dissabte, 15 d’abril del 2017

PASQUA DE RESURRECCIÓ...



La Resurrecció ha succeït.

I succeeix. 

Què és la Resurrecció?
La Resurrecció no és el retorn de Jesús a aquesta vida. Jesús
-ja no torna a aquesta terra
-ni entra de bell nou en la història humana
-ni el que passa és que Jesús reviu.
No. Jesús ressuscita.
És a dir, transcendeix l’espai i el temps. Per això transcendeix les condicions d’aquesta vida i d’aquesta terra.
I així, inaugura les condicions d’una altra vida.
O sigui: és una vida sense limitacions, sense cap mena de limitacions.
Tot això vol dir, òbviament, que la Resurrecció no és un esdeveniment històric, sinó que és un esdeveniment, una realitat que se situa més enllà de la història.
La Resurrecció ha succeït. I succeeix.
Però no en el nostre món, sinó més enllà del nostre món. Com és lògic, això, no es pot conèixer per la raó o pels sentits.
Això només és assolible i assumible per la fe.
Per tant, és quelcom exposat sempre a la foscor, al dubte, als sentiments d’inseguretat.
Per això la fe en la Resurrecció, la de Jesús i la nostra, és la culminació de la fe cristiana.
No sabem ni podem saber del que és o de com és aquesta nova vida. O sigui, és una vida sense cap mena de limitació i, per tant, omple tots els anhels que els humans podem sentir i experimentar. És i serà la Plenitud total i absoluta.
 
Unes preguntes bàsiques poden ser aquestes:
Com ens hi preparem, nosaltres, en el dia a dia de la nostra existència i de la nostra convivència?
Som agraïts amb Déu?
Som fraternals amb els germans?
Som generosos amb els germans?



L’aspiració suprema de la persona humana és viure. I viure feliç.

Pasqua de Resurrecció.



Josep Llunell
El fet mateix de la Resurrecció no l’explica cap autor del Nou Testament.
Per què?
Perquè no es pot explicar un esdeveniment que no està al nostre abast humà.
No existeixen mitjans de comunicació entre aquest món nostre – caòtic i moridor - i l’altre món, el definitiu i etern.
El que ens expliquen els evangelis de les aparicions són les experiències del Ressuscitat que van tenir i van viure els primers testimonis de la Resurrecció.
El testimoniatge d’aquells primers testimonis, perllongat durant segles, és el fil conductor que ens uneix al Ressuscitat.
D’aquí, la importància decisiva que té, pels creients en Jesucrist, mantenir-nos fidels i perseverar, sense cap desànim, en la fe dels que visqueren aquelles primeres experiències de Jesús com el Vivent que supera la força inevitable de destrucció i d’aniquilació que és la mort.
L’aspiració suprema de la persona humana és viure. I viure feliç.
La resposta a aquesta aspiració fonamental és Jesús Ressuscitat.
Hi ha qui es queixa de què Déu no respon mai. No és cert. Perquè aquí tenim la Resposta Definitiva, en el fet de la Resurrecció.
Què vol dir això?
Què significa?
Significa que un dia
-tot el que aquí no ha pogut ser
-tot el que haurà quedat a mig fer
-tot el que haurà sigut arruïnat per la malaltia
per la traïció
per la ingratitud
i per la mort física
arribarà a la plena realització, perquè la vida eterna escombrarà, per sempre més, els límits i la mort temporal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada