QUART DIUMENGE D'ADVENT I NADAL ...

AMB ALEGRIA I CONFIANÇA

El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a “prototipus i model per a l'Església”, i la descriu com a dona humil que escolta a Déu amb confiança i alegria. Des d'questa actitud hem d'escoltar Déu en l'Església actual.

“Alegra't”

      El primer que escolta Maria de Déu és el primer que hem d'escoltar també nosaltres avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixem contavgiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ? Quan manca l'alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creients refreda. Tot és fa difícil.

“El Senyor és amb vós”.

     No és bo de fer tenir alegria dins l'Església del nostre temps. Només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Invoquem cada dia a Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà. Déu sempre és amb nosaltres.

Aquesta Església, a voltes desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Tenim el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

“No tinguis por”.

     Molts temors i pors paralitzen als seguidors de Jesús. Por al món modern i una societat descreguda. Por a un futur incert. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap el futur amb esperança. Ens tanca dins la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa evangèlica.

Cal construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela en una Església poderosa, sinó humil. També dins les nostres comunitats hem d'escoltar les paraules que escolta Maria: “No tinguis por".

”Tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús”.

      A nosaltres, com a Maria, se'ns confia una missió: contribuir a posar llum enmig de la fosca. No hem de jutjar el món, sinó sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix, sinó encendre la fe que, en no pocs, vol brotar: hem d'ajudar als homes i dones d'avui a descobrir Jesús.

     Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança. Maria és el nostre model.

Domingo 4 Advent - B

(Lluc 1,26-38)

24 de desembre 2017


* * * * * * * * 

LECTIO DIVINA

QUART DIUMENGE D’ADVENT – B

Aquell qui ha de néixer s’anomenarà Fill de Déu

2Samuel 7,1-5.8-12.14.16

Salm 88

Romans 16, 25-27

Lluc 1, 26-38

Introducció

Déu no s’oblida dels compromisos adquirits amb el seu poble, i l’Advent ens ha ofert l’oportunitat de celebrar-ho. La primera Lectura i el Salm responsorial recorden l’aliança que el Senyor va fer amb el rei David, quan li assegurà que la seva dinastia es mantindria per sempre en el trono de Judà.

El compliment d’aqueixa promesa no es realitza segons les expectatives polítiques i nacionalistes d’Israel, sinó que es verifica, de manera paradoxal (com una contradicció), en Jesucrist. Ell és el Messies esperat, el Regnat del qual no tindrá fi; és el Fill de l’Altíssim concebut en el ventre d’una humil al·lota de Natzaret. La disponibilitat de Maria és el mitjà pel qual es fa present la salvació de Déu. Aquest és el misteri que, segons la carta de Pau als Romans, Déu havia mantingut en secret des de l’eternitat, i ara és anunciat com a Bona Notícia a totes les nacions.

Llegim i contemplam

Maria es, juntament amb Joan Baptista, un dels personatges centrals de l’Advent. Per això, la litúrgia n’havia de fer esment en aquest temps. Ella és la dona disponible que va saber escoltar i posar en pràctica la Paraula; ella és la que va saber conduir la seva vida segons la voluntat de Déu. Deixant que Ell actuàs, es va comprometre amb la seva obra alliberadora i va consentir que el Fill s’encarnàs al seu si perquè la salvació arribàs a la humanitat sencera. Gràcies a ella, l’esperança es féu realitat.

Proclamació de l’evangeli de Lluc 1, 26-38

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una al·lota verge, unida per acord matrimonial amb un home que nomia Josep i era descendent de David. L’al·lota es deia Maria.  L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.  L'àngel li digué:

--No tenguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el trono de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l'àngel:

--Com podrà ser això, si jo som verge?

L'àngel li respongué:

--L'Esperit Sant vindrà damunt tu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.

Maria va dir:

--Som l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Aquest relat se situa en el context narratiu de l’anomenat “evangeli de la infància” (Lluc 1-2). Per a compondre aquests capítols, Lluc va utilizar certes tècniques i procediments literaris característics de la seva época. A través d’ells no pretenia escriure un resum de la vida de Jesús quan era petit, sinó reflexar la seva fe en el Ressuscitat que, com una llum, es projecta també sobre la seva infantesa.

Des del començament, el passatge fa referencia al relat anterior: “Al cap de sis mesos…”. Allà s’havia narrat l’anunci d’un altre naixement: el de Joan Baptista (Lluc 1, 5-25). En els dos casos s’empra la mateixa estructura, en la qual es repeteixen una sèrie d’elements característics d’aquest gènere literari, que s’anomena ‘esquema d’anunci’: aparició i salutació del missatger diví, perplexitat (astorament) de qui rep l’anunci, transmissió del missatge celestial, pregunta de l’interessat seguida d’una explicació, acceptació final i signe ofert per Déu com a garantia.

Facem l’exercici de reconèixer aquests sis elements en el relat de Lluc. L’evangelista aclareix la identitat del nin i quina será la seva missió. Facem una llista dels títols que s’apliquen aquí a Jesús.

Als títols típicament messiànics, Lluc afegeix el de “Fill de Déu” per a fer-nos entendre las seva relació única amb el Pare. El mateix nom “Jesús” resulta eloqüent, perquè vol dir “Déu salva”· Pot resultar xocant referir-se d’aquesta manera al fill d’una dona humil com Maria, natural d’un racó perdut de la Galilea, regió allunyada de Jerusalem, seu de les grans institucions polítiques i religioses d’Israel. La salvació de Déu no arriba pels camins esperats… Però tot això respon a la intenció que té Lluc per a contar l’obra de Déu. Per a ell és primordial reconèixer qui és en veritat Jesús, des dels primers moments de la seva vida, encara que la seva plena identitat no es reveli del tot fins després de la Pasqua.

Per altra banda, crida l’atenció la importància que l’evangelista concedeix a l’Esperit Sant. Observem-ho i vegem quin paper exerceix en la concepció i el naixement de Jesús.

Tota l’obra de Lluc (l’Evangeli i el llibre dels Fets dels Apòstols) atorga un paper preponderant a l’Esperit. L’expressió que llegim per a descriure la seva acció en Maria recorda la que s’aplica parlant de la Creació al llibre del Gènesi (G. 1,2). Això significa que el naixement de Jesús és obra de Déu i que amb ell comença un temps nou, en el qual la humanitat será recreada. Model d’aquesta humanitat nova és l’Església, nascuda en el Pentecostès com a fruit també de l’Esperit Sant. És el mateix Esperit que mogué tota la vida de Jesús (Lluc 4,18) i per això pot enfortir els seus deixebles per tal que continuïn la seva missió (Fets 1,8).

Finalment, ens hem de fixar en la resposta de Maria, ja que és la destinatària de l’anunci. El text ens aclareix que està desposada amb Josep, un home de “la nissaga de David”, al·ludint d’aquesta manera a la promesa messiànica. En el seu diàleg amb l’àngel, Maria va comprenent que el Senyor l’ha escollida, per gràcia, per a ser mare del Messies, i entén l’actitud que ha de prendre davant allò que Déu li demana.

Assenyalem les actituds que aquest passatge fa notar en la mare de Jesús. Primer, la seva reacció de sorpresa i torbació davant la salutació de l’àngel; llavors l’estranyesa davant tal anunci, i els interrogants que suscita en el seu cor i, finalment, la seva absoluta disponibilitat al pla de Déu. És així com Lluc ens mostra el procés que ha de recorrer qualsevol creient – també nosaltres – quan descobreix el que Déu vol dur a terme en ell.

Meditem i apliquem a la vida

Aquest darrer diumenge d’Advent ja fa olor de Nadal, i Maria ens ensenya quin és el millor mode de preparar-nos per a celebrar aquesta festa. Abans que la Paraula s’encarnàs a les seves entranyes, ja s’havia encarnat en el seu cor. Per això va saber dir ‘sí’. La seva resposta ens pot ajudar a revisar les nostres actituds, en aquests temps que el Senyor ve. Així tindrem preparat el ‘bres’ del Déu Infant, aquest Nadal

***********       **********       **********        ************     **********

NADAL 

ORIGEN DEL PESSEBRE...

        Ens hem de remuntar vuit segles enrere i fixar-nos en que feia aleshores sant Francesc d'Assís. Era la vigília de Nadal de l'any 1223 quan el sant va voler donar una visió plàstica del misteri que s'estava celebrant. S'explica que va agafar un bou i una mula de veritat i ell, revestit de diaca, va cantar l'Evangeli. D'aquesta experiència comencen a col·locar-se en convents, monestirs i catedrals, pessebres monumentals, grandíssims, "perquè la gent visualitzés de manera catequètica que el Fill de Déu entra en la nostra història i es fa carn d'una manera visible", explica fra Valentí.
El Misteri entra a les llars

      Però aleshores, entra en joc el franciscanisme d'inspiració caputxina. Durant els segles XVII i XVIII el franciscanisme té una gran intuïció, calia reduir aquelles figures monumentals i possibilitar que el pessebre, el Misteri, entrés dins les cases de les famílies. Comença així la tradició de muntar el pessebre a les cases, i es fa tenint en compte la realitat i idiosincràsia de cada indret.
Això explica que el pessebre provençal, el pessebre napolità, balear, el pessebre català, estigui inserit en el nostre paisatge i que les figures siguin gent de la nostra tradició i del nostre poble, que surtin pagesos, oficis. "La vida de cada dia que és salvada per Jesucrist i que entra de manera senzilla, humil, amb pobresa i humilitat".

LES   MATINES    DE   MANACOR   

* * * * * 

http://www.agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=10573&&idioma=cat    

(enllaç   per  HORARI   DE   MATINES   a   Tot-Mallorca)

http://www.bisbatdemallorca.com/llistat.php?categoria=121

* * * * * * 

DINS UNA MENJADORA

Segons Lluc, és el missatge de l'Àngel als pastors el que ens dóna la clau per a llegir des de la fe el misteri que s'amaga en un nin nascut en circunstàncies estranyes a les afores de Betlem.

         És de nit. Una claretat desconeguda il·lumina les tenebres que envolten Betlem. La llum no baixa on es troba el nin, sinó que embolica els pastors que escolten el missatge. El nin roman ocult en la fosca, a lloc desconegut. Cal esforç per trobar-lo

Les primeres paraules que escoltem són: “No tingueu por. Us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble”. És gros el que ha passat. Hi ha motius per estar contents. Aquest nin no és de Maria i Josep. Ha nascut per a tots. No per uns privilegiats. És per tothom.

        Els cristians no hem d'acaparar aquestes festes. Jesús és dels qui el segueixen amb fe i dels que ho han oblidat, dels qui confien en Déu i dels qui dubten. Ningú està tot sol davant les seves pors. Ningú en soledat. Algú pensa en nosaltres.

      Així ho proclama el missatger: “Us ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor”. No és fill de l'Emperador August, dominador del món gràcies al poder de les legions. El naixement d'un poderós no és bona nova en un món on els dèbils són víctimes.

   Aquest nin neix dins un poble sotmès a l'Imperi. No té ciutadania romana. A Roma ningú espera el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap César. No treballarà per cap imperi. És el Fill de Déu que es fa home.              Només cercarà el regne de son Pare i llur justícia. Viurà per a fer la vida més humana. En ell aquest món injust trobarà la salvació de Déu.

    ¿ On és aquest nin ? ¿ Com el podem trobar ? Així parla el missatger: “Aqueixa és la senyal: trobareu el nin en bolquers colgat dins una menjadora”. El nin ha nascut com exclòs. Els pares no han trobat posada. La mare ha donat a llum com ha pogut sense cap ajuda.
       Dins una menjadora comença Déu l'aventura entre els homes. No el trobarem entre els poderosos sinó entre els dèbils. No està en allò gros i espectacular sinó en allò pobre i senzill. Anem a Betlem.   Anem a les arrels de la nostra fe.