En
aquell temps, Jesús va dir a la gent:
- 51 Jo só”Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:--Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?53 Jesús els respongué:--Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
Paraula
de Déu.
Segons
el relat de Joan, una vegada més els jueus, no són capaços
d'anar més enllà del físic i material, escomenten Jesús,
escandalitzats pel llenguatge agressiu que usa: “¿Com pot
aquest donar-nos a menjar la seva carn ?. Jesús no retira
l'afirmació, sinó que dóna a les seves paraules un
contingut més profund .
El
nucli de la seva exposició ens permet entrar dins
l'experiència que vivien les primeres comunitats cristianes
quan celebraven l'Eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no
sols han de creure en ell, sinó que han de d'alimentar-se i
nodrir la seva vida de la persona. L'Eucaristia és una
experiència central en els seguidors de Jesús.
Les
paraules següents destaquen son caràcter fonamental i
indispensable: “La meva carn és veritable menjar i la
meva sang veritable beguda”. Si els deixebles no
s'alimenten d'ell, podran fer i dir moltes coses, però no
han d'oblidar les seves paraules: “No teniu vida en
vosaltres”.
Per
a tenir vida dins nosaltres cal que ens alimentem de
Jesús, nodrint-nos de son aliment vital, interioritzar les
seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el
secret i la força de l'eucaristia. Sols la coneixen aquells
que combreguen amb ell i s'alimenten de la seva passió
pel Pare i el seu amor al fills. El llenguatge de Jesús té
gran força expressiva. A qui sap nodrir-se d'ell li fa
aqueixa promesa: “Aquest habita en mi i jo en ell”. Qui
s'alimenta de l'eucaristia experimenta que la seva relació
amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és un model
de vida que imitem des de fora. Nodreix nostra vid de
dedins.
Aquesta
experiència de “habitar” en Jesús i deixar que Jesús
“habiti” en nosaltrres pot transformar d'arrel la nostra
fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil
d'expressar amb paraules, és la veritable relació del
deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo mantinguts per sa
força vital.
La
vida que Jesús transmet als seus deixebles a l'eucaristia
és la que ell mateix reb del Pare que és Font inesgotable
de vida plena. Una vida que no s'extingeix com la biològica.
Per això Jesús gosa fer aquesta promesa: “Qui menja aquest
pa viurà per a sempre”.
Sens
dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana
entre nosaltres és l'abandó generalitzat de l'eucaristia
dominical. Per qui estima Jesús és dolorós observar com
l'eucarista perd poder d'atracció. Però és més dolorós
encara veure que des de l'Església no gosem reaccionar
davant el fet. ¿ Per què ?
José
Antonio Pagola
Qui
em menjarà viurà per mi.
Quan
l'evangeli de Joan insisteix en una cosa important i decisiva,
posa en boca de Jesús paraules que repeteixen un cop i un
altre la mateixa idea amb diversos matisos:
“Jo som el pa viu”, un
pa ple de vida;
“qui me menja, viurà per a mi”, la
seva vida se nodrirà de la meva; “el
que mengi d'aquest pa, viurà per a sempre”, la
seva vida no acabarà en la mort.
Sens
dubte, aquí es parla de l'eucaristia, però no sols
d'ella. L'afirmació bàsica i central és aquesta: Jesús és
“font de vida” per al que s'alimenta d'ell. En Jesús
no trobem una doctrina o filosofia; no trobem una teologia
d'escribes o una religió fonamentada en la llei. Trobem algú,
ple de Déu, capaç d'alimentar nostre desig de vida i vida
eterna.
Dins
les societats modernes es parla molt de “qualitat de vida”.
Malauradament, només es tracta de la qualitat d'alguns
productes. Diuen que la vida millora quan tenim millor cotxe,
ordinador més potent, més espai a la urbanització...
Tanmateix, es pot tenir tot la “qualitat de vida” que
ofereix la societat moderna i no saber viure. Podem trobar
persones que només cerquen omplir el buit de sa vida amb
plaers, excitacions, diners, ambició i poder. Molts cerquen
omplir la vida de coses, però les coses senpre són mortes,
no poden colmar nostres desitjos. Creix el nombre de
persones que no coneixen l'alegria de viure.
L'experiència
cristiana és fonamentalment alimentar la nostra vida en
Jesús, descobrir la força que conté per a transformar-nos
a poc a poc i cada dia. Jesús infon sempre un desig immens
de viure i fer viure. Un desig de viure amb més veritat
i més amor.
Hi
ha una qualitat de vida que molts desconeixen i que sols
disfruten els qui saben viure amb la senzillesa i sobrietat
de Jesús, amb la mirada atenta al sofriment humà, amb el
desig de vida digna per a tots, amb la confiança gran en
Déu.
José
Antonio Pagola
Qui
menja d'aquest pa...
Empobririem
greument el contingut de l'eucaristia si oblidàssim que en
ella els creients trobem l'aliment que nodreix nostra
existència. És cert que l'Eucaristia és un menjar compartit
per germans, units en una mateixa fe. Però, essent important i
molt aquesta comunió fraternal és insuficient, ja que és
decisiu la unió amb Crist que se'ns dóna com aliment.
Semblant
cal dir de la presència de Crist a l'eucaristia, presència
sacramental. Crist està aquí, però no per estar, estar present
per oferir-se com aliment que manté la nostra vida.
