BONA PASQUA...¡¡¡
Per a molta gent encara és hivern, un hivern ben llarg. Massa.
Les guerres no han parat. Els qui han de deixar casa seva continuen fugint. Els qui han patit ruptures no han refet la seva vida. Els qui han perdut algú estimat no el tornaran a tenir.
Però l'ametller ha florit.
Enmig de l'hivern més llarg, l'ametller ha pressentit que vindria la primavera. I ha florit.
Sap que corre el risc encara d'una gelada traïdora. Però més arriscat seria no florir, i no poder afrontar la sequedat de l'estiu.
Som cridats a ser ametllers. A florir enmig de l'hivern més llarg.
Sabem que correm el risc d'una gelada. Però més arriscat seria no florir.
Molt bona Pasqua!
http://fontdegreccio.blogspot.com.es/2017/04/bona-pasqua.html?spref=fb
JESÚS SALVARÀ LA
SEVA ESGLÉSIA
Aterrits
per l'execució de Jesús, els deixebles s'amaguen casa
d'un conegut. Reunits de bell nou, però Jesús no és
amb ells. Dins la comunitat hi ha un buit que
ningú pot omplir. Jesús manca. ¿ A qui seguiran ara
? ¿ Què faran sense ell ? “Ja és fosc” a
Jesusalem i, també, en el cor dels deixebles.
Dins
la casa estan “amb les portes tancades”. Són una
comunitat sense missió i sense horitzó, tancada
dins si mateixa, sense capacitat d'acollida. Ningú
pensa ja en sortir pels camins a anunciar el regne
de Déu i curar la vida. Amb les portes tancades
no es pot apropar-se al sofriment de la gent.
Els
deixebles estan morts de “por dels jueus”. Són
una comunitat paralitzada per la por, en actitud
defensiva. Només veuen hostilitat i rebuig a tot
arreu. Amb por no es pot estimar el món com
l'estimava Jesús ni donar a ningú ànim i esperança.
De
cop, Jesús ressuscitat agafa la iniciativa. Ve a
rescatar els seus seguidors. “Entra a la casa i es
posa enmig”. La petita comunitat es transforma. De
la por passen a la pau. De la fosca de la nit a
l'alegria de veure'l, ple de vida. De les portes
tancades a anunciar per totes parts la Bona Nova de
Jesús.
Jesús
els parla posant en ells, pobres homes, tota
confiança: “Com el Pare m'ha enviat, així també jo
us envio a vosaltres”. No els diu a qui s'han
d'apropar, què han de comunicar ni com han d'actuar.
Ho han après d'ell pels camins de Galilea. Seran
en el món el que ell ha estat.
Jesús
coneix la fragilitat dels seus. Moltes vegades els ha
criticat la fe, poca i vacil·lant. Necessiten la
força del seu Esperit per a complir la seva
missió. Per això fa amb ells un gest especial. No
els imposa les mans ni els beneeix, com els malalts.
Exhala damunt ells son alè i els diu: “Rebeu
l'Esperit Sant”.
Només
Jesús salvarà la seva Església. Només ell, ens
alliberarà de les pors que ens paralitzen, romprà
els esquemes tediosos en els quals pretenim tancar-lo,
obrirà tantes portes que hem tancat al llarg dels
segles, endrecerà tants camins que ens han desviat
d'ell.
El que
s'ens demana és revifar molt més en tota Església
la confiança en Jesús ressuscitat, mobilitzar-nos per
a posar-lo sense por en el centre de les nostres
parròquies i comumnitats, i concentrar totes les forces
escoltant bé el que el seu Esperit ens està dient
avui als seus seguidors.
http://fontdegreccio.blogspot.com.es/2017/04/bona-pasqua.html?spref=fb
Al.leluia!
S'han
endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat!!!
L'esglai de Maria Magdalena -o el de Pere i l'altre deixeble- és
també el nostre esglai tot sovint quan ens entestem a viure de
records o a cercar el Senyor en les enyorances del nostre passat. Per
això, d'entrada, el missatge de pasqua ens diu: no cerqueu entre els
morts Aquell qui viu i és font de Vida. Cerqueu-lo, més aviat, en
els afanys i il.lusions de la vida. Descobriu el seu rostre en el
rostre del germà que se us acosta... Per això, si volem viure i
experimentar la joia de la pasqua, hem de refer el mateix camí que
va fer Jesús: torneu a Galilea... allà El veureu!
Que
tinguem una bona Pasqua aquest any 2017!!! Que el goig del Senyor
Ressuscitat sigui la nostra Força i la nostra Pau!!!
Josep
Giménez
DIUMENGE II
"Per
on penses començar tu?"
Les
primeres generacions cristianes han entès i viscut la Pasqua com el
pas de Crist de la mort a la vida, que ens convida també a nosaltres
a passar d’una vida vella i gastada a una vida radicalment
renovada.
Vet
aquí la gran Celebració concretada en el canvi: Canvi a millor.
Pels
primers cristians, la Resurrecció de Crist conté una energia capaç
de transformar l’existència, omplint-la de nova vitalitat.
Els
relats evangèlics insisteixen, precisament, en aquesta transformació
que es produeix en trobar-se amb el Ressuscitat.
Aquests
homes, tancats i reclosos a casa després de la mort del mestre,
passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la
covardia a l’anunci valent de l’evangeli.
Siguem
concrets i pràctics:
Cap
a on hem de canviar nosaltres?
Quin
és el pas o passos que hem de donar?
En
quina direcció cal que es doni el canvi pasqual de les nostres
vides?
A
alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial,
frívola i dispersa a una existència més unificada i autèntica;
d’una actitud passiva o convencional passar a una actitud més
creativa i espontània.
Potser
Pasqua ha de ser per uns altres el pas d’aquest home agressiu i
ressentit que hi ha dins nostre a un altre més acollidor i amorós,
més comprensiu i dialogant.
D’aquest
home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant i
pacificador.
Per
alguns, Pasqua pot ser una crida a donar un pas en aquesta direcció:
de recelosos i solitaris a confiats i amistosos; d’acaparadors i
individualistes a generosos i solidaris; d’invasors i
antipàtics a respectuosos i amables.
Probablement
a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant de Déu i
davant dels altres.
Passar
de la por a la confiança, de la fugida a l’entrega generosa, de
l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la
no creença a la fe.
Pasqua
significa passar de mort a vida.
Celebrar
la Pasqua és viure en nosaltres un procés de renovació personal
Siguem
concrets:
Per
on comencem?
Per
on penses començar tu?
Per
on penso començar jo?
Mireu:
Les
conviccions d’una persona, per nobles i sublims que siguin, si no
es concreten, si no es tradueixen en saludables canvis de
conducta.—no són res ni valen per a res.
Amb
aquest estil de vida de no canvi ni millora personal no passaríem
d’hipòcrites i comediants.
El
que pretén Jesús no és la simple afirmació de veritats sagrades,
com per exemple: la fe en la Resurrecció.
El
que Jesús pretén de nosaltres són
-els
canvis de conducta
-les
millors ètiques
-la
cordial i veritable estimació operativa i transformadora de la
realitat quotidiana
-el
millor tracte de les persones.
És
en això que s’ha de concretar la fe en la Resurrecció
Ho
tenim ben clar?
Ho
assumim responsablement?
Ens
hi comprometem?
Concretament:
Per
on penses començar tu?
Per
on penso començar jo?
Aquest
és el canvi amb el que ens hem de comprometre.
L’assumim
o no l’assumim?
Josep
Llunell
**********
****
TERCER DIUMENGE PASQUA
DEL
DESENCÍS A L'ENTUSIASME
Oblidar
el que sabem
Per
a comprendre el relat dels deixebles d'Emaús cal
oblidar tot lo llegit els dies passats, des del
Vetlla del Dissabte Sant, referent a les aparicions de
Jesús. Perquè Lluc ofereix una versió peculiar dels
esdeveniments. Al final del seu Evangeli conta només
tres aparicions:
1) A
totes les dones, no a dues ni tres, s'apareixen dos
àngels quan van al sepulcre a ungir el cos de
Jesús.
2) A
dos deixebles que van cap a Emaús s'els apareix
Jesús, però amb tal aspecte que no el poden
reconéixer, i desapareix quan han de menjar.
3) A
tots els deixebles, no només als Onze, Jesús s'apareix
en carn i ossos i menja amb ells carn i peix.
A
dues coses cal fer atenció si comparem amb els
altres evangelis: Les aparicions són per a totes i
tots, no per un grup selecte de dones ni tan sols
dels onze. Una progressió creixent: àngels, Jesús
irreconeixible, Jesús en carn i ossos.
Jesús,
Moisés, los profetas y los salmos
Hi
ha un detall comú en els tres relats de Lluc:
la catequesi. Els àngels parlen a les dones, Jesús
parla als d'Emaús, i, més tard, a tots els altres.
En els tres casos l'argument és el mateix: el
Messies tenia que patir i morir per a entrar a la
seva glòria. El missatge més escandalós i difícil
d'acceptar requereix que es tracti amb insistència.
¿Però,
com es demonstra que el Messies havia de patir i
morir? Els àngels addueixen que Jesús ja ho havia
anunciat. Jesús, als d'Emaús, es basa en lo dit
per Moisès i els profetes. I el mateix Jesús, a
tots els deixebles, els obri la ment per a
comprendre els que d'ell han dit Moisès, els profetes
i els salms. La paraula de Jesús i tot l'Antic
Testament estan al servei del gran missatge de la mort
i resurrecció.
La
trampa política de Lluc
Per
a comprendre els deixebles d'Emaús cal fer memòria del
començaments de l'evangeli de Lluc, on diversos
personatges formulen grans esperances polítiques i socials
posades en la persona de Jesús. Gabriel, que diu cinc
cops a Maria que el seu fill serà rei d'Israel.
Maria, que lloa Déu perque ha derrocat els poderosos
del soli i exalçat els humils, ha omplert de bens
els pobres i als riccs ha deixat sense res. Eols
àngels parlen als pastors m del naixement del Messies.
