FESTES DE SANT DOMINGO....
Sisè diumenge - Temps Pasqual
Ac
8,5-8.14-17
1Pe
3,15-18
Jn
14,15-21
La
mirada
Una de les expressions humanes més significatives és la de la mirada. A través d’ella podem intuir amb certa facilitat l’actitud o la intencionalitat de la persona que ens mira. Quantes coses es poden manifestar i quantes intencions es poden deduir d’una mirada! De vegades més que amb les paraules o amb el to de veu. Mirar amb bons ulls o amb mals ulls pot expressar o provocar estats d’ànim o reaccions ben diverses. Diuen popularment que els ulls són el mirall de l’ànima.
Del que es tracta, com en tantes altres expressions humanes, és de tenir sempre la mirada adequada. Com ha de ser la nostra mirada? Hi ha una petició repetida en els salms molt significativa: “Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada!” En ella reconeixem que la seva mirada és lluminosa i descobreix les coses i les persones tal com són i fa veure tot allò que pot passar fàcilment inadvertit. Nosaltres hauríem de tenir, almenys una mica d’aquesta llum en la nostra mirada.La mirada interior
Avui Jesús ens acaba de dir que no ens deixa desemparats, sinó que, per mitjà del seu Esperit resta amb nosaltres, està en nosaltres, dintre de nosaltres. Ens n’adonem? Cal que ens mirem a la llum de la seva mirada i descobrim, enmig de les nostres limitacions i febleses, la presència de l’Esperit de Jesús. Aquest Esperit que ens inspira tantes coses bones, tants bons sentiments envers tantes persones, tants bons pensaments i desigs que ens porten a actuar amb generositat. I és, deixant-nos portar per aquest Esperit, com podrem anar vencent les nostres febleses. I amb la claror de la seva mirada, més fàcilment descobrirem també la seva presència en els altres, enmig de febleses inherents a la condició humana.Estimats
És llastimós que tinguem més facilitat per descobrir les febleses, les pròpies i sobretot les alienes, abans que els dons meravellosos de l’Esperit que hi ha en nosaltres i en els altres. Això ens fa, sovint, valorar-nos poc, estimar-nos poc i valorar poc i estimar poc els altres. Perquè, en definitiva, la llum de la mirada de Déu no és altra cosa que l’amor, el manament de Jesús. I ens exposem a deixar-nos perdre, deixar de viure la cosa més gran que hi pot haver. Diu Jesús: aquell que accepta i guarda el meus manaments, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em revelaré a ell.
Ben diferent seria la convivència en moltes famílies, en molts pobles i en molts estats, si els homes i les dones sabessin deixar-se il·luminar per la claror de la mirada de Déu i descobrissin el molt de bo que hi ha en tots per la presència de l’Esperit de Jesús, tot fent de les diferències ideològiques, racials, culturals, i religioses, no un motiu d’enfrontament, sinó una font d’enriquiment mutu.
Aquests dies els cristians ens hem de preparar per revifar, d’una manera més intensa, aquesta presència de l’Esperit en celebrar d’aquí a dues setmanes la festa de la Pentecosta.
I ara l’Esperit davallarà sobre el pa i el vi de l’Eucaristia per fer-se presència de Jesús, que per la comunió amb Ell ens podrem deixar il·luminar més intensament amb la llum de la seva mirada.
Una de les expressions humanes més significatives és la de la mirada. A través d’ella podem intuir amb certa facilitat l’actitud o la intencionalitat de la persona que ens mira. Quantes coses es poden manifestar i quantes intencions es poden deduir d’una mirada! De vegades més que amb les paraules o amb el to de veu. Mirar amb bons ulls o amb mals ulls pot expressar o provocar estats d’ànim o reaccions ben diverses. Diuen popularment que els ulls són el mirall de l’ànima.
Del que es tracta, com en tantes altres expressions humanes, és de tenir sempre la mirada adequada. Com ha de ser la nostra mirada? Hi ha una petició repetida en els salms molt significativa: “Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada!” En ella reconeixem que la seva mirada és lluminosa i descobreix les coses i les persones tal com són i fa veure tot allò que pot passar fàcilment inadvertit. Nosaltres hauríem de tenir, almenys una mica d’aquesta llum en la nostra mirada.La mirada interior
Avui Jesús ens acaba de dir que no ens deixa desemparats, sinó que, per mitjà del seu Esperit resta amb nosaltres, està en nosaltres, dintre de nosaltres. Ens n’adonem? Cal que ens mirem a la llum de la seva mirada i descobrim, enmig de les nostres limitacions i febleses, la presència de l’Esperit de Jesús. Aquest Esperit que ens inspira tantes coses bones, tants bons sentiments envers tantes persones, tants bons pensaments i desigs que ens porten a actuar amb generositat. I és, deixant-nos portar per aquest Esperit, com podrem anar vencent les nostres febleses. I amb la claror de la seva mirada, més fàcilment descobrirem també la seva presència en els altres, enmig de febleses inherents a la condició humana.Estimats
És llastimós que tinguem més facilitat per descobrir les febleses, les pròpies i sobretot les alienes, abans que els dons meravellosos de l’Esperit que hi ha en nosaltres i en els altres. Això ens fa, sovint, valorar-nos poc, estimar-nos poc i valorar poc i estimar poc els altres. Perquè, en definitiva, la llum de la mirada de Déu no és altra cosa que l’amor, el manament de Jesús. I ens exposem a deixar-nos perdre, deixar de viure la cosa més gran que hi pot haver. Diu Jesús: aquell que accepta i guarda el meus manaments, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em revelaré a ell.
Ben diferent seria la convivència en moltes famílies, en molts pobles i en molts estats, si els homes i les dones sabessin deixar-se il·luminar per la claror de la mirada de Déu i descobrissin el molt de bo que hi ha en tots per la presència de l’Esperit de Jesús, tot fent de les diferències ideològiques, racials, culturals, i religioses, no un motiu d’enfrontament, sinó una font d’enriquiment mutu.
Aquests dies els cristians ens hem de preparar per revifar, d’una manera més intensa, aquesta presència de l’Esperit en celebrar d’aquí a dues setmanes la festa de la Pentecosta.
I ara l’Esperit davallarà sobre el pa i el vi de l’Eucaristia per fer-se presència de Jesús, que per la comunió amb Ell ens podrem deixar il·luminar més intensament amb la llum de la seva mirada.
Francesc
Xicoy, sj.
L'ESPERIT
DE LA VERITAT
Jesús
s'acomiada dels deixebles. Els veu trists i abatuts.
¿Qui omplirà el buit? Fins ara ha estat ell qui
tenia cura d'ells, els ha defensat dels escribes i
fariseus, ha sostingut la seva fe dèbil i
vacil·lant, els ha mostrat la veritat de Déu i els
ha iniciat en son projecte humanitzador.
Jesús
parla amb passió de l'Esperit. No els vol deixar
orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els
abandoni, que els doni “un altre defensor” perquè
“estigui sempre amb ells”. Jesús el nomena
“l'Esperit de la veritat” ¿ Què hi ha davall
aqueixes paraules de Jesús ?
Aquest
“Esperit de la veritat” no s'ha de confondre amb una
doctrina. Aqueixa veritat no es troba dins els llibres
dels teòlegs ni dins els documents de la Jerarquia. És
quelcom més profund. Jesús diu que “viu amb nosaltres
i està amb nosaltres”. És alè, força, llum,
amor... que ens arriba des del misteri últim de Déu.
Cal acollir amb cor senzill i confiat.
Aquest
“Esperit de la veritat” no ens fa “propietaris”
de la veritat. No ve perquè imposem als altres la
nostra fe ni per a controlar l'ortodoxia. Ve per no
deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos
a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint el
seu Evangeli.
Aquest
“Esperit de la veritat” no ens fa “guardians”
de la veritat, sinó testimonis. No és disputar,
combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat
de l'Evangeli i “estimar a Jesús guardant els seus
manaments”.
Aquest
“Esperit de la veritat” està dins cada un de
nosaltres, defensant-nos de tot el que ens pugui
apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb
senzillesa al misteri d'un Déu, Amic de la vida.
Qui cerca aquest Déu amb honradesa i veritat no està
lluny d'ell. Jesús digué una vegada: “Tot el que
és de la veritat, escolta la meva veu”. És
cert.
Aquest
“Esperit de la veritat” ens convida a viure en
la veritat de Jesús enmig d'una societat on la
mentida es diu estratègia; l'explotació, negoci; la
irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre
establert; l'arbitrarietat, llibertat; la falta de
respecte, sinceritat...
¿
Quin sentit pot tenir l'Església de Jesús si deixam
que es perdi dins les nostres comunitats l'Esperit de
la veritat ? ¿ Qui podrà salvar-la de l'auto-engany,
les desviacions i la mediocritat generalitzada ? ¿ Qui
anunciarà la Bona Nova de Jesús dins una societat
mancada d'alè i esperança ?
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada