DIUMENGE XXIV DURANT L'ANY

Vint-i-quatrè diumenge - Temps Ordinari

1- «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet?”- pregunta Pere a Jesús.

Cal reconèixer que la convivència, encara que sigui de persones que s’estimen, sempre comporta friccions: pot causar ferits i també ofenses.
I una cosa curiosa: tots acostumem a estar convençuts que els que ens ofenen, els que ens volen mal i ens fereixen, sempre són “els altres”. La llàstima és que per “els altres” és a l’inrevés: per a ells, jo sóc “un” d’aquests “altres” que sempre ofenen i fan mal. Qui té raó?.

I encara una altra cosa a tenir en compte: de vegades, això que considerem ofenses dels altres, pròpiament no són ofenses, sinó imaginacions nostres, fruit de les pròpies suspicàcies i incomprensions.

Però, en algun cas, cal reconèixer que els altres, més o menys conscientment, sí que ens podem fer mal de veritat.

Quina és llavors la meva reacció? Sé perdonar? Quantes vegades ho faig?
2 - “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” –respon Jesús.

Ens vol dir que cal perdonar sempre. “Setanta vegades set” és un hebraisme que significa “sempre”

Però hem d’admetre que perdonar ens costa. La tendència natural és que quedem ressentits amb aquells que ens fan ofès. Tots coneixem persones que no es parlen: veïns, companys de feina, i fins i tot membres d’una mateixa família o comunitat.

Això es molt trist, perquè sembla que faci inútil la salvació de Jesús, que ha donat la vida precisament perquè tots ens estiméssim com a germans. No perdonar és, d’alguna manera, destruir la seva salvació: anul·lar-la.
Guardo ressentiment en el meu cor? Hi ha algú de qui em sento distanciat i caldria que m’hi reconciliés? Seria un acte de llibertat interior.
Més d’un cop creiem justificat venjar-nos d’algú, bé sigui amb una paraula o amb una negativa o amb una decisió determinada. Però és un error, perquè llavors vivim esclaus d’un sentiment destructiu. Creiem ser lliures, però de fet vivim més encadenats que mai.

En canvi, el perdó és una gran font de llibertat. És la increïble possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca inesborrable de la seva misericòrdia.

Sóc conscient que, com més perdono, més plenament sóc fill de Déu? No m’omple de joia, això?

I no oblidem que si no hi ha capacitat de perdó, s’entra fatalment en l’espiral de la violència. En tenim exemples ben tristos d’actualitat, a Palestina. Sense capacitat de perdó mai no podrem viure en pau: ni a casa, ni enlloc. Mai no serem feliços i, sobretot, mai no serem cristians. Mai.

La satisfacció que produeix la venjança és brevíssima, i no és capaç de compensar els danys de haurà ocasionat en les relacions humanes. Fins i tot a nivell purament humà. Viure irritat és dolent: consumeix moltes energies i manté en un estrès permanent. Això ho han de tenir molt clar, sobretot, els pares i educadors: cal fer atenció a les actituds que transmetem. Són de comprensió i de perdó?

Si no fos així, d’alguna manera m’hauria de sentir responsable de les guerres i venjances que hi ha en el món. Sí perquè amb la meva actitud estaria demostrant que, en la mesura que depèn de mi, no desitjo que s’acabin. I això seria greu.

Recordem finalment que, suposat que no és fàcil perdonar, cal que tinguem ben clar la raó fonamental de fer-ho: perquè el Senyor ens perdona a nosaltres infinitament més.

És el sentit de la paràbola: allà apareix ben marcada la desproporció. I fixem-nos en una cosa que, almenys a mi, m’impressiona molt: la nostra salvació és fruit del perdó. Jesús va morir perdonant. Si ell no hagués tingut aquella capacitat de perdó, nosaltres no estaríem salvats Amb quina sinceritat i convicció dic les paraules del Parenostre “perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els postres deutors”?.

Fixem-nos que Jesús podia haver-nos ensenyat a dir: “Perdoneu-nos, Senyor, perquè “resem molt”, o perquè”ens sacrifiquem molt”, o perquè “us estimem molt”.
Però, de fet, el que ens ha ensenyat és: “Perdoneu les postres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors».

Quin missatge hi veiem aquí?

Reflexionem-hi

VIURE PERDONANT

Els deixebles han sentit dir a Jesús coses increïbles sobre l'amor als enemics, la pregària al Pare per als qui ens persegueixen, el perdó a qui ens fa mal. Segurament els sembla un missatge extgraordinari però poc realista i molt problemàtic.

Pere s'atansa ara a Jesús amb un plantejament més pràctic i concret que els permeti, al manco, resoldre els problemes que sorgeixen entre ells: recels, enveges, enfrontaments, conflictes i rancors. ¿ Com actuar dins aquella família de seguidors que caminen seguint les seves passes?. En concret: “Si el meu germà m'ofèn, ¿quantes vegades el tinc que perdonar?”.

Abans que Jesús respongui, Pere impetuós s'avança i fa la seva pròpia suggerència: “¿ Fins a set vegades?”. La seva proposta és d'una generositat molt superior al clima justicier que es respìra dins la societat jueva. Va més enllà inclús del que es practica entre els rabins i els grups essenis que parlen de perdonar com a màxim fins a quatre vegades.

Tanmateix Pere segueix en el pla de la casuística jueva on es prescriu el perdó com acord amistós i reglamentat per a garantir el funcionament ordenat de la convivència entre els que pertanyen al mateix grup.

La resposta de Jesús demana entrar en un altre registre: En qüestió de perdó no hi ha límits: “No et dic fins a set vegades sinó fins a setanta vegades set”. No té sentit dur comptes del perdó. Qui es posa a comptar quantes vegades ha de perdonar el seu germà s'endinsa dins un camí absurd que arruïna l'esperit que ha de regnar entre els seus seguidors.

Entre els jueus era conegut un “Càntic de venjança” de Lamek, un heroi llegendari del desert, que deia així: “Caïn serà venjat set vegades, però Lamek serà venjat setanta vegades set”. Davant aqueixa cultura de venjança sense límits, Jesús canta el perdó sense límits entre els seus seguidors.

En pocs anys ha crescut el malestar dins l'interior de l'Església i provocat conflictes i enfrontaments cada cop més punyents i dolorosos. La manca de respecte mutuu, els insults i les calúmnies són cada vegada més freqüents. Sense que ningú els desautoritzi, sectors que es diuen cristians es seveixen d'internet per a sembrar agressivitat i odi, destruínt sense pietat el nom i la trajectòria d'altres creients.

Necessitem urgentment testimonis de Jesús, que anunciin amb paraula ferma el seu Evangeli i que contagiin amb cor humil la seva pau. Creients que visquin perdonant i curant aqueixa obcecació malaltissa que ha penetrat dins la seva Església.

PERDONAR SEMPRE

Fins a setanta vegades set.

Mateu està preocupat per corregir els conflictes, disputes i enfrontaments que poden sorgir dins la comunitat dels seguidors de Jesús. Probablement, està escrivint el seu evangeli en uns moments que, com diu ell mateix en el seu evangeli, “la caritat de molts ha refredat” (Mt 24, 12).

Per això concreta en detall com s'ha d'actuar per a arrabassar de rel el mal de l'interior de la comunitat, respectant sempre les persones, cercant abans que res “la correcció tot sols”, recórrer al diàleg amb “testimonis”, fer intervenir “la comunitat”, allunyant-se de qui pot fer mal als seguidors de Jesús.

Tot això pot ser necessari, però ¿ com ha d'actuar en concret la persona ofesa ?, ¿ què ha de fer el deixeble de Jesús que vol seguir les seves passes i col·laborar amb ell obrint camins al regne de Déu, el regne de la misericòrdia i la justícia per a tots ?

Mateu no podia oblidar unes paraules de Jesús recollides per un evangeli anterior. No eren fàcils d'entendre, però reflexavern el que hi havia dins el seu cor. Malgrat hagin passat vint segles, els seus seguidors no podem rebaixar el contingut

Pere s'acosta a Jesús. Com altres vegades, ho fa representant el grup de seguidors: “Si el meu germà m'ofèn, ¿ quantes vegades el tinc que perdonar ?, ¿ fins a set vegades ?”. La pregunta no és mesquina, sinó generosa. Ha escoltat Jesús en les paràboles sobre la misericòrdia de Déu. Coneix la seva capacitat de comprendre, disculpar i perdonar. Ell també està disposat a perdonar “moltes vegades”. Però ¿ no hi   ha limit ?

La resposta de Jesús és contundent: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”: perdonar sempre, en tot moment, de manera incondicional. Al llarg dels segles s'ha volgut rebaixar de moltes maneres el dit per Jesús: “perdonar sempre és perjudicial”; “dóna alicients a l'ofensor”; “cal exigir primer penediment”.

Tot això sembla molt raonable, però amaga i desfigura el que pensava i vivia Jesús.

Cal tornar a ell. Dins l'Església manquen homes i dones que estiguin disposats a perdonar com ell, introduint entre nosaltres el seu gest de perdó en total gratuïtat i grandesa. És el que millor fa lluir dins l'Església el rostre de Crist.

José Antonio Pagola

CÒLERA, NO VENJANÇA

¿ Quàntes vegades el tinc que perdonar ?

Les grans escoles de psicoteràpia gairebé ha estudiat la força sanadora del perdó; fins no fa gaire, els psicòlegs no li donaven cap paper en el creixement d'una personalitat sana. Es pensava erròniament - i es segueix pensant - que el perdó és una actitud purament religiosa.

Per altra banda, el missatge del cristianisme s'ha reduït en freqüència a exhortar la gent a perdonar amb generositat fonamentant aqueixa actuació en el perdó que Déu ens concedeix, però sense ensenyar gaire sobre els camins a recórrer per a arribar a perdonar de cor. No és extrany doncs que hi hagi persones que ignorin quasi tot sobre el procés del perdó.

Tanmateix, el perdó és necessari per a conviure de manera sana. Dins la família on les fricccions de la vida diària poden generar tensions freqüents i conflictes. Dins l'amistat i l'amor on hi ha que saber actuar davant humiliacions, enganys i infidelitats possibles. En múltiples situacions de la vida en que cal reaccionar davant agressions, injustícies i abusos. Qui no sap perdonar, pot quedar ferit interiorment.

Cal aclarir de principi que molts pensen que són incapaços de perdonar perquè confonen la còlera amb la venjança. La còlera és una reacció sana d'irritació davant, l'agresió o la injustícia sofertes: l'individu es rebel·la de manera quasi instintiva per defensar la seva vida i dignitat. Per contra, l'odi, el resentiment i la venjança van més enllà d'aquesta primera reacció; la persona venjativa cerca fer mal, humiliar i fins i tot destruir al qui li ha fet ofensa.

Perdonar no significa necessariament reprimir la còlera. Al contrari, reprimir aquests sentiments pot ser nociu si l'individu acumula dins son interior una ira que més tard es desviarà cap a altres persones innocents o cap a un mateix. És més sà reconéixer i acceptar la còlera compartint amb qualcú la ràbia i indignació.

Llavors serà més fàcil asserenar-se i prendre la decisió de no seguir nodrint ressentiment ni fantasies de venjança per a no afegir ni fer-nos més mal encara. La fe en un Déu perdonador serà llavors per al creient un estímul i una força inestimables. Quan un viu de l'amor incondicional de Déu és més fàcil perdonar.

José Antonio Pagola

Vivir perdonando

Los discípulos le han oído a Jesús decir cosas increíbles sobre el amor a los enemigos, la oración al Padre por los que los persiguen, el perdón a quien les hace daño. Seguramente les parece un mensaje  extraordinario, pero poco realista y muy problemático.

Pedro se acerca ahora a Jesús con un planteamiento más práctico y concretoque les permita, al menos, resolver los problemas que surgen entre ellos: recelos, envidias, enfrentamientos yconflictos. ¿Cómo tienen que actuar en aquella familia de seguidores que caminan tras sus pasos? En concreto: «¿Cuántas veces he de perdonar a mi hermano cuando me ofenda?».

Antes de que Jesús le responda, el impetuoso Pedro se le adelantaa hacerle su propia sugerencia: «¿Hasta siete veces?». Su propuesta es de una generosidad muy superior al clima justiciero que se respira en la sociedad judía. Va más allá incluso de lo que se practica entre los rabinos y los grupos esenios, que hablan como máximo de perdonar hasta cuatro veces.

Sin embargo, Pedro se sigue moviendo en el plano de la casuística judía, donde se prescribe el perdón como arreglo amistoso y reglamentado para garantizar el funcionamiento ordenado de la convivencia entre quienes pertenecen al mismo grupo.

La respuesta de Jesús exige ponernos en otro registro. En el perdón no hay límites: «No te digo hasta siete veces, sino hasta setenta veces siete». No tiene sentido llevar cuentas del perdón. El que se pone a contar cuántas veces está perdonando al hermano se adentra por un camino absurdo que arruina el espíritu que ha de reinar entre sus seguidores.

Entre los judíos era conocido el «Canto de venganza» de Lámec, un legendario héroe del desierto, que decía así: «Caín será vengado siete veces, pero Lámec será vengado setenta veces siete». Frente a esta cultura de la venganza sin límites, Jesús propone el perdón sin límites entre sus seguidores.

Las diferentes posiciones ante el Concilio han ido provocando en el interior de la Iglesia conflictos y enfrentamientos a veces muy dolorosos. La falta de respeto mutuo, los insultos y las calumnias son frecuentes. Sin que nadie los desautorice, sectores que se dicen cristianos se sirven de Internet para sembrar agresividad y odio, destruyendo sin piedad el nombre y la trayectoria de otros creyentes.

Necesitamos urgentemente testigos de Jesús que anuncien con palabra firme su Evangelio y que contagien con corazón humilde su paz. Creyentes que vivan perdonando y curando esta obcecación enfermiza que ha penetrado en su Iglesia.