MARE DE DÉU D'AGOST

LA   SEU

ELS   DOLORS   DE   MANACOR...

MARE DE L'ESPERANÇA

Mare de l'esperqança.

Avui festa grossa per als creients. Una festa que no és sinó el ressò de l'anunci pasqual: Crist ha ressuscitat.

Maria també ha estat ressuscitada per Déu. Aquella dona que sabé acollir com ningú la salvació que li oferia en el seu propi Fill, ha assolit ja la vida definitiva.

La que sabé sofrir vora la creu la injustícia i el dolor de perdre el seu Fill, comparteix avui la seva vida gloriosa de ressuscitat i ens convida a caminar per la vida amb esperança.

Perquè, davant tot, l'assumpció de Maria és una festa que confirma la nostra esperança cristiana: hi ha salvació per a l'home. Hi ha una vida definitiva que s'ha complert ja en Crist i que a Maria li ha estat donada en plenitud. Hi ha resurrecció.

Maria és la Mare de nostra esperança. Ella és “la perfectament redimida” (K. Rahner). En ella s'ha realitzat ja de manera eminent i plena el que esperem un dia viure també nosaltres.

Però Maria és sobretot Mare d'esperança per als més pobres i més crucificats d'aquest món. Si Maria és gran i benaurada per a sempre és perquè Déu és el Déu dels pobres.

Maria s'alegra de que Déu sigui així. El Déu dels pobres i humiliats. El qui ha sabut mirar la humiliació i petitesa de la seva serventa. El qui no ha parat esment davant Popea o Cleopatra, sinó que ha posat la mirada en una pobre camperola sense auréola, cultura ni riqueses.

Quan avui cantem el Magnificat, recordem qui és el Déu que ha glorificat Maria i en el qual ella ha posat tot son goig i esperança. No és el Déu neutral i indiferent en el qual, freqüentment, pensem. És el Déu dels pobres. “El que derroca del trono els poderosos i exalça els humils; el que colma de bens als famolencs, i als rics despedeix mans buides”.

Aquestes paraules, com diu J. I. González Faus, “no son palabras de ningún profeta agresivo ni de ningún guerrrillero violento, sino que han brotado de la ternura, la limpieza y el gozo qua caben en el corazón de María”: aquest cor que havia guardat la memòria i el goig de Jesús. El qual beneïa el Pare perquè ha amagat el seu regne als aristócrates de la terra i l'ha revelat als poca cosa...”

FIDEL SEGUIDORA DE JESÚS

El meu esperit s'alegra en Déu, Salvador meu.

Els evangelistes presenten a la MaredeDéu amb trets que poden revifar la nostra devoció a Maria, loa Mare de Jesús. La seva visió ens ajuda a estimar-la, meditar-la, imitar-la, pregar-la i confiar en ella amb esperit nou i més evangèlic.

Maria és la gran creient. La primera seguidora de Jesús. La dona que sap meditar dins el seu cor els fets i les paraules del seu Fill. La profetessa que canta a Déu, salvador dels pobres, anunciat per ell. La mare fidel que roman vora al seu Fill perseguit, condemnat i executat a la creu. Testimoni de Crist ressuscitat, que acull amb els deixebles l'Esperit que sempre acompanyarà l'Església de Jesús.

Lluc, per la seva banda, ens convida a fer nostre el càntic de Maria, per a deixar-nos guiar pel seu esperit cap a Jesús, ja que en el “Magnificat” llueix en tot esplendor la fe de Maria i la seva identificació maternal amb el seu Fill Jesús.

Maria comença proclamant la grandesa de Déu: “el meu esperit s'alegra en Déu, salvador meu, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Maria és feliç pèrquè Déu ha posat la seva mirada en la petitesa. Així és Déu amb els senzills. Maria ho canta amb el mateix goig amb el qual Jesús beneix al Pare, perquè s'oculta a “savis i entesos” i es revela “als senzills”. La fe de Maria en el Déu dels petits ens fa sintonitzar amb Jesús.

Maria proclama a Déu “Poderós” perquè “la seva misericòrdia arriba als seus fidels de generació en generació”. Déu posa el seu poder al servei de la compassió. La seva misericòrdia acompanya a totes les generacions. El mateix predica Jesús: Déu és misericordiós amb tots. Per això diu als seus deixebles de tots els temps: “siau misericordiosos com vostre Pare és misericordiós”. Des del cor de mare, Maria capta com ningú la tendresa de Déu Pare i Mare, i ens introdueix dins el nucli del missatge de Jesús: Déu és amor compassiu.

Maria proclama també a Déu dels pobres perquè “derroca del trono els poderosos” i els deixa sense poder per a seguir oprimint, ans al contrari “exalça els humils” per a que recobrin la seva dignitat. Als rics els exigeix el que han robat als pobres i “els despedeix mans buides”; i pel contrari, als famolencs “els colma de bens” per a que frueixin d'una vida més humana. El mateix cridava Jesús: “els darrers seran primers”. Maria ens porta a acollir la Bona Nova de Jesús: Déu és dels pobres.

Maria ens ensenya com ningú a seguir Jesús, anunciant al Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Pare dels petits.

ELS   DOLORS,   MANACOR