BAPTISME DEL SENYOR
(POWER-POINT)
Tot
el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre
pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma
visible, com un colom, i una veu digué des del cel: Tu
ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
El Baptisme del Senyor (C)
EVANGELI
Jesús fou batejat i mentre pregava, s'obrí el cel.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,15-16. 21-22
En aquell temps, 15El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies.16 Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.
Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
Paraula de Déu
INICIAR
LA REACCIÓ
El
Baptista no permet que la gent el confongui amb el Messies.
Coneix els seus límits i els reconeix. N'hi ha un més
fort i decisiu que ell. L'únic al qual el poble ha
d'acollir. La raó és clara. El Baptista els ofereix un
baptisme d'aigua. Sols Jesús, el Messies, els “batejarà
amb l'Esperit Sant i foc”.
El
problema més gros de l'Església és “la mediocritat
espiritual”. L'Església manca de vigor espiritual per
afrontar els reptes actuals. Cada cop és més patent.
Necessitem esser batejats per Jesús amb el seu foc i
Esperit.
Molts
cristians tenen por a tota renovació. Insistim molt en la
continuïtat per a conservar el passat, però no escoltem
les crides de l'Esperit per a preparar el futur. A poc a
poc romanem cecs per a llegir els “signes dels temps”.
Importen
més creences i certeses que robusteixen la fe davant els
temps moderns que l'adhesió viva amb Jesús. La doctrina
religiosa exposada en categories premodernes no toca el cor
ni converteix.
L'alè
renovador del Concili s'ha apagat. La resignació ha seguit a
l'alegria dins molts sectors del poble cristià. Creix el
desafecte i la separació entre la institució ecclesial i
els cristians. Cal crear un clima més amable i cordial.
Cal desvetllar en el poble senzill l'il·lusió perduda. Cal
tornar a les arrels de nostra fe. Contactar amb l'Evangeli.
Nodrir-nos de les paraules de Jesús que són “esperit i
vida”
En
pocs anys, les nostres comunitats cristianes seran més
petites. En moltes parròquies no hi haurà preveres de
manera permanent. És important tenir esment d'un nucli de
creients en torn de l'Evangeli. Ells mantindran viu l'Esperit
de Jesús entre nosaltres. Tot serà més humil, però
també més evangèlic.
S'ens
demana iniciar ja aqueixa reacció. El millor que podem
deixar en herència a les futures generacions és un amor
nou a Jesús i una fe centrada en la seva persona i
projecte. Si es viu des de l'Esperit de Jesús, se
trobaren camins nous.
Diu
la llegenda que Lluc era pintor. Veritablement el seu evangeli de
vegades sembla una pinacoteca plena de llum i bellesa.
La
pintura d'avui, el BAPTISME, la podem imaginar en una gran sala
inicial de l’evangeli, on hi ha quatre quadres summament carregats
de significat. Primer, una tela de grans dimensions amb Joan, l'home
feréstec del desert. Després, en el lloc central de la sala, un
quadre força petit, però que per la seva lluminositat, és el
centre de la sala: el baptisme. Continua amb una gran (avorrida!?)
llista de noms, la genealogia de Jesús, que el situa totalment
immergit en la terra dels homes. Aquesta sala inicial acaba amb un
altre gran quadre ple de contrastos i vigor, la temptació de Jesús.
Totes
aquestes pintures l’artista, el contemplatiu Lluc, les pinta
lentament, assaborint-ne el misteri, preocupat per copsar el
"coneixement intern del Senyor” i no tant per si aquest o
aquell detall recullen exactitud històrica.
Es
diu dels pintors d'icones ortodoxos que pintaven agenollats. Lluc
pinta aquestes escenes, programàtiques de la vida de Jesús, amb una
profunda reverència, gustant el misteri de Jesús. Nosaltres avui,
també amb profunda reverència, ens situem davant del quadre el
Baptismes.
2.
EL SEGON, EL QUADRE CENTRAL: LA TEOFANIA
Si
hi ha quelcom que resulta innegable, des del punt de vista històric
és que Jesús fou batejat per Joan. La “tradició” que Lluc rep
a través de 50 i tants anys (com totes les tradicions sobre herois)
tendeix a enaltir Jesús i, per tant, no hauria creat un fet un xic
humiliant.
Noteu
com Lluc ha disminuït al mínim l’escena del baptisme, i fins i
tot ha escamotejat que fos Joan qui el bategés. Sembla que a Lluc li
fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb
qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de
tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la
pertinença de Jesús al seu poble.
Aquest
home que no se situa per damunt, sinó que s’abaixa, que se situa
com un de tants menyspreats a causa de llurs pobreses i pecats, que
se situa entre la xusma, és proclamat pel Pare el Fill estimat,
objecte de la complaença de Déu.
3.
QUAN EXPRESSAR DÉU ÉS INEXPRESSABLE
Jesús,
l’home que venia de Natzaret, en la seva estada al Jordà amb el
Baptista degué trobarse molt a prop de Déu. Ben segur que fou per a
ell un moment d’experiència mística, de trobada amb el misteri de
Déu.
L’evangelista
concentra en aquesta escena, que col·loca a l’inici de l’evangeli,
el que va ser experiència continuada de Jesús tot al llarg dels
anys del seu camí. Pinta una “escena de revelació”: una
Teofania. Aquest quadre del vestíbul de la nostra pinacoteca estarà
pintat amb un estil ben llunyà de l’historicisme “en brut”. Ho
farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a
explicar l’inexpressable. Ben segur que històricament Jesús en el
Jordà tingué una pregona experiència del Pare.
4.
DEIXAR CLARS ALGUNS PUNTS CENTRALS
“Mentre
pregava”, diu el relat de Lc, es dóna una autèntica Pentecosta.
El cel que era tancat des de l’expulsió dels primers homes del
Paradís, s’obre per deixar baixar l’Esperit. La llarga i antiga
pregària, “oh si esquincessis el cel i baixessis”
(Is 63,19), ha estat escoltada. I amb el cel obert Déu mateix deixa
clara als lectors la confessió de fe pasqual.
Jesús,
que s’ha fet del tot com nosaltres en les aigües del Jordà, és:
⎯ L’home,
totalment pres per l’Esperit, l’home espiritual. La coloma
rememorava als lectors del s. I a tota la bellesa de la coloma del
Càntic del càntics, que és l’esposa, l’amor... A nosaltres ens
remet al colom de la pau, la germanor, el trencament de la guerra, de
les marginacions i les exclusions... L’Esperit de Déu s’ha
possessionat de Jesús.
⎯ Un
home reconegut i consagrat pel Pare com el Fill estimat. Jesús ha
fet l’experiència al llarg de la seva vida de “ser una persona
estimada”, de saber-se incondicionalment apreciat per Déu, a fons
perdut. Ha fet l’experiència d’un Déu Pare-Mare que s’ha
complagut en ell des del fons del seu Cor infinit. La relació de
Jesús amb el Pare, confessarà el cristià, és tan íntima que és
d’identitat.
L’escena
és com una revalidació, abans de començar, de tot l'itinerari de
Jesús. Un itinerari que al lector dels dies de Lluc (i dels
nostres!) no sempre li resultarà fàcil d'encaixar. És aquest i no
un altre qui rep Esperit Sant. És aquest el qui Déu reconeix i
consagra com a Messies i Fill.
Francesc
Riera, sj.
NOVA
ESPIRITUALITAT
Ell
us batejarà amb Esperit Sant
“Espiritualitat”
és
una paraula desafortunada. Per a molts significa qualcom
inútil, llunyà de la vida real. ¿ Per a què pot servir
? Interessa el concret i pràctic, el material, no
l'espiritual.
Tanmateix, “l'esperit” d'una persona és qualque cosa
valorada dins la societat moderna, ja que mostra el més
pregon i decisiu de la vida: la passió que anima
l'inspiració última, el que contagia els altres, el que
cada persona aporta en el món.
L'esperit
anima els nostres projectes i compromisos, configura el
nostre horitzó de valors i la nostra esperança. Segons
sigui el nostre esperit, així serà la nostra
espiritualitat. I així serà també la nostra religió i la
nostra vida sencera.
Els
textes que ens han deixat els primers cristians mostren
que vivien la fe en Jesucrist com un fort “moviment
espiritual”. Es sentien habitats per l'Esperit de Jesús.
Solament és cristià qui ha estat batejat amb aquest
Esperit. “Qui no té l'Esperit de Crist no li
pertany”. Animats per aquest Esperit, ho viuen d'una
altra manera.
Canvia
radicalment la seva experiència de Déu. No viuen ja amb
“esperit d'esclaus”, oprimits per la por a Déu,
sinó amb “esperit de fills” que es senten
estimats de manera incondicional i sense límits
per un Pare. L'Esperit de Jesús els fa cridar en el fons
del cor: ¡ Abba, Pare ! Aquesta experiència és el primer
que tots tindrien que trobar dins les comunitats de Jesús.
Canvia
també la manera de viure la religió. Ja no es ser
“presoners
de la llei”,
les normes i les preceptes, sinó lliures per l'amor.
Coneixen el que és viure amb “un
esperit nou”,
escoltar la crida de l'amor i no “la
lletra vella”,
ocupats en complir obligacions religioses. Aquest és el
clima que entre tots hem de cuidar i promoure en les
comunitats cristianes, si volem viure com Jesús.
Descobreixen
també el vertader contingut del culte a Déu. El que
agrada al Pare no són els ritus buits d'amor, sinó que
visquem “en
esperit i en veritat”.
Aquesta vida viscuda amb l'esperit de Jesús i la veritat
del seu evangeli és per als cristians son autèntic “culte
espiritual”.
No
oblidem que Pau de Tars deia a les seves comunitats: “No
apagueu
l'Esperit”.
Una església apagada, buida de l'esperit de Crist, no pot
viure ni comunicar la seva vertadera Novetat. No pot
assaborir ni contagiar la Bona Nova. Cuidar l'espiritualitat
cristiana és revifar la nostra religió.
UN
BAPTISME NOU
Ell
us batejarà amb esperit sant.
El
Baptista parla clarament. Jo us batejo amb aigua, però això
no basta. Cal acollir en nostra vida a un altre més
fort,
ple d'Esperit de Déu: Ell us
batejarà amb esperit sant i foc.
Molts
“cristians” s'han quedat en la religió del Baptista.
Han esta batejats amb “aigua”, però no coneixen el
baptisme de l''“esperit”. Tal volta, el primer que
necessitem tots és deixar-nos transformar per l'Esperit que
canvià a Jesús. ¿ Com és sa vida despré de rebre
l'Esperit de Déu ?
Jesús
s'allunya del Baptista i comença a viure des d'un horitzó
nou. No s'ha de viure esperant un judici de Déu. És el
temps d'acollir Déu Pare que cerca fer de la humanitat
una família més justa i fraternal. Qui no viu des
d'aquesta perspectiva, no coneix encara que és ser cristià.
Amb
aquesta convicció, Jesús deixa el desert i se'n va a
Galilea a viure de prop els problemes i sofriments de la
gent. Aquí, enmig de la vida, es sent Déu com “quelcom
bo”: un Pare que atreu a tots a cercar junts una vida
més humana. Qui no sent Déu així, no sap viure com vivia
Jesús.
Jesús
deixa el llenguatge amenaçant del Baptista i comença a
contar paràboles que mai hagués contat Joan. El món ha
de saber quant bo és aquest Déu que cerca i acull sempre
els seus fills perduts perquè només vol salvar, no
condemnar. Qui no parla aquest llenguatge de Jesús, no
anuncia sa bona nova.
Jesús
deixa la vida austera del desert i es dedica a fer “gests
de bondat” que el Baptista mai hauria fet. Cura malalts,
defensa els pobres,
toca el lleprosos, acull a taula pecadors i prostitutes,
acarona nins del carrer. La gent sent la bondat de Déu en
la pròpia carn. Qui parla d'un Déu bo i no fa els
gests de bondat que feia Jesús desacredita son missatge.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada