DIUMENGE SEGON DURANT L'ANY

Posar mitjans

Han passat les festes nadalenques: celebracions, família, amics, bones o males notícies, moments especials...

Comença de nou la rutina: «any nou vida nova». A l’inici, moltes idees i bons propòsits: millores en les relacions, canvis d’hàbits, ganes d’introduir noves idees o pràctiques en la nostra vida... Ho hem considerat? Què volem del 2018?

A partir dels bons propòsits, però, la majoria acaba en una crisi i tira la tovallola a les poques setmanes. Per què? Potser fem un salt massa gran des d’on som fins al final del nostre desig, sense passar pels mitjans que cal posar-hi? Què necessitem per fer realitat aquella millora, per posar mitjans i ser constants fins a assolir el nou propòsit?

Que la pregària ens acompanyi en aquest discerniment. Trobar els millors fins i els millors mitjans per arribar-hi. Seure i compartir amb Aquell qui més ens coneix cadascun dels passos. Jesús ens inspiri els desitjos i els camins.

* * * * * * *   

2º domingo Tiempo ordinario (B)

EVANGELI

Evangeli Jo 1,35-42

Veieren on s'allotjava Jesús i es quedaren amb ell

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir 'mestre', «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.

Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir 'l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

Paraula de Déu

¿ QUÈ CERCAU ?

Les primeres paraules que Jesús diu a l'evangeli de Joan ens deixen desconcertats perquè van al fons i toquen les arrels mateixes de la nostra vida. A dos deixebles del Baptista que el segueixen Jesús els diu: “ ¿ Què cercau ?

No és fàcil respondre a aquesta pregunta senzilla, directa, fonamental, des de l'interior d'una cultura “tancada”, com la nostra, oblidant sempre el fi últim. ¿ Què cerquem exactament ?

Per alguns, la vida és “un gran super-mercat” i l'únic que els interessa és adquirir coses que poden consolar l'existència. Altres cerquen fugir de malaltia, soledat, tristesa, conflictes o pors. Però, escapar ¿ cap a on ? ¿ cap a qui ?

Altres no poden més. Volen estar tots sols, oblidar els altres i ser obldats. No passar pena per ningú i que ningú en passi per ells.

La majoria cerquen senzillamement cobrir les necessitats de cada dia i seguir lluitant per veure assolits petits desitjos. Però, quan tot s'acomplís quedarà el cor satisfet ? ¿ La set de consol, alliberament, felicitat plena quedarà saciada ?

En el fons, ¿ no cerquem els humans quelcom més que una simple millora de la nostra situació ? ¿ No anhelem quelcom més que el que es pot esperar de cap projecte polític o social ?

Se diu que els homes i dones d'avui han oblidat Déu. Però la veritat és que, quan un esser humà s'interroga amb honestedat, no és fàcil esborrar del seu cor “la nostàlgia de Déu”.

¿ Qui som jo ? ¿ Un esser minúscul, nascut per atzar en una parcel·la ínfima de l'espai i el temps, llançat a la vida per a desaparéixer en el no res d'on m'han tret sense cap raó i només per a sofrir ?

¿ Això és tot ? ¿ No hi ha res més ?

El més honest que pot fer l'esser humà és “cercar”. No tancar cap porta. No rebutjar cap crida. Cercar Déu, tal volta amb les forces que quedin i fe. Tal volta, des de la mediocritat, l'angoixa o el desànim.

Déu no juga a amagatalls ni s'oculta a qui el cerca amb sinceritat. Déu està dins la mateixa recerca. Més encara. Déu es deixa trobar, inclús pels qui ni tan sols el cerquen.

José Antonio Pagola

APRENDRE A VIURE

L'evangelista Joan conta els humils començaments del petit grup de seguidors de Jesús. El seu relat comença de manera misteriosa. S'ens diu que Jesús “passava”. No sabem d'on ve i a on va. S'atura prop de Baptista. Va més enllà que el seu món religiós del desert. Per això, indica als deixebles que es fixin en ell: “Aquest és l'Anyell de Déu”.

Jesús ve de Déu, no amb poder i glòria, sinó com un anyell indefens i inerme. Mai s'imposarà per la força, a ningú ni forçara a creure en ell. Un dia serà sacrificat a una creu. Els que el vulguin seguir l'hauran d'acollir lliurement.

Els dos deixebles que han escoltat el Baptista comencen a seguir Jesús sense dir paraula. Hi ha qualque cosa que els atreu encara que no sàpiguen qui és ni cap on els porta. Tanmateix, per a seguir Jesús no basta escoltar el que els altres diuen. És necessària una experiència personal.

Per això, Jesús es gira i els fa un pregunta important: “¿ Què cercau ?”. Aquestes són les primeres paraules de Jesús als qui el segueixen. No es pot caminar darrera ell de qualsevol manera. ¿ Què esperem d'ell ? ¿ Per què el seguim ? ¿ Què cerquem ?.

Aquells homes no saben on els pot portar l'aventura de seguir Jesús, però intueixen que pot ensenyar-los qualque cosa que no conéixen: ”Mestre, ¿ on vius ?”.

No cerquen grans doctrines. Volen que els ensenyi on viu, com viu, i per a què. Desitgen que els ensenyi a viure. Jesús els diu: “Veniu i ho veureu”.

Dins l'Església i fora d'ella, són molts els que viuen perduts en el laberint de la vida, sense camins i sense orientació. Alguns comencen a sentir amb força la necessitat d'aprendre a viure de manera diferent, més humana, més sana i més digna. Trobar-se amb Jesús pot ser per a ells la gran notícia.

És difícil apropar-se a aquest Jesús narrat pels evangelistes i no sentir-nos atrets per la seva persona. Jesús obre un horitzó nou en la nostra vida. Ensenya a viure des d'un Déu que vol per a nosaltres el millor. A poc a poc ens allibera d'enganys, pors i egoismes que ens bloquegen.

Qui es posa en camí darrera ell comença a recobrar l'alegria i la sensibilitat envers els que sofreixen. Comença a viure amb més veritat i generositat, amb més sentit i esperança.

Quan un es troba amb Jesús sent que comença a viure des de les arrels, ja que comença a viure des d'un Déu Bo, més humà, més amic i salvador que totes les nostres teories. Tot esdevé diferent.

José Antonio Pagola

Segon diumenge - Temps Ordinari

1Sa 3,1.3b-10-19
1Co 6,13c-15a.17-20
Jn 1,35-42

L'evangeli d'avui és ben senzill i acolorit. tot transcorre a la velocitat d'un flaix. Joan està quiet amb dos deixebles, Jesús passa per allà, el veu Joan i l'assenyala com a l'Anyell de Déu, els deixebles es posen a seguir-lo, Jesús se'ls mira i els pregunta què busquen (primeres paraules de Jesús a l'evangeli de Joan, que fan parella amb gairebé les últimes dirigides a Maria Magdalena:a qui busques?) li demanen on s'està, els diu que hi vagin i ho vegin ells mateixos. Hi van, veuen on s'està i s'estan amb ell tot el dia. La conseqüència és absoluta, Andreu declara a Simó que han trobat el Messies. Jesús se'l mira i li vaticina que serà anomenat Pedra.

Tot i la rapidesa amb què passa la doble escena val la pena deturar-la en tres consideracions que nodreixin i accelerin les nostres passes postnadalenques.Primer. Queda pendent el fet de buscar. Han corregut els pastors, han fet llarg recorregut els mags, han esperat al Temple Simeó i Anna, els mateixos pares de Jesús l'han estat buscant als 12 anys. Aquest repte, però té una solució meravellosament fàcil. Li diu la dona de neteja al protagonista del film Jesús de Montreal: Busques Jesús? No et preocupis, ell et trobarà. L'experiència cristiana és aquesta: rebem senyals, ens parlen profetes, però la trobada l'acompleix Ell. Jn 15,16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres.

Segon. El discipulat i el seguiment omplen les dues escenes. Deixebles de Joan; seguidors de Jesús. Del deixeble s'espera que segueixi el mestre a tot arreu, però no tant el nivell físic, geogràfic, sinó que ha de seguir fins on haurà arribat el coneixement i la saviesa del Mestre. A l'Evangeli de Lluc Jesús afirma que:El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. (Lc 6,40).

Tercer.La pregunta, Mestre, on us allotgeu? Té una lectura a nivell físic i hom imaginaria una tenda o una barraca feta de brancam per concretar pictòricament el que ha dit Joan, que la Paraula es va fer carn i plantà la seva tenda entre nosaltres.

Però l'habitatge de Jesús és un tema d'una fondària absoluta. Sant Joan hi dedica el capítol 14è del seu evangeli. Què van veure els deixebles bo i contemplant on s'estava Jesús? El resultat és taxatiu, hem trobat el Messies. Van constatar que Jesús estava immers en el món de Déu i es vivia en Déu, tal com afirma repetidament: Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi... Jn 14,11

El que podien imaginar fins a on es donaria un apoderament tal com manifesta Sant Pau: Visc, ja no jo, sinó que Crist viu en mi, demostrant l'exactitud de la promesa de Jesús:--Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. Jn 14,23.

En resum, buscar, seguir, habitar conscients de la passivitat dels tres reptes: serem trobats, serem cridats, serem receptors de la unió amb Jesús. Al davant tenim els immensos camps de la sembra i de la collita.

Santiago Thió, sj.