dilluns, 3 de desembre del 2018

IMMACULADA CONCEPCIÓ


IMMACULADA
(Power-Point)



La Concepció immaculada de santa Maria, Verge
Evangeli
Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,26-38
Anunci del naixement de Jesús
26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
Paraula de Déu.


Maria va dir: "Sóc l'esclava del Senyor:
que es compleixin
en mi les teves paraules".
I l'àngel es va retirar.
AMB CONFIANÇA I ALEGRIA
El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a “prototipus i model per a l'Església”, y la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d'aqueixa mateixa actitud cal escoltar Déu dins l'Església acrtual.
”Alegra't”.
El primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixam contagiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ?
Quan manca alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creents refreda. Tot es fa més difícil. Urgeix despertar l'alegria en les nostres comunitats i recobrar la pau que Jesús ens deixà en heretat.
”El Senyor és amb tu”.
A l'Església dels nostres dies costa estar alegres. L'alegria només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes, Invoquem cada dia un sol Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà.
Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Contem amb el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.
”No tinguis por”.
Molts són els temors que paralitzen els seguidors de Jesús. Por al món modern i a la secularització. Por a un futur incert. Por a la nostra debilitat. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca a la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa cristiana. Urgeix construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela a una Església poderosa sinó humil.
”Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.
A nosaltres també, com a Maria, s'ens confia una missió: contribuir a donar llum enmig de la fosca. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix sinó encendre la fe que, en molts, vol brotar. Déu és una pregunta que humanitza.
Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres els que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança.
José Antonio Pagola




AMB ALEGRIA
Alegra't... No tinguis por.
L'evangelista Lluc temia que els seus lectors llegissin son escrit de qualsevol manera. El que els volia anunciar, no era una notícia més, com moltes que corrien per l'imperi. Calia preparar el cor: desvetllar l'alegria, desterrar les pors i creure que Déu era a prop, disposat a transformar llur vida.
Amb un art mal d'igualar, recreà una escena evocant el missatge que Maria havia escoltat dins el pregon del seu cor per a acollir el naixement del seu fill Jesús. Tothom podria unir-se a ella per a acollir el Salvador. ¿ És possible avui preparar-se per a rebre Déu ?
“Alegra't”. És la primera paraula que escolta qui es prepara per a viure una experiència bona. Avui no en sabem d'esperar. Som com infants impacients que tot ho volen de seguida. Vivim plens de coses. No sabem estar atents per a conéixer els nostres desitjos més profunds. Senzillament, s'ens ha oblidat esperar en Déu i ja no sabem com trobar l'alegria.
Ens perdem el millor de la vida. Ens acontentem amb la sarisfacció, el plaer i la diversió que ens dóna el benestar. En el pregon, sabem que és un error, però no gosem creure que Déu, acollit amb fe senzilla, ens pot descobrir altres camins vers l'alegria.
“No tinguis por”. L'alegria és impossible quan vivim plens de pors que ens amenacen per dintre i per fora. ¿ Com pensar, sentir i actuar de manera positiva i esperançadora ?, ¿ com oblidar nostra impotència i nostra covardia per a fer front al mal ?
Hem oblidat que tenir cura de nostra vida interior és més important que tot els ve de fora. Si estem buit per dintre, som vulnerables a tot. Es dilueix la confiança en Déu i no sabem com defensar-nos del que ens fa mal.
“El Senyor és amb tu”. Déu és una força creadora que és bona i ens vol bé. No vivim tot sols, perduts en el cosmos. La humanitat no està abandonada. ¿ D'on treure la vertadera esperança si no és del misteri últim de la vida ? Tot canvia quan l'esser humà se sent acompanyat per Déu.
Necessitem celebrar el “cor” del Nadal, no la clovella. Necessitem fer més lloc a Déu dins la nostra vida. Ens serà bo.
José Antonio Pagola








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada