Llavors
alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
Feliços
els pobres: és vostre el Regne de Déu!
Feliços
els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
Feliços
els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
Feliços
vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us
rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia,
alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el
cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes
6º
diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
+
Lectura del sant evangeli segons
sant Lluc 6,17.20-26
Jesús
i les multituds
17
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà
en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran
gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i
de la costa de Tir i de Sidó, 18 per
escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats
per esperits malignes també eren curats. 19
Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una
força que guaria tothom.
Benaurances
i malaurances
20
Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
--Feliços
els pobres: és vostre el Regne de Déu!
21
»Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
»Feliços
els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
22
»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la
gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que
porteu! 23 Aquell dia,
alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el
cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24
»Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre
consol!
25
»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que
passareu fam!
»Ai
de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i
plorareu!
26
»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment
feien els seus pares amb els falsos profetes!
Paraula
de Déu.
FELICITAT
Podem
llegir i escoltar cada cop més sovint notícies
optimistes sobre la superació de la crisi i la
recuperació progressiva de l'economia.
S'ens
diu que hi ha creixement econòmic, però ¿Creixement de
què ? ¿ creixement per a qui ? No s'ens informa de tota
la veritat del que passa.
La
recuperació econòmica va endavant consolida i perpetua la
“societat dual”. Un abisme cada cop més gros entre els
que poden millorar son nivell de vida amb seguretat i els
que queden despenjats, sense feina ni futur dins aqusta
vasta recuperació econòmica.
De
fet, creix alhora un consum ostentós i provocatiu dels
cada cop més rics i la misèria i inseguretat dels cada
cop més pobres.
La
paràbola de l'home ric “que es vestia de porpra i lli
i celebrava festes esplèndides cada dia” i del pobre
Llàtzer que esperava satisfer la fam amb les miques que
queien de la taula del ric, ès una realitat en la
societat dual.
Entre
nosaltres existeixen “mecanismes econòmics, financers i
socials” denunciats pel Papa, “els quals manejats per la
voluntat del homes, funcionen de manera quasi automàtica,
i fan més rígides les situacions de riquesa dels uns
i pobresa dels altres”. Un cop més consolidem una
societat desigual i injusta.
Podem
donar explicacions tècniques, però quan el resultat que
es constata és l'enriquiment sempre més gros dels ja
rics i l'enfonsament dels més pobres, es consolida la
insolidaritat i la injustícia.
A
les benauraces, Jesús adverteix que un dia es girarà
la sort dels rics i la dels pobres. Pot ser hi hagi
també avui bastants que, com Nietzsche, pensin que
aquesta actitud de Jesús és fruit del ressentiment i la
impotència de qui no pot assolir la justícia i demana
venjança divina.
Tanmateix,
el missatge de Jesús no neix de la impotència d'un home
derrotat i ressentit, sinó de sa visió intensa de la
justícia de Déu, que no pot permetre el triumf final de
la injustícia.
Passats
vint segles, la paraula de Jesús segueix essent decisiva
per als rics i per als pobres. Paraula de denúncia per
a uns i promesa per als altres. Segueix viva i ens
interpel·la a tots.
El
Regne de Déu
“El
Regne de Déu és per a vosaltres”.
Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de
consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no
és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món
i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera
promesa, que no es realitzarà fins al món futur.
El
Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte
de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a
tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.
El
Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir
en algunes ocasions, el
Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El
Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el
projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu.
Ell el va començar a realitzar.
Cap
al Regne de Déu
El
Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació,
sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És
el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va
enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I
Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres
cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels
seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el
seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven,
als famolencs i als menyspreats.
Feliços
vosaltres...Ai de vosaltres!
Amb
Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats
estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el
projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona
Notícia!
I
l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots
aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del
projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la
soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i
superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del
seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats,
admiradors.
Conversió
i compromís
Però
sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la
dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de
col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu
anunciat per Jesús.
Sempre
hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats
recursos, si
viuen
austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i
tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat
per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona
sort, si
es
solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre
hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i
saciats, si
amb
la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre
hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona
fama i prestigi, si
es
mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats
i rebutjats pel motiu que sigui.
Nosaltres
portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que
sigui la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús
ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre
món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment i beguda que
prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són
aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!
Francesc
Xicoy, sj.AGAFAR
SERIOSAMENT ELS POBRES
AGAFAR
ELS POBRES SERIOSAMENT
Avesats
a escoltar les “benaurances” a l'Evangeli de Mateu,
costa als cristians dels països rics llegir el text que
ofereix Lluc. Sembla que aquest evangelista i no pocs dels
seus lectors eren de classe acomodada. Tanmateix, Lluc no
suavitza el missatge de Jesús sinó que el presenta
de manera provocativa.
A
costat de les “benaurances” als pobres, l'evangelista
recorda les “malaurances” asl rics. “Feliços els
pobres,... els que ara teniu fam... els que ploreu”..
Però: “Ai de vosaltres, els rics... els que ara
aneu tips...els que ara rieu”. L'Evangeli no pot ser
escoltat d'igual manera per tots. Mentre per als pobres és
Bona Nova que els convida a l'esperança, per als rics és
amenaça que els crida a la conversió. ¿ Com escoltar
avui aquest missatge a les nostres comunitats cristianes ?
Jesús
ens posa a tots al davant la realitat més sagnant que hi
ha en el món, la que més el fa sofrir, la que més
arriba al cor de Déu, la que està present als seus ulls.
Una realitat que, des dels països rics, volem ignorar i
silenciar un cop i un altre, tapant de mil maneres la
injustícia més cruel i inhumana de la qual tots
nosaltres en som culpables.
¿
Volem seguir enganyant-nos o obrir els ulls a la realitat
dels pobres ? ¿ Agafarem seriosament aquesta immensa majoria
dels que viuen desnodrits i sense dignitat, els que no
tenen veu ni poder, els que no compten per a la marxa
del benestar ?
Els
cristians no hem descobert encara la importància que poden
tenir els pobres en la història dels cristianisme. Ells
ens donen llum més que ningú per a veure la nostra pròpia
veritat, sacsegen nostra consciència i ens conviden a la
conversió. Ells ens poden ajudar a configurar l'Església
del futur de manera més evangèlica. Ens poden fer més
humans i més capaços d'austeritat, solidaritat i
generositat.
L'abisme
que separa rics i pobres creix de manera imparable. En el
futur, cada vegada serà més impossible presentar-se davant
el món com Església de Jesús ignorant els més febles
i indefensos de la Terra. O agafem seriosament els pobres
o oblidem l'Evangeli. Dins els països rics serà cada cop
més difícil escoltar l'advertència de Jesús: “No
podeu servir a Déu i als diners”.
Es farà insoportable.
José
Antonio Pagola
MOLT
CLAR
Feliços
els pobres perquè vostre és el regne de Déu.
Jesús
no tenia poder polític ni religiós per a transformar la
situació injusta que es vivia al seu poble. Només tenia
la força de sa paraula. Els evangelistes recolliren els
crits que Jesús llançava pels poblets de Galilea en
ocasions diverses. Ses benaurances quedaren gravades per a
sempre en els seus seguidors.
Jesús
es troba amb gents empobrides que no poden defensar ses
terres dels poderosos terratinents i el diu: “Feliços
els que no teniu res perquè vostre rei és Déu.
Veu la fam de dones i nins desnodrits, i no pot
reprimir-se: Feliços els que ara teniu fam perquè
sereu saciats. Veu plorar de ràbia i imnpotència els
camperols, quan els recaudadors s'enduen el millor de les
collites i els anima: Feliços els que ara ploreu perquè
riureu.
¿
No és això burla ? ¿No és cinisme ? Ho seria si Jesús
els parlés des d'un palau de Tiberíades o una vil·la
de Jesrusalem, però Jesús està amb ells. No porta diners,
camina descalç i sense túnica de respost. És un
indigent més que els parla amb fe i convicció total.
Els
pobres l'entenen. No són feliços per sa pobresa. Sa
misèria no és un estat envejable ni ideal. Jesús els diu
feliços perquè Déu està de part seva. Son sofriment
no durarà sempre. Déu farà justícia
Jesús
és realista. Sap molt bé que les seves paraules no
signifiquen ara el final de la fam ni de la misèria dels
pobres. Però el món ha de saber que ells són els fills
predilectes de Déu, i això dóna a llur dignitat una
serietat absoluta. La seva vida és sagrada.
Això
és el que Jesús vol deixar clar dins un món injust: els
que no interessen a ningú, són els que més interessen a
Déu; els que nosaltres marginem són els que tenen un
lloc de privilegi en son cor; els que no tenen qui els
defensi, el tenen a ell com a Pare.
Els
que vivim acomodats en la societat de l'abundància no
tenim dret a predicar a ningú les benaurances de Jesús.
El que hem de fer és escoltar-les i començar a mirar
els pobres, els famolencs i els que ploren, com els mira
Déu. D'aquí pot néixer la nostra conversió.
José
Antonio Pagola
FELICITAT
Feliços...
Totes
les persones portem en el més profund del nostre esser
una fam insaciable de felicitat. Allà on trobem un home,
podem estar segurs que ens trobem davant algú que cerca
exactament el mateix que nosaltres: ser feliç.
Tanmateix,
quan s'ens demana què és la felicitat i com trobar-la,
no sabem donar una resposta massa clara. La felicitat és
sempre quelcom que ens manca. Una cosa que encara no
assolim en plenitud.
Per
això, escoltar de manera senzilla les benaurances suscita
sempre dins la persona un eco especial. A banda, el to
paradoxal i el contingut ple de contrasts produeix dins
nosaltres un cert desconcert. Per altra, la promesa que
porten ens atreu, ja que ofereixen una resposta a aquesta
set que neix al fons del nostre ésser. L'esperança de
trobar la felicitat penetra dins nostre cor de manera
inoblidable.
Els
cristians hem oblidat massa que l'evangeli és una crida a
la felicitat. I que ser cristià és sentir-se cridats a
ser feliç i descobrir des de Jesús el camí vertader de
la felicitat.
No
tots els camins menen a la felicitat. Aquí és on
precisament ens trobem amb el repte de Jesús de Natzaret.
La vertadera felicitat s'assoleix per camins diferents als
que ofereix la societat actual.
Segons
Jesús, és millor donar que rebre, és millor servir que
dominar, compartir que acaparar, perdonar que venjar-se,
crear vida que explotar. I en el fons, quan es tracta
d'escoltar sincerament el millor que hi ha en el pregon
nostre, intuïm que Jesús té tota la raó. I des de
molt endins sentim la necessitat de cridar també avui
les benaurances i les malaurances que Jesús cridà.
Feliços
els que saben ser pobres i compartir el poc que
tenen amb els seus germans. Maleïts els que només es
preocupen de ses riqueses i els seus interessos.
Feliços
els que coneixen la fam i la necessitat perquè no
volen explotar, oprimir i trepitjar els altres. Maleïts
els que són capaços de viure tranquils i satisfets,
sense preocupar-se dels necessitats.
Feliços
els que ploren les injustícies, les morts, les
tortures, els abusos i el sofriment dels dèbils.
Maleïts els que riuen del dolor dels altres i
s'alegren de la mort del germà.
FRONT
A LA SAVIESA CONVENCIONAL
Dichosos
los pobres
Ens
adonem o no, tots aprenem a viure del nostre entorn
cultural. Hem interioritzat la “saviesa convencional” que
predomina en la societat. Al final, és aqueixa “consciència
cultural” la que modela la nostra manera d'entendre o
viure la vida.
Aqueixa
“saviesa convencional” ens dóna els principis, valors
i criteris d'actuació que orienten nostre estil de vida.
Aquesta manera de funcionar no és quelcom propi d'algunes
persones. És habitual. Es pot dir inclús que fer-se adult
vol dir per a molts interioritzar la “saviesa
convencional” que domina en la societat.
Avesats
a respondre un cop i un altre als dictats de la cultura
dominant, ens costa advertir la nostra ceguesa i manca de
llibertat per a viure de manera més profunda i original.
Ens creim lliures i en realitat vivim domesticats: ens
considerem intel·ligents però només fem cas del que la
cultura social ens indica.
Encara
més greu. Creim escoltar dins nostre interior la veu de
la consciència, però el que escoltem són els “valors”
que hem interioritzat de la consciència social, i que porten
noms concrets: seguretat, èxit, satisfacció, bona imatge,
diners, poder.
Els
investigadors moderns destaquen en Jesús el seu afany
per alliberar les persones d'aqueixa “saviesa convencional”
que sempre i en tot lloc empobreix la vida dels humans.
Son missatge és clar: cal aprendre a viure des d'un altre
“lloc”, cal escoltar la veu d'un Déu que vol una vida
més digna i feliç per a tots, cal viure amb un “cor
nou”.
Front
a la “saviesa convencional”, Jesús viu i ensenya a
viure d'una manera nova i provocativa, modelada per valors
diferents: compassió, defensa dels darrers, servei als
desvalguts, acollida incondicional, lluita per la dignitat de
tot ésser humà.
En
aquest context cal escoltar les paraules de Jesús: “Feliços
els pobres... els que ara teniu fam... els que ara ploreu,
perquè
vostre
és el Regne de Déu”.
Déu vol regnar en un món diferent en el qual tots
puguin conéixer la felicitat i la dignitat.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada