BAPTISME DEL SENYOR

 BENEDICTINES



BAPTISME DEL SENYOR
(POWER-POINT)

Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

El Baptisme del Senyor (C)

EVANGELI

Jesús fou batejat i mentre pregava, s'obrí el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,15-16. 21-22

En aquell temps, 15El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies.16 Joan respongué dient a tothom:

--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia

(Mt 1,1-17; 3,13-17; Mc 1,9-11 Jn 1,32-34)

21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:

--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Paraula de Déu

INICIAR LA REACCIÓ

El Baptista no permet que la gent el confongui amb el Messies. Coneix els seus límits i els reconeix. N'hi ha un més fort i decisiu que ell. L'únic al qual el poble ha d'acollir. La raó és clara. El Baptista els ofereix un baptisme d'aigua. Sols Jesús, el Messies, els “batejarà amb l'Esperit Sant i foc”.

El problema més gros de l'Església és “la mediocritat espiritual”. L'Església manca de vigor espiritual per afrontar els reptes actuals. Cada cop és més patent. Necessitem esser batejats per Jesús amb el seu foc i Esperit.

Molts cristians tenen por a tota renovació. Insistim molt en la continuïtat per a conservar el passat, però no escoltem les crides de l'Esperit per a preparar el futur. A poc a poc romanem cecs per a llegir els “signes dels temps”.

Importen més creences i certeses que robusteixen la fe davant els temps moderns que l'adhesió viva amb Jesús. La doctrina religiosa exposada en categories premodernes no toca el cor ni converteix.

L'alè renovador del Concili s'ha apagat. La resignació ha seguit a l'alegria dins molts sectors del poble cristià. Creix el desafecte i la separació entre la institució ecclesial i els cristians. Cal crear un clima més amable i cordial. Cal desvetllar en el poble senzill l'il·lusió perduda. Cal tornar a les arrels de nostra fe. Contactar amb l'Evangeli. Nodrir-nos de les paraules de Jesús que són “esperit i vida”

En pocs anys, les nostres comunitats cristianes seran més petites. En moltes parròquies no hi haurà preveres de manera permanent. És important tenir esment d'un nucli de creients en torn de l'Evangeli. Ells mantindran viu l'Esperit de Jesús entre nosaltres. Tot serà més humil, però també més evangèlic.

S'ens demana iniciar ja aqueixa reacció. El millor que podem deixar en herència a les futures generacions és un amor nou a Jesús i una fe centrada en la seva persona i projecte. Si es viu des de l'Esperit de Jesús, se trobaren camins nous.

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Lc 3,15-16.21-22

1. QUATRE QUADRES DEL “PINTOR” LLUC

Diu la llegenda que Lluc era pintor. Veritablement el seu evangeli de vegades sembla una pinacoteca plena de llum i bellesa.

La pintura d'avui, el BAPTISME, la podem imaginar en una gran sala inicial de l’evangeli, on hi ha quatre quadres summament carregats de significat. Primer, una tela de grans dimensions amb Joan, l'home feréstec del desert. Després, en el lloc central de la sala, un quadre força petit, però que per la seva lluminositat, és el centre de la sala: el baptisme. Continua amb una gran (avorrida!?) llista de noms, la genealogia de Jesús, que el situa totalment immergit en la terra dels homes. Aquesta sala inicial acaba amb un altre gran quadre ple de contrastos i vigor, la temptació de Jesús.

Totes aquestes pintures l’artista, el contemplatiu Lluc, les pinta lentament, assaborint-ne el misteri, preocupat per copsar el "coneixement intern del Senyor” i no tant per si aquest o aquell detall recullen exactitud històrica.

Es diu dels pintors d'icones ortodoxos que pintaven agenollats. Lluc pinta aquestes escenes, programàtiques de la vida de Jesús, amb una profunda reverència, gustant el misteri de Jesús. Nosaltres avui, també amb profunda reverència, ens situem davant del quadre el Baptismes.

2. EL SEGON, EL QUADRE CENTRAL: LA TEOFANIA

Si hi ha quelcom que resulta innegable, des del punt de vista històric és que Jesús fou batejat per Joan. La “tradició” que Lluc rep a través de 50 i tants anys (com totes les tradicions sobre herois) tendeix a enaltir Jesús i, per tant, no hauria creat un fet un xic humiliant.

Noteu com Lluc ha disminuït al mínim l’escena del baptisme, i fins i tot ha escamotejat que fos Joan qui el bategés. Sembla que a Lluc li fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la pertinença de Jesús al seu poble.

Aquest home que no se situa per damunt, sinó que s’abaixa, que se situa com un de tants menyspreats a causa de llurs pobreses i pecats, que se situa entre la xusma, és proclamat pel Pare el Fill estimat, objecte de la complaença de Déu.

3. QUAN EXPRESSAR DÉU ÉS INEXPRESSABLE

Jesús, l’home que venia de Natzaret, en la seva estada al Jordà amb el Baptista degué trobarse molt a prop de Déu. Ben segur que fou per a ell un moment d’experiència mística, de trobada amb el misteri de Déu.

L’evangelista concentra en aquesta escena, que col·loca a l’inici de l’evangeli, el que va ser experiència continuada de Jesús tot al llarg dels anys del seu camí. Pinta una “escena de revelació”: una Teofania. Aquest quadre del vestíbul de la nostra pinacoteca estarà pintat amb un estil ben llunyà de l’historicisme “en brut”. Ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable. Ben segur que històricament Jesús en el Jordà tingué una pregona experiència del Pare.

4. DEIXAR CLARS ALGUNS PUNTS CENTRALS

“Mentre pregava”, diu el relat de Lc, es dóna una autèntica Pentecosta. El cel que era tancat des de l’expulsió dels primers homes del Paradís, s’obre per deixar baixar l’Esperit. La llarga i antiga pregària, “oh si esquincessis el cel i baixessis” (Is 63,19), ha estat escoltada. I amb el cel obert Déu mateix deixa clara als lectors la confessió de fe pasqual.

Jesús, que s’ha fet del tot com nosaltres en les aigües del Jordà, és:

⎯  L’home, totalment pres per l’Esperit, l’home espiritual. La coloma rememorava als lectors del s. I a tota la bellesa de la coloma del Càntic del càntics, que és l’esposa, l’amor... A nosaltres ens remet al colom de la pau, la germanor, el trencament de la guerra, de les marginacions i les exclusions... L’Esperit de Déu s’ha possessionat de Jesús.

⎯  Un home reconegut i consagrat pel Pare com el Fill estimat. Jesús ha fet l’experiència al llarg de la seva vida de “ser una persona estimada”, de saber-se incondicionalment apreciat per Déu, a fons perdut. Ha fet l’experiència d’un Déu Pare-Mare que s’ha complagut en ell des del fons del seu Cor infinit. La relació de Jesús amb el Pare, confessarà el cristià, és tan íntima que és d’identitat.

L’escena és com una revalidació, abans de començar, de tot l'itinerari de Jesús. Un itinerari que al lector dels dies de Lluc (i dels nostres!) no sempre li resultarà fàcil d'encaixar. És aquest i no un altre qui rep Esperit Sant. És aquest el qui Déu reconeix i consagra com a Messies i Fill.

Francesc Riera, sj.

NOVA ESPIRITUALITAT

Ell us batejarà amb Esperit Sant

“Espiritualitat” és una paraula desafortunada. Per a molts significa qualcom inútil, llunyà de la vida real. ¿ Per a què pot servir ? Interessa el concret i pràctic, el material, no l'espiritual.

Tanmateix, “l'esperit” d'una persona és qualque cosa valorada dins la societat moderna, ja que mostra el més pregon i decisiu de la vida: la passió que anima l'inspiració última, el que contagia els altres, el que cada persona aporta en el món.

L'esperit anima els nostres projectes i compromisos, configura el nostre horitzó de valors i la nostra esperança. Segons sigui el nostre esperit, així serà la nostra espiritualitat. I així serà també la nostra religió i la nostra vida sencera.

Els textes que ens han deixat els primers cristians mostren que vivien la fe en Jesucrist com un fort “moviment espiritual”. Es sentien habitats per l'Esperit de Jesús. Solament és cristià qui ha estat batejat amb aquest Esperit. “Qui no té l'Esperit de Crist no li pertany”. Animats per aquest Esperit, ho viuen d'una altra manera.

Canvia radicalment la seva experiència de Déu. No viuen ja amb “esperit d'esclaus”, oprimits per la por a Déu, sinó amb “esperit de fills” que es senten estimats de manera incondicional i sense límits per un Pare. L'Esperit de Jesús els fa cridar en el fons del cor: ¡ Abba, Pare ! Aquesta experiència és el primer que tots tindrien que trobar dins les comunitats de Jesús.

Canvia també la manera de viure la religió. Ja no es ser “presoners de la llei”, les normes i les preceptes, sinó lliures per l'amor. Coneixen el que és viure amb “un esperit nou”, escoltar la crida de l'amor i no “la lletra vella”, ocupats en complir obligacions religioses. Aquest és el clima que entre tots hem de cuidar i promoure en les comunitats cristianes, si volem viure com Jesús.

Descobreixen també el vertader contingut del culte a Déu. El que agrada al Pare no són els ritus buits d'amor, sinó que visquem “en esperit i en veritat”. Aquesta vida viscuda amb l'esperit de Jesús i la veritat del seu evangeli és per als cristians son autèntic “culte espiritual”.

No oblidem que Pau de Tars deia a les seves comunitats: “No apagueu l'Esperit”. Una església apagada, buida de l'esperit de Crist, no pot viure ni comunicar la seva vertadera Novetat. No pot assaborir ni contagiar la Bona Nova. Cuidar l'espiritualitat cristiana és revifar la nostra religió.

UN BAPTISME NOU

Ell us batejarà amb esperit sant.

El Baptista parla clarament. Jo us batejo amb aigua, però això no basta. Cal acollir en nostra vida a un altre més fort, ple d'Esperit de Déu: Ell us batejarà amb esperit sant i foc.

Molts “cristians” s'han quedat en la religió del Baptista. Han esta batejats amb “aigua”, però no coneixen el baptisme de l''“esperit”. Tal volta, el primer que necessitem tots és deixar-nos transformar per l'Esperit que canvià a Jesús. ¿ Com és sa vida despré de rebre l'Esperit de Déu ?

Jesús s'allunya del Baptista i comença a viure des d'un horitzó nou. No s'ha de viure esperant un judici de Déu. És el temps d'acollir Déu Pare que cerca fer de la humanitat una família més justa i fraternal. Qui no viu des d'aquesta perspectiva, no coneix encara que és ser cristià.

Amb aquesta convicció, Jesús deixa el desert i se'n va a Galilea a viure de prop els problemes i sofriments de la gent. Aquí, enmig de la vida, es sent Déu com “quelcom bo”: un Pare que atreu a tots a cercar junts una vida més humana. Qui no sent Déu així, no sap viure com vivia Jesús.

Jesús deixa el llenguatge amenaçant del Baptista i comença a contar paràboles que mai hagués contat Joan. El món ha de saber quant bo és aquest Déu que cerca i acull sempre els seus fills perduts perquè només vol salvar, no condemnar. Qui no parla aquest llenguatge de Jesús, no anuncia sa bona nova.

Jesús deixa la vida austera del desert i es dedica a fer “gests de bondat” que el Baptista mai hauria fet. Cura malalts, defensa  els  pobres, toca el lleprosos, acull a taula pecadors i prostitutes, acarona nins del carrer. La gent sent la bondat de Déu en la pròpia carn. Qui parla d'un Déu bo i no fa els gests de bondat que feia Jesús desacredita son missatge.

José Antonio Pagola