Si
volem descobrir el profund significat de l'eucaristia, cal
recobrar el simbolisme bàsic del pa i del vi. Per a
subsistir, l'home necessita menjar i beure. I aquest simple
fet, a voltes oblidat en les societats satisfetes del Primer
Món, ens revela que l'home no es fonamenta a si mateix sinó
que viu i reb misteriosament la vida.
La
societat contemporània ha perdut capacitat per a descobrir el
significat dels gestos bàsics de l'esser humà. Tanmateix,
són aquests gests senzills i originaris els que ens
retornen a la nostra vertaderta condició de criatures, que
reben la vida com a regal de Déu. Concretament, el pa és
el símbol eloqüent que condensa en ell mateix tot el que
significa per a l'home el menjar i l'aliment. Per això, el
pa ha estat venerat en moltes cultures de manera quasi
sagrada. Recordem encara com les nostres mares ens el feien
besar quan, per descuit, en queia per terra qualque tros.
Però
el pa, des de que ens arriba de la terra fins a la taula,
necessita ser treballat per l'home que sembra, abona el
camp, sega i recull les espigues, mol el blat, cou la
farina. El vi suposa un procés d'elaboració més complexe
encara.
Per
això, quan es presenta el pa i el vi damunt l'altar, es
diu que són “fruit
de la terra i del treball de l'home”. Per
una part, són “fruit de la terra” i ens recorden que
el món i nosaltres mateixos som un do misteriós que ha
sorgit de les mans del Creador. Per altra part, só “fruit
del treball” i signifiquen el que els homes fem i
construim amb el nostre esforç solidari.
Aquest
pa i aquest vi es convertiran per als creients en “pa de
vida” i “calze de salvació”. Aquí trobem els
cristians aquest “veritable
menjar” i “veritable beguda” que
ens diu Jesús. Un menjar i un beure
que nodreixen nostra vida damunt la terra, ens conviden a
treballar-la i millorar-la, i ens sostenen mentre caminem cap
a la vida eterna.
José
Antonio Pagola
"El bon pedagog engresca i entusiasma"
LLUNELL...
Què
fa el bon pedagog?
El
bon pedagog no es cansa mai de repetir. Per això no cansa ni
avorreix ni fa badallar.
Al
contrari, el bon pedagog engresca i entusiasma als més inapetents i
als més sòmines.
Aquesta
és la clau del seu encert.
Quan
l’evangelista S. Joan vol insistir i remarcar en una realitat
d’importància decisiva posa en llavis de Jesús paraules que
repeteixen, una i altra vegada, la mateixa idea amb diversos matisos.
Per
exemple:
“Jo
sóc el pa viu baixat del cel.”
“El
que el mengi, viurà per mi.”
“El
que mengi d’aquest pa viurà per sempre.”
Aquí
s’està parlant de l’Eucaristia. Però no només d’ella.
L’afirmació
bàsica i central és aquesta: Jesucrist és font de vida per tot
aquell que s’alimenta d’Ell.
En
Jesús no hi trobarem cap doctrina, cap filosofia, cap religió
fonamentada en una llei complicada.
En
Jesús ens trobarem amb algú ple de Déu i capaç d’alimentar el
nostre anhel de vida i de vida eterna.
En
les societats modernes es parla molt de qualitat de vida.
Desgraciadament,
només es tracta de la qualitat d’algun producte més o menys
especial.
Ens
sembla que la vida millora quan millorem
-el
model del nostre cotxe
-la
capacitat del nostre ordinador
-o
la urbanització on vivim.
Però,
tinguem-ho ben clar això: es pot tenir tota la qualitat de vida que
ofereix la societat moderna o els nostres recursos econòmics i...---
no saber viure, és a dir: ser un veritable analfabet del viure.
No
és gens estrany veure persones quin únic objectiu és omplir el
buit de les seves vides omplint-lo
-de
plaers
-d’excitacions
-de
diners a dojo
-d’ambicions
-de
poder, etcètera, etcètera.
Molts
es dediquen, amb gran desfici, a omplir les seves vides de coses i
més coses. De nicieses i de més nicieses.
Però,
les coses són realitats mortes que no poden nodrir el nostre
insaciable desig de viure.
No
és casual que vagi creixent el nombre de persones que no coneixen –
ni de lluny ni de prop – l’alegria i el goig de viure.
En
què consisteix l’experiència cristiana?
L’experiència
cristiana consisteix, fonamentalment, en alimentar el nostre viure de
Jesús i en Jesús
-descobrint
la força que Ell ens ofereix per a transformar-nos, pas a pas i dia
rere dia.
Jesús
infon sempre un desig immens de viure i de fer viure. Un desig de
viure amb més veritat, amb més coherència, amb més amor, amb més
donació, amb més generositat.
Hi
ha una qualitat de vida que molts ignoren i desconeixen i que només
la gaudeixen aquells i aquelles que saben i que volen viure.--- amb
la senzillesa i la sobrietat de Jesús
viure.---
amb la seva mirada atenta al sofriment humà
viure.---
amb el seu desig d’una vida digna per a tothom
viure.---
amb la seva confiança introntollable en Déu.
Som
d’aquests, nosaltres?
Quina
qualitat de vida valorem, nosaltres?
-la
dels diners egoistes
-o
la de la fraternitat generosa?
Quina
qualitat de vida valorem, nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada