MISTERI DE BONDAT

MISTERI DE BONDAT

Els teòlegs s'han esmerçat per investigar el Misteri de Déu amb conceptes. Jesús no parla molt de com és Déu. Ens ofereix la seva experiència.

A Déu l'anomena “Pare” i l'experimenta com un misteri de bondat. Ho viu com una Presència bona que beneeix la vida i atreu els seus fills i filles a lluitar contra el que fa mal a l'esser humà. Per a ell, aquest misteri últim de la realitat que els creients diem “Déu” és una Presència pròxima i amistosa que obre camí en el món per a construir, amb nosaltres i vora nosaltres, una vida més humana.

Jesús mai separa aquest Pare del seu projecte de transformar el món. No pot pensar en ell com algú tancat en son misteri insondable, d'esquena al sofriment dels seus fills i filles. Per això, demana als seus seguidors obrir-se al misteri d'aquest Déu, creure en la Bona Nova del seu projecte, unir-nos a ell per a treballar per un món més just i feliç per a tots, i cercar sempre que la seva justícia, veitat i pau regnen cada vegada més entre nosaltres.

A banda, Jesús s'experimenta ell mateix com a “Fill” d'aquest Déu, nat per a impulsar a la terra el projecte humanitzador del Pare i portar-ho a plenitud definitiva més enllà de la mort. Per això, cerca sempre el que vol el Pare. La seva fidelitat a ell el mena a cercar sempre el bé dels seus fills i filles. La seva passió per Déu esdevé compassió per a tots els que sofreixen.

Per això, tota l'existència de Jesús, el Fill de Déu, és tenir cura de la vida i alleugerir el sofriment, defensar les víctimes i reclamar per la justícia, sembrar gestos de bondat, i oferir a tots misericòrdia i perdó gratuit de Déu: la salvació que prové del Pare.

Jesús actua sempre impulsat per “l'Esperit” de Déu. És l'amor del Pare el que l'envia a anunciar als pobres la Bona Nova de son projecte salvador. És l'alè de Déu que el mou a guarir la vida. És la força salvadora la que es manifesta en tota la trajectòria profètica.

Aquest Esperit no s'apagarà en el món quan Jesús s'absenti. Ell mateix ho promet així als deixebles. La força de l'Esperit els farà testimonis de Jesús, Fill de Déu, i col·laboradors del projecte salvador del Pare. Així vivim els cristians pràcticament el misteri de la Trinitat.

CELEBRACIÓ FESTA DEL SANT CRIST

FESTA DE PENTECOSTA I DEL SANT CRIST

Ordre general

Els Cossiers entren per l'entrada principal i es dirigeixen a la capella del Sant Crist, a on els esperen els celebrants i escolans.

Els celebrants sortiran pel creuer del Sant Crist, amb processó, acompanyats pels Cossiers que els precediran fins a la nau central fent un ball. Després es retiraran i els celebrants continuaran cap el presbiteri. Ara comença el cant d’entrada.

Cant d’entrada: L’Esperit del Senyor. (nº 460)

Els celebrants besen l’altar; el president l’encensa i també la creu processional.

Monició d’entrada: (Maria Galmés)

Germanes i germans: Celebram avui la Pentecosta, la Pasqua granada, el darrer dia de la cinquantena pasqual. Celebram el gran do de l’Esperit Sant que el Senyor va infondre als apòstols i que també vessa abundosament sobre nosaltres, sobre l’Església i sobre tota la humanitat. És l’Esperit de Jesús ressuscitat que renova la nostra vida i la de tot el món.

Celebram avui també, la festa del nostre estimat i venerat Sant Crist. Visquem amb alegria aquestes dues solemnitats. Comencem la nostra Eucaristia que presideix Mossèn JOAN PERELLÓ, prevere manacorí.

Salutació del celebrant.

Aspersió del poble (Durant l’aspersió l’orgue sona)

Glòria: Glòria a Déu a dalt del cel (TOT cantat).

Oració Col·lecta

Litúrgia de la Paraula:

1ª lectura “Fets dels Apòstols 2,1-11”: (Emaús)

Salm responsorial cantat: Enviau, Senyor, el vostre Esperit. (nº 452). (Emaús)

2ª lectura “Epístola als Romans 8,8-17”: (Emaús)

Lectura de la Seqüència NO TOCA l’orgue de fons. Bel Durán

Tot seguit:

Cant de l’Al·leluia: Al·leluia de Taizé. (no és llegirà el verset)

Evangeli (encens)

Homilia.

Cant: Crec en un Déu. (nº 35)

Pregària dels fidels: (Maria Llull)

Presentació de les ofrenes: (Maria Galmés)

1. El pa i el vi.

Oferim Senyor, el Pa i el Vi, signes de la unitat.

Vos demanam que aquests, es facin vida compartida entre nosaltres i especialment amb els qui més ho necessiten.

2. Ciris.

Són molts els dons que ens oferiu.

A l'Església els expressam en nombre de 7:

La Saviesa, l'enteniment, el consell, la fortalesa, la ciència, la pietat i el sant temor de Déu.

Que aquests ciris expressin realment, la nostra voluntat d'acollir.los.

(Ara es col·loquen els Cossiers per a realitzar el seu ball. Abans de començar el ball es diu):

Les arrels ens lliguen a la terra, al passat; però també configuren el present preparant el futur. La dansa dels Cossiers és arrel que ens parla d’un passat, d’un poble que ha crescut amb soca robusta. Aquest poble vol continuar enfortint-la amb nova saba. La filosa que oferirà la dama, després del ball, és símbol de l’arrelament en el passat i de l’esperança en el futur.

COL·LECTA

La Col·lecta d'avui serà per ajudar a pagar les obres de reparació de l'arrembador del campanar de l'església dels Dolors.

1. El pa i el vi:

2. Ciris:

3. La Filosa (Dama dels Cossiers)

(després de la darrera ofrena el celebrant espera davant el presbiteri. Els Cossiers ballen i fan la seva ofrena).

Informació col·lecta:

Ofertori (encens)

Cant durant l’ofertori: L’Esperit de Déu omple l’univers.

Cant del sant: Sant (Fraternitat i joia)

Durant l'elevació: (encens)

Aclamació després de la consagració cantada.

Cant de pau:  Dóna’m la mà (nº 772).

Anyell de Déu resat

Cants de comunió:  He nascut en un Poble, Tu m'has seduït, Senyor.

Oració de postcomunió i Paraules del rector

Benedicció (Després de la benedicció el celebrant fa una monició dient que acaba el temps pasqual i que ara s'apagarà el ciri. Després diu: "Germans, anau-vos-ne en pau, al·leluia, al·leluia") I apaga el ciri pasqual.

Cant dels Goigs del Sant Crist. Aquests començaran a cantar-se una vegada apagat el ciri pasqual. Els preveres romandran en el presbiteri fins que s’hagi acabada la tercera estrofa; després partiran cap a la capella del Sant Crist; un pic allà serà encensada la imatge pel celebrant.

Després es passarà a venerar la imatge.

TRINITAT

PAGOLA TRINITAT

• (Mt. 6, 7-8)
• 7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

Molts  predicadors  tindriem  que  llegir  aquestes  paraules  quan  fem  "homilies"   i  sermons...

¿CÓM VIURE LA TRINITAT?

Tot el que és del Pare és meu.

El Pare és el misteri indsondable d'amor que dóna origen a tot el que viu. Ell és la font sense origen i de la qual neix tot bé, bellesa i misericòrdia. En ell comença el que és vida i amor.. El Pare no és sinó donar-se i donar-se gratuïtament i sense condicions. Ell és així. Ell ho mena tot a la victòria definitiva de la vida.

Creure en Déu Pare és saber-se acollit. Déu m'accepta com som. Sols vol la meva vida i benaurança eterna.. Puc viure amb confiança i sense por. No coneixeré l'experiència terrible i insoportable per a un esser humà: sentir-se rebutjat per tots, no ser acceptat per ningú. Déu és mon Pare. Mai seré un estrany per Déu, sinó un fill.

El Fill és rebre tot el Pare. Ell és així. Pura acollida, resposta perfecta al Pare, reflexe fidel del seu amor. Per això, no s'apropìa res. Reb la vida com a regal i l'escampa sobre nosaltres i la creació sencera. El Fill és nostre germà major, el que ens revela el rostre vertader del Pare i ens ensenya el camí cap a ell.

Creure en Déu Fill és saber-se acompanyat. No estem sols davant Déu, perduts i desorientats, sense saber com situar-nos davant el misteri. El Fill de Déu fet home ens ensenya a viure acollint i escampant l'amor del Pare. Arrelats en ell no coneixerem l'experiència destructora de la soledat. Qui no sap rebre amor, no sap el que és viure. Qui no sap donar amor, és mort.

L'Esperit Sant és comunió del Pare i del Fill, abraç ensems, amor compartit, compenetració mutua. Ell és així. Desbordament d'amor, força creadora i renovadora, energia amorosa que ho transforma tot.

Creure en Déu Esperit Sant és saber-se habitat per l'amor. No estem buits i sense nucli interior, indefensos davant nostre egoisme. Ens habita el dinamisme de l'amor. L'Esperit ens manté en comunió amb el Pare i amb el Fill. Ell ens consola, ens renova i manté viu en nosaltres el desig de Déu regnant en un món més humà i fratern.

SANT CRIST DE MANACOR

(POESIES  MALLORQUINES,  per  D.Juan  Mascaró,  Pvre.)

(citat  a  la  HOMILIA)

OBRIR-SE

“De qui fem cas: de l’Esperit de Déu o dels nostres egoismes?”.

Pentecosta

Segons la tradició bíblica, el pecat més gran d’una persona és viure amb un cor reclòs, tancat, endurit, un cor de pedra i no de carn: un cor obstinat i torçat, un cor poc net. Qui viu reclòs no pot acollir l’Esperit de Déu; no pot deixar-se guiar per l’Esperit de Jesús. Quan el nostre cor està reclòs, els nostres ulls no hi veuen i les nostres oïdes són incapaces d’escoltar. Vivim separats de la vida, desconnectats. El món i les persones estan a fora i jo estic reclòs aquí dins.

Una frontera invisible ens separa de l’Esperit de Déu que dóna vida a tot i a tothom. Amb un cor tancat és del tot impossible sentir la vida com la sentia Jesús. Només quan la porta del nostre cor comença a obrir-se, som capaços de captar-ho tot a la llum de Déu. Quan el nostre cor està reclòs, vivim bolcats sobre nosaltres mateixos insensibles a l’admiració i a l’acció de gràcies. Déu ens sembla un problema i no el Misteri amorós que ho omple tot. Només quan el nostre cor s’obre, comencem a intuir aquest Déu en el que vivim, ens movem i existim. Només aleshores comencem a invocar-lo com a Pare amb el mateix esperit de Jesús.

Quan el nostre cor està reclòs, en la nostra vida no hi ha compassió, no sabem sentir el sofriment dels altres, vivim indiferents als abusos i a les injustícies que destrueixen la felicitat de tanta gent. Només quan el cor s’obre, comencem a intuir amb quina tendresa i amb quina compassió Déu mira les persones. És aleshores quan escoltem la principal crida de Jesús: Sigueu compassius com ho és el vostre Pare.

La conclusió és prou clara i motivadora. Sempre que l’esperit humà treballa i s’afanya per la pau, per la concòrdia, per comprendre l’altre o simplement per escoltar-lo, el treball per acabar amb les desigualtats –que són el que més ens divideix i ens contraposa–, tot el que vagi en aquesta direcció és la prova que podem tenir els humans de què l’Esperit de Déu està amb nosaltres, ens guia, ens condueix, i ens envigoreix.

Tot el que no sigui això, es queda en pietismes enganyosos i mentiders. Es queda en fal·làcies espirituals que no serveixen per a res de bo. De qui fem cas: de l’Esperit de Déu o dels nostres egoismes?

SALVACIÓ

NECESSITATS DE SALVACIÓ.

L'Esperit de Déu no és propietat de l'Església. No pertany en exclusiva a les religions. Cal invocar sa vinguda al món sencer tan necessitat de salvació.

Veniu Esperit creador de Déu. En el món no hi ha pau. Els teus fills es maten de manera cega i cruel. No sabem resoldre els conflictes sense anar a la força destructora de les armes. Ens hem avesat a viure en un món ensangonat per les guerres. Desvetlla en nosaltres el respecte a tot esser humà. No ens deixis en poder del mal.

Veniu Esperit alliberador de Déu. Molts fills i filles teus vivim esclaus dels diners. Agafats per un sistema que ens impedeix caminar junts cap a un món més humà. Els poderosos són cada cop més rics, els dèbils cada cop més pobres. Allibera en nosaltres la força per a treballar per un món més just. Feu-nos més responsables i solidaris. No ens deixis en mans de l'egoisme.

Veniu Esperit renovador de Déu. La humanitat està trencada i fragmentada. Uns pocs fills i filles teus fruim de benestar que ens deshumanitza cada vegada més. Una majoria immensa mor de fam, misèria i desnutrició. Entre nosaltres creix la desigualtat i l'exclusió social. Desvetlla en nosaltres la compassió que lluita per la justícia. Ensenya'ns a defensar sempre els darrers. No ens deixis viure amb cor malalt.

Veniu Esperit consolador de Déu. Molts fills i filles teus viuen sense conéixer l'amor, una llar o l'amistat. Altres caminen perduts i sense esperança. No coneixen vida digna, només incertesa, por o depressió. Revifa en nosaltres l'atenció als que viuen en sofriment. Ensenya'ns a estar més a prop dels que estan tot sols. Guareix-nos de la indiferència.

Veniu Esperit bo de Déu. Molts fills i filles teus no coneixen la misericòrdia. S'allunyen de Tu perquè et temen. Nostres joves ja no saben parlar amb tu. El teu nom s'esborra de les consciències. Desvetlla en nosaltres la fe i la confiança . Feu-nos portadors de la Bona Nova. No ens deixis orfes.

Veniu Esperit vivificador de Déu. Els teus fills i filles no sabem creixer sense acaparar. Fem del teu món un lloc més insegur i perillós. En molts es dóna la por i s'apaga l'esperança. No sabem cap on anem. Infon en nosaltres ton alè creador. Feu-nos caminar cap a una vida més sana. No ens deixis sols. ¡ Salveu-nos !

ESPERIT DE TOTS

L'ESPERIT ÉS DE TOTS

Rebeu l'Esperit Sant.

Moltes experiències en nostra vida. Goigs i disgusts, èxits i fracassos, llums i ombres enmarquen nostre viure de cada, ens omplen de vida o afeixuguen nostre cor.

Però els homes no som capaços de percebre tot el que hi ha en nosaltres. Captem en nostra consciència com una illa petita dins la mar ampla i profunda de nostra vida. A voltes, se'ns fuig el més fonamental.

K. Rahner ens recorda en un llibre, “Experiència espiritual”, aquesta experiència diferent que es dóna sempre en nosaltres, encara que passi inapercebuda: la presència viva de l'Esperit de Déu que treballa des de dintre.

Una experiència que roman com a tapada per altres que ocupen nostre temps i nostra atenció. Una presència que és reprimida i oculta per impressions i preocupacions que envaixen nostre cor. Als homes ens sembla que allò gran i gratuit ha de ser poc freqüent, però, quan se tracta de Déu, no és així.

Hi ha en sectors del cristianisme la tendència a considerar aquesta presència viva de l'Esperit com una cosa reservada a persones elegides i selectes. Una experiència pròpia de creients privilegiats, separats de la majoria. K. Rahner ens recorda que l'Esperit de Déu està sempre viu en el cor de l'esser humà ja que l'Esperit és senzillament la comunicació del mateix Déu en el més pregon de nostra existència.

Aquest Esperit de Déu es comunica i regala allà on en aparença no passa res. Allà on s'accepta la vida i es compleix amb senzillesa l'obligació de cada dia.

L'Esperit de Déu treballa silenciosament en el cor de les persones normals i senzilles, contra l'orgull i les pretensions dels que es senten en possessió de l'Esperit.

La festa de Pentecosta és una invitació a cercar aquesta presència de l'Esperit de Déu en tots nosaltres, no com un trofeu que tenim davant els altres no elegits, sinó per acollir aquest Déu que està en la font de tota vida, per petita i pobre que ens pugui semblar a nosaltres.

L'esperit de Déu és de tots, perquè l'Amor immens de Déu no pot oblidar cap llàgrima, cap gemec ni anhel que neix del cor de l'home.