(Power-point)
26º
diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
+
Lectura del sant evangeli segons sant Marc 9,38-43.45.47-48
Qui
no està contra nosaltres, està amb nosaltres
38
Joan digué a Jesús:
--Mestre,
n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem
mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39
Jesús respongué:
--No
li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà
després malparlar de mi. 40
Qui no està contra nosaltres, està amb
nosaltres. 41
Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que
sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
Fer
caure en pecat
42
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests
petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll
una mola de molí i el tiressin al mar.
43
»Si la mà et fa caure en pecat,
talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas
que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga.
Si
el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la
vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a
l'infern. ( 46 )
47
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més
que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis
llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on
el cuc no mor i el foc no s'apaga:
Paraula
de Déu
|
NINGÚ
TÉ L'EXCLUSIVA DE JESÚS
L'escena
és sorprenent. Els deixebles s'a costen a Jesús amb un
problema. Aquest pic, el portador del grup no és Pere, sinó
Joan, un dels dos germans que cerquen els primers llocs. Ara
pretenen que el grup de deixebles tingui l'exclusiva de Jesús i
el monopoli de l'acció alliberadora.
Estan
neguitosos. Un exorcista no integrat en el grup treu dimonis en nom
de Jesús. Els deixebles no s'alegren de que hi hagi persones
curades i puguin començar una vida més humana. Només pensen
en el prestigi del seu grup. Per això, volen tallar d'arrel la
seva actuació. Aqueixa és la única raó: “No és dels
nostres”.
Els
deixebles pensen donen que, per a actuar en nom de Jesús i amb
sa força guaridora, cal ser membre del grup: Ningú pot
apel·lar a Jesús i treballar per un món més humà, sense
formar part de l'Església. ¿ És així ? ¿ Què en pensa
Jesús ?
Les
primeres paraules són determinants: “No ho impedigueu”. El
Nom de Jesús i sa força humanitzadora són més importants que
el petit grup de deixebles. És bo que la salvació que porta
Jesús s'estengui més enllà de l'Església establerta i ajudi
a lea gent a viure de manera més humana. Ningú ha de veure una
competència deslleial.
Jesús
romp tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha
format un grup per a controlar la salvació mesiànica. No és
un rabí d'una escola tancada sinó un Profeta d'una
salvació oberta a tothom. La seva Església ha de recolzar son
nom onsevulla sigui invocat per a fer el bé.
Jesús
no vol que entre els seus seguidors es parli dels qui són
nostres i els qui no ho són, els de dins i els de fora, els
que poden actuar en son nom i els qui no. Veu les coses de
manera diferent: “Qui no està contra nosaltres està a favor
nostre”.
Dins
la societat moderna hi ha homes i dones que treballen per un
món més just i més humà i no pertanyen a l'Església. Alguns
no són ni creients, però obrin camins al regne de Déu i sa
justícia. Són dels nostres. Alegrem-nos i no mirar-los amb
resentiment. Recolzar-los i no desqualificar-los.
És
un error viure dins l'Església i veure per tot arreu hostilitat
i maldat, pensar que només nosaltres som els portadors del Esperit
de Jesús. Ell no ho aprovaria i ens convidaria a col·laborar
amb alegria amb tots els que viuen de manera evangèlica i
tenen cura dels més pobres i necessitats.
José
Antonio Pagola
1-
Aquest evangeli d’avui, ens dóna unes pistes de referència que
ens poden ajudar a orientar les nostres relacions amb els altres.
Comencem
dient que la formació de les persones és lenta: no s’aconsegueix
en un dia. Fa falta temps i un contacte molt continuat amb el Senyor.
Dic això, perquè precisament Joan, el deixeble predilecte de Jesús,
diu unes paraules que mostren que no ha entès encara gran cosa del
seu missatge.
Li sap greu –diu- que un “que no és dels que venen amb nosaltres” alliberi del mal, en nom de Jesús. Li dol que un faci el bé pel simple fet de no ser dels seus. Podríem dir que, a Joan, li ha entrat el “complex de grup”.
Però això també ens podria passar a nosaltres. Sobretot en el camp de les ideologies polítiques, però també en tots els altres grups on ens movem.
De vegades, no m’alegro tant perquè creix el bé, sinó perquè això es realitza a través meu. Amb la meva actuació, aparentment, estic buscant el bé, però en el fons el que busco és el meu protagonisme personal.
Li sap greu –diu- que un “que no és dels que venen amb nosaltres” alliberi del mal, en nom de Jesús. Li dol que un faci el bé pel simple fet de no ser dels seus. Podríem dir que, a Joan, li ha entrat el “complex de grup”.
Però això també ens podria passar a nosaltres. Sobretot en el camp de les ideologies polítiques, però també en tots els altres grups on ens movem.
De vegades, no m’alegro tant perquè creix el bé, sinó perquè això es realitza a través meu. Amb la meva actuació, aparentment, estic buscant el bé, però en el fons el que busco és el meu protagonisme personal.
Si
fos així, no estaria contribuint a fer créixer el Regne de Crist,
sinó, en tot cas, a fer créixer el meu propi regne, que és una
cosa molt diferent.
2-
Enfront d’aquesta actitud, la resposta de Jesús és clara:
“Deixeu-lo fer”. És a dir, no li impediu de fer el bé. Perquè
l’Esperit bufa allà on vol, i nosaltres no som ningú per
impedir-ho. Moltes persones que no són de la “nostra corda” són
també capaces de fer sincerament el bé, d’obrar amb rectitud.
Jesús
vol que entenguem que no admet el sectarisme intransigent que intenta
monopolitzar el bé com a propietat seva. Perquè els qui pensen
així, tenen tendència a veure malícia en les paraules i actuacions
dels altres, que sempre són vistos com a enemics, com a gent de mala
fe.
I
això no contribueix de cap manera a fomentar la solidaritat i la
fraternitat entre tots. Al contrari: més aviat és ferment de
divisió i de violència.
Descobreixo
en mi quelcom d’aquesta actitud? Si fos així, demanem humilment de
ser-ne alliberats, perquè això és antievangèlic.
3-
També ens ha dit Jesús, que tothom qui doni un vas d’aigua en nom
seu, no quedarà sense recompensa.
El
vas d’aigua és el signe d’un servei molt petit. La nsotra vida
està feta de gestos petits, de detalls menuts. I tots tenen la seva
importància. Jesús vol que entenguem que el valor d’una acció es
mesura solament per la càrrega d’amor amb què es fa.
Un
gran sacrifici fet només per ser ben vist, per orgull, o de mala
gana, no val per a res. En canvi, donar un vas d’aigua per amor del
Senyor, és un fet positiu davant d’Ell.
Sabem
tenir delicadeses amb els altres? Sempre és al meu abast donar les
gràcies, saber escoltar, saber fer una carícia quan l’altre està
trist, fer companyia quan se sent sol, donar un cop de mà... Què
m’impulsa a fer-ho?
4-
Finalment, hem vist que Jesús parla amb un llenguatge molt dur
contra l’escàndol: tirar al mar, tallar-se la ma o el peu,
treure’s l’ull... Aquestes paraules de Jesús són molt dures.
Poques vegades parla així a l’evangeli. Contra qui van dirigides?
El
qui mereix aquesta pena, és aquell que allunya els altres de Jesús.
Es comprèn que sigui així, perquè allunyar algú de Jesús, és
causar-li el dany pitjor: un dany definitiu, irreparable. És desfer
l’obra de Crist, que ha vingut a portar la salvació a tots els
homes i dones.
Sant
Jaume, a la segona lectura, ens parla d’una de les coses que més
escandalitzen, que més aparten de la fe les persones senzilles: la
insensibilitat, d’aquells que es manifesten cristians, davant les
necessitats dels pobres.
I no pensem que les paraules de Sant Jaume van dirigides solament a les grans fortunes. Ens afecten a tots. Avui dia, tothom qui té feina i té uns ingressos assegurats és ric, si ens comparem amb els molts homes i dones que viuen en la inseguretat: immigrants, persones en atur, moltes viudes i pensionistes... I, evidentment, totes les víctimes de la fam i de la malaltia del Tercer Món.
Per això, de tant en tant, hauríem de revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli, per verificar si les nostres paraules, els nostres costums, la nostra manera de viure, la nostra sensibilitat envers les persones necessitades, impulsa als altres a acostar-se a Jesús o a més aviat apartar-se’n.
Aquestes imatges de treure’s l’ull o tallar-se la mà, no s’han de prendre, evidentment, al peu de la lletra. Però Jesús, amb aquest llenguatge tan radical, vol que entenguem que, de vegades, per ser fidels al seu evangeli, ens caldrà trencar hàbits i actituds que tenim molt arrelats i que costen de treure.
I no pensem que les paraules de Sant Jaume van dirigides solament a les grans fortunes. Ens afecten a tots. Avui dia, tothom qui té feina i té uns ingressos assegurats és ric, si ens comparem amb els molts homes i dones que viuen en la inseguretat: immigrants, persones en atur, moltes viudes i pensionistes... I, evidentment, totes les víctimes de la fam i de la malaltia del Tercer Món.
Per això, de tant en tant, hauríem de revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli, per verificar si les nostres paraules, els nostres costums, la nostra manera de viure, la nostra sensibilitat envers les persones necessitades, impulsa als altres a acostar-se a Jesús o a més aviat apartar-se’n.
Aquestes imatges de treure’s l’ull o tallar-se la mà, no s’han de prendre, evidentment, al peu de la lletra. Però Jesús, amb aquest llenguatge tan radical, vol que entenguem que, de vegades, per ser fidels al seu evangeli, ens caldrà trencar hàbits i actituds que tenim molt arrelats i que costen de treure.
Intentem
de fer-ho i no tinguem por, perquè hi sortirem guanyant. El Senyor
no es deixa vèncer mai en generositat. Sap donar el cent per u de
tot allò que renunciem per amor a Ell.
Qui
s’esforça per ser fidel a l’evangeli, viu amb esperança, i
experimenta dintre del seu cor una pau i una alegria serena que res
ni ningú no li podrà prendre.
Reflexionem-hi.
SÓN
AMICS, NO ADVERSARIS
Qui
no està contra nosaltres, està amb nosaltres
Malgrat
els esforços de Jesús per ensenyar-los a viure com ell, al
servei del regne de Déu, fent la vida de les persones més
humana, més digna i feliç, els deixebles no entenen l'Esperit
que l'anima, son amor més gran cap als necessitats i l'orientació
profunda de sa vida.
El
relat de Marc és molt clarificant. Els deixebles informen Jesús
d'un fet que els ha enutjat molt. Han vist un desconegut “expulsar
dimonis”. Actua
“en nom de Jesús” i
en la seva línia: allibera les persones del mal que els
impedeix viure de manera humana i en pau. Tanmateix, el seu
treball alliberador no agrada als deixebles. No pensen en
l'alegria dels que són curats per aquell home. La seva
actuació els sembla una intrusió que cal tallar.
Exposen
a Jesús la seva reacció: “li
dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb
nosaltres”. Aquell
estrany no pot curar perquè no és membre del grup. No els
preocupa la salut de la gent, sinó el prestigi del grup. Volen
monopolitzar l'acció salvadora de Jesús: ningú ha de curar en
son nom si no s'adhereix al grup.
Jesús
reprova els deixebles i es posa en una altra lògica. Veu les
coses d'una altra manera. Primer i més important no és el
creixement del grup, sinó que la salvació de Déu arribi a tot
esser humà, en que sigui per persones que no pertanyen al grup:
“qui
no està contra nosaltres, és amb nosaltres”. El
que fa present en el món la força guaridora i alliberadora de
Jesús està a favor nostre.
Jesús
rebutja la postura sectària i excloent dels deixebles que
només pensen en prestigi i creixement, i adopta una actitud
oberta i inclusiva on primer és alliberar l'esser humà d'allò
que el destroça i fa desgraciat. Aquest és l'Esperit que ha
d'animar sempre els seus seguidors.
Fora
de l'Església catòlica, hi ha molts homes i dones que fan
el bé i treballen per una humanitat més digna, més justa i més
alliberada. En ells està viu l'Esperit de Jesús. Cal tenir-los
com amics i aliats, mai com adversaris. No estan contra
nosaltres ja que estan a favor de l'esser humà, com ho
estava Jesús.
José
Antonio Pagola
UN
LLENGUATGE DUR
Si
la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la.
Per
a Jesús, en el grup de seguidors, primer és oblidar-se dels
propis interessos i ambicions i posar-se a servir, col·laborar
junts amb el projecte de fer un món més humà. No és bo de
fer. A voltes, en lloc d'ajudar a altres creients, podem fer-lis
mal.
És
el que preocupa a Jesús. Que, entre els seus, hi hagi qui
“allunyi
a un petit que té fe”. Que,
entre cristians, hi hagi persones que, amb la manera d'actuar,
facin mal a creients més dèbils, i els desviin del missatge i
el projecte de Jesús. Seria desvirtuar son moviment.
Jesús usa imatges força dures perquè cadascú arranqui tot allò que s'oposa al seu estil d'entendre i viure la vida. Està en joc “entrar en el regne de Déu” o quedar exclòs, “entrar en la vida” o acabar en destrucció total.
El
llenguatge de Jesús és metafòric. La “mà”
és símbol de l'activitat i el treball. Jesús usava les mans
per a beneir, curar i tocar els exclosos. Usar-les per ferir,
copejar, sotmetre o humiliar és dolent. “Si
la teva mà et fa caure, talla-te-la”
i renuncia a actuar en contra de l'estil de Jesús.
Els
“peus”
també poden fer mal si ens porten per camins contraris a
l'entrega i el servei. Jesús caminava per a estar prop dels
necessitats, i per a cercar els que s'havien perdut. “Si
le teu peu et far caure, talla-te'l”, i
deixa camins errats que no ajuden ningú
a seguir Jesús. Els “ulls”
representen els desitjos i aspiracions de la persona. Però, si
no mirem les persones amb l'amor i la tendresa amb que les
mirava Jesús, pensem només en nostre propi interés. “Si
el teu ull et fa caure, talla-te'l” i
aprèn a mirar la vida de manera
més
evangèlica. ¿ Com pensà Jesús en aqueixa figura tràgica
i còmica d'un home manc, coix i cec que entra a la plenitud
de la vida ? ¿ què pensava la gent quan el sentia parlar així
?, ¿ com podem reaccionar nosaltres ? Per doloroses que siguin,
els cristians hem de fer opcions que guardin fidelitat a Jesús
i a son projecte. Així s'obrirà camí en el món.
SÓN
DELS NOSTRES
Qui
no és contra nosaltres, és amb nosaltres.
L'evangelista
Marc ens descriu un episodi en el qual Jesús corregeix de
manera contundent una actitud equivocada dels Dotze. ¿ No haurem
d'escoltar també avui l'advertència de Jesús ?
Els
Dotze volen impedir l'activitat d'un home que “expulsa
dimonis”,
és a dir, algú que es allibera les persones del mal que
bloqueja i esclavitza, i les retorna llibertat i dignitat. És un
home que fa el bé a la gent. Inclús actua “en
nom de Jesús”.
Però els Dotze veuen quelcom que, segons ells, és greu: “no
és dels nostres”.
Els
Dotze no toleren l'activitat alliberadora d'algú que no està
amb ells. Els sembla inadmissible. Només a través de l'adhesió
cap a ells es pot assolir la salvació que ofereix Jesús. No
miren el bé que fa aquest home. Veuen només que no està
amb ells.
Jesús,
al contrari, reprova de manera rotunda l'actitud dels deixebles. Qui
desenvolupa una activitat humanitzadora està ja vinculat a
Jesús i al seu projecte de salvació. Els seus seguidors no
el poden monopolitzar.
Els
Dotze volen exercir un control damunt l'activitat de qui no
pertany a son grup, i han vist un rival. Jesús sols cerca el bé
de l'esser humà ha vist un aliat i amic: “Qui no és
contra nosaltres és amb nosaltres”.
La
crisi que pateix avui la “religió cristiana” és una
oportunitat perquè els seguidors de Jesús recordem que la
primera tasca no és organitzar i desenvolupar amb èxit una
religió, sinó ser ferment d'una humanitat nova.
Per
això, nosaltres no hem de viure recelosos ni condemnar posicions o
iniciatives que no s'ajusten als nostres desitjos o esquemes
religiosos. No és propi de l'Església de Jesús veure enemics
per tot arreu. Jesús ens convida a alegrar-nos per tot el
que es fa per un desenvolupament més humà de la vida. Són
dels nostres perquè lluiten per la mateixa causa: un home més
digne de sa condició de fill de Déu.
* * * * * * *
Camí de pregària amb l'ermità Benet.
(L'ERMITÀ BENET ERA NATURAL DE MANACOR)
El dissabte, 22 de setembre, un grup d'amics i familiars de l'ermità Benet, convocats pel grup d'espiritualitat "Amic e Amat", realitzaren un "camí de pregària" dins l'entorn de l'ermita de Valldemossa per tal de recordar la seva figura i donar gràcies al Senyor per la seva generosa entrega.
Aquell matí es visitaren set llocs molt significatius dins la vida de l'ermità: el camí de l'ermita, la clastra i el mirador, la capella, el bosc, el taller, l'hortet…
Durant la pregària es varen escoltar alguns fragments del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, tan estimador aquest de la vida solitària; alguns fragments biogràfics de l'ermità Benet i, finalment, uns preciosos salms.
El "camí de pregària" va finalitzar al cementiri de l'ermita amb la recitació de la glosa "Comiat al tio Pedro" d'Andreu Matamalas. Mentre les estrofes s'escampaven com a espurnes per tota la rodalia, tal volta la llum d'unes petites espelmes, als peus de la tomba de l'ermità, dugueren a la memòria de tots la seva imatge, les seves converses, el seu somriure…
Al llarg de l'itinerari un sol càlid i lluminós acaronà delicadament les faccions dels presents. El bosc, la paraula i el silenci afavoriren una pregària recollida i profunda. A cada un del llocs es visqueren moments intensos i emotius en els quals Déu es va fer presència.
El dissabte, 22 de setembre, un grup d'amics i familiars de l'ermità Benet, convocats pel grup d'espiritualitat "Amic e Amat", realitzaren un "camí de pregària" dins l'entorn de l'ermita de Valldemossa per tal de recordar la seva figura i donar gràcies al Senyor per la seva generosa entrega.
Aquell matí es visitaren set llocs molt significatius dins la vida de l'ermità: el camí de l'ermita, la clastra i el mirador, la capella, el bosc, el taller, l'hortet…
Durant la pregària es varen escoltar alguns fragments del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, tan estimador aquest de la vida solitària; alguns fragments biogràfics de l'ermità Benet i, finalment, uns preciosos salms.
El "camí de pregària" va finalitzar al cementiri de l'ermita amb la recitació de la glosa "Comiat al tio Pedro" d'Andreu Matamalas. Mentre les estrofes s'escampaven com a espurnes per tota la rodalia, tal volta la llum d'unes petites espelmes, als peus de la tomba de l'ermità, dugueren a la memòria de tots la seva imatge, les seves converses, el seu somriure…
Al llarg de l'itinerari un sol càlid i lluminós acaronà delicadament les faccions dels presents. El bosc, la paraula i el silenci afavoriren una pregària recollida i profunda. A cada un del llocs es visqueren moments intensos i emotius en els quals Déu es va fer presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada