Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: No
Ell
els digué: Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge,
cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a
Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble. I
afegí: Us
asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble.
EVANGELI
Jesús,
com Elies i Eliseu , no és enviat només als jueus...
Lectura
del sant evangeli segons sant Lluc 4,21-30
21
Aleshores començà
dient-los:
--Avui
es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22
Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de
gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No
és el fill de Josep, aquest?
23
Ell els digué:
--Ben
segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!"
Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també
aquí al teu poble.
24
I afegí:
--Us
asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25
Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es
va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per
tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26
però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona
viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps
del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però
cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir
d'indignació; 29 es van aixecar, el van
empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la
muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció
d'estimbar-lo. 30
Però
Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
Paraula
de Déu.
Avui
la Paraula de Déu ens parla de profetes i de profetisme. Profetes i
profetesses no són les persones que endevinen el futur, sinó
aquelles persones que ens parlen en nom de Déu, són com la boca del
Senyor.
Com
llegim avui a la primera lectura de Jeremies, els profetes han estar
cridats i consagrats per Déu des de les entranyes de la mare,
enviats al poble, sobre tot en moments històrics difícils i
conflictius, per anunciar els plans i projectes de Déu, per cridar a
la conversió al Senyor, per iluminar i consolar el poble. El seu
missatge és doble: la fidelitat al Senyor i la defensa del pobres i
la justícia. Sovint son rebutjats pels dirigents polítics i
religiosos del poble, però el Senyor els fa costat.
Lluc
ens parla avui de la presència de Jesús a Natzaret, quan llegeix i
actualitza la profecia d´ Isaïes 61, deixant de banda paraules de
venjança i parlant només de gràcia i perdó. És rebutjat pel seu
poble i el volen estimbar des del cingle de la muntanya, anunciant ja
el que serà la passió i mort de Jesús, el profeta del Nou
Testament crucificat pels dirigents, però ressuscitat pel Pare.
Jesús
de Natzaret és el gran Profeta, ja que és la Paraula feta carn que
habita enmig nostre. Però el seu profetisme perdura a la història a
través de l´Esperit que bufa a tot arreu i omple l´univers. Molts
d´ells també han estat rebutjats i alguns fins i tot alguns
assassinats. Recordem el profetisme de Francesc d´Assís, de
Hildergarda de Bingen, Catarina de Siena, Teresa de Jesús, Ignasi de
Loiola, Bartomeu de Las Casas, Carles de Foucauld, i més recentment
de Joan XXIII, Romero, Espinal, Ellacuria, Casaldàliga; també
recorden profetes d´altres Esglésies com Luther King, Desmond
Tutu, Mandela i d´altres religions com Gandhi o Etty Hilessum. El
Papa Francesc ¿no és també avui un profeta per al nostre temps?
Hem
d´escoltar els profetes d´ahir i d´avui, més encara, tots els
cristians, pel baptisme participem del profetisme de Jesús, i hem de
donar testimoni de la presència, bondat i misericòrdia de Déu i de
la lluita per la justícia i els pobres, encara que tot això avui en
un món mig agnòstic i benestant no sigui “políticament
correcte”: cap profeta és ben rebut a la seva terra natal...
HOMILIA
PRIVATS
D'ESPERIT PROFÈTIC
Sabem
que històricament l'oposició a Jesús es va gestar a poc
a poc: el recel dels escribes, la irritació dels mestres
de la Llei i el rebuig dels dirigents del Temple anaren
creixent fins a la condemna i execució en creu.
L'evangelista Lluc també ho sap, però forçant inclús el
relat, parla del rebuig frontal a Jesús en la primera
actuació pública que descriu. Des del començament , els
lectors han de tenir consciència de que el rebuig és la
primera reacció que Jesús troba entre els seus quan es
presenta com a Profeta.
El
que passà a Natzaret no és un fet aïllat. El rebuig a
Jesús quan es presenta com a Profeta dels pobres,
alliberador dels oprimits i perdonador dels pecadors, se dóna
entre els seus sempre.
Als
seguidors de Jesús ens costa acceptar la seva dimensió
profètica. Ho oblidem fàcilment com a cosa poc important.
Déu no s'ha encarnat en un sacerdot, consagrat a tenir
cura de la religió del Temple. Tampoc en un lletrat,
ocupat en defensar l'ordre establert per la llei. S'ha
revelat i encarnat en un Profeta, enviat per l'Esperit a
anunciar als pobres la Bona Nova i als oprimits
l'alliberació. Oblidem que la religió cristiana no és
una religió més, nada per a donar als seguidors de Jesús
creènces, ritus i preceptes adequats per a viure la relació
amb Déu. És una religió profètica, impulsada pel profeta
Jesús per a promoure un món més humà, orientat cap a
la salvació definitiva en Déu.
Els
cristians risquem de negligir un cop i un altre la
dimensió profètica que ha d'animar als seguidors de Jesús..
Malgrat les manifestacions profètiques que s'han donat en la
història cristiana, és veritat el que diu el teòleg Hans
Uras von Balthasar: a finals del segle segon “cau damunt
l'esperit profètic de l'Església una gelada que encara hi
és”.
Avui, tenim cura per restaurar “el religiós” en front
de la secularització moderna i risquem d'anar cap al
futur privats d'esperit profètic. Ens pot passar com als
veïns de Natzaret. Jesús se farà pas entre nosaltres i
“s'allunyarà” per a seguir el seu camí. Altres, vinguts
de fora, reconeixeran sa força profètica i acolliran
s'acció salvadora.
José
Antonio Pagola
¿NO
NECESSITEM PROFETES ?
Cap
profeta és ben rebut a la seva terra.
“Un
gran profeta ha sorgit entre nosaltres”.
Així cridaven en el poblets de Galilea, corpresos per
les paraules i els gestos de Jesús. Tanmateix, no passà
així a Natzaret quan es presentà com a ungit Profeta dels
pobres.
Jesús
observa primer de tot la seva admiració i després el seu
rebuig. No es sorprèn. Els recorda una dita coneguda: “No
hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu poble”.
Després, quan l'expulsen fora del poble i volen acabar amb
ell, els abandona. El narrador diu que
“ell se n'anà passant enmig d'ells”.
Natzaret es quedà sense el Profeta Jesús.
Jesús
és i actua com a profeta. No és un sacerdot del Temple
ni un mestre de la Llei. La seva vida s'enmarca en la
tradició profètica d'Israel. A diferència dels reis i
sacerdots, el profeta no és nomenat ni ungit per ningú.
La seva autoritat prové de Déu, que anima i condueix amb
son Esperit el poble estimat quan els dirigents polítics
i religiosos no ho saben fer. No és casual que els
cristians confessin a Déu encarnat en un profeta.
Els
trets del profeta són inconfundibles. Enmig d'una societat
injusta on els poderosos cerquen el seu benestar amagant el
sofriment dels que ploren, el profeta gosa llegir i viure
la realitat des de la compassió de Déu pels darrers. Sa
vida sencera es converteix en “presència alternativa”
que critica les injustícies i crida a la conversió i el
canvi.
A
banda, quan la mateixa religió s'acomoda a un orde de
coses injust i els seus interessos ja no responen als de
Déu, el profeta sacseja la indiferència i l'autoengany,
critica la il·lusió d'eternitat i absolut que amenaça
tota religió i recorda que sols Déu salva. La seva
presència introdueix una esperança nova ja que convida a
pensar el futur des de la llibertat i l'amor de Déu.
Una
Església que ignora la dimensió profètica de Jesús i
dels seus seguidors, risca de romandre sense profetes.
· Ens
preocupa molt la manca de sacerdots i demanem vocacions
per al servei presbiteral. ¿ Per què no demanem a Déu
que susciti profetes?
·
Una Església sense profetes, ¿ no risca caminar sorda a
les crides de Déu a la conversió i el canvi ?
· Un
cristianisme sense esperit profètic, ¿ no perilla quedar
controlat per l'orde, las tradició o la por a la novetat
de Déu ?
REFRANY
D'ACTUALITAT
Cap
profeta és ben rebut al seu poble.
Natzaret
era un poblet petit, perdut entre els pujolets de la Baixa
Galilea. Allà tots conéixen a Jesús: l'han vist córrer
i treballar entre ells. La humil sinagoga del poble està
plena de familiars i veïnats. Allà hi só els seus
companys i companyes d'infantesa.
Quan
Jesús es presenta davant ells com a enviat per Déu
per als pobres i oprimits, romanen sorpresos i admirats.
Son missatge els agrada, però no basta. Demanen que faci
les curacions que, segons diuen, ha fet a Cafarnaüm. No
volen un “profeta de Déu, sinó una espècie de “mag”
o “curandero” que doni prestigi al petit llogaret.
Jesús
no s'estranya. Segons tots els evangelistes, pronuncia un
refrany que romandrà gravat en el record de tots els seus
seguidors: “Us ho dic en tota veritat, no hi ha cap
profeta que sigui ben rebut al seu poble”. Segons
Lluc, la incredulitat i el rebuig dels veïns de Natzaret
creix i, furiosos, el treuen fora del poble.
El
refrany de Jesús no és una banalitat, ja que amaga una
gran veritat. El profeta és una persona que fa present la
veritat de Déu, posa al descobert les nostres mentides i
covardies, i crida a tots a un canvi de vida. No és
fàcil escoltar el seu missatge. És més còmode treure'l
fora i oblidar-nos d'ell.
Els
cristians diem coses tan admirables de Jesús que, a
voltes, oblidem sa dimensió de “profeta”. El confessem
com a “Fill de Déu”, “Salvador del món”,
“Redemptor de la Humanitat”, i pensem que, quan recitem
la nostra fe, ja l'acollim. No és així. Jesús,
Profeta
de Déu,
entra en nostra vida, quan escoltem les seves paraules fins
a fons, ens deixem transformar per sa veritat i seguim son
estil de vida.
Aquesta
és la decisió més important del nostre cor: o acull la
veritat de Jesús o la rebutja. Aquesta decisió, amagada
als ulls dels altres i només coneguda per Déu, és el
que decideix el sentit de ma vida i l'encert o desencert
del meu pas per aquest món.
POR
A SER DIFERENTS
Cap
profeta és ben vist a la seva terra.
Prest
va veure Jesús el que podia esperar del seu poble. Els
evangelistes no ens han ocultat la resistència, l'escàndol
i la contradicció que Jesús trobà, inclús en els ambient
més propins. La seva actuació lliure i alliberadora era
massa molesta i acusadora. Son comportament posava en
perill massa interessos.
Jesús
ho compren amb tota lucidesa. És difícil que un home que
actua escoltant fidelment a Déu sigui acceptat en un poble
que viu d'esquena a Ell. “Cap profeta és ben rebut a
la seva terra”.
Els
creients no tindriem que oblidar. No es pot pretendre
seguir fidelment a Jesús i no provocar la reacció,
l'estranyesa, la crítica i el rebuig dels que no poden
estar d'acord amb un plantejament cristià de la vida.
¿No som els creients massa “normals” i massa acceptats
dins una societat que no és tan normal i acceptable que
es mira des de la fe ? ¿ No ens sentim massa a plaer i
acceptats ? Tenim por a ser diferents.
Fa
massa temps que està de moda “estar a la moda”. I
no només per vestir d'hivern o pels colors d'estiu. El
“dictat de la moda” ens imposa els gestos, les maneres,
el llenguatge, les idees i les postures a defensar.
Cal
tenir coratge i valor per a ser fidel a les pròpies
conviccions, quan tothom s'acomoda i s'adapta “al que es
porta”. És més fàcil viure sense un projecte de vida
personal, viure a mercè dels esdeveniments i els
convencionalismes socials. És més fàcil instal·lar-se
còmodament en la vida i viure superficialment segons el
que ens dicten des de fora.
Es
sent una veu interior que diu que no és aquest el camí
encertat per a créixer com a persona ni com a creient.
Però, prest ens calmem. No volem passar per “un anormal”,
“un estrany” o “un dement”. Més segur és no
fer-se enfora de la guarda. I així anem. En ramat. Mentre
des de l'evangeli s'ens convida a ser fidels a les nostres
conviccions creients, inclús quan pot haver-hi crítiques
i rebuig del nostre entorn social, professional, familiar.
NINGÚ
ESTÀ SOL.
A
una viuda de Sarepta.
Encara
avui es dóna entre els cristians un “elitisme religiós”
que és inconcebible i indigne d'un Déu que és amor
infinit a totes les criatures. Sovint s'accepta com a
normal que Déu crei molts fills - tots els homes i dones
que néixen en el món- però després té cura, només
dels preferits... Déu té sempre “un poble elegit”
(Israel o l'Església) i s'aboca cap a ells deixant els
altres.
S'ha
afirmat amb tranquil·litat que “fora de l'Església
no hi ha salvació” citant frases com: “No
pot tenir a Déu per pare qui no té a l'Església per
mare”. Ho
va dir sant Ciprià al segle tercer, però fora de
context és esgarrifós.
El
Concili Vaticà II ha superat aqueixa visió indigna i
afirma: “No
està lluny dels qui cerquen entre ombres al Déu
desconegut ja que tots reben d'Ell la vida, la inspiració
i totes les coses, i el Salvador vol que tots els
homes es salvin” (Lumen gentium, n.16, però
els hàbits mentals segueixen dominant l'actitud de no
pocs. Diguem-ho amb claretat. Déu crea per amor, viu
abocat sobre totes i cada una de les criatures. Crida
a tots i atreu cap a la felicitat eterna en comunió
amb ell. No hi ha hagut cap home ni cap dona que
hagi viscut sense que Déu l'hagi acompanyat des del
fons del seu ésser. Allà on hi ha un ésser humà,
sigui quina sigui la religió o a-religiositat, allà
està Déu suscitant sa salvació. Son amor no abandona ni
discrimina ningú. Com diu Sant Pau: “en
Déu
no hi ha accepció de persones” (Rom 2,11).
Rebutjat
dins son propi poble de Natzaret, Jesús recorda la
història de la viuda de Sarepta i la de Naamàn de
Síria, ambdós extrangers i pagans, per a fer veure que
Dé té cura dels seus fills, encara qaue no
pertanyin al poble elegit. Déu no s'ajusta als nostres
esquemes i divisions. Tots són fills seus, els que
viuen en l'Església i els que l'han deixada. Déu no
abandona ningú. A tots els vol tenir per a sempre en
la felicitat eterna.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada