dimecres, 21 de març del 2018

SETMANA SANTA









IDENTIFICAT AMB LES VÍCTIMES
Ni el poder de Roma ni les autoritats del Temple podien tolerar la novetat de Jesús. La seva manera d'entendre i viure Déu era perillosa. No defensava l'imperi de Tiberi, cridava tots a cercar el regne de Déu i sa justícia. No l'importava rompre la llei del dissabte ni les tradicions religioses, només ocupat en aliviar el sofriment dels malalts i desnodrits de Galilea.
No li perdonen. S'identificava massa amb les víctimes innocents de l'Imperi i amb els oblidats per la religió del Temple. Executat sense pietat a una creu, revela ara en ell Déu, identificat per a sempre amb tots els innocents desheretats de la història. Llur crit s'uneix al crit de dolor del mateix Déu. En aquesta cara desfigurada del Crucificat s'ens revela un Déu sorprenent, que trenca les nostres imatges convencionals de Déu i posa en qüestió tota pràctica religiosa que vulgui donar culte oblidant el drama d'un món on segueixen crucificant els dèbils i indefensos.
Si Déu mor identificat amb les víctimes, la seva crucifixió es converteix en desafiament inquietant pels seguidors de Jesús. No podem separar Déu dels sofriment dels innocents. No podem adorar el Crucificat i viure d'esquena al sofriment de tants sers humans destroçats per la fam, guerres o misèria. Déu ens interpel·la des dels crucificats dels nostres dies. No està permès viure com a espectadors d'aquest sofriment immens, alimentant una ingènua il·lusió d'innocència. Ens hem de rebelar contra aqueixa cultura de l'oblid, que permet aïllar-nos dels crucificats desplaçant el sofriment injust que hi ha en el món cap allà, en “llunyania”, on tot clam, plor o gemec desapareix.
No podem tancar-nos en la nostra “societat del benestar”, i ignorar l'altra “societat del malestar”, en la qual milions de sers humans neixen només per a extingir-se als pocs anys de vida sofrent. No és humà ni cristià instal·lar-nos en la seguretat i oblidar els qui només coneixen una vida insegura i amenaçada.
Quan els cristians alcem els ulls cap al rostre del Crucificat, contemplam l'amor insondable de Déu, entregat fins a la mort per la nostra salvació. Si mirem detingudament, descobrirem en aquest rostre el de tants altres crucificats que, de lluny o de prop, reclamen nostre amor solidari i compassiu.
José Antonio Pagola






EL GEST SUPREM
Jesús comptava amb la possibilitat d'un final violent. No era ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava en el projecte del regne de Déu. Era impossible cercar amb radicalitat una vida digna per a “els pobres” i els “pecadors”, i no provocar la reacció d'aquells als quals no interessa cap canvi. Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai volgué el sofriment ni pels altres ni per ell. Sempre l'havia combatut allà on es trobés: malaltia, injustícia, pecat, desesperança. Per això no va cap a la mort, però tampoc es fa marxa enrera.
Acollirà pecadors i exclosos encara que la seva actuació irrita als del Temple. Si el condemnen, morirà ell també com delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida: confiança total en Déu que no exclou ningú del perdó.
Anunciarà l'amor de Déu als darrers, s'identificarà amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, malgrat això molesti dins els ambients pròxims del governador romà. Si l'executen a la creu, destinada als esclaus, morirà ell també com esclau miserable, però la seva mort segellarà per a sempre la fidelitat a Déu defensor de les víctimes.
Ple de l'amor de Déu, oferirà “salvació” als qui sofreixen el mal i la malaltia: donarà “acollida” als qui sós exclosos per la societat i la religió; donarà el “perdó” gratuit de Déu a pecadors i gent perduda, incapaces de retornar amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira tota la seva vida, inspirarà també la seva mort.
Per això als cristians ens atreu la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem ses darreres paraules... perquè en la crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu donant el seu Fill per amor a tots els homes.
És indigne convertir la Setmana Santa en folklore o reclam turístic. Pels seguidors de Jesús celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emotiu, adoració gojosa a l'amor “increïble” de Déu i cridada a viure com Jesús, i solidaritat amb els crucificats.
José Antonio Pagola



CARREGAR-SE LA CREU
L'entregà perquè el crucificàssin.
El que ens fa cristians és seguir Jesús. Cap altra cosa. Aquest seguiment de Jesús no és una cosa teòria o abstracta. Vol dir seguir les seves petjades, comprometre'ns com ell a “humanitzar la vida”; viure així i contribuir, poc a poc, a fer realitat el seu projecte d'un món o regna Déu i sa justícia. Els seguidors de Jesús estem cridats a posar veritat on hi ha mentida, introduir justícia on hi ha abusos i crueltat amb els dèbils, reclamar compassió on hi ha indiferència i passivitat davant els que sofreixen. Això exigeix construir comunitats on es viu amb el projecte de Jesús, amb el seu esperit i les seves actituds.
Seguir a Jesús suposa, prest o terd, conflictes, problemes i sofriment. Cal estar disposats a carregar amb les reaccions i resistències dels qui, per un motiu o un altre, no cerquen un món més humà, així com el vol aquest Déu revelat en Jesús. Cerquen una altra cosa.
Els evangelis han conservat una cridada realista de Jesús als seus seguidors. Una imatge tan xocant només pot provenir d'ell: “Si qualcú vol venir darrera mi... es carregui la creu damunt les espatlles i em segueixi”. Jesús no engana. Per seguir-lo de veres, cal compartir el seu destí. Acabar com ell. Aqueixa serà la prova de seguiment fidel.
Seguir Jesús és tasca apassionant: difícil és imaginar una vida més digna i noble. Però té un preu. Per a seguir Jesús és important “fer”: fer un món més just i més humà; fer una Església més fidel a Jesús i més coherent amb l'evangeli. Tanmateix, és important “patir”: patir per un món més digne; patir per una Església més evangèlica.
Al final de sa vida, el teòleg K. Rahner escriví així: «Crec que ser cristià és la tasca més senzilla, la més simple i, a la vegada, aquella pesada “càrrega lleugera” de la qual parla l'evangeli. Quan un carrega amb ella, ella carrega amb un, i quan més temps viu un, més pesada i més lleugera arriba a ser. Al final sols roman el misteri. Però és el misteri de Jesús”.
José Antonio Pagola





AMB ELS CRUCIFICATS
El món està ple d'esglésies cristianes presidides per la imatge del Crucificat i està ple també de persones que sofreixen, crucificades per la desgràcia, les injustícies, l'oblid: malalts mancats de cura, dones maltractades, vells ignorats, nins i nines violats, emigrants sense papers i sense esdevenidor. I gent, molta gent, enfonsada en la fam i la misèria.
Símbol carregat d'esperança és aquesta creu plantada arreu pels cristians: “memòria” punyent d'un Déu crucificat i record constant de la seva identificació amb tots els innocents que sofreixen de manera injusta dins el nostre món.
Aquesta creu, aixecada entre les nostres creus, ens recorda que Déu sofreix amb nosaltres. A Déu li fan mal la fam dels nens de Calcuta, sofreix amb els assassinats i torturats a Irak, plora amb les dones maltractades dia rera dia a ca seva. No sabem explicar l'arrel última de tant de mal. I, encara que ho sabéssim, no valdria gaire. Només sabem que Déu sofreix amb nosaltres i això ho canvia tot.
Però els símbols més sublims poden quedar pervertits si no sabem descobrir, un pic i un altre, llur vertader contingut. ¿ Què significa la imatge del Crucificat, tan present entre nosaltres, si no sabem veure marcats en el seu rostre el sofriment, la soledat, el dolor, la tortura, desolació, de tants fills i filles de Déu ?
¿ Quin sentit portar una creu damunt el nostre pit, si no sabem carregar amb la creu més petita de les persones que sofreixen al costat nostre ? ¿ Què signifiquen les besades al Crucificat, si no desvetllen en nosaltres afecte, acollida, apropament als qui viuen crucificats ?
El Crucificat desemmascara com mingú les nostres mentides i covardies. Des del silenci de la creu, ell és el jutge més ferm i mans de l'aburgesament de la nostra fe, de la nostra acomodació al benestar i la nostra indiferència davant els crucificats. Per a adorar el misteri d'un “Déu crucificat”, no basta celebrar la setmana santa; és necessari endemés apropar-nos un poc més als crucificats, setmana rera setmana.








MALLORCA SETMANA SANTA





DIJOUS SANT
PALMA 16:45 h Parròquia dels Hostalets 17 h Santuari de la Sang Parròquia de Sant Miquel Parròquia de Sant Agustí Parròquia de l’Assumpció Parròquia de sa Vileta Parròquia Sant Joan d’Àvila Església de Sant Joan de Malta Església de Monti-sion Residència Germanetes dels Pobres 17:30 h Basílica de Sant Francesc Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Església de la Porciúncula 18 h Catedral de Mallorca Parròquia de l’Encarnació Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Sant Jaume Parròquia de Sant Josep Obrer Parròquia Santa Catalina Thomàs Parròquia de Sant Magí Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Sebastià Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia Castrense Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Parròquia de Santa Creu Església dels Caputxins Església del Socors Església Carmelites Descalces 18:30 h Parròquia de Son Roca Parròquia de Sant Nicolau Santuari de la Bonanova 19 h Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Gènova Monestir de Saleses Monestir Franciscanes TOR 19:30 h Parròquia de Sant Pau 20 h Parròquia de la Real Parròquia des Pil·larí 20:30 h Parròquia de Sant Jordi 21 h Parròquia de sa Indioteria
ALARÓ 18:30 h Parròquia d’Alaró ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 19:30 h Ermita de Sant Honorat ANDRATX 20 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Convent dels Franciscans 20 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar
BÚGER 21 h Parròquia de Búger BUNYOLA 17:30 h Parròquia de Palmanyola 19 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 18 h Parròquia d’es Capdellà Parròquia de Santa Ponça 19 h Parròquia de Paguera 20 h Parròquia de Calvià CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 18:30 h Parròquia de Campos CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada 20:30 h Parròquia de Capdepera ESCORCA 19 h Santuari de Lluc ESPORLES 19 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 18 h Parròquia de Felanitx 19 h Convent de Sant Alfons Parròquia de Cas Concos 19:30 h Parròquia de Portocolom 20 h Parròquia de s’Horta FORNALUTX 20 h Parròquia de Fornalutx
INCA 17:30 h Parròquia de Crist Rei LLOSETA 19 h Parròquia de Lloseta
LLUBÍ 19 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 18:30 h Convent de Sant Bonaventura 19 h Parròquia de Badies
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 18 h Monestir de Benedictines 19 h Parròquia dels Dolors 19:30 h Parròquia de Son Macià
MANCOR DE LA VALL 18:30 h Parròquia de Mancor de la Vall MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 19 h Parròquia de Muro
PORRERES 19 h Parròquia de Porreres Oratori de Sant Felip Neri PUIGPUNYENT 18 h Parròquia de Galilea 19 h Parròquia de Puigpunyent
SANTA EUGÈNIA 20:30 h Parròquia de Santa Eugènia SANTA MARGALIDA 18:30 h Parròquia de Son Serra de Marina 19 h Parròquia de Can Picafort 20 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí SANTANYÍ 17 h Parròquia de Santanyí 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 20 h Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 18:30 h Parròquia de Sant Llorenç Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 18:30 h Parròquia de sa Pobla SELVA 17:30 h Parròquia de Biniamar 18:30 h Parròquia de Selva 19 h Parròquia de Moscari 20 h Parròquia de Caimari SENCELLES 19 h Parròquia de Biniali SES SALINES 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 20 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SÓLLER 17:30 h Parròquia de l’Horta 18 h Parròquia del Port de Sóller 19 h Parròquia de Sóller SON SERVERA 19:30 h Parròquia de Son Carrió 20:30 h Parròquia de Son Servera
VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranca

DIVENDRES SANT
PALMA 13 h Parròquia de Santa Creu 15 h Cripta de Santa Creu (alemany) 16 h Parròquia de sa Indioteria Monestir de Saleses Residència Germanetes dels Pobres 16:45 h Parròquia dels Hostalets 17 h Basílica de Sant Francesc Parròquia Santa Catalina Thomàs Parròquia de Sant Miquel Parròquia de l’Assumpció Parròquia de sa Vileta Parròquia Sant Joan d’Àvila Parròquia de Sant Nicolau Església del Socors Església dels Caputxins Església de Monti-sion Església de Sant Joan de Malta 17:30 h Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Església de la Porciúncula Monestir Franciscanes TOR 18 h Catedral de Mallorca Parròquia de l’Encarnació Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Jaume Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Josep Obrer Parròquia de Sant Magí Parròquia de Sant Sebastià Parròquia de Sant Agustí Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia Castrense Parròquia de Sant Pau Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Església Carmelites Descalces 18:30 h Santuari de la Sang Parròquia de Son Roca Santuari de la Bonanova 19 h Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Gènova 20 h Parròquia de la Real Parròquia des Pil·larí 20:30 h Parròquia de Sant Jordi
ALARÓ 18 h Parròquia d’Alaró ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 20 h Parròquia de Randa ANDRATX 20 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Parròquia d’Artà 20 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar
BÚGER 21 h Parròquia de Búger BUNYOLA 17:30 h Parròquia de Palmanyola 19 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 18 h Parròquia d’es Capdellà Parròquia de Santa Ponça 19:30 h Parròquia de Paguera 20 h Parròquia de Calvià CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 18:30 h Parròquia de Campos CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada 20:30 h Parròquia de Capdepera ESPORLES 19:30 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 17 h Convent de Sant Alfons 17:30 h Parròquia de Portocolom 18 h Parròquia de Felanitx 19 h Parròquia de Cas Concos 20 h Parròquia de s’Horta FORNALUTX 20 h Parròquia de Fornalutx
INCA 17:30 h Parròquia de Crist Rei LLOSETA 19 h Parròquia de Lloseta
LLUBÍ 19 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 18:30 h Convent de Sant Bonaventura 19 h Parròquia de Badies
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 18 h Monestir de Benedictines 19 h Parròquia dels Dolors 19:30 h Parròquia de Son Macià
MANCOR DE LA VALL 18:30 h Parròquia de Mancor de la Vall MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 19 h Parròquia de Muro PORRERES 18 h Parròquia de Porreres Oratori de Sant Felip Neri PUIGPUNYENT 19 h Parròquia de Puigpunyent 21 h Parròquia de Galilea SANTA EUGÈNIA 19 h Parròquia de Santa Eugènia
SANTA MARGALIDA 19 h Parròquia de Can Picafort 20 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí
SANTANYÍ 17 h Parròquia de Santanyí 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 20 h Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 17:30 h Parròquia de Sant Llorenç 19:30 h Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 18:30 h Parròquia de sa Pobla SELVA 18:30 h Parròquia de Caimari 19 h Parròquia de Moscari Parròquia de Biniamar 20 h Parròquia de Selva SENCELLES 20:30 h Parròquia de Biniali SES SALINES 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 20 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SÓLLER 17:30 h Parròquia de l’Horta 18 h Parròquia del Port de Sóller 19 h Parròquia de Sóller SON SERVERA 17:30 h Parròquia de Son Carrió 19:30 h Parròquia de Son Servera
VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranca


VETLLA PASQUAL
PALMA 18 h Parròquia Castrense 18:30 h Església de la Porciúncula 19 h Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Magí Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Son Roca Parròquia Sant Joan d’Àvila Parròquia de Gènova Església de Monti-sion Monestir Franciscanes TOR 19:30 h Santuari de la Sang Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Parròquia de Sant Pau Església de Sant Joan de Malta 20 h Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Jaume Parròquia dels Hostalets Parròquia de Sant Sebastià Parròquia de Sant Agustí Parròquia de l’Assumpció Parròquia des Pil·larí Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia de Sant Nicolau Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Parròquia de Santa Creu Església dels Caputxins 20:30 h Parròquia de Sant Josep Obrer Església del Socors Parròquia de Sant Jordi Residència Germanetes dels Pobres 21 h Parròquia de l’Encarnació Parròquia de la Real Parròquia de Sant Miquel Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia de sa Vileta Parròquia de sa Indioteria Monestir de Saleses Santuari de la Bonanova 21:30 h Parròquia de Sant Ferran (alemany) Església Carmelites Descalces 22 h Catedral de Mallorca Basílica de Sant Francesc Parròquia Santa Catalina Thomàs ALARÓ 22 h Parròquia d’Alaró
ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19:30 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 22 h Ermita de Sant Honorat ANDRATX 22 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere 20 h Convent dels Franciscans
BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar BÚGER 19 h Parròquia de Búger BUNYOLA 19 h Parròquia de Palmanyola 21:30 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 20 h Parròquia de Calvià 20:30 h Parròquia de Paguera 22 h Parròquia de Santa Ponça CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 21 h Parròquia de Campos
CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada Parròquia de Capdepera
ESCORCA 21:30 h Santuari de Lluc ESPORLES 20:30 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 20 h Parròquia de Felanitx Parròquia de Portocolom Parròquia de s’Horta 21 h Convent de Sant Alfons 21:30 h Parròquia de Cas Concos
INCA 21:30 h Parròquia de Santa Maria la Major
LLUBÍ 20 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 19 h Parròquia de Badies 21 h Parròquia de Llucmajor
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 19 h Monestir de Benedictines 19:30 h Parròquia de Son Macià 21 h Convent Sant Vicenç Ferrer 21 h
MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 20 h Parròquia de Muro
PORRERES 19 h Oratori de Sant Felip Neri 21 h Parròquia de Porreres PUIGPUNYENT 19 h Parròquia de Puigpunyent 22 h Parròquia de Galilea
SANTA EUGÈNIA 21 h Parròquia de Santa Eugènia SANTA MARGALIDA 20 h Parròquia de Can Picafort 21 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí
SANTANYÍ 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 21 h Parròquia de Santanyí Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 19 h Parròquia de Sant Llorenç 19:30 h Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 21 h Parròquia de sa Pobla SELVA 19 h Parròquia de Moscari SENCELLES 19 h Parròquia de Biniali SES SALINES 19 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 21 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SON SERVERA 19 h Parròquia de Son Carrió 21 h Parròquia de Son Servera
SÓLLER 19 h Parròquia de l’Horta 20 h Parròquia del Port de Sóller 22 h Parròquia de Sóller VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranc
























   





                                     

 

dimarts, 20 de març del 2018

CATEQUESI DE FAMÍLIA




TROBADA   DE   CATEQUESI   DE   FAMÍLIA

(18  març  2018)






Els pares i mares, infants i catequistes de totes les parròquies que ofereixen la modalitat de Catequesi de família es varen trobar diumenge passat a Manacor per compartir plegats una jornada de germanor, formació i pregària. Entre els infants i adults varen arribar a ser unes 800 persones. 

   Com ja és habitual en aquest itinerari educatiu en la fe, els pares i infants compartiren alguns moments plegats i també tingueren activitats específiques per fer una descoberta personal de la proposta cristiana, al costat dels membres d'altres famílies que també fan el mateix procés. Després de la benvinguda al pati del col·legi de La Salle, els adults es desplaçaren al Teatre Municipal de Manacor per escoltar el testimoni de Fernando Vidal, doctor en sociologia i pare de família, que els presentà el mètode d'El rellotge de la família, una forma pràctica de cuidar les relacions familiars en les diferents hores que es viuen a totes les llars, des dels moments de gratitud i desenvolupament, passant per l'experiència del fracàs fins arribar al moment de la reconciliació i la celebració. Mentrestant els nins gaudiren d'una gimcana catequètica al pati de l'escola perquè a través del joc també poguessin descobrir la crida que els fa Jesús en les seves vides.




     Tot seguit, pares, nins i catequistes es dirigiren a la Parròquia dels Dolors de Manacor per participar de l'Eucaristia que presidí el bisbe Sebastià Taltavull. En l'homilia, el bisbe encoratjà a les famílies a dedicar "un espai i un temps" a Jesucrist, amb gestos senzills com col·locar una imatge o un petit altar i introduir la pregària en moments quotidians com la benedicció de la taula o llegir l'Evangeli en família. I animà a altres parròquies a afegir-se a aquesta modalitat de catequesi, que fa possible que l'Església torni a entrar dins les cases. 

      La trobada acabà amb un dinar de germanor al pati del col·legi de La Salle, durant el qual tots els assistents pogueren compartir l'experiència que acabaven de viure.






















































































































dijous, 15 de març del 2018

QUINT DIUMENGE QUARESMA




ES   CELEBRA   TAMBÉ   AQUEST   DIUMENGE 
(PROP   DE   SANT   JOSEP )

EL  DIA   DEL   SEMINARI








Diumenge de Quaresma
EVANGELI
Evangeli Jo 12,20-33
El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dóna molt de fruit
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.


Cinquè - Quaresma

Jr 31,31-34
He 5,7-9
Jn 12,20-33

L'evangeli d'avui enllaça dues sagues que constitueixen el fil d'embastar de totes les narracions evangèliques. Una és la saga del pa, des de la llavor sembrada pel Pare fins el pa "entregat per vosaltres". El gra de blat és la llavor que és la Paraula. Ja existia al principi, i per ella tot ha vingut a l'existència. Ha plantat la tenda entre nosaltres i dóna fruit a desdir, el 30, el 60 o el 100. N'haurà de menjar tothom, servit pels deixebles. Pa no contaminat de llevats traïdors, pa que nodreix 5.000 homes sense comptar dones ni criatures. El pa baixat del cel que, qui en mengi, tindrà vida eterna. Pa solidari, en fi, que és el cos de Jesús entregat a la humanitat.


L'altra saga tracta de la serp antiga del paradís i de les serps verinoses del desert. La saga tèrbola de la desobediència i del pecat, de l'escàndol i de l'agulló de la mort. Saga que desencadena tot un camí de baixada a l'infern essent, a la vegada, rescat de l'ovella perduda i perdó del fill pròdig, de glòria divina i de salvació humana. L'elevació de l'estendard sanador de la serp en el desert, la mort mirada fit a fit en Jesús enlairat a la creu, glorifica l'amor del Pare i la mort perd el seu fibló. De la creu penja l'INRI trilingüe: Jesús de Natzaret, el rei dels jueus. Braços oberts barrant el pas: "Del rei en sota, ningú".
Les dues sagues s'unifiquen en un fet singularíssim de la vida de Jesús, narrat pels sinòptics a l'Hort de Getsemaní i, per Joan, a l'explanada del Temple. Jesús s'enfronta al misteri de la pròpia mort.


En la nostra literatura disposem del sentit poema de Maragall, el Cant Espiritual, amb els interrogants recòndits que suscita el sentit de la mort, que posa en entredit la meravella de la vida. L'autor es refia de Déu, finalment, demanant-li que la mort li sia "una major naixença".


Jesús de cara als deixebles ha anat insistint en la necessitat de passar pels oprobis, les humiliacions i les injúries de part dels pecadors i les autoritats i, fins i tot, la mort. Els diu, però, que la mort no serà la darrera paraula de part del Pare.


En Joan són Nicodem, les autoritats i les multituds, les avisades que el Fill de l'Home ha de ser enlairat, com Moisès enlairà la serp (Jn 3,14) i, amb això, coneixeran que ell és (Jn 8,28) i atraurà tothom cap a ell (Jn 12,32).


En el text d'avui Jesús reflexiona i s'expressa sobre la pròpia mort. Ha arribat l'hora! En els sinòptics voldria evadir-la, però opta per la voluntat del Pare. En Joan ja hi és de ple en l'hora i vol passar-la amb fidelitat, veient-ne el sentit. L'angoixa és màxima. Cau a terra. És com la mort de la llavor. Prega perquè tot sigui a glòria del Pare. Demana que la mort no sigui la destrossa de la seva missió i, anant molt més enllà que el poeta, veu en la seva mort enlairada l'atracció universal: Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
A quinze dies de la Pasqua, el diumenge que abans en dèiem de Passió, al marge de preparacions penitencials i baptismals la litúrgia ens endinsa de cop en els sentiments de Jesús sobre la seva mort, que contemplarem aquests dies sants.
Santiago Thió, sj.









JESÚS ÉS ATRAENT
Uns pelegrins grecs que han vigut a celebrar la Pasqua dels jueus s'acosten a Felip amb un prec: “Volem veure Jesús”. No és curiositat. És desig profund de conéixer el misteri que s'amaga en aquell home de Déu. A ells també els pot fer bé. Jesús està amoïnat. En pocs dies serà crucificat. Quan li comuniquen el desig dels pelegrins grecs, amolla unes paraules desconcertants: “Arriba l'hora en que serà glorificat el Fill de l'Home”. Quan serà crucificat, tots podran veure amb claretat on es troba la vertadera glòria i grandesa.
Ningú entén res. Però Jesús, pensant en la mort que li espera, insisteix: “Quan sigui enlairat danunt la terra, atreuré tothom cap a mi”.
¿ Què s'amaga en el crucificat que tingui aquest poder d'atracció ? Sols una cosa: el seu amor increïble per tothom. L'amor és invisible. Només el podem veure en els gests, els signes i l'entrega del qui ens vol bé. Per això, en Jesús crucificat, en la seva vida entregada fins a la mort, podem albirar l'amor insondable de Déu.
En realitat, sols comencem a ser cristians quan ens sentim atrets per Jesús. Només entenem un poc la fe quan ens sentim estimats per Déu.
Per a explicar la força que hi ha en la seva mort en creu, Jesús es serveix d'una imatge senzilla que tots podem entendre: “Si el gra de blat quan cau a terra no mor, queda sol; però si mor, dóna molt de fruit”.
Si el gra mor, germina i fa brollar la vida, però si es tanca dins el petit embolcall i guarda per sí mateix l'energia vital, oman estèril.
Aquesta bella imatge ens descobreix una llei que travessa misteriosament tota vida. No és una norma moral. No és una llei imposada per la religió. És una dinàmica que fecunda la vida del qui sofreix mogut per l'amor. És una idea repetida per Jesús en diferents ocasions: Qui, egoista, s'aferra a la vida, la fa malbé, qui sap donar-la generós, engendra més vida.
No és difícil comprovar-ho. Qui viu només pels diners, benestar, èxit, seguretats... tomba en una vida medriocre i estéril: passa per aquest món sense fer la vida més humana. Qui s'arrisca a viure en actitud oberta i generosa, escampa vida, irradia alegria, ajuda a viure. La manera més apassionant de viure és fer la vida dels altres més humana i agradable. ¿ Com podem seguir Jesús si no ens atreu aquest estil de viure ?





UNA LLEI PARADOXAL
Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol...
Trobem poques frases tan desafiants com aquestes paraules que recullen una convicció de Jesús: “Us dic amb tota veritat que si el gra de blat quan cau a terra, no mor , queda sol, però si mor dóna molt de fruit”.
La idea de Jesús és clara. Amb la vida passa el mateix que amb el gra de blat, que ha de morir per alliberar energia i produir un dia fruit. Si “no mor”, queda sol damunt el terreny. Al contrari, si “mor” es torna alçar en nous grans i nova vida.
Amb aquest llenguatge gràfic i enèrgic, Jesús dóna a entendre que la seva mort no és un fracàs sinó vida fecunda, i, al mateix temps, convida als seus seguidors a viure segons aquesta paradoxa: per donar vida és necessari “morir”. No es pot engendrar sense donar. No és possible ajudar a viure sense “desviure's pels altres. Ningú, aferrat al propi benestar, contribueix a un món més just i humà. Ningú treballa pel regne de Déu i sa justícia, si no està disposat a agafar riscs i rebuigs, conflictes i persecucions com Jesús.
Ens passem la vida provant defugir sofriments i problemes. La cultura del benestar ens porta a organitzar-nos de la manera més còmoda i plaent. És l'ideal suprem. Tanmateix, hi ha sofriments i renúncies que cal assolir si volem que la nostra vida sigui fecunda i creativa. L'hedonisme no és cap força mobilitzadora; l'obsessió pel propi benerstar empetiteix les persones.
Ens avesem a viure tancant els ulls al sofriment dels altres. Sembla sensat i assenyat per a ser felices. És un error. Defugirem problemes i disgusts, però el nostre benestar serà buit, avorrit i estèril, la nostra religió serà trista i egoista. Mentre, els oprimits i afligits demanaran si troba ressò el seu dolor.
José Antonio Pagola




NO DEFORMAR LA CREU
Si del gra de blat no cau a terra...
La fe cristina resta deformada quan recollim frases evangèliques o paraules de Jesús de manera aïllada, sense arrelar-les correctament dins el conjunt del missatge o entendre-les des de la inspiració central de la vida.
Paraules com “qui vulgui venir darrera mi, que es negui a ell mateix, prengui la seva creu i em segueixi”, o “si el gra de blat no cau a terra i mor, queda sol”, agafades de manera absoluta i sense context, poden donar a la vida un sentit dolorista que no respon a l'esperit ni orientació fonamental del que visqué Jesucrist.
Cal la relectura d'un “ascetisme” que no té l'origen en la creu de Crist, sinó en corrents culturals estranyes al cristianisme. Un ascetisme convertit en element autócton i nuclear, inspirador de la resta, que fa girar la persona en torn a la renúncia i al dolor, considerats valors en ells mateixos, fora de l'orientació profunda de la vida, una cosa estranya al cristianisme.
A banda, la renúncia i abnegació, aïllats en ells mateixos i viscuts sense l'Esperit que animà Jesús, poden generar resentiment i posar negativitat al fet mateix de ser cristià.
No és negar valor a la renúncia i tapar la creu, cedint a gusts de cultura hedonista. Per contra, es tracta de purificar versions falses i empobridores per assolir i viure la creu cristiana en tota puresa i veritat.
No oblidem mai: Jesús no va viure per la creu; la seva vida no es centra en cercar els sofriments. Jesús va viure per estimar: la creu és conseqüència d'una vida d'entrega i servei; fruit de la llibertat total, de coherència, de fidelitat a Déu i de passió per a fer el bé de les persones.
Jesús cerca durant tota la seva vida la felicitat de l'esser humà. Per això, lluita contra tota classe de sofriments: els que provenen de la injustícia dels homes i els que vénen de manera inevitable. Però ho fa tot amb radicalitat i veritat, i, cercant la felicitat per a tots, no es detura ni davant el propi sofriment i ho assumeix per fidelitat al Pare i per amor a l'esser humà.
Per això, “portar la creu” seguint a Crist no vol dir afegir nous sofriments i noves càrregues a la vida, com si això ens identificàs amb el Crucificat. Qui vol seguir a Crist de veres no cerca sofriments, sinó que es posa a desviure's pels altres. La renúncia i la creu vénen no per retalls de llibertat, sinó com a fruit d'una plenitud i com a conseqüència d'aquesta experiència positiva de servei i donació.








Confianza absoluta


Passem la nostra vida, en general, de manera prou superficial. No gosem entrar dins nosaltres mateixos. Ens fa por mirar dins el nostre interior. ¿ Qui és aqueix esser estrany que és dintre meu, ple de pors i interrogants, amb fam de felicitat i fart de problemes, sempre en recerca i sempre insatisfet ?
¿ Quina postura adoptar quan contemplem en nosaltres aqueixa mescla estranya de noblesa i misèria, grandesa i petitesa, finitat i infinitud ? Entenem el desconcert de sant Agustí, qui, qüestionat per al mort d'un amic, s'atura a reflexionar sobre la vida: “M'he convertit en un gran enigme per a mi mateix”.
Postura possible: resignació. És conformar-nos amb el que som. Instal·lar-nos en la nostra vida petita de cada dia i acceptar la nostra finitat. Per fer això, acallar tota remor de transcendència. Tancar els ulls a tota signe que convidi a mirar l'infinit. Romandre sords a tota crida provinent del Misteri.
Una altra actitud possible davant la cruïlla de la vida: La confiança absoluta. Acceptar dins la nostra vida la presència salvadora del Misteri. Obrir-nos a ell des del més pregó del nostre esser. Acollir Déu com arrel i destí del nostre ser. Creure en la salvació que s'ens ofereix.
Només des d'aquesta confiança plena en Déu Salvador s'entenen les desconcertants paraules de Jesús: “Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.
Decisiu és obrir-nos confiadament al Misteri de Déu que és Amor i Bondat insondables. Reconéixer i acceptar que som essers “gravitant al voltant de Déu, nostre Pare. Com deia Paul Tillich, “acceptar ser acceptats per ell”.







Cinquè Diumenge de Quaresma.

"Ens estem acostumant a viure-ho tot tancant els ulls als sofriments dels altres"



A l’Evangeli hi ha frases radicals i desafiants però poques com aquesta: “Us asseguro que si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dóna molt de fruit.”

La idea de Jesús és prou clara.
Amb la vida passa el mateix que amb el gra de blat: ha de morir per alliberar tota la seva energia i produir un dia fruit.
Si no mor, resta sol a terra.
Si mor, torna a alçar-se portant nous grans i nova vida.

Amb aquest llenguatge tan gràfic i ple de força, Jesús deixa entreveure que la seva mort, lluny de ser un fracàs, serà precisament la que donarà fecunditat a tota la seva vida.

Però, al mateix temps, convida als seus seguidors a viure segons aquesta mateixa llei paradoxal: per donar vida és necessari morir.
No es pot engendrar vida sense donar la pròpia.

No és possible ajudar a viure si hom no està disposat a desviure’s pels altres.
Ningú contribueix eficaçment a un món més just i més humà vivint enganxat i esclau dels seu propi benestar egoista.

Ningú treballa seriosament pel Regne de Déu i la seva justícia si no està disposat a assumir

-els riscs

-els refusos

-la conflictivitat

-i persecució que va patir Jesús.

Ens passem la vida tractant d’evitar problemes i sofrences.
La cultura del benestar ens empeny a organitzar-nos de la manera més còmode i plaent. És l’ideal suprem.

Però hi ha sofriments i renúncies que és necessari assumir si volem que la nostra vida sigui creativa i fecunda.

Ens estem acostumant a viure-ho tot tancant els ulls als sofriments dels altres. Sembla el més intel·ligent i sensat per esdevenir feliços. Però és un greu error.

Perquè el nostre benestar serà cada cop més buit
més avorrit
més estèril.
La nostra religió serà cada cop més trista i egoista.

I, mentrestant, els oprimits i els afligits volen saber si hi ha algú que s’interessi pel seu dolor i que tingui la bona voluntat de compartir-lo i d’alleugerir-lo.

Mai no insistirem prou en el fet de què Déu Pare no vol que els seus fills pateixin.

Cal insistir en això perquè s’ha insistit massa en el déu vampir que necessita sang i dolor i mort per perdonar els seus fills.


A vegades, diem de Déu coses que no les diríem de cap persona decent, com assegurava Toni de Mello.




SETMANA   SANTA    MANACOR   2018

PROGRAMA