Tots
els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en
ell. Aleshores començà dient-los: Avui
es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
3º
domingo Tiempo ordinario (C)
Avui
s'han complert aquestes paraules de l'Escriptura.
+
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,1-4; 4,14-21
1Són
molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets
que s'han acomplert entre nosaltres,2valent-se
del que ens van transmetre els qui des del principi en foren
testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la
Paraula.3Ara
jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he
decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració
ordenada,4
perquè constatis la solidesa de
l'ensenyament que has rebut.
Inici
de la predicació a Galilea
14
Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a
Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15
Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús
a la sinagoga de Natzaret
16
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com
tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17
Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va
trobar el passatge on hi ha escrit:
18
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè
ell m'ha ungit.
M'ha
enviat
a
portar la bona nova als pobres,
a
proclamar als captius la llibertat
i
als cecs el retorn de la llum,
a
posar en llibertat els oprimits,
19
a proclamar
l'any
de gràcia del Senyor.
20
Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la
sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien
els ulls posats en ell. 21 Aleshores
començà dient-los:
--Avui
es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Paraula
de Déu.
|
1.
La primera i tercera lectura d'avui fan referència, una i altra, a
dues lectures històriques. Són dues litúrgies de la Paraula
incloses en la nostra actual litúrgia de la Paraula.
La
primera és del capítol 8 del llibre de Nehemies, el laic que emprèn
amb fermesa la reconstrucció de les muralles de Jerusalem. El text
ens ha narrat la celebració exultant del restabliment dels pobles de
la ciutat i rodalies. Reunits, com un sol home, a la plaça, davant
la porta de les Aigües, demanen al sacerdot Esdres la lectura
pública del Llibre. Des de l'alba fins al migdia, homes, dones i
nens amb ús de raó escoltaren la lliçó de l'Escriptura.
El
text recalca que tothom plorava en sentir les paraules de la Llei. No
n'especifica ben bé el motiu. L'hermosa pregària del capítol
següent el posa clarament de manifest: la incansable, la repetida,
l'enorme bondat de Déu fidel a les seves promeses, contrastant amb
la iterada desviació del poble, iníquament oblidat dels favors
divins.
Ha
acabat la lectura amb una frase programàtica que fa diana en la
fidelitat creient. No és l'imperatiu de la llei, la por al càstig,
la dominació divina el que posa en marxa el compliment. El goig del
Senyor serà la vostra força!.
No
es pot dir més amb menys: centrat el creient en l'amor de Déu, el
que li dóna goig a Ell el mobilitza radicalment. Això saben els
amadors.
Sant
Ignasi recomana als principiants en la vida espiritual que no siguin
tant les temences ni les esperances de premis, sinó la complaença
divina la que orienti tota la seva vida i servei. Ell mateix, en un
discerniment difícil, trobà la sortida en la consideració del que
més plauria a Déu. Pensat i fet.
Aquest
goig de Déu és el que ressona en el cant del salm, al qual s'uneix
el goig fidel de realitzar els determinis del Senyor.
2.
Tot i que els sacrificis d'animals continuen en el Temple fins a
l'any 70, l'any de la seva destrucció, en les sinagogues els
sacrificis van ser substituïts per la lectura, a partir de la
restauració que acabem de comentar. Així, a l'Evangeli, se'ns conta
la lectura preciosa i solemne d'un fragment del profeta Isaïes a la
sinagoga de Natzaret. El lector és el fill del fuster. S'ho
pregunten. Se n'admiren. S'adonen que el lector trunca la profecia,
ometent "el dia de la venjança"?
Les
muralles de Nehemies protegien de fora endins: prou violacions,
robatoris, raptes, esclavatges. Tapiades les escletxes, substituïdes
les portes cremades. Amb Jesús, la seguretat i el comfort brollen
de dins en fora: els pobres reben la Bona Nova, els captius són
alliberats, els cecs tornen a l'espai de la llum i els oprimits són
descarregats. Com es produeix el miracle? La solidaritat de Jesús,
portant a l'extrem l'any de gràcia, l'any de tornar a fer les coses
segons Déu.
L'inici
de l'homilia va ser fulgurant: Això que avui sentiu contar de mi és
el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura. Resseguint la vida
de Jesús encara podríem dir que la Bona Nova és ell i és ell la
llibertat i la llum i el company de càrrega i fatiga. En una
paraula, Ell és l'any de gràcia.
D'altra
banda, i reprenent la diana espiritual esmentada més amunt, es
comprova ben bé que la seva força era el goig de Déu.
Tant
en la primera lectura com en la tercera s'insisteix en l'atenció
absoluta dels oients. A Natzaret queden momentàniament muts, sense
paraula. Desprès faran la trifulca que llegirem el proper diumenge.
3.
La segona lectura entra en un cabdal tema comunitari. La conjunció
entre pluralitat i unitat. Hi ha molts carismes a l'Església. Sant
Pau n'enumera sis: apòstol, profeta, mestre, taumaturg, metge,
parlador en llengües, intèrpret. Tots són necessaris, tots
promoguts per l'Esperit i tots apuntant a una finalitat, el bé comú
del cos, l'edificació de la comunitat. És per això darrer que Pau
en el verset següent de la lectura d'avui obre un horitzó immens:
Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí
incomparablement més alt (1C 12,31).
En
efecte, es tracta del carisma de l'amor, que serà explanat per Pau
en el capítol següent i serà objecte de la segona lectura del
diumenge vinent. Deixem per llavors, potser, el comentari complet
dels dons de l'Esperit. Ara bé, el darrer ens deïfica, perquè Déu
és amor.
PROFETA
A
un llogaret perdut de Galilea, per nom Natzaret, els veïnats
es reuneixen a la sinagoga un dematí de dissabte per a
escoltar la Paraula de Déu. Després d'un temps cercant Déu
en el desert, Jesús torna al poble en el qual havia
crescut.
L'escena
és important per a conéixer Jesús i entendre sa missió.
Segons el relat de Lluc, en aquest llogaret desconegut per
tothom, Jesús fa sa presentació com a Profeta de Déu i
exposa son programa aplicant-se els text del profeta Isaïes.
Després
de llegir el text, Jesús comenta amb una frase: “Això
que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes
paraules de l'Escrptura”. Segons Lluc, la gent “tenia els
ulls posats en ell”. L'atenció de tothom passa del text
llegit a la persona de Jesús. ¿ Què és el que
nosaltres podem descobrir avui si posem en ell nostres ulls
?
Jesús
actua mogut per l'Esperit de Déu. Tota la vida de Jesús
està empesa, menada i orientada per l'alè, la força i
l'amor de Déu. Creure en la divinitat de Jesús no és
confessar teòricament una fórmula dogmàtica elaborada pels
concilis. És descobrir de manera concreta en les seves
paraules i gests, en sa tendresa i son foc, el Misteri
últim de la vida que els creients anomenem “Déu”.
Jesus
és Profeta de Déu. No ha estat ungit amb oli d'oliva com
eren ungits els reis per a transmetre'ls el poder de
govern o els grans sacerdots per a investir-los del poder
sacre. Ha estat “ungit” per l'Esperit de Déu. No ve a
governar ni a regir. És profeta de Déu dedicat a
alliberar la vida. Solament el podrem seguir si aprenem a
viure amb son esperit profètic.
Jesús
és Bona Nova per als pobres. La seva actuació és Bona
Nova per a la classe social més marginada i desvalguda: els
més necessitats de sentir quelcom bo; els humiliats i
oblidats per tothom. Ens semblarem a Jesús quan la nostra
vida, la nostra actuació i el nostre amor solidari siguin
captats pels pobres com cosa bona. Jesús viu dedicat a
alliberar. Donat a alliberar tota mena d'esclavitud. La gent
el sent com alliberador de sofriments, opressions i abusos;
els cecs veuen la llum que allibera del “sense -sentit” i
la desesperança; els pecadors els reben com a gràcia i
perdó. Seguim a Jesús quan ens allibera de tot els que
ens esclavitza, empobreix i deshumanitza. Aleshores creim en
ell com a Salvador que ens mena cap a la Vida definitiva.
José
Antonio Pagola
EN LA MATEIXA DIRECCIÓ
M'ha
enviat a nunciar la Bona Nova.
Abans
de començar a narrar l'activitat de Jesús, Lluc vol
deixar clar als lectors quina és la passió que empeny el
Profeta de Galilea i quina és la meta de la seva
actuació. Els cristians han de saber en quina direcció
empeny l'Esperit de Déu a Jesús, ja que seguir-lo és
caminar en la mateixa direcció.
Lluc
descriu amb tot detall el que Jesús fa a la sinagoga
del seu poble: està dempeus, reb el llibre sagrat, cerca
ell mateix un passatge d'Isaïes, llegeix el text, tanca el
llibre, el retorna i seu. Tots escolten amb atenció les
paraules escollides per Jesús ja que exposen la tasca a la
qual se sent enviat per Déu.
El
text no parla d'organitzar una religió més perfecta o
implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberació,
esperança, llum i gràcia als més pobres i desvalguts. Això
és el que llegeix: “L'Esperit
del Senyor està damunt meu, perquè m'ha ungit. M'ha
enviat a anunciar la Bona Nova als pobres, per a anunciar
als captius la libertat, i als cecs la vkista. Per a donar
llibertat als oprimits; per a anunciar l'any de gràcia del
Senyor”.
Quan acaba diu: “”Això
que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes
poaraules de l'Escriptura”.
L'Esperit
de Déu està en Jesús i l'envia als pobres, orienta sa
vida cap als necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta
direcció han de treballar els seus seguidors. Aquesta és
l'orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol donar a la
història humana. Els últims han de ser els primers en
conéixer aquesta vida més digna, alliberada i feliç que
Déu vol des d'ara per a tots els seus fills i filles.
No
ho oblidem. La “opció pels pobres” no és un invent
d'uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en
circulació després del Vaticà II. És l'opció de
l'Esperit de Déu que anima la vida tota de Jesús, i que
els seus seguidors hem d'introduir en la història humana.
Ho deia Pau VI: és un deure de l'Església “ajudar a
que neixi l'alliberació... i fer que sigui total”.
No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des
dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que
fem i proclamem des de l'Església de Jesús no es capta
com una cosa bona i alliberadora pels que sofreixen, ¿ quin
evangeli prediquem ?
PROGRAMA
M'ha
enviat per a donar la Bona Nova als pobres.
Abans
de començar son relat evangèlic, Lluc vol presentar de
manera clara el programa de Jesús, que exposarà de seguida
al seu escrit. L'interessa molt, ja que aquest és el
programa que han de tenir davant sos ulls el seus
seguidors.
Segons
Lluc, és Jesus mateix qui selecciona un passatge del profeta
Isaïes i el llegeix als veïnats del seu poble, per a
que puguin entendre millor l'Esperit que l'anima, les
preocupacions que porta dins son cor i la tasca a la qual
es vol dedicar amb cos i ànima.
L'Esperit
del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m'ha ungit.
Jesús se sent ungit per l'Esperit de Déu, impregnat per
sa força. Per això, els seus seguidors l'anomenen ara
Crist, és a dir, Ungit, i, per això, ells mateixos
es diuen cristians. Per a Lluc, és una contradicció
dir-se “cristià” i viure sense aquest Esperit de
Jesús.
M'ha
enviat per a donar la Bona Nova als pobres. A
Déu li
preocupa
el sofriment de la gent. Per això, son Esperit empeny
Jesús a deixar son poble per a donar la Bona Nova als
pobres. Aquesta és sa gran tasca: posar esperança als que
sofreixen. Si el que fem i diem els cristians no és
captat com a “Bona Nova” pels qui sofreixen, ¿quin
evangeli prediquem ?, ¿ a qui ens dediquem ?
Jesús
se sent enviat a quatre grups de persones:
els pobres, els captius, els cecs, i els oprimits. Són
els que més porta en son cor, els que més li preocupen.
¿Què ha estat de “la gran preocupació” de Jesús ?
Aquí no hi cap escapatòria possible. L'Església és dels
que sofreixen, o deixa de ser l'Església de Jesús. Si no
són ells els qui ens preocupen, ¿ de qui ens preocupem ?
Jesús
té clar el programa: sembrar llibertat, llum i gràcia.
Això és el que desitja introduir en aquells llogarets de
Galilea i en el món sencer. Nosaltres podem dedicar-nos a
jutjar i condemnar la societat actual; podem discutir de
tot; podem lamentar-nos de la indiferència religiosa. Si
seguim el programa de Jesús, ens sentirem cridats a posar
en el món llibertat, llum i gràcia de Déu.
BONA NOVA PER ALS POBRES
Me
ha enviado para dar la buena noticia a los pobres.
Tal
volta un dels trets més escandalosos i insuportables de la
conducta de Jesús sigui la defensa decidida dels pobres.
Un cop i un altre, els cristians escamotegem i oblidem
quelcom essencial en l'actuació de Jesús.
No
ens enganyem. Son missatge no és una bona notícia per a
tots de manera indiscriminada. Ell ha estat enviat per a
donar una bona nova als pobres: el futur projectat i volgut
per Déu els pertany.
Tenen
sort els pobres, els marginats per la societat, els
privats de tota defensa, els que no troben lloc en la
convivència dels forts, els desposeïts pels poderosos, els
humiliats per la vida. Jesús amenaça els rics i felicita
els pobres perquè solament ells són els destinataris del
regne de Déu. Solament aquests s'alegraran quan Déu “regni”
entre els homes.
Però,
¿ per què són ells els privilegiats ? Déu, ¿ no és
neutral ? ¿És que els pobres són millors que els altres
per a merèixer de Déu un tracte especial ?
La
posició de Jesús és senzilla i clara. No afirma mai que
els pobres, pel fet de ser-ho, siguin millors que els
rics. No existeix per a Jesús “un classisme moral”. La
única raó del privilegi dels pobres està en que són
pobres i oprimits. I Déu no pot “regnar” entre els
homes si no hi ha justícia.
Déu
no pot ser neutral davant un món dividit i esquinçat per
les injustícies dels homes. El pobre és un ésser
necessitat de justícia. Per això, l'arribada de Déu és
una bona nova per a ell. Déu no es pot fer present entre
els homes sino és defensant la sort dels injustament
maltractats.
Si
el regnat de Déu s'imposa, els pobres seràn felices.
Perquè on Déu “regna”, no poden regnar els poderosos
sobre els dèbils ni els forts sobre els indefensos.
Però
no ho oblidem. El que és bona nova per als pobres
ressona com a amenaça i mala notícia pels interessos dels
rics. Mala sort tenen els rics. El futur no els pertany.
Les seves riqueses els impedeixen obrir-se a un Déu Pare i
entrar en la nova societat de germans. No participaran a
la darrera festa, quan el Rei s'assegui a taula “amb
els pobres, esgarrats, cecs i coixos”.
José
Antonio Pagola
LA
PRIMERA MIRADA
Per
a donar la Bona Nova als pobres.
La
primera mirada de Jesús no es dirigeix al pecat de les
persones, sinó al sofriment que esfondra ses vides. El
primer que li toca el cor no és el pecat sinó el dolor,
l'opressió i la humiliació que pateixen homes i dones. El
pecat és tancar-se al sofriment dels altres per a pensar
només en el propi benestar.
L'exègesi
contemporània dóna importància al “relat programàtic”
de la sinagoga de Natzaret. Jesús se sent “ungit per
l'Esperit” d'un Déu que té cura dels que sofreixen,
impregna d'amor als pobres i desvalguts. És aquest Esperit
el que l'empeny a entregar l'existència entera a alliberar,
alleugerir, curar, perdonar: “L'Esperit del Senyor està
damunt meu perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat per a donar
la Bona Nova als pobres, per a anunciar als captius la
llibertat i als cecs la vista, per a alliberar els
oprimits, per a anunciar l'any de gràcia del Senyor”.
Aquest
programa d'actuació propi de Crist no sempre ha estat el
dels cristians. La teologia cristiana ha posat més atenció
al pecat de la criatura que al sofriment. El teòleg
J.B.Metz ha denunciat aqueix greu desplaçament: “La
doctrina cristiana de la salvació ha dramatitzat massa el
problema
del
pecat mentre ha relativitzat el
problema
del sofriment”.
Moltes vegades la preocupàció pel dolor humà ha restat
atenuada per l'atenció a la redempció del pecat.
Dins
l'interior del cristianisme hi ha una fe, no en qualsevol
Déu sinó en el Déu atent al sofriment humà. En front
de la “mística dels ulls tancats” propia del budisme i
de l'espiritualitat de l'Orient en general, girats en
l'atenció a l'interior, el cristianisme ha de cultivar una
“mística d'ulls oberts” i una espiritualitat de
l'obligació d'atendre el dolor dels altres.
Trobem
el cristià espiritual de veres -- “ungit per l'Esperit”
--, el mateix que Crist, devora els més desvalguts i
humiliats. El que el caracteritza no és la comunicació
íntima amb l'Esser Suprem sinó l'obertura a l'amor d'un
Déu Pare que empeny i envia els seus fidels cap els
essers més ppobres i abandonats. Com recordava el
Cardenal Carlo Martini, en aquests temps de
globalització, el cristianisme ha de globalitzar l'atenció
al sofriment dels pobres de la Terra.
VAL
LA PENA
Per
a donar la Bona Nova als pobres.
Diuen
que els capellans no gosem convidar els joves a que
seguesquin les llurs petjades i que els pares s'entristeixen
davant la idea que un fill pugui pensar en fer-se capellà.
Quan llegim el relat de Lluc en el qual Jesús se
presenta enmig del seu poble com a “ungit
per l'Esperit del Senyor”
i “enviat
per a donar la Bona Nova
als
pobres”,
per a aportar llum, alliberació i gràcia, he pensat què
diria a uns joves que es plantegessin el servei
presbiteral com a forma de vida concreta per a seguir
Jesús. ¿ Val la pena esser prevere ? ¿ Per què ?
Us
anim a ser preveres per a escoltar els interrogants, pors
i incerteses de tants homes i dones que han abadonat un
Déu en el qual ja no poden creure i necessiten que algú
els acompanyi en la recerca del vertader rostre del Pare
revelat en Jesucrist.
Feis-vos
preveres si voleu sembrar esperança en tantes persones que
viuen sense horitzó, plenes de coses, però amb l'ànima
buida i trista, sense saber quin sentit donar a sa vida.
No dubteu en donar la passa si voleu contribuir a que en
nostre poble no es sentin només paraules dels polítics,
veus dels cantants o anuncis comercials de la televisió,
sinó que s'escolti el missatge alliberador de Jesucrist.
Animeu-vos
a ser sacerdots si voleu denunciar des de l'Evangeli, amb
llibertat i sense dependre de consignes partit, les mentides,
injustícies i violències que ens deshumanitzen cada dia.
Preniu
seriosament aquesta crida que sentiu dins vosaltres, si
voleu compartir les inquietuds dels joves, comprendre les
seves cointradiccions i orientar-los cap a una vida més
sana i positiva.
Feis-vos
preveres si voleu treballar desinteresadament per una cultura
nova de pau i promoure entre nosaltres el diàleg, el
respecte mutu, la defensa de tota persona, el perdó i la
reconciliació
Orienteu
vostra vida cap al servei sacerdotal si voleu animar
comunitats cristianes on els homes i dones aprenguin a
creure en Jesucrist i descobreixin on pot posar l'ésser
humà sa darrera esperança.
Us
convido a ser sacerdots per a defensar els drets humans
que tots defensen i els que no defensa ningú, com el dret
a la vida interior, el dret a morir amb esperança, el
dret de tota persona a l'amor i la solidaritat de tots, el
dret a cercar Déu.
Si
un dia sou sacerdots, no vos espera una vida fàcil. No
tindreu diners. No tindreu prestigi social. Sereu fàcilment
discutits i fins i tot rebutjats. Però ningú vos podrà
prendre l'alegria de viure fent aquest món un poc més
humà des de l'Evangeli de Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada