PAGOLA CORPUS

PAGOLA POWER POINT 

EN MEDIO DE LA CRISIS  

El Santíssim Cos i Sang de Crist (C)

SEGONA LECTURA

Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor ...

Lectura de la primera carta del apòstol sant Pau als Corintis 11,23-26

23 La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, 24 digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» 25 I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.

Paraula de Déu

EVANGELI

en van menjar i quedaren saciats.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 9,11b-17

... la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: --Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13 Però Jesús els digué: --Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: --Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: --Feu-los seure en grups de cinquanta. 15 Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. Paraula de Déu

FER MEMÒRIA DE JESÚS

Tots en van menjar

.En narrar el darrer Sopar de Jesús amb els seus deixebles, les primeres generacions cristianes recordaven el desig expressat de manera solemne pel seu Mestre: «Feu això en memòria meva». Així ho recullen l'evangelista Lluc i Pau, l'evangelitzador dels gentils.

Des de l'origen, el Sopar del Senyor ha estat celebrat pels cristians per fer memòria de Jesús, actualitzar la seva presència viva enmig nostre i alimentar la nostra fe en ell, en el seu missatge i en la seva vida lliurada per nosaltres fins a la mort. Recordem quatre moments significatius a l'estructura actual de la missa. Els hem de viure des de dins i en comunitat.

L´escolta de l´Evangeli.

Fem memòria de Jesús quan escoltem als evangelis el relat de la seva vida i el seu missatge. Els evangelis han estat escrits, precisament, per guardar el record de Jesús alimentant així la fe i el seguiment dels seus deixebles. Del relat evangèlic no n'aprenem doctrina sinó, sobretot, la manera de ser i actuar de Jesús, que ha d'inspirar i modelar la nostra vida. Per això, ho hem d'escoltar en actitud de deixebles que volen aprendre a pensar, sentir, estimar i viure com ell.

La memòria del Sopar.

Fem memòria de l'acció salvadora de Jesús escoltant les paraules amb fe: «Això és el meu cos. Vegeu-me en aquests trossos de pa lliurant-me per vosaltres fins a la mort… Aquest és el calze de la meva sang. L'he vessada pel perdó dels vostres pecats. Així em recordareu sempre. Us he estimat fins a l'extrem». En aquest moment confessem la nostra fe en Jesucrist fent una síntesi del misteri de la nostra salvació: «Anunciem la teva mort, proclamem la teva resurrecció. Vine, Senyor Jesús». Ens sentim salvats per Crist, nostre Senyor.

La pregària de Jesús

Abans de combregar, pronunciem la pregària que ens va ensenyar Jesús. Primer, ens identifiquem amb els tres grans desitjos que portava al cor: el respecte absolut a Déu, la vinguda del seu regne de justícia i el compliment de la seva voluntat de Pare. Després, amb les seves quatre peticions al Pare: pa per a tothom, perdó i misericòrdia, superació de la temptació i alliberament de tot mal.

La comunió amb Jesús.

Ens apropem com a pobres, amb la mà estesa; prenem el Pa de la vida; combreguem fent un acte de fe; acollim en silenci Jesús al nostre cor i en la nostra vida: «Senyor, vull combregar amb tu, seguir els teus passos, viure animat amb el teu esperit i col·laborar en el teu projecte de fer un món més humà»

ENMIG DE LA CRISI

La crisi econòmica serà llarga i dura. No ens hem d'enganyar. No podrem mirar cap a un altre costat.

Al nostre entorn més o menys proper ens trobem amb famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades de desnonament, veïns colpejats per l'atur, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o medicació.

Ningú sap gaire bé com anirà reaccionant la societat. Sens dubte, anirà creixent la impotència, la ràbia i la desmoralització de molts. És previsible que augmentin els conflictes i la delinqüència. És fàcil que creixi l'egoisme i l'obsessió per la seguretat pròpia.

Però també és possible que vagi creixent la solidaritat. La crisi ens pot fer més humans. Ens pot ensenyar a compartir més allò que tenim i no necessitem. Es poden estrènyer els llaços i la mútua ajuda dins de les famílies. Pot créixer la nostra sensibilitat cap als més necessitats. Serem més pobres però podem ser més humans.

Enmig de la crisi, les nostres comunitats cristianes també poden créixer en amor fratern. És el moment de descobrir que no és possible seguir Jesús i col·laborar en el projecte humanitzador del Pare sense treballar per una societat més justa i menys corrupta, més solidària i menys egoista, més responsable i menys frívola i consumista.

És també el moment de recuperar la força humanitzadora que es clou en l'eucaristia quan és viscuda com experiència d'amor compartit. La trobada dels cristians cada diumenge al voltant de Jesús, ha de convertir-se en un lloc de conscienciació i impuls de solidaritat pràctica.

La crisi pot sacsejar la nostra rutina i mediocritat. No podem combregar amb Crist en la intimitat del nostre cor sense combregar amb els germans que pateixen. No podem compartir el pa eucarístic ignorant la gana de milions d'éssers humans privats de pa i de justícia. És una burla donar-nos la pau els uns als altres oblidant els que van quedant exclosos socialment.

La celebració de l'eucaristia ens ha d'obrir els ulls per descobrir qui hem de defensar, donar suport i ajudar en aquests moments. Ens ha de despertar de la “il·lusió d'innocència” que ens permet viure tranquils, per moure'ns i lluitar només quan veiem en perill els nostres interessos. Visqui cada diumenge amb fe, ens pot fer més humans i millors seguidors de Jesús. Ens pot ajudar a viure la crisi amb lucidesa cristiana, sense perdre ni la dignitat ni l'esperança.

CADA DIUMENGE

Tots en van menjar i quedaren saciats

Per celebrar la eucaristía dominical no basta seguir les normes prescrites o pronunciar les paraules obligades. No n'hi ha prou en cantar, senyar-se o donar la pau en el moment adequat.

És bo de fer assistir a missa i no celebrar res en el cor; sentir les lectures corresponents i no escoltar la veu de Déu; combregar pietosament sense combregar amb Crist; donar-nos la pau sense reconciliar-nos amb ningú. ¿Com viure la missa del diumenge com una experiència que renovi i enforteixi la nostra fe?

Per començar, cal escoltar des de dins amb atenció i joia la Paraula de Déu i, en concret, l'evangeli de Jesús. Durant la setmana hem vist la televisió, hem escoltat la ràdio i hem llegit la premsa. Vivim atordits per missatges, veus, sorolls, notícies, informació i publicitat. Necessitem escoltar una altra veu diferent que ens guareixi per dins.

Un alè escoltar les paraules directes i senzilles de Jesús. Porten veritat a la nostra vida. Ens alliberen d'enganys, pors i egoismes que fan mal. Ensenyen a viure amb senzillesa i dignitat, amb sentit i esperança. Una sort fer el recorregut de la vida guiats cada diumenge per la llum del evangeli.

La pregària eucarística constitueix el moment central. No distreure'ns. «Aixequem el cor» per donar gràcies a Déu. És bo, just i necessari agrair a Déu per la vida, per la creació, pel regal que és Jesucrist. La vida no és només feina, esforç i agitació. És celebració, acció de gràcies i lloança a Déu. És un respir reunir-nos cada diumenge per sentir la vida com a regal i donar gràcies al Creador.

La comunió amb Crist és decisiva. És el moment d'acollir Jesús en la nostra vida per experimentar-lo en nosaltres, per identificar-nos amb ell i per deixar-nos treballar, consolar i enfortir pel seu Esperit.

Tot això no ho vivim tancats en el nostre petit món. Cantem junts el Parenostre ens sentim germans de tots. Demanem que a ningú li falti el pa ni el perdó. Ens donem la pau i la cerquem per a tothom.

COMIAT INOBLIDABLE

En van menjar tots.

Celebrar l'eucaristia és reviure el darrer sopar que Jesús va celebrar amb els seus deixebles abans de l'execució. Cap explicació teològica, cap ordenació litúrgica, cap devoció interessada no ens ha d'allunyar de la intenció original de Jesús... .¿Com va dissenyar ell aquell sopar? ¿Què volia

deixar gravat per sempre en els deixebles? ¿Per què havien de continuar revivint aquell comiat inoblidable?

Primer de tot, Jesús volia contagiar-los la seva esperança indestructible en el regne de Déu. La seva mort era imminent; aquell sopar era l'últim. Però un dia s'asseuria a taula amb una copa a les mans per beure junts un «vi nou». Res ni ningú no podrà impedir aquest banquet final del Pare amb els seus fills i filles. Celebrar l'eucaristia és revifar l'esperança: gaudir des d'ara amb aquesta festa que ens espera amb Jesús, al costat del Pare.

Jesús volia, preparar-los per aquell cop dur de la seva execució. No s'han d'enfonsar en la tristesa. La mort no trencarà l'amistat que els uneix. La comunió no quedarà trencada. Celebrant aquell sopar podran alimentar-se del record, presència i esperit. Celebrar l'eucaristia és alimentar la nostra adhesió a Jesús, viure en contacte amb ell, continuar units.

Jesús va voler que els seus mai no oblidessin el que havia estat la seva vida: un lliurament total al projecte de Déu. Li ho va dir mentre els distribuïa un tros de pa a cadascú: «Això és el meu cos; recordeu-me així: lliurant-me per vosaltres fins al final per fer-vos arribar la benedicció de Déu». Celebrar l'eucaristia és combregar amb Jesús per viure cada dia de manera més lliurada, treballant per un món més humà.

Jesús volia que els seus se sentissin comunitat. Als deixebles els va haver de sorprendre allò que Jesús va fer al final del sopar. En comptes de beure cadascun de la seva copa, com era costum, Jesús els va convidar a tots a beure'n una: la seva! Tots compartirien la «copa de salvació» beneïda per ell. En ella veia Jesús alguna cosa nova: «Aquesta és la nova aliança en la meva sang».

Celebrar l'eucaristia és alimentar el vincle que ens uneix entre nosaltres i amb Jesús.

PRIMERA COMUNIÓ

En van menjar tots...

Un gest repetit una vegada i una altra pot fàcilment desgastar-se. La pràctica rutinària ens mena a oblidar el seu veritable sentit ia desvirtuar-ne el contingut. Així ens pot passar amb aquest gest profund i entranyable que consisteix a apropar-nos a rebre Crist en la comunió. ¿Com combregar de manera nova?

Primer: despertar la nostra alegria. Ens sentim «feliços» de saber-nos cridats a la taula del Senyor. No combreguem de genolls en actitud penitencial, sinó drets, sabent que Crist ressuscitat ens ha tornat la dignitat de fills de Déu. Per això, és bo que ens apropem cantant.

Reconeixem la nostra mediocritat repetint les paraules del centurió: «Jo no sóc digne que entris a casa meva...» Per això, combreguem estenent la nostra mà com a pobres captaires que necessiten rebre el pa de la vida.

Combreguem fent un acte de fe. Qui dóna la comunió presenta el pa consagrat dient: «El cos de Crist». El qui combrega respon: «Amén».אָמֵן Aquesta paraula hebrea significa: «Jo crec».

El creient combrega dient interiorment: «Jo crec en la presència de Crist en aquest humil gest. Crec que el Ressuscitat alimenta la meva vida en aquesta comunió».

Combregar és molt més que introduir el pa consagrat a la nostra boca. Combreguem acollint Crist en la nostra vida. Per això és tan important retirar-nos en silenci per obrir el nostre cor al Ressuscitat: «Jo t'acullo, neteja el meu cor, transforma la meva vida. Vull viure de la teva veritat i del teu esperit. Vull ser com eres tu, viure i estimar com vivies i estimaves tu». En aquest silenci profund anem combregant amb Crist.

Fa algun temps, jo parlava de tot això amb un cristià practicant entrat ja en anys. Al cap de poques setmanes, em va trucar per dir-me més o menys aquestes paraules: «Després de tants anys de combregar tots els diumenges, tinc la impressió d'estar fent ara la “primera comunió”». Potser tots necessitem aprendre a combregar de manera nova i més viva. La nostra fe creixeria.

COMPTE AMB LA EUCARISTIA

En menjaren tots

Els cristians sovint repetim que l'eucaristia és el centre vital

de l'Església i l'experiència nuclear de la vida cristiana. I és realment així. Ho va recordar amb força especial el Concili Vaticà II: “No es construeix cap comunitat cristiana si no té com a arrel i polleguera la celebració de l'eucaristia.” Tanmateix, al llarg dels segles, s'ha fet de tot amb el Sopar del Senyor.

La missa ha servit de marc per celebrar homenatges i escoltar grans concerts; s'han organitzat “misses de campanya” per animar el combat als exèrcits; s'han fet funerals per defensar una ideologia determinada. És evident que en tot això no es busca precisament celebrar “el memorial del Senyor”, sinó quelcom molt més ambigu i confús.

Sense arribar a aquests abusos, l'eucaristia queda buida també del seu contingut essencial quan es converteix en pràctica rutinària sense cap repercussió en les nostres vides. Aquestes misses no construeixen comunitat ni alimenten la vida cristiana. Al contrari, com diu J. von Allmen: "El Sopar fa emmalaltir l'Església quan no és el lloc d'un amor confessat i compartit".

És contradicció combregar amb Crist tots els diumenges en la més recollida intimitat, i no preocupar-nos durant la setmana de combregar amb els germans; compartir el pa eucarístic, i ignorar la gana de milions d'éssers humans privats de pa, justícia i pau; celebrar el “sagrament del amor”, i no revisar els nostres egoismes individuals i col·lectius o la nostra apatia davant de situacions d'injustícia i oblit dels més desvalguts; escoltar la Paraula de Déu a les Escriptures, i no sentir els crits dels seus fills més necessitats; donar-nos cada diumenge l'abraçada de pau, i no treballar per fer-la realitat entre nosaltres. Viscuda així, l'eucaristia no provoca conversió ni posa en seguiment de Crist. Al contrari, es pot convertir en “coartada religiosa” que, en oferir la satisfacció del deure religiós, reforça el que J. B. Metz diu el “status quo” dels nostres cors aburgesats”. S'exhorta als cristians que no deixin de participar en l'eucaristia dominical. En la festa del Corpus vull fer sentir un crit: Compte amb l'eucaristia viscuda de manera rutinària.

CADA MOMENT

En menjaren tots

Són moltes les persones que «assisteixen» a missa sense saber exactament com viure cada moment de la celebració. Tanmateix, només aquesta participació personal pot fer de cada eucaristia una experiència viva capaç d'alimentar la vida del creient.

El cant d'entrada i la salutació del sacerdot ens ajuden a entrar en el clima de la celebració. Queda enrere una setmana de feines i preocupacions.

Ara em trobo amb altres creients com jo. Junts viurem aquesta experiència que ens desitja el que presideix. Vull acollir la «gràcia» de Crist, recordar «l'amor» del Pare i sentir-me units els altres per la «comunió» de l'Esperit Sant.

Ritu penitencial. Moments breus per recordar que també al llarg d'aquesta setmana he estat egoista i mediocre. «Senyor, tingueu pietat». M'apropo a Tu cercant gràcia i perdó.

Litúrgia de la Paraula.- moment per escoltar la Paraula de Déu. Cada dia veig la televisió, escolto la ràdio, llegeixo els diaris i parlo amb la gent. Però necessito escoltar una cosa diferent. ¿Què em vol dir Déu? Lectura de l´evangeli. Vull estar atent a les paraules de Jesús. Em poden ajudar a viure la setmana que ve de forma més humana i esperançada.

