DIUMENGE XVIII.- EL SALVADOR

POR A JESÚS

L'escena coneguda com “la transfiguració de Jesús” acaba d'una manera inesperada. Una veu des de dalt assusta els deixebles: “Aquest és el meu Fill estimat”: el qui té la cara transfigurada. “Escoltau-lo a ell”. No a Moisès, el legislador. No a Elies, el , profeta. Escoltau a Jesús. Sols a ell.

“Quan senten això, els deixebles cauen per terra, esglaiats”. La presència propera del misteri de Déu els aterra, però també la por a viure d'ara endavant escoltant només a Jesús. L'escena és insòlita: els deixebles preferits de Jesús caigut per terra, plens de por, sense gosar reaccionar davant la veu de Déu.

L'actuació de Jesús és commovedora: “S'apropa” perquè sentin la seva presència amistosa. “Els toca” per a infondre força i confiança. I els diu unes paraules inoblidables: “Apa, aixecau-vos. No tingueu por”. Posau-vos drets i seguiu-me. No tingueu por a viure només escoltant-me a mi:

No val amagar-ho: Dins l'Església tenim por a escoltar Jesús. Una por soterrada que ens paralitza i ens impedeix viure amb pau, confiança i audàcia darrera les passes de Jesús, nostre únic Senyor.

Tenim por a les innovacions, però no a l'immòbilisme que ens allunya cada cop més dels homes i dones d'avui. Diríem que l'únic que cal fer en aquests temps de canvis profunds és conservar i repetir el passat. ¿Què hi ha darrera aquesta por? ¿Fidelitat a Jesús o por a posar en “odres nous” el “vi nou” de l'Evangeli ?

Tenim por a unes celebracions més vives, creatives i expressives de la fe dels creients d'avui, però ens preocupa menys l'avorriment generalitzat de tants bons cristians que no poden sintonitzar ni vibrar amb el que allà es celebra. ¿Som més fidels a Jesús urgint minuciosament les normes litúrgiques, o ens fa por “fer memòria” d'ell celebrant la nostra fe amb més veritat i creativitat?

Tenim por a la llibertat dels creients. Ens inquieta que el poble de Déu recobri la paraula i digui en veu alta les seves aspìracions, o que els laics assumesquin la seva responsabilitat escoltant la veu de la cosnciència. Dins alguns creix el recel davant relif¡giosos i religioses que cerquen ser fidels al carisma profètic que han rebut de Déu ¿Tenim por a escoltar el que l'Esperit pot dir a les nostres esglésies? ¿No Temen apagar l'Esperit dins el poble de Déu?

Enmig de la seva Església Jesús segueix viu, però necessitem sentir amb més fe la seva presència i escoltar amb manco por les seves paraules: “Aixecau-vos. No tingueu por”.

José Antonio Pagola

CARTA DE VACANCES

Per Jesús Renau

Hola! Bon estiu i bones vacances!

Segurament no tots feu vacances.

Alguns per aprofitar el mes d’agost per treballar; potser en altres mesos patiu per manca de feina estable.

Altres perquè esteu sols i no podeu trencar massa aquesta situació per motius familiars, de salut, d’edat o econòmics.

Altres per estudis, per preparar llicències o coses semblants...

I altres perquè... altres persones puguin fer vacances.

També molts i moltes entreu en el mes d’agost amb la possibilitat de les vacances, desitjades, esperades i possiblement programades.

1.- Que sigui un temps per tenir cura de la pau interior, d’anar desfent les possibles tensions, com aquells medicaments que en l’aigua es dissolen. Mirem de tenir el cor tranquil, amable i obert i de fugir de tota mena de rancor, malestar o excés d’autocompleció.

2.- Que sigui un temps d’una major escolta dels missatges del nostre cos. Ell desitja una bona harmonia, veure i mirar, escoltar i comprendre... Un bon exercici, una bona sintonia.

3.- Que sigui un temps d’estimar. Aquells amors a persones, a la natura. Trencar les presses. Rebre i donar.

4.- Potser de tant en tant, o freqüentment, adonar-nos que Déu ens estima en totes les situacions que ens podem trobar. No el jutgem, que és absurd. Al contrari, si d’alguna manera ho experimentem, agraïm-ho. I si no ho experimentem, es pot demanar.

5.- El Senyor també ens necessita. Sí, ens necessita per fer-se present a la nostra vida, per comunicar alegria i serenitat, per reconciliar, acompanyar, ajudar i tenir cura de la nostra casa terra. Desitja trobar-nos en algunes estones especials de pregària o meditació, també en converses breus i informals a casa, a la natura, en el mar... i en serveis i ajudes a altres persones.

6.- Que quan acabi el mes d’agost ens trobem millor que al començament, més serens, més il·lusionats, més contents, més humans i millors creients.