INICI DE CURS- DIOCESI

                                                    CARTA BISBE TROBADES DIOCESANES

CARTELL

DIUMENGE  XXVI º  

TEMPS  DURANT   L'ANY

    

NINGÚ TÉ L'EXCLUSIVA DE JESÚS

L'escena és sorprenent. Els deixebles s'a costen a Jesús amb un problema. Aquest pic, el portador del grup no és Pere, sinó Joan, un dels dos germans que cerquen els primers llocs. Ara pretenen que el grup de deixebles tingui l'exclusiva de Jesús i el monopoli de l'acció alliberadora.

Estan neguitosos. Un exorcista no integrat en el grup treu dimonis en nom de Jesús. Els deixebles no s'alegren de que hi hagi persones curades i puguin començar una vida més humana. Només pensen en el prestigi del seu grup. Per això, volen tallar d'arrel la seva actuació. Aqueixa és la única raó: “No és dels nostres”.

Els deixebles pensen donen que, per a actuar en nom de Jesús i amb sa força guaridora, cal ser membre del grup: Ningú pot apel·lar a Jesús i treballar per un món més humà, sense formar part de l'Església. ¿ És així ? ¿ Què en pensa Jesús ?

Les primeres paraules són determinants: “No ho impedigueu”. El Nom de Jesús i sa força humanitzadora són més importants que el petit grup de deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s'estengui més enllà de l'Església establerta i ajudi a lea gent a viure de manera més humana. Ningú ha de veure una competència deslleial.

Jesús romp tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha format un grup per a controlar la salvació mesiànica. No és un rabí d'una escola tancada sinó un Profeta d'una salvació oberta a tothom. La seva Església ha de recolzar son nom onsevulla sigui invocat per a fer el bé.

Jesús no vol que entre els seus seguidors es parli dels qui són nostres i els qui no ho són, els de dins i els de fora, els que poden actuar en son nom i els qui no. Veu les coses de manera diferent: “Qui no està contra nosaltres està a favor nostre”.

Dins la societat moderna hi ha homes i dones que treballen per un món més just i més humà i no pertanyen a l'Església. Alguns no són ni creients, però obrin camins al regne de Déu i sa justícia. Són dels nostres. Alegrem-nos i no mirar-los amb resentiment. Recolzar-los i no desqualificar-los.

És un error viure dins l'Església i veure per tot arreu hostilitat i maldat, pensar que només nosaltres som els portadors del Esperit de Jesús. Ell no ho aprovaria i ens convidaria a col·laborar amb alegria amb tots els que viuen de manera evangèlica i tenen cura dels més pobres i necessitats.

José Antonio Pagola

Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal"

Què és el primer i més important per Jesús?

Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col·laborant en el seu projecte de fer un món més humà.

Evidentment, això no resulta gens fàcil.

Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal.

És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d’aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d’actuar facin mal a creients més dèbils i trontollants.

Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s’oposa a l’estil de Jesús d’entendre i viure l’existència.

Perquè el que aquí està en joc és entrar en el regne de Déu o bé quedar-ne exclòs.

El llenguatge utilitzat aquí per Jesús és metafòric.

En concret:

la mà és símbol de l’activitat i del treball

Jesús utilitzava les seves mans per

-beneir

-curar

-tocar els exclosos segons la Llei.

És dolent, utilitzar les mans per

-ferir

-colpejar

-sotmetre o humiliar.

Per això diu Jesús: Si la teva mà et fa caure, talla-te-la i renuncia a actuar en contra de l’estil de Jesús.

També els peus poden fer mal i perjudicar si ens porten per camins contraris a l’entrega i al servei.

Jesús caminava per estar ben a prop dels més necessitats i per buscar als que estaven perduts.

Si el teu peu et fa caure, talla-te’l i abandona els camins errats que no ajuden a ningú a seguir a Jesús.

Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona. Però, si no miren les persones amb l’amor i la tendresa amb què les mirava Jesús.- acabarem pensant només en el nostre propi interès egoista.

Si el teu ull et fa caure arrenca-te’l i aprèn a mirar la vida de manera més evangèlica.

¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica, d’un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant en la plenitud de la vida?

Què va experimentar la gent en sentir-lo parlar així?

Com podem reaccionar avui nosaltres?

Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat màxima a Jesús.—el seu projecte salvador no s’obrirà pas mai camí en el món.

I nosaltres, en serem

els responsables

i els culpables.