DIUMENGE
DE PENTECOSTA
EVANGELI
Com
el Pare m'ha enviat, així també us envio a vosaltres.
Rebeu
l'Esperit Sant.
+
Lectura del Sant Evangeli segons sant Joan 15, 26-27; 16,
12-15
En
aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos:
26 »Quan
vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare
i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi.27I
també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des
del principi....
12»Encara
tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega
massa pesada.13Quan
vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat
sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que
senti dir i us anunciarà l'esdevenidor.14Ell
em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut
de mi.15Tot
el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us
anunciarà, ho rep de mi."
Paraula
de Déu
|
RENOVEU-NOS
PER DINS
A
poc a poc anem vivint sense interioritat. No necessitem
estar en contacte amb el millor que hi ha dins
nosaltres. Ens basta viure entretinguts. Ens acontentem en
funcionar sense ànima i nodrir-nos només de benestar.
No volem exposar-nos a cercar la veritat.
Vine,
Esperit Sant, i allibera'ns del buit interior.
Hem
après a viure sense arrels i sense metes. Ens
deixem programar des d'afora. Ens movem i commoven i no
parem, però no sabem què volem i cap on anem. Cada
cop estem més informats, però anem més perduts.
Vine,
Esperit Sant, allibera'ns de desorientacions.
Quasi
no ens interessen les grans qüestions de l'existència. No ens
preocupa quedar-nos sense llum per fer front a la
vida. Ens hem tornat més escèptics però més fràgils i
insegurs. Volem ser intel·ligents i lúcids, però no
trobem assossec i pau.
Vine,
Esperit Sant, allibera'ns de l'obscuritat i confussió
interiors. Volem viure més i millor, viure més temps,
però ¿ viure què ? Ens volem sentir bé, sentir-nos
millor, però ¿sentir què ? Cerquem fruir intensament de la
vida, treure'n el màxim profit, però ens contentem només
passant-t'ho bé: fer els que ens ve a gust. No hi ha
prohibicions ni vedats. ¿ Per què volem una cosa
diferent ? Vine, Esperit Sant, ensenya'ns a viure.
Volem
ser lliures i independents, i cada cop ens trobem més
tot sols. Necessitem viure i ens tanquem dins aquest petit
món nostre, a voltes tediós. Necessitem sentir-nos estimats i
no sabem crear contactes vius i amistosos. Al sexe li diem
“amor”, i al plaer, “felicitat”, però ¿ qui saciarà
nostra set ?
Vine,
Esperit Sant, i ensenya'ns a estimar.
En
nostra vida no hi ha lloc per a Déu. Llur presència està
reprimida o atrofiada dins nosaltres, Plens de renous per
dintre, no podem escoltar la seva veu. Abocats a mil
desitjos i sensacions, no encertem a percebre llur
proximitat. Sabem parlar amb tothom manco amb ell. Hem après
a viure d'esquena al Misteri.
Vine,
Esperit Sant, ensenya'ns a creure.
Creients
i no creients, poc creients i mal creients, així pelegrinem
tots per la vida. En la festa cristiana de l'Esperit
Sant, a tots ens diu Jesús el que un dia digué
als seus deixebles, alenant damunt ells: “Rebeu l'Esperit
Sant”. Aquest Esperit que sosté les nostres pobres vides
i anima la nostra fe dèbil pot penetrar dins nosaltres
i revifar la nostra existència per camins que sols
ell coneix.
INVOCACIÓ
A L'ESPERIT
Alenà
damunt ells.
Vine
Esperit Sant. Desvetlla la nostra fe dèbil, petita i
vacil·lant. Ensenya'ns a viure confiant en l'amor insondable
de Déu nostre Pare a tots els fills i filles, siguin
dintre o fora de l'Església. Si aquesta fe s'apaga en
nostres cors, morirà també aviat en nostres comunitats i
esglésies.
Vine
Esperit Sant. Feu que Jesús estigui al centre de
l'Església. Que res ni ningú el suplanti ni enfosqueixi.
Viu entre nosaltres i estira'ns cap a l'Evangeli i
converteix-nos al seu seguiment. Que no fugim de sa
Paraula, ni ens desviem del seu mandat d'estimar. Que
no es perdi en el món la seva memòria.
Vine
Esperit Sant. Obre nostres sentits a escoltar tes cridades,
les que ens arriben avui des d'interrogants, sofriments,
conflictes i contradiccions dels homes i dones del
nostre temps. Feu-nos viure oberts al teu poder per a
engendrar la fe nova que necessita aqueixa societat nova.
Que, dins la teva Església, visquem més atents al
que neix que al que mor, amb el cor sostingut per
l'esperança i no minat per la nostalgia.
Vine
Esperit Sant i purifica el cor de l'Església. Posa
veritat entre nosaltres. Ensenya'ns a reconéixer nostres
pecats i limitacions. Recorda'ns que som com tots: fràgils,
mediocres i pecadors. Allinera'ns d'arrogància i falsa
seguretat. Feu que aprenguem a caminar entre els homes amb
més veritat i humilitat.
Vine
Esperit Sant. Ensenya'ns a mirar de manera nova la vida,
el món i les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús
mirava els que sofreixen, els que ploren, els que cauen, els
que viuen tot sols i oblidats. Si la nostra mirada
canvia, canviarà el cor i el rostre de la teva
Església. Els deixebles de Jesús irradiarem més la seva
proximitat, la seva comprensió i solidaritat cap als més
necessitats. Ens semblarem més al nostre Mestre i Senyor.
Vine
Esperit Sant. Feu de nosaltres una Església de portes
obertes, cor compassiu i esperança contagiosa. Que res ni
ningú ens distregui ni desvïi del projecte de Jesús: fer
un món més just i digne, més amable i ditxós, obrint
camins al regne de Déu.
DECISIU
ÉS OBRIR EL COR
Segons
la tradició bíblica, el pecat més gros d'una persona
és viure amb un “cor tancat” i endurit, un “cor de
pedra” i no de carn: un cor obstinat i tort , un cor
brut. Qui viu “tancat” no pot acollir l'Esperit de Déu;
no pot deixar-se guiar per l'Esperit de Jesús.
Quan
el nostre cor està “tancat”, els nostres ulls no
veuen, les nostres orelles no hi senten. Vivim separats
de la vida, desconectats. El món i les persones estan
“allà fora” i jo estic “aquí dintre”. Una
frontera invisblde ens separa de l'Esperit de Déu que
ho anima tot; és impossible sentir la vida com la
sentia Jesús. Sols quan el nostre cor s'obre, comencem a
captar-ho tot a la llum de Déu.
Quan
nostre cor està “tancat”, vivim abocats cap a
nosaltres mateixos, insensibles l'admiració i l'acció de
gràcies. Déu ens sembla un problema i no el Misteri que
l'omple tot. Sols quan el nostre cor s'obre, comencem a
intuir aquest Déu “en el qual vivim, ens movem i som”.
Només llavors comencem a invocar-lo com a “Pare”, amb
el mateix Esperit de Jesús.
Quan
el nostre cor està “tancat”, dins nostra vida no hi
ha compassió. No sabem sentir el sofriment dels altres.
Vivim indiferents als abusos i injustícies que destrocen
la felicitat de tanta gent. Només quan nostre cor s'obre,
comencem a intuir la tendresa i compassió amb les quals Déu
mira les persones. Sols llavors escoltem la principal crida
de Jesús: “Sigueu compassius com vostre Pare”.
Pau
de Tars formulà de manera atractiva una convicció que
es vivia entre els primers cristians: “L'amor de Déu ha
esta derramat en nostres cors per l'Esperit Sant que
ens ha estat donat”. ¿ Ho podem experimentar avui ? Obrir
el cor és decisiu. Nostra primera invocació: “Doneu-nos
un cor nou, un cor de carn, sensible i compassiu, un cor
transformat per Jesús”.
José
Antonio Pagola
L'ESPERIT
DE JESÚS
Rebeu
l'Esperit Sant.
Entre
cristians es parla de “espirirualitat” amb accents prou
diferents. Es demana als preveres viure una espiritualitat
sacerdotal, als casats, una espiritualitat matrimonial.
Segons les diferents tradicions, els religiosos fan esforços
per viure sa pròpia espiritualitat: benedictina,
franciscana, carmelitana. Però, ¿ quins són els trets
d'una espiritualitat primera i bàsica per un seguidor de
Jesús ?
Primer,
captar a Jesús com a viu i pròxim. Sentir son Esperit
que dóna força i anima la nostra vida, captar aquesta
experiència de la proximitat absolutat de Déu i fer
d'aquesta proximitat quelcom central en nostra manera de
viure la fe.
Segon,
captar a Jesús com a alliberador. No és una manera de
xerrar. És una experiència essencial. Sentir a Jesús
com el qui ens allibera en el més pregó del cor.
Qui ens dóna força interior per a canviar, i ens diu
un cop i un altre: “La teva fe t'ha salvat”.
Captar
a Jesús com qui ens fa bé. És un autèntic regal
trobar-se amb ell. No és el mateix el recorregut de la
vida amb Jesús o sense ell. Amb Jesús, la vida és una
càrrega exigent però lleugera alhora. Aquesta és
l'experiència més genuïna de l'Esperit de Jesús amb
nosaltres.
Captar
a Jesús com qui ens ensenya a viure en una nova
direcció. És fonamental. Aprendre a organitzar la pròpia
vida, no a l'entorn ni favor d'un mateix, del propi grup o
l'Església, sinó en favor dels que sofreixen de lluny o
de prop. El més decisiu no és la pròpia santedat,
sinó una vida més digna per a tots. Jesús ho nomenava
“regne de Déu”.
De
l'Esperit de Jesús brollen dins nosaltres ectituds bàsiques:
una sensibilitat especial pels qui sofreixen, una recerca
pràctica de justícia en les coses grans i en les
petites, una voluntat sincera de pau per a tots, una
capacitat cada cop més gran de fer el bé
gratuitament, una esperança última per a tota cosa bona
que ara sembla inabastable. Acollir l'Esperit Sant és viure
amb l'alegria i el dinamisme interior de Jesús.
Sovint ens passa desapercebuda aquesta festa de Pentecosta, perquè sembla que sigui simplement la cloenda del temps Pasqual. Però, en realitat, és la festa de la vida de Déu en nosaltres per l’Esperit.
Pentecosta - Temps Pasqual
Fets 2,1-11 Ga 5,16-25 Jo 15,26-27;16,12-15
Avui
celebrem una de les festes més importants de l’any, juntament amb
el Nadal, que commemora l’encarnació, el naixement de Jesús en el
nostre món, i juntament amb la Pasqua, que celebra la resurrecció
de Jesús, el Senyor, perquè el nostre Déu és el Déu de la vida.
Sovint ens passa desapercebuda aquesta festa de Pentecosta, perquè sembla que sigui simplement la cloenda del temps Pasqual. Però, en realitat, és la festa de la vida de Déu en nosaltres per l’Esperit.
- Us enviaré l’Esperit de veritat
Jesús abans de la seva Passió ja anava dient als seus deixebles que marxava però que no els deixaria sols, que enviaria l’Esperit de la veritat i de la força de Déu en nosaltres. No ens ha deixat sols. Déu no ens deixa sols, mai. El seu Esperit ve a nosaltres, vol habitar en nosaltres. Ho desitja ardentment. Perquè el Senyor sap que som febles, que necessitem un Defensor. Sap que necessitem un guia que ens condueixi a la veritat i a la vida veritable. Sap que necessitem qui ens doni força i esperança.
Potser avui és un dia idoni per posar-nos davant el Senyor, amb les mans obertes, físicament si és possible, en signe d’acollida. Disposats a rebre. Amb les mans obertes perquè sabem que en realitat les tenim buides. Perquè són fràgils. Obertes perquè volem que sigui Ell qui ens les ompli. Volem que, així com les mans les tenim obertes, el nostre cor també estigui obert per acollir aquest "Habitador de l’ànima" que és l’Esperit
Sí, Jesús sabia perfectament que tenim “una càrrega massa pesada”, que la nostra fragilitat no ens deixa, encara, viure plenament la Vida que ell ha vingut a donar-nos. Per això ens ha donat l’Esperit, perquè ens vagi conduint, perquè ens vagi ajudant a seguir el camí.
Tant de bo avui, com dèiem, obrim les mans i el cor, en silenci, per deixar que l’Esperit entri en nosaltres…
2) Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre
Sant Pau en la carta als Gàlates ens recorda un fet del que hem de ser ben clars. Els impulsos de l’Esperit, l’estil i els principis de l’Evangeli, no són senzills, estan confrontats amb els impulsos, l’estil i els principis ‘del món’, de la mundanitat, del prestigi, del poder, de la supèrbia, de l’autobombo, de l’egoisme, de l’exclusió, de la ignorància dels sofriments dels altres, de les rivalitats, dels excessos, dels abusos i maltractaments de tot tipus, de la mentida, de la defensa dles propis interessos per sobre de la fraternitat… Podem pensar, per un moment, com podem continuar aquesta llista, o bé com omplir de contingut cadascuna d’aquestes paraules. Malauradament estan plenes de realitat concreta.
I hem de veure que sí, que els impulsos de l’Esperit van per una altra banda. Oposada a aquesta. Com diu sant Pau, els fruits de l’Esperit són ben diversos. Els podem recordar, simplement, i sentir a manera d’examen de com ens deixem portar per l’Esperit en la nostra vida. Sí, els fruits de l’Esperit són: Amor, Alegria, Pau, Paciència, Bondat, Fidelitat, Mansuetud, Sobrietat…
Com visc cadascuna d’aquestes dimensions? Com em deixo conduir per cadascun d’aquests camins?...
3) Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengues
En la primera lectura, el relat de la Pentecosta dels apòstols, i de Maria que sens dubte era també amb ells, podem fixar-nos en com l’Esperit té una qualitat ben notable: no és uniformitzador, no és una recepta igual per a tots/es. L’Esperit fa que les bondats i l’acció de Déu es declinin, s’expressin, en les diverses llengües, és a dir, les diverses identitats, maneres de ser, de cadascú. L’Esperit ve a nosaltres allà on som. No allà on creiem que hauríem de ser. I allà on som, s’adapta a la nostra realitat, per fer-nos comprendre i fer-nos viure les meravelles de Déu. És tremendament respectuós amb la condició humana i amb la diversitat de realitats i maneres d’entendre i de viure les coses. Per a cadascú, allà on sigui, l’Esperit és Bona Nova i força per a ser-ne testimonis.
Potser avui podem valorar com l’Esperit ve a nosaltres, a mi, allà on som, i proclameem les grandeses de Déu de manera íntima, adaptada a la meva manera de ser, adaptant-se allà on sóc, per fer-me avançar per a ser testimoni…
Que el Senyor, doncs, tan generós que ens ha enviat la seva mateixa presència en l’Esperit, ens acoompanyi sempre, i que el sapiguem acollir i actuar en nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada