DIUMENGE XXVI DURANT L'ANY

Jesús, conta-contes

Jesús tenia la gran habilitat d'explicar breus i senzilles narracions, que podrien semblar, en aparença, ingènues, però que portaven una forta càrrega interpel·lant. Jesús fa bona pedagogia. Jesús era un gran mestre amb senzilla pedagogia. I de les breus i senzilles narracions treia lliçó per als mateixos oients, inclús per als que es creien savis, però no ho volien entendre. Avui tenim un exemple d'això. En aquest cas, eren els grans sacerdots i notables del poble. Però també sabia treure lliçó per als oients de qualsevol nivell d'intel·ligència.
No i...Sí! Sí i...No!

Novament, com diumenge passat, es tracta, del propietari d'una vinya. I aquells, als que crida a treballar, són els seus propis fills. L'un es mostra "espontàniament rebel" i l'altre "aparentment dòcil". Però les importants no són les primeres reaccions: no ho són ni la rebel·lia ni la docilitat inicials. A nosaltres, com a les personalitats que escoltaven Jesús, ens interessa, sobretot, si podem estar inclosos en el comportament del que diu, d'entrada, que anirà a la vinya, però, a l'hora de la veritat, no hi va.

Pocs, segurament ningú, dels que estem aquí no ens inclinem a dir "no" al Senyor. Més aviat en els moments de pregària, de reflexió, de lectura de la seva paraula o en els recessos espirituals, acostumem a manifestar, de vegades amb una ingènua eufòria, la nostra conformitat a fer el que ell ens diu, o, si més no, no ens atrevim a oposar-nos. Però, després, davant la dificultat, fàcilment ens tornem enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’ oblidem.

Els “altres” al davant

Jesús ens posa, en fort contrast, amb l'actitud dels "oficialment" pecadors (publicans i prostitutes) que, sense haver tingut tanta facilitat per escoltar, conèixer i meditar la paraula de Déu, així que han tingut, d’una manera o altra, l’oportunitat d’escoltar-la, han estat decidits a seguir-la.

Tots sabem d'històries de persones que, havent portat una mala vida, en un moment donat, s'han convertit i han canviat espectacularment de rumb. I coneixem molta altra gent del nostre entorn que, sense tenir massa formació, ni sense sovintejar les pràctiques o celebracions de fe, i fins i tot, sense ser creients, són fidels, perquè romanen atents i oberts als dictàmens de la seva recta consciència. Ells no en són conscients, però és veritablement és Déu qui els parla a través de la consciència.

Molt sovint són ells els que ens poden estimular, quan potser nosaltres, no som prou decidits i som incapaços d'estimular ningú. I tot per la nostra “mandrosa” passivitat, o per la nostra “satisfeta” mediocritat.

Tant de bo la comunió amb el Senyor ens infongui, com ens hi ha exhortat sant Pau, els seus mateixos sentiments i actituds, perquè la nostra resposta a la seva paraula i als reptes del nostre entorn, avui molt remogut al nostre país, sigui més decidida, constant i estimuladora, tot i les dificultats.
Francesc Xicoy, sj.

DAVANT NOSALTRES

Un dia Jesús digué aqueixes fortes paraules contra els dirigents religiosos del seu poble: “Us dic en tota veritat que els publicans i les prostitutes us passaran al davant cap al regne de Déu”. Vaig comprovar fa uns anys que l'afirmació de Jesús no és una exageració.

Un grup de prostitutes de diferents països, acompanyades per unes Germanes Oblates, reflexionaren sobre Jesús amb l'ajuda del llibre “Jesús, Aproximació històrica”. Encara me conmou la força i l'atractiu que té Jesús per aquestes dones d'ànima senzilla i cor bondadós. Rescat alguns testimonis:

“Me sentía sucia, vacía y poca cosa, todo el mundo me usaba. Ahora me siento con ganas de seguir viviendo porque Dios sabe mucho de mi sufrimiento... Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. ¡Este Jesús me entiende!...”

“Ahora, cuando llego a casa después del trabajo, me lavo con agua muy caliente para arrancar de mi piel la suciedad y después le rezo a este Jesús porque él sí me entiende y sabe mucho de mi sufrimiento... Jesús, quiero cambiar de vida, guíame porque tú solo conoces mi futuro...”

“Yo pido a Jesús todo el día que me aparte de este modo de vida. Siempre que me ocurre algo, yo le llamo y él me ayuda. El está cerca de mí, es maravilloso... Él me lleva en sus manos, él me carga, siento la presencia de él...”

“En la madrugada es cuando más hablo con él. Él me escucha mejor porque en este horario la gente duerme. Él está aquí, no duerme. Él siempre está aquí. A puerta cerrada, me arrodillo y le pido que merezca su ayuda, que me perdone, que yo lucharé por él...”

“Un día yo estaba apoyada en la plaza y dije: Oh, Dios mío, ¿será que yo solo sirvo para esto? ¿Solo para la prostitución?... Entonces es el momento en que más sentí a Dios cargándome, ¿entendiste?, transformándome. Fue en aquel momento. Tanto que yo no me olvido. ¿Entendiste?...”

“Yo ahora hablo con Jesús y le digo: aquí estoy, acompáñame. Tú viste lo que le sucedió a mi compañera (se refiere a una compañera asesinada en un hotel). Te ruego por ella y pido que nada malo suceda a mis compañeras, Yo no hablo, pero pido por ellas pues ellas son personas como yo...”

“Estoy furiosa, triste, dolida, rechazada, nadie me quiere, no sé a quien culpar, o sería mejor odiar a la gente y a mí, o al mundo. Fíjate, desde que era niña yo creí en Ti y has permitido que esto me pasara... Te doy otra oportunidad para protegerme ahora. Bien, yo te perdono, pero por favor no me dejes de nuevo...”

José Antonio Pagola

EL PERILL DE LA RELIGIÓ

Jesús passa uns dies a Jerusalem anant pels voltants del temple. No hi ha pels carrers l'acollida amistosa que hi havia pels llogarets de Galilea. Els dirigents religiosos que el topen pel camí cerquen desautoritzar-lo davant la gent senzilla de la ciudat. No s'aturaran fins enviar-lo a la creu.

Jesús no perd la pau. Amb paciència segueix cridant a la conversió. Els conta una anècdota senzilla que li ve al cap quan els veu: la conversa d'un pare que demana a dos fills que vagin a treballar a la vinya de la família.

El primer rebutja el pare amb negativa terminant: “No vull”. Cap explicació li dóna. Simplement no li ve en ganes. Tanmateix, més tard reflexiona, se n'adona del rebuig a son pare i, penedit, se'n va a la vinya.

El segon l'atén  de manera amable i a la petició respon: “Hi vaig tot d'una”. Sembla ben disposat als seus desitjos, però aviat s'oblida del que ha dit. No pensa pus en son pare. Tot es queda en bones paraules. No se'n va a la vinya.

Per si no han entès el missatge, Jesús es dirigeix “als grans sacerdots i als ancians del poble”, i de manera directa i provocativa els aplica la paràbola: “En tota veritat els publicans i les prostitutes us passaran davant en el regne de Déu”. Vol que sàpiguen i reconeguin la seva resistència a entrar en el projecte del Pare.

Ells són els “professionals” de la religió: els que han dit un gran “si” al Déu del temple, els especialistes del culte, els guardians de la Llei. No senten necessitat de convertir-se. Per això, quan ha vingut el profeta Joan a preparar els camins a Déu, li han dit “no”; quan ha arribat Jesús convidant-los a entrar al regne, segueixen dient “no”.

Per contra, els publicans i ,les prostitutes són els “professionals del pecat”: els que han dit un gran “no” al Déu de la religió, els que s'han col·locat fora de la llei i del culte sant. Tanmateix, el seu cor ha quedat obert a la conversió. Quan ha vingut Joan han cregut en ell; en arribar Jesús l'han acollit.

La religió no sempre mena a fer la voluntat del Pare. Ens podem sentir segurs en el compliment dels nostres deures religiosos i avesar-nos a pensar que nosaltres no necessitem convertir-nos ni canviar. Els que ho han de fer són els allunyats de la religió. Per això és tan perillós substituir l'escolta de l'Evangeli per la pietat religiosa. Jesús ho va dir: “No tothom que digui “Senyor”, “Senyor” entrarà en el regne de Déu, sinó el que faci la voluntat del meu Pare del cel”.

VAN AL DAVANT

Les prostitutes prenen la davantera.

La paràbola és tan simple que no sembla digna d'un gran profeta com Jesús. Tanmateix, no va dirigida al grup de nens que córren pel voltant seu, sinó als “grans sacerdots i ancians del poble” que l'empaiten quan s'apropa pel temple.

Segons el relat, un pare demana a dos fills que vagin a fer feina a la vinya. El primer li respon de manera brusca: “No vull”, però no oblida la crida de son pare i acaba treballant a la vinya. El segon reacciona amb disponabilitat admirable: “Clar que hi vaig, senyor”; però tot queda en paraules. Ningú el veurà treballar a la vinya.

El missatge de la paràbola és clar. També els dirigents religiosos que escolten Jesús estan d'acord. Davant Déu, l'important no és “parlar” sinó “fer”. Per a complir la voluntat del Pare del cel, el decisiu no són les paraules, promeses i resos, sinó els fets i la vida de cada dia.

Sorprèn l 'aplicació de Jesús. Les seves paraules són molt fortes. Només les recolleix l'evangelista Mateu, però sens dubte provénen de Jesús. Només ell tenia aquesta llibertat en front dels dirigents religiosos: “Us dic en tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant porten cap al regne de Déu”.

Jesús parla des de la pròpia experiència. Els dirigents religiosos han dit “si” a Déu. Són els primers en parlar d'ell, de la seva llei i del seu temple. Però, quan Jesús els crida a “cercar el regne de Déu i sa justícia”, es tanquen al seu missatge i no entren per aquest camí. Diuen “no” a Déu amb la seva resistència a Jesús.

Els cobradors i prostitutes han dit “no” a Déu. Viuen fora de la Llei, estan exclosos del Temple. Tanmateix, quan Jesús els ofereix l'amistat de Déu, escolten la seva crida i fan passes cap a la conversió. Per a Jesús no hi ha dubte: el cobrador Zaqueu, la prostituta que ha regat amb llàgrimes sos peus i tants d'altres... van per davant en “el camí del regne de Déu”.

En aquest camí van al davant, no els que fan solemnes professions de fe, sinó els que s'obrin a Jesús en passes concretes de conversió al projecte de Déu.

Por delante de nosotros

Un día, Jesús pronunció estas duras palabras contra los dirigentes religiosos de su pueblo: "Os aseguro que los publicanos y las prostitutas entrarán antes que vosotros en el reino de Dios". Hace unos años pude comprobar que la afirmación de Jesús no es una exageración.

Un grupo de prostitutas de diferentes países, acompañadas por algunas Hermanas Oblatas, reflexionaron sobre Jesús con la ayuda de mi libro Jesús. Aproximación histórica. Todavía me conmueve la fuerza y el atractivo que tiene Jesús para estas mujeres de alma sencilla y corazón bueno. Rescato algunos de sus testimonios.

"Me sentía sucia, vacía y poca cosa, todo el mundo me usaba. Ahora me siento con ganas de seguir viviendo, porque Dios sabe mucho de mi sufrimiento […] Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. ¡Este Jesús me entiende…!".

"Ahora, cuando llego a casa después del trabajo, me lavo con agua muy caliente para arrancar de mi piel la suciedad y después le rezo a este Jesús porque él sí me entiende y sabe mucho de mi sufrimiento […] Jesús, quiero cambiar de vida, guíame, porque tú solo conoces mi futuro".

"Yo pido a Jesús todo el día que me aparte de este modo de vida. Siempre que me ocurre algo yo le llamo y él me ayuda. Él está cerca de mí, es maravilloso […] Él me lleva en sus manos, él carga conmigo, siento su presencia".

"En la madrugada es cuando más hablo con él. Él me escucha mejor, porque en este horario la gente duerme. Él está aquí, no duerme. Él siempre está aquí. A puerta cerrada me arrodillo y le pido que merezca su ayuda, que me perdone, que yo lucharé por él".

"Un día, yo estaba sentada en la plaza y dije: “Oh, Dios mío, ¿será que yo solo sirvo para esto? ¿Solo para la prostitución?” […] Entonces es el momento en que más sentí a Dios cargando conmigo, ¿entendiste?, transformándome. Fue en aquel momento. Tanto que yo no me olvido. ¿Entendiste?".

"Yo ahora hablo con Jesús y le digo: aquí estoy, acompáñame. Tú viste lo que le sucedió a mi compañera [se refiere a una compañera asesinada en un hotel]. Te ruego por ella y pido que nada malo les suceda a mis compañeras. Yo no hablo, pero pido por ellas, pues ellas son personas como yo".

"Estoy furiosa, triste, dolida, rechazada, nadie me quiere, no sé a quién culpar, o sería mejor odiar a la gente y a mí, o al mundo. Fíjate, desde que era niña yo creí en ti y has permitido que esto me pasara. Te doy otra oportunidad para protegerme ahora. Bien, yo te perdono, pero, por favor, no me dejes de nuevo".

¿Qué misterio se encierra en Jesús para tener ese poder en el corazón de las personas? Cómo cambiaría la vida de muchos si le conocieran mejor.

26 Tiempo ordinario - A
(Mateo 21,28-32)

01 de octubre 2017