DIUMENGE SETZÈ : COM A FERMENT

COM A FERMENT

...SE SEMBLA AL LLEVAT

COM A FERMENT

...SE SEMBLA AL LLEVAT

Jesús ho repetia un cop i un altre: ja és aquí Déu transformant el món; el seu regnat arriba. Costa creurfe'l . La gent esperava quelcom més espectacular. ¿On estan els “signes del cel” de que parlen els apocalíptics ? ¿On es pot captar el poder de Déu imposant el seu regnat als impius ?

Jesús hagué d'ensenyar-les a captar la seva presència d'una altra manera. Recordava encara l'escena que havia vist sovinr des de petit en el corral de casa. Sa mare i les altres dones es llevaven prest, la vigília del dissabte, a elaborar el pa per a tota la setmana. A Jesús li suggeria ara l'actuació maternal de Déu introduint el seu “llevat” en el món.

Amb el regne de Déu passa com amb el “llevat” que una dona “amaga” dins la massa de farina per a que “tot” quedi fermentat. Així és ola forma d'actuar de Déu. No ve a imposar-se des de fora amb poder com l'emperador de Roma, sinó a transformar des de dintre la vida humana, de manera callada i oculta.

Així és Déu: no s'imposa, transforma; no domina, atreu. Així han d'actuar els qui col·laboren en el seu projecte: com a “llevat” que introdueix en el món veritat, justícia i amor de manera humil, però amb força...

Els seguidors de Jesús no podem presentar-nos en aquesta societat “des de fora”, cercant imposar-nos per a dominar i controlar els qui no pensen com nosaltres. No és aqueixa la forma d'obrir camí al regne de Déu. Hem de viure “dins la societat”, compartint les incerteses, crisis i contradiccions del món actual, i aportant nostra vida transformada per l'Evangeli.

Cal aprendre a viure “en minoria” com a testimonis fidels de Jesús. L'Església no necessita més poder social o polític, sinó més humilitat per a deixar-se transformar per Jesús i poder ser ferment d'un món més humà.

PARÀBOLA   DEL   "JULL"   I   EL   BLAT

"Jesús condemna el puritanisme i la intolerància”

Per Josep Llunell.

Diumenge XVI de durant l’any. Cicle A

L’ensenyament d’aquesta paràbola és ben clar: segons el judici de Jesús ningú en aquesta vida té el dret d’erigir-se en jutge del bé i del mal.

Per tant: ningú té el dret de decidir on està el bé (el blat) i on està el mal (la mala llavor)

I encara menys, ningú té dret de considerar-se amb poder per a pretendre extirpar el mal d’arrel (arrencar la mala llavor). Perquè ben bé podria passar que, pensant que arrenca el jull, en realitat, arrenqués el blat.

En conseqüència:

Ningú pot constituir-se en jutge dels altres.

Ningú té dret a fer això.

Ningú pot condemnar a ningú, refusar a ningú, reprovar a qui sigui.

Per què?

Perquè corre el perill d’equivocar-se.

De manera que pensant que fa una cosa bona, en realitat, el que fa és una destrossa.

Jesús condemna el puritanisme i la intolerància.

Tots correm el perill de caure en aquests tipus de conductes.

I, sabem de sobres fins a quin punt la gent va pel món:

-condemnant

-refusant

-ofenent

-insultant

Però aquest perill s’augmenta en la mesura que una persona es fa més religiosa, sobretot si la seva religió és de caràcter fonamentalista.

Aleshores, la intolerància supera tots els límits i arriba a crear ambients en els que no es pot ni respirar.

Aquest món està ple de fanàtics que es consideren amb el dret i el deure d’obligar a què tots els altres canviïn, fins a pensar i viure com pensa i viu el fanàtic més tancat i més intolerant.

La gent “molt religiosa” fa por. I fan la vida insuportable i la convivència amarga.

En el fons, el problema està en què el bé i el mal són categories que les defineixen els que tenen prou poder per a definir-les.

Nietzsche ho va dir molt bé:

“Foren els mateixos bons, és a dir,

-els nobles

-els poderosos

-els homes de posició superior, els que varen sentir-se i es valoraren, a si mateixos i al seu obrar, com a bons, o sigui, com quelcom de primer ordre i nivell, en contraposició a tot el que és baix, vulgar, menyspreable i popular”

I creieu que és així com anirem a netejar el camp del Senyor de la mala llavor?

El cregut, el pet bufat, no mereix cap crèdit.

Som d’aquesta mena nosaltres?

-orgullosos i creguts?

-pets bufats insuportables?