SORTIR
A SEMBRAR
Abans
de contar la paràbola del sembrador que “sortí a
sembrar”, l'evangelista ens presenta a Jesús que “surt
de casa” a trobar-se amb la gent per a “seure's”
sense presses i dedicant-se “bona estona” a sembrar
l'Evangeli entre tota classe de gent. Segons Mateu,
Jesús és el vertader sembrador. D'ell hem d'aprendre
també avui a sembrar l'Evangeli.
Primer
de tot, sortir de casa. És el que sempre demana
Jesús als deixebles. “Aneu
per tot el món...”, “Aneu i feis deixebles...”.
Per
a sembrar l'Evangeli hem de sortir de les nostres
seguretats i interessos. Evangelitzar és “desplaçar-se”,
cercar trobar-se amb la gent, comunicar-se amb
l'home i la dona d'avui, no viure tancats dins el
nsotre petit món eclesial.
Aquesta
“sortida” cap als altres no és proselitisme. Res
d'imposició ni reconquista. És oferir a les persones
l'oportunitat de trobar-se amb Jesús i conéixer una
Bona Nova que, si l'acullen, els pot ajudar a viure
millor i de manera més encertada i sana. És
l'essencial.
No
es pot sortir a sembrar sense dur la llavor. Abans
d'anunciar l'Evangeli als altres, cal acollir-lo dins
l'Església, dins les nostres comunitats i dins les
nostres vides. És un error sentir-nos depositaris de
la tradició cristiana amb l'única tasca de
transmetre-la a altres. Una Església que no viu
l'Evangeli, no el pot contagiar. Una comunitat que no
respira el desig de viure seguint les passes de
Jesús, no pot convidar ningú a seguir-lo.
Les
energies espirituals que hi ha dins les nostres
comunitats queden sovint sense explotar, bloquejades per
un clima generelitzat de desànim i desencant. Ens
dediquem a “sobreviure” més que a sembra vida
nova. Hem de desvetllar la nostra fe.
La
crisi que vivim ens duu a la mort d'un cristianisme,
però també al començament d'una fe renovada, més
fidel a Jesús i més evangèlica. L'Evangeli té
força per a engendrar a cada època la fe en Crist
d'una manera nova. També ara, als nostres dies.
Cal
aprendre a sembrar-lo amb fe, amb realisme i amb
veritat. Evangelitzar no és transmetre una herència,
sinó fer possible el naixement d'una fe que brolli,
no com a “clonació” del passat, sinó com a
resposta nova a l'Evangeli escooltat des de les
preguntes, els sofriments, els goigs i les esperances
del nostre temps. No és el moment de distreure la
gent amb qualsevol cosa. És l'hora de sembrar dins
els cors l'essencial de l'Evangeli.
José
Antonio Pagola
"L’Evangeli no és una moral, ni una política, ni tan sols una religió amb més o menys futur"
Per
Josep Llunell.
Què
és la paràbola del sembrador?
És
una invitació a l’esperança veritable.
La sembra de l’Evangeli,
moltes vegades inútil per diverses contrarietats i oposicions.-- té
una força incontenible.
A pesar de tots els obstacles
i entrebancs. La sembra acaba amb collita fecunda que fa oblidar tots
els fracassos ocasionals.
Els
creients no hem de perdre l’alegria a causa de l’aparent
impotència del Regne de Déu.
Sempre sembla que la causa de
Déu està en decadència i que l’Evangeli és una realitat
insignificant i sense futur.
Però
no és així.
L’Evangeli
no és una moral
-ni
una política
-ni
tan sols una religió amb més o menys futur.
L’Evangeli és la força
salvadora de Déu, sembrada per Jesús en el cor del món i de la
vida dels homes.
Empesos
pel sensacionalisme dels actuals mitjans de comunicació, sembla que
només tenim ulls per veure el que no rutlla, el que va malament.
I ja no sabem veure aquesta
força de vida que es troba amagada sota les aparences més minses o
desanimadores.
Si
podéssim observar l’interior de les vides, ens meravellaríem
davant de tanta bondat
entrega
sacrifici
generositat
i veritable amor.
Hi ha malentesos i violència
entre nosaltres, però està creixent, en moltes persones, l’anhel
d’una verdadera pau.
És evident que s’imposa el
consumisme egoista en la nostra societat, però cada vegada són més
les persones que descobreixen el goig d’una vida senzilla i la
gràcia del saber compartir.
La indiferència sembla haver
apagat la religió, però avui són molts els cors on desvetlla la
nostàlgia de Déu i la necessitat de la pregària.
L’energia
transformadora de l’Evangeli està treballant el cor de la
humanitat.
La
set de justícia i amor seguiran creixent.
La
sembra de Jesús, de cap manera acabarà en fracàs.
El
que sí ens demana és acollir la bona llavor, removent la terra del
nostre cor.
És
en nosaltres mateixos, que en les hores de claror interior descobrim
-la
força de créixer
-de
ser més humans
-de
ser més accessibles
-de
ser més acollidors
-de
transfigurar la nostra vida
-d’edificar
relacions noves i generoses entre les persones
-de
viure amb més transparència
-d’obrir-nos
més a Déu
Vet
aquí la bona ruta a seguir i la bona llavor a sembrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada