TEMPS DE PASQUA...

BONA   PASQUA...¡¡¡

Per a molta gent encara és hivern, un hivern ben llarg. Massa.

Les guerres no han parat. Els qui han de deixar casa seva continuen fugint. Els qui han patit ruptures no han refet la seva vida. Els qui han perdut algú estimat no el tornaran a tenir. 

Però l'ametller ha florit. 

Enmig de l'hivern més llarg, l'ametller ha pressentit que vindria la primavera. I ha florit.

Sap que corre el risc encara d'una gelada traïdora. Però més arriscat seria no florir, i no poder afrontar la sequedat de l'estiu.

Som cridats a ser ametllers. A florir enmig de l'hivern més llarg. 

Sabem que correm el risc d'una gelada. Però més arriscat seria no florir.

Molt bona Pasqua!

http://fontdegreccio.blogspot.com.es/2017/04/bona-pasqua.html?spref=fb 

JESÚS SALVARÀ LA SEVA ESGLÉSIA

Aterrits per l'execució de Jesús, els deixebles s'amaguen casa d'un conegut. Reunits de bell nou, però Jesús no és amb ells. Dins la comunitat hi ha un buit que ningú pot omplir. Jesús manca. ¿ A qui seguiran ara ? ¿ Què faran sense ell ? “Ja és fosc” a Jesusalem i, també, en el cor dels deixebles.

Dins la casa estan “amb les portes tancades”. Són una comunitat sense missió i sense horitzó, tancada dins si mateixa, sense capacitat d'acollida. Ningú pensa ja en sortir pels camins a anunciar el regne de Déu i curar la vida. Amb les portes tancades no es pot apropar-se al sofriment de la gent.

Els deixebles estan morts de “por dels jueus”. Són una comunitat paralitzada per la por, en actitud defensiva. Només veuen hostilitat i rebuig a tot arreu. Amb por no es pot estimar el món com l'estimava Jesús ni donar a ningú ànim i esperança.

De cop, Jesús ressuscitat agafa la iniciativa. Ve a rescatar els seus seguidors. “Entra a la casa i es posa enmig”. La petita comunitat es transforma. De la por passen a la pau. De la fosca de la nit a l'alegria de veure'l, ple de vida. De les portes tancades a anunciar per totes parts la Bona Nova de Jesús.

Jesús els parla posant en ells, pobres homes, tota confiança: “Com el Pare m'ha enviat, així també jo us envio a vosaltres”. No els diu a qui s'han d'apropar, què han de comunicar ni com han d'actuar. Ho han après d'ell pels camins de Galilea. Seran en el món el que ell ha estat.

Jesús coneix la fragilitat dels seus. Moltes vegades els ha criticat la fe, poca i vacil·lant. Necessiten la força del seu Esperit per a complir la seva missió. Per això fa amb ells un gest especial. No els imposa les mans ni els beneeix, com els malalts. Exhala damunt ells son alè i els diu: “Rebeu l'Esperit Sant”.

Només Jesús salvarà la seva Església. Només ell, ens alliberarà de les pors que ens paralitzen, romprà els esquemes tediosos en els quals pretenim tancar-lo, obrirà tantes portes que hem tancat al llarg dels segles, endrecerà tants camins que ens han desviat d'ell.

El que s'ens demana és revifar molt més en tota Església la confiança en Jesús ressuscitat, mobilitzar-nos per a posar-lo sense por en el centre de les nostres parròquies i comumnitats, i concentrar totes les forces escoltant bé el que el seu Esperit ens està dient avui als seus seguidors.

http://fontdegreccio.blogspot.com.es/2017/04/bona-pasqua.html?spref=fb 

  Al.leluia!

S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat!!! L'esglai de Maria Magdalena -o el de Pere i l'altre deixeble- és també el nostre esglai tot sovint quan ens entestem a viure de records o a cercar el Senyor en les enyorances del nostre passat. Per això, d'entrada, el missatge de pasqua ens diu: no cerqueu entre els morts Aquell qui viu i és font de Vida. Cerqueu-lo, més aviat, en els afanys i il.lusions de la vida. Descobriu el seu rostre en el rostre del germà que se us acosta... Per això, si volem viure i experimentar la joia de la pasqua, hem de refer el mateix camí que va fer Jesús: torneu a Galilea... allà El veureu!

Que tinguem una bona Pasqua aquest any 2017!!! Que el goig del Senyor Ressuscitat sigui la nostra Força i la nostra Pau!!!

Josep Giménez

DIUMENGE   II

"Per on penses començar tu?"

Les primeres generacions cristianes han entès i viscut la Pasqua com el pas de Crist de la mort a la vida, que ens convida també a nosaltres a passar d’una vida vella i gastada a una vida radicalment renovada.

Vet aquí la gran Celebració concretada en el canvi: Canvi a millor.

Pels primers cristians, la Resurrecció de Crist conté una energia capaç de transformar l’existència, omplint-la de nova vitalitat.

Els relats evangèlics insisteixen, precisament, en aquesta transformació que es produeix en trobar-se amb el Ressuscitat.

Aquests homes, tancats i reclosos a casa després de la mort del mestre, passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la covardia a l’anunci valent de l’evangeli.

Siguem concrets i pràctics:

Cap a on hem de canviar nosaltres?

Quin és el pas o passos que hem de donar?

En quina direcció cal que es doni el canvi pasqual de les nostres vides?

A alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial, frívola i dispersa a una existència més unificada i autèntica; d’una actitud passiva o convencional passar a una actitud més creativa i espontània.

Potser Pasqua ha de ser per uns altres el pas d’aquest home agressiu i ressentit que hi ha dins nostre a un altre més acollidor i amorós, més comprensiu i dialogant.

D’aquest home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant i pacificador.

Per alguns, Pasqua pot ser una crida a donar un pas en aquesta direcció: de recelosos i solitaris a confiats i amistosos; d’acaparadors i individualistes a generosos i solidaris; d’invasors i antipàtics a respectuosos i amables.

Probablement a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant de Déu i davant dels altres.

Passar de la por a la confiança, de la fugida a l’entrega generosa, de l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la no creença a la fe.

Pasqua significa passar de mort a vida.

Celebrar la Pasqua és viure en nosaltres un procés de renovació personal

Siguem concrets:

Per on comencem?

Per on penses començar tu?

Per on penso començar jo?

Mireu:

Les conviccions d’una persona, per nobles i sublims que siguin, si no es concreten, si no es tradueixen en saludables canvis de conducta.—no són res ni valen per a res.

Amb aquest estil de vida de no canvi ni millora personal no passaríem d’hipòcrites i comediants.

El que pretén Jesús no és la simple afirmació de veritats sagrades, com per exemple: la fe en la Resurrecció.

El que Jesús pretén de nosaltres són

-els canvis de conducta

-les millors ètiques

-la cordial i veritable estimació operativa i transformadora de la realitat quotidiana

-el millor tracte de les persones.

És en això que s’ha de concretar la fe en la Resurrecció

Ho tenim ben clar?

Ho assumim responsablement?

Ens hi comprometem?

Concretament:

Per on penses començar tu?

Per on penso començar jo?

Aquest és el canvi amb el que ens hem de comprometre.

L’assumim o no l’assumim?

Josep Llunell

**********

****

TERCER   DIUMENGE   PASQUA

DEL DESENCÍS A L'ENTUSIASME

1

2

34

Oblidar el que sabem
Per a comprendre el relat dels deixebles d'Emaús cal oblidar tot lo llegit els dies passats, des del Vetlla del Dissabte Sant, referent a les aparicions de Jesús. Perquè Lluc ofereix una versió peculiar dels esdeveniments. Al final del seu Evangeli conta només tres aparicions:
1) A totes les dones, no a dues ni tres, s'apareixen dos àngels quan van al sepulcre a ungir el cos de Jesús.
2) A dos deixebles que van cap a Emaús s'els apareix Jesús, però amb tal aspecte que no el poden reconéixer, i desapareix quan han de menjar.
3) A tots els deixebles, no només als Onze, Jesús s'apareix en carn i ossos i menja amb ells carn i peix.
A dues coses cal fer atenció si comparem amb els altres evangelis: Les aparicions són per a totes i tots, no per un grup selecte de dones ni tan sols dels onze. Una progressió creixent: àngels, Jesús irreconeixible, Jesús en carn i ossos.
Jesús, Moisés, los profetas y los salmos
Hi ha un detall comú en els tres relats de Lluc: la catequesi. Els àngels parlen a les dones, Jesús parla als d'Emaús, i, més tard, a tots els altres. En els tres casos l'argument és el mateix: el Messies tenia que patir i morir per a entrar a la seva glòria. El missatge més escandalós i difícil d'acceptar requereix que es tracti amb insistència.
¿Però, com es demonstra que el Messies havia de patir i morir? Els àngels addueixen que Jesús ja ho havia anunciat. Jesús, als d'Emaús, es basa en lo dit per Moisès i els profetes. I el mateix Jesús, a tots els deixebles, els obri la ment per a comprendre els que d'ell han dit Moisès, els profetes i els salms. La paraula de Jesús i tot l'Antic Testament estan al servei del gran missatge de la mort i resurrecció.
La trampa política de Lluc
Per a comprendre els deixebles d'Emaús cal fer memòria del començaments de l'evangeli de Lluc, on diversos personatges formulen grans esperances polítiques i socials posades en la persona de Jesús. Gabriel, que diu cinc cops a Maria que el seu fill serà rei d'Israel. Maria, que lloa Déu perque ha derrocat els poderosos del soli i exalçat els humils, ha omplert de bens els pobres i als riccs ha deixat sense res. Eols àngels parlen als pastors m del naixement del Messies. Zacaries, pare del Baptista també lloa Déu perquè ha suscitat a la casa de David un alliberador d'Israel de l'opressió dels enemics. Finalment, Aina parla del nen Jesús a tots els que esperen l'alliberació de Jesrusalem. Sembla com si Lluc animàs aquesta esperança política-social-econòmica.