Zacaries, pare del Baptista també lloa Déu perquè
ha suscitat a la casa de David un alliberador
d'Israel de l'opressió dels enemics. Finalment, Aina
parla del nen Jesús a tots els que esperen
l'alliberació de Jesrusalem. Sembla com si Lluc animàs
aquesta esperança política-social-econòmica.
Del
desencís a l'entusiasme
Al
darrer capítol del seu evangeli, Lluc recolleix el
tema, encarnant-lo en els deixebles d'Emaús, que també
esperaven que Jesús fora l'alliberador d'Israel. No són
galileus, no són part del grup inicial, però han
respirat les mateixes il·lusions respecte de Jesús.
Estan convençuts de que el poder de les seves obres
i la seva paraula els posarà al servei de la gran
causa religiosa i política: l'alliberament d'Israel.
Tanmateix, només assolí la seva condemna a mort. Ara,
només queden unes dones llunàtiques i un grup de
seguidors indecisos i morts de por, que no gosen
sortir al carrer o tornar a Galilea. Ells no estan
indecisos sinó desencisats. Han tallat la relació amb
els altres deixebles i s'en van de Jesrusalem.
En
aquest moment tan idadequat, Jesús els surt a camí
i els dóna una catequesi que els transforma
totalment. És curiós, Jesús no es revela com el
ressuscitat, ni els aconsola. Només els dóna una
classe d'exégesi, seguint la Llei i els Profetes,
espigant, explicant i comentant els textes corresponents.
Però no és latós. Més tard diran que, quan
l'escoltaven, el cor els cremava.
La
misteriosa trobada acaba amb un misteri més. Un
gest tan habitual com partir el pa els obri els
ulls per a reconéixer Jesús. I desapareix. Però el
seu cor i la seva vida han canviat
Típic
d'aquest relat és que s'arriba a la certesa per dos
elements que seràn essencials en les reunions
litúrgiques: la paraula i l'eucaristia.
De
l'entusiasme al fàstic...
Malauradament,
la majoria dels catòlics avui, han decidit escapar-se
a Emaús però no han tornat. “La missa no els diu
res”. És l'argument que usen molts, joves i no
tant joves, per a justificar l'absència de la
celebració eucarística. “De les lectures no entenc res,
el sermó, un “rotllo”, i la comunió, no m'he
confessat”... Tenen raó, però, és una pena.
La
paraula i el ritus, sense contacte personal amb el
Senyor, mai despertaran entusiasme ni tocaran el cor.
ACOLLIR
LA FORÇA DE L'EVANGELI
Dos
deixebles de Jesús s'en van de Jesrusalem. Caminen trists
i desolats. Dins el seu cor s'ha apagat l'esperança que
tenien posada en Jesús quan l'han vist mort a la
creu. Tanmateix, segueixen pensant en ell. No el poden
oblidar. ¿ Haurà estat tot una il·lusió ?
Jesús
s'apropa i camina amb ells. Tanmateix, els deixebles
no el reconeixen. Aquell Jesús en qui havien confiat
i a qui havien estimat tal volta amb passió, els
sembla ara un vianant estrany.
Jesús
s'uneix a la conversa. Els caminants l'escolten
sorpresos al començament, però a poc a poc qualque
cosa es despert dins el seu cor. No sabem exactament
què és .. Més tard diran: ¿ No ens cremava el cor
mentre ens parlava pel camí ?”
Els
caminants estan atrets per les paraules de Jesús
fins al punt que necessiten la seva companyia. No el
volen deixar marxar: “Queda't amb nosaltres”. Durant
el sopar, s'els obrin els ulls i el reconéixen.
Aquest és el primer missatge del relat: Quan acollim
Jesús com a company de camí, les seves paraules
poden despertar en nosaltres l'esperança perduda.
Durant
anys, moltes persones han perdut la confiança en Jesús.
A poc a poc, ha tornat un personatge estrany i
irreconeixible. Tot el que saben d'ell és el que poden
reconstruir, de manera parcial i fragmentària, a partir
del que han escoltat en predicadors i catequistes.
Sens
dubte, l'homilia dels diumenges acompleix una tasca
insubstituïble, però és insuficient per a que les
persones d'avui puguin entrar en contacte directe i viu
amb l'Evangeli. Així com es fa, davant un
poble que calla, sense exposar inquietuds,
interrogants i problemes, es fa difícil regenerar la
fe vacil·lant de tantes persones que cerquen, a
voltes sense saber-ho, trobar-se amb Jesús.
¿
No és hora d'instaurar, fora del context de la
litúrigia dominical, un espai nou i diferent per a
escoltar junts l'Evangeli de Jesús? ¿ Per què no
reunir laics i preveres, dones i homes, cristians
convençuts i persones que s'interessen per la fe, a
escoltar, compartir, dialogar i acollir
l'Evangeli de Jesús ?
Cal
donar a l'Evangeli l'oportunitat d'entrar amb tota la
seva força transformadora en contacte directe i
immediat amb els problemes, crisis, pors i esperances
de les persones d'avui. Aviat serà tard per a
recobrar la frescor original de l'Evangeli.
