DIUMENGE QUART ADVENT

QUART DIUMENGE
(Power-Point)

4º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar ?

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-45

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Paraula de Déu.

Llavors cridà amb totes les forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l';infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t';ha anunciat es complirà!"

DONES CREIENTS

Després de rebre la cridada de Déu, que anunciava que seria mare del Messies, Maria es posa en camí tota sola. Comença una vida nova, al servei dels seu Fill Jesús. Va “de pressa”, amb decisió. Necessita compartir amb sa parenta Elisabet la seva alegria i posar-se prest al seu servei en els darrers mesos d'embaràs.

La trobada de les dues mares és una escena insòlita. No hi ha barons. Només dues dones senzilles, sense títols ni relleu dins la religió jueva. Maria, que porta dins ella Jesús, i Elisabet que, plena d'esperit profètic, gosa beneir la seva parenta en nom de Déu.

Maria entra a casa de Zacaria, però no va cap a ell. Va directa a escometre Elisabet. No sabem el contingut de la salutació. Aquella salutació omple d'alegria la casa. És l'alegria que viu Maria des de que escoltà la salutació de l'Àngel: “Alegra't, plena de gràcia”.

Elisabet roman corpresa i plena d'alegria. Quan sent la salutació de Maria, sent els moviments de la criatura que porta dins son si, i els interpreta maternalment com a “bots d'alegria”. De seguida, beneeix Maria, i “crida amb tota força”: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”.

No diu el nom de Maria. La contempla identificada amb sa missió: la mare del meu Senyor. Com una dona creient en la qual se compliran els designis de Déu: “Feliç tu que has cregut”. Sorprèn l'actuació de Maria. No ha vingut a mostrar sa dignitat de mare del Messies. No és allà per ser servida sinó per servir. Elisabet està tota sorpresa. “¿ Qui som jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”.

Moltes dones viuen amb pau dins l'interior de l'Església. Però d'altres, amb desafecte i malestar. Sofreixen quan veuen que, malgrat ser les primeres col·laboradores en moltes tasques, no les tenen en compte per a pensar, decidir i impulsar la marxa de l'Església. Aquesta situació fa mal a tots.

Una història de molts segles, controlada i dominada pel baró, pesa i ens impedeix prendre consciència de l'empobriment que és per a l'Església prescindir d'una presència més eficaç de la dona. No les escoltem, però Déu pot fer sorgir dones creients , plenes d'esperit profètic, que ens contagiïn alegria i donin a l'església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a seguir Jesús amb més passió i fidelitat.

José Antonio Pagola

Mi 5,2-5a He 10,5-10 Lc 1,39-45

Ens trobem celebrant el quart diumenge d’Advent. Ja a tocar de Nadal. Resulta que aquesta quarta setmana, pròpiament, són dos dies... mal comptats. Ja ens arriba. Gairebé ens sorprèn, per més que ho veníem preparant i esperant. Ja és aquí.

Ja ens arriba. I, potser, la millor actitud per preparar-nos sigui, avui, la de deixar-nos trobar. Deixar que ens arribi i ens trobi. Com va trobar a Maria. Mirant-la a ella podem disposar-nos a que aquest Nadal no sigui “un Nadal més”.

Mirem Maria, i veiem:

1.- Diligència en el servei.

Antenes i sensibilitat per descobrir qui pot necessitar-la. I va posar-se en marxa. Sense mandra. Sense recança d’anar lluny. A la muntanya. Maria va mirar compassivament les persones en necessitat. I va posar-se en camí. Amb pas lleuger i decidit. Va anar a servir.

2.- Fe.

Una confiança sense esquerdes. Una confiança que constitueix el pilar sobre el que fonamentar la seva vida. Maria s’agafa a la fe. Una i altra vegada. La fe que Déu hi és. En tot. En tot lloc. En tot moment. En tot esdeveniment. També en aquells fets que distorsionen i fan canviar projectes i previsions.

3.- Benedicció.

Maria és beneïda. Per la seva fe. Per la seva acceptació joiosa. Ella mateixa beneeix Déu. I alhora, el seu Fill és la benedicció. La benedicció que il.lumina el món sencer. Que ajuda a viure. La benedicció que palesa la bondat de Déu envers la nostra humanitat.

4.- Goig i joia.

Alegria que es contagia. Des del primer moment. Maria comunica la joia de viure. Especialment als petits i abandonats. Als qui no compten. Als qui estan fora de la ciutat.

Aquests quatre elements del viure de Maria ens parlen de Nadal. Ens són oferts per incorporar-los activament al nostre viure. A les nostres relacions. A la nostra quotidianitat plana. Així ens deixarem trobar per Jesús que arriba. Neix un de nosaltres. I ens demana de rebre’l.

Mirem Maria i aprenguem d’ella. Fem nostres, aquestes actituds.

I serà Nadal. Celebrarem que el mateix Déu és entre nosaltres.

Glòria Déu dalt del cel. I Pau aquí a la terra.Perquè  Ell ens estima.Amb bogeria!!!

En dos dies, i encara mal comptats.

Estem a temps!

TRETS DE MARIA

Maria fa el seu camí.

La visita de Maria a Elisabet dóna peu a l'evangelista Lluc per connectar el Baptista amb Jesús inclús abans de néixer. L'escena és especial. Les dues prest seran mares. Ambdues estan cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha barons. Zacaries ha quedat mut. Josep està absent. Les dues dones ocupen tota l'escena. Maria ha arribat de pressa des de Natzaret i es converteix en la figura central. Tot gira en torn d'ella i son Fill. Sa imatge llueix amb trets genuins que han estat afegits després, des de les advocacions i títols allunyats del clima dels evangelis.

· Maria, «la mare del meu Senyor». Així la proclama Elisabet a crit i plena de l'Esperit Sant. Cert: per als seguidors de Jesús, Maria és la Mare de nostre Senyor. Aquests és el punt de partida de la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. “Beneïda per Déu entre totes les dones” , ella ens dóna a Jesús, “fruit beneït de son ventre”.

· Maria, la creient. Elisabet, la declara feliç perquè “ha cregut”. Maria és gran per la seva maternitat, i per haver acollit amb fe la cridada de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar a Déu; ha guardat sa Paraula dins son cor; ha meditat; l'ha posada en pràctica; ha complert sa vocació. Maria és Mare creient.

· Maria, l'evangelitzadora. Maria ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en son propia Fill. Aquesta és sa gran missió i son servei. Segons el relat, Maria evangelitza amb els seus gestos i paraules perquè allà on va porta la persona de Jesús i son Esperit. Això és l'essencial de l'acte evangelitzador.

· Maria, portadora d'alegria. La salutació de Maria transmet alegria que brolla de son Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: “Alegra't ...el Senyor és amb tu”. Ara, des de l'actitud de servei i ajuda als qui la necessiten, Maria transmet la Bona Nova de Jesús, el Crist, que sempre porta sobre. Ells és per a l'Església el millor model d'una evangelització gojosa.

CREURE D'UNA ALTRA MANERA

¡Feliç tu, que has cregut!

Vivim un temps en que poder creure de veritat serà creure d'una altra manera. Ja J.H. Newman anuncià aquesta situació quan advertí que una fe passiva, heretada i no repensada acabaria, entre les persones cultes, en indiferència, i entre les persones senzilles, en superstició. Cal pensar en rigor, però també aclarir aspectes essencials de la vida.

La fe és sempre una experiència personal. No és suficient creure el que els altres diuen o prediquen de Déu. Cadascú només creu, en definitiva, el que de veres creu en el fons del cor, davant Déu, no el que sent dir als altres. Per a creure en Déu és necessari passar d'una fe passiva, infantil, heretada, a una fe més pròpia i personal. Aquesta és la primera pregunta: ¿ Crec en Déu, o en aquells que parlen d'Ell ?

En la fe no tot és igual. Cal saber diferenciar el que és essencial i el que és accessori, i, després de vint segles, hi ha molt d'accessori en el cristianisme. La fe del que confia de veres en Déu està més enllà de les paraules, les discussions morals i les normes eclesiàstiques. El que defineix un cristià no és ser vituós o observant, sino viure confiant en un Déu proper que estima sense condicions. Aquesta és la segona pregunta: ¿ Confio en Déu o estic agafat en qüestions secundàries ?

En la fe l'important no és afirmar que es creu en Déu sinó saber en quin Déu es creu. El decisiu és la idea que cadascú es fa de Déu. Si crec en un Déu autoritari i justicier, seré un dominador i jutge dels altres. Si crec en un Déu que és amor i perdó, viuré esrimant i perdonant. Aquesta és la pregunta: ¿ En quin Déu crec jo: un Déu que respon a les meves ambicions i interessos o el Déu viu revelat en Jesucrist ?

La fe, a banda, no és un “capital” que rebem en el baptisme i del qual podem disposar durant la vida. La fe és una actitud viva que ens manté atents a Déu, oberts cada dia al seu misteri i amor a cada esser humà.

Maria és el model d'aquesta fe viva i confiada. La dona que sap escoltar Déu en el fons del cor i viu oberta als seu designis de salvació. La seva parenta Elisabet l'alaba amb aquestes paraules memorables: “¡ Feliç tu que has cregut !” Feliç també tu que aprens a creure. El millor que et pot passar a la vida.