Del desencís a l'entusiasme

Al darrer capítol del seu evangeli, Lluc recolleix el tema, encarnant-lo en els deixebles d'Emaús, que també esperaven que Jesús fora l'alliberador d'Israel. No són galileus, no són part del grup inicial, però han respirat les mateixes il·lusions respecte de Jesús. Estan convençuts de que el poder de les seves obres i la seva paraula els posarà al servei de la gran causa religiosa i política: l'alliberament d'Israel. Tanmateix, només assolí la seva condemna a mort. Ara, només queden unes dones llunàtiques i un grup de seguidors indecisos i morts de por, que no gosen sortir al carrer o tornar a Galilea. Ells no estan indecisos sinó desencisats. Han tallat la relació amb els altres deixebles i s'en van de Jesrusalem.

En aquest moment tan idadequat, Jesús els surt a camí i els dóna una catequesi que els transforma totalment. És curiós, Jesús no es revela com el ressuscitat, ni els aconsola. Només els dóna una classe d'exégesi, seguint la Llei i els Profetes, espigant, explicant i comentant els textes corresponents. Però no és latós. Més tard diran que, quan l'escoltaven, el cor els cremava.

La misteriosa trobada acaba amb un misteri més. Un gest tan habitual com partir el pa els obri els ulls per a reconéixer Jesús. I desapareix. Però el seu cor i la seva vida han canviat

Típic d'aquest relat és que s'arriba a la certesa per dos elements que seràn essencials en les reunions litúrgiques: la paraula i l'eucaristia.

De l'entusiasme al fàstic...

Malauradament, la majoria dels catòlics avui, han decidit escapar-se a Emaús però no han tornat. “La missa no els diu res”. És l'argument que usen molts, joves i no tant joves, per a justificar l'absència de la celebració eucarística. “De les lectures no entenc res, el sermó, un “rotllo”, i la comunió, no m'he confessat”... Tenen raó, però, és una pena.

La paraula i el ritus, sense contacte personal amb el Senyor, mai despertaran entusiasme ni tocaran el cor.

José Luis Sicre

ACOLLIR LA FORÇA DE L'EVANGELI

Dos deixebles de Jesús s'en van de Jesrusalem. Caminen trists i desolats. Dins el seu cor s'ha apagat l'esperança que tenien posada en Jesús quan l'han vist mort a la creu. Tanmateix, segueixen pensant en ell. No el poden oblidar. ¿ Haurà estat tot una il·lusió ?

Jesús s'apropa i camina amb ells. Tanmateix, els deixebles no el reconeixen. Aquell Jesús en qui havien confiat i a qui havien estimat tal volta amb passió, els sembla ara un vianant estrany.

Jesús s'uneix a la conversa. Els caminants l'escolten sorpresos al començament, però a poc a poc qualque cosa es despert dins el seu cor. No sabem exactament què és .. Més tard diran: ¿ No ens cremava el cor mentre ens parlava pel camí ?”

Els caminants estan atrets per les paraules de Jesús fins al punt que necessiten la seva companyia. No el volen deixar marxar: “Queda't amb nosaltres”. Durant el sopar, s'els obrin els ulls i el reconéixen. Aquest és el primer missatge del relat: Quan acollim Jesús com a company de camí, les seves paraules poden despertar en nosaltres l'esperança perduda.

Durant anys, moltes persones han perdut la confiança en Jesús. A poc a poc, ha tornat un personatge estrany i irreconeixible. Tot el que saben d'ell és el que poden reconstruir, de manera parcial i fragmentària, a partir del que han escoltat en predicadors i catequistes.

Sens dubte, l'homilia dels diumenges acompleix una tasca insubstituïble, però és insuficient per a que les persones d'avui puguin entrar en contacte directe i viu amb l'Evangeli. Així com es fa, davant un poble que calla, sense exposar inquietuds, interrogants i problemes, es fa difícil regenerar la fe vacil·lant de tantes persones que cerquen, a voltes sense saber-ho, trobar-se amb Jesús.

¿ No és hora d'instaurar, fora del context de la litúrigia dominical, un espai nou i diferent per a escoltar junts l'Evangeli de Jesús? ¿ Per què no reunir laics i preveres, dones i homes, cristians convençuts i persones que s'interessen per la fe, a escoltar, compartir, dialogar i acollir l'Evangeli de Jesús ?

Cal donar a l'Evangeli l'oportunitat d'entrar amb tota la seva força transformadora en contacte directe i immediat amb els problemes, crisis, pors i esperances de les persones d'avui. Aviat serà tard per a recobrar la frescor original de l'Evangeli.