Després d'escoltar la Paraula de Déu.- el Credo. Gest important de la comunitat creient. Tots els diumenges, drets, confessem la nostra fe. També jo. No em puc aturar en cada frase, però vull sentir-me creient, malgrat dubtes i debilitatS.

«Crec, Senyor, però ajuda la meva poca fe.»

Després de l'ofertori, comença la Pregària eucarística, el moment central de la missa. El sacerdot ens convida a «aixecar el cor» per donar gràcies a Déu. Vull fer-ho de debò. És bo, és just i necessari donar-te gràcies sempre i arreu a Tu, Pare Sant i Bé. De vegades no encerto a creure, però no vull que se'm passi la vida sense donar-te gràcies per la creació, per la meva vida, per Jesucrist el nostre Salvador. És el més gran que puc fer aquest diumenge.

S'acosta el moment de la comunió. Vull preparar-me bé. Cantaré el Pare nostre sentint-lo a Déu com a Pare i sentint-me més germà de tots. Després faré el gest de la pau. Vull viure donant la meva mà a tothom, buscant sempre la unió i la pau. Només llavors m'acostaré a combregar. Sé que no sóc digne, però el Senyor m'entén. Necessito sentir-me reconfortat i enfortit interiorment. Necessito sentir Crist a prop, dins meu. Vull acollir-ho a la meva vida.

AMB AFECTE I HUMOR

En menjaren tots

Uns suggeriments, pensats amb afecte i una mica d'humor per ser seguits per aquells a qui la missa "no els diu res". En sentir, diumenge al matí, la crida de les campanes que conviden els creients a la pregària i l'acció de gràcies a Déu, no les deixis ressonar al teu interior. Bastant ocupat estàs a organitzar-te bé el diumenge. Mai no arribis a l'església amb prou temps per estar uns minuts en silenci i preparar-te per viure la celebració. És millor entrar a darrera hora de manera atropellada. Així se't farà tot més curt.

Col·loca't el més enrere possible. És més difícil seguir de prop el que es fa a l'altar, però es domina més bé la situació i s'està més tranquil. A més a més, pots sortir dels primers. Si és possible, no obris la boca en tota la celebració ni per cantar ni per unir-te a la pregària. Això és per a persones més "pietoses". A tu et va més una posició seriosa i digna.

Si t'animes a cantar algun cant, no se t'acudeixi fixar-te en la lletra per veure què estàs dient. L'important és que la cançó surti bé i “soni” de manera agradable. Ja hi haurà temps per comunicar-te amb Déu. En asseure't per sentir la Paraula de Déu, no escoltis el missatge de les lectures bíbliques. És un bon moment per posar-te còmode i descansar. Pots observar quines persones han acudit a missa. Les paraules del lector us serviran de "música de fons".
L'homilia pot ser un moment més interessant o un veritable exercici de “paciència”, tot cal dir-ho. En qualsevol cas, ja et saps més o menys què dirà el sacerdot. Pots, fins i tot, comentar-ho a la sortida. Però no se t'acudeixi escoltar cap interpel·lació o crida per tu.

Aprofita els moments de silenci per recordar el que has de fer en sortir de missa. No entris dins teu per donar gràcies a Déu o demanar-li perdó. A tu no te'n van aquestes coses. En combregar, mostra la teva habilitat en fer-ho de manera ràpida i àgil. Així podràs passar revista als que vénen després de tu. En arribar al teu lloc, no et recullis interiorment per comunicar-te amb Crist. Això es feia abans del Concili. Sobretot, sigues ràpid al final perquè ja saps com s'amuntega després la gent. No et cal quedar-te a rebre la benedicció de Déu. Ell t'estima i et beneeix, fins i tot quan ja ets fora del temple.

Però això sí. Quan el sacerdot digui a la missa: "Alcem el cor", tu no obris la boca. No diguis "Ho tenim aixecat cap al Senyor";.no ho diguis perquè no és veritat. Encara no has “aixecat el teu cor” cap al Senyor; i, si no ho fas, difícilment et podrà dir alguna cosa la Missa