dimecres, 23 de gener del 2019

DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY



Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.







3º domingo Tiempo ordinario (C)
EVANGELI
Avui s'han complert aquestes paraules de l'Escriptura.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,1-4; 4,14-21
1Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres,2valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula.3Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada,4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
Inici de la predicació a Galilea
14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Paraula de Déu.




1. La primera i tercera lectura d'avui fan referència, una i altra, a dues lectures històriques. Són dues litúrgies de la Paraula incloses en la nostra actual litúrgia de la Paraula.
La primera és del capítol 8 del llibre de Nehemies, el laic que emprèn amb fermesa la reconstrucció de les muralles de Jerusalem. El text ens ha narrat la celebració exultant del restabliment dels pobles de la ciutat i rodalies. Reunits, com un sol home, a la plaça, davant la porta de les Aigües, demanen al sacerdot Esdres la lectura pública del Llibre. Des de l'alba fins al migdia, homes, dones i nens amb ús de raó escoltaren la lliçó de l'Escriptura.
El text recalca que tothom plorava en sentir les paraules de la Llei. No n'especifica ben bé el motiu. L'hermosa pregària del capítol següent el posa clarament de manifest: la incansable, la repetida, l'enorme bondat de Déu fidel a les seves promeses, contrastant amb la iterada desviació del poble, iníquament oblidat dels favors divins.
Ha acabat la lectura amb una frase programàtica que fa diana en la fidelitat creient. No és l'imperatiu de la llei, la por al càstig, la dominació divina el que posa en marxa el compliment. El goig del Senyor serà la vostra força!.
No es pot dir més amb menys: centrat el creient en l'amor de Déu, el que li dóna goig a Ell el mobilitza radicalment. Això saben els amadors.
Sant Ignasi recomana als principiants en la vida espiritual que no siguin tant les temences ni les esperances de premis, sinó la complaença divina la que orienti tota la seva vida i servei. Ell mateix, en un discerniment difícil, trobà la sortida en la consideració del que més plauria a Déu. Pensat i fet.
Aquest goig de Déu és el que ressona en el cant del salm, al qual s'uneix el goig fidel de realitzar els determinis del Senyor.
2. Tot i que els sacrificis d'animals continuen en el Temple fins a l'any 70, l'any de la seva destrucció, en les sinagogues els sacrificis van ser substituïts per la lectura, a partir de la restauració que acabem de comentar. Així, a l'Evangeli, se'ns conta la lectura preciosa i solemne d'un fragment del profeta Isaïes a la sinagoga de Natzaret. El lector és el fill del fuster. S'ho pregunten. Se n'admiren. S'adonen que el lector trunca la profecia, ometent "el dia de la venjança"?
Les muralles de Nehemies protegien de fora endins: prou violacions, robatoris, raptes, esclavatges. Tapiades les escletxes, substituïdes les portes cremades. Amb Jesús, la seguretat i el comfort brollen de dins en fora: els pobres reben la Bona Nova, els captius són alliberats, els cecs tornen a l'espai de la llum i els oprimits són descarregats. Com es produeix el miracle? La solidaritat de Jesús, portant a l'extrem l'any de gràcia, l'any de tornar a fer les coses segons Déu.
L'inici de l'homilia va ser fulgurant: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura. Resseguint la vida de Jesús encara podríem dir que la Bona Nova és ell i és ell la llibertat i la llum i el company de càrrega i fatiga. En una paraula, Ell és l'any de gràcia.
D'altra banda, i reprenent la diana espiritual esmentada més amunt, es comprova ben bé que la seva força era el goig de Déu.
Tant en la primera lectura com en la tercera s'insisteix en l'atenció absoluta dels oients. A Natzaret queden momentàniament muts, sense paraula. Desprès faran la trifulca que llegirem el proper diumenge.
3. La segona lectura entra en un cabdal tema comunitari. La conjunció entre pluralitat i unitat. Hi ha molts carismes a l'Església. Sant Pau n'enumera sis: apòstol, profeta, mestre, taumaturg, metge, parlador en llengües, intèrpret. Tots són necessaris, tots promoguts per l'Esperit i tots apuntant a una finalitat, el bé comú del cos, l'edificació de la comunitat. És per això darrer que Pau en el verset següent de la lectura d'avui obre un horitzó immens: Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt (1C 12,31).
En efecte, es tracta del carisma de l'amor, que serà explanat per Pau en el capítol següent i serà objecte de la segona lectura del diumenge vinent. Deixem per llavors, potser, el comentari complet dels dons de l'Esperit. Ara bé, el darrer ens deïfica, perquè Déu és amor.



PROFETA
A un llogaret perdut de Galilea, per nom Natzaret, els veïnats es reuneixen a la sinagoga un dematí de dissabte per a escoltar la Paraula de Déu. Després d'un temps cercant Déu en el desert, Jesús torna al poble en el qual havia crescut.
L'escena és important per a conéixer Jesús i entendre sa missió. Segons el relat de Lluc, en aquest llogaret desconegut per tothom, Jesús fa sa presentació com a Profeta de Déu i exposa son programa aplicant-se els text del profeta Isaïes.
Després de llegir el text, Jesús comenta amb una frase: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escrptura”. Segons Lluc, la gent “tenia els ulls posats en ell”. L'atenció de tothom passa del text llegit a la persona de Jesús. ¿ Què és el que nosaltres podem descobrir avui si posem en ell nostres ulls ?
Jesús actua mogut per l'Esperit de Déu. Tota la vida de Jesús està empesa, menada i orientada per l'alè, la força i l'amor de Déu. Creure en la divinitat de Jesús no és confessar teòricament una fórmula dogmàtica elaborada pels concilis. És descobrir de manera concreta en les seves paraules i gests, en sa tendresa i son foc, el Misteri últim de la vida que els creients anomenem “Déu”.
Jesus és Profeta de Déu. No ha estat ungit amb oli d'oliva com eren ungits els reis per a transmetre'ls el poder de govern o els grans sacerdots per a investir-los del poder sacre. Ha estat “ungit” per l'Esperit de Déu. No ve a governar ni a regir. És profeta de Déu dedicat a alliberar la vida. Solament el podrem seguir si aprenem a viure amb son esperit profètic.
Jesús és Bona Nova per als pobres. La seva actuació és Bona Nova per a la classe social més marginada i desvalguda: els més necessitats de sentir quelcom bo; els humiliats i oblidats per tothom. Ens semblarem a Jesús quan la nostra vida, la nostra actuació i el nostre amor solidari siguin captats pels pobres com cosa bona. Jesús viu dedicat a alliberar. Donat a alliberar tota mena d'esclavitud. La gent el sent com alliberador de sofriments, opressions i abusos; els cecs veuen la llum que allibera del “sense -sentit” i la desesperança; els pecadors els reben com a gràcia i perdó. Seguim a Jesús quan ens allibera de tot els que ens esclavitza, empobreix i deshumanitza. Aleshores creim en ell com a Salvador que ens mena cap a la Vida definitiva.
José Antonio Pagola





EN LA MATEIXA DIRECCIÓ
M'ha enviat a nunciar la Bona Nova.
Abans de començar a narrar l'activitat de Jesús, Lluc vol deixar clar als lectors quina és la passió que empeny el Profeta de Galilea i quina és la meta de la seva actuació. Els cristians han de saber en quina direcció empeny l'Esperit de Déu a Jesús, ja que seguir-lo és caminar en la mateixa direcció.
Lluc descriu amb tot detall el que Jesús fa a la sinagoga del seu poble: està dempeus, reb el llibre sagrat, cerca ell mateix un passatge d'Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el retorna i seu. Tots escolten amb atenció les paraules escollides per Jesús ja que exposen la tasca a la qual se sent enviat per Déu.
El text no parla d'organitzar una religió més perfecta o implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberació, esperança, llum i gràcia als més pobres i desvalguts. Això és el que llegeix: “L'Esperit del Senyor està damunt meu, perquè m'ha ungit. M'ha enviat a anunciar la Bona Nova als pobres, per a anunciar als captius la libertat, i als cecs la vkista. Per a donar llibertat als oprimits; per a anunciar l'any de gràcia del Senyor”. Quan acaba diu: “”Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes poaraules de l'Escriptura”.
L'Esperit de Déu està en Jesús i l'envia als pobres, orienta sa vida cap als necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció han de treballar els seus seguidors. Aquesta és l'orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol donar a la història humana. Els últims han de ser els primers en conéixer aquesta vida més digna, alliberada i feliç que Déu vol des d'ara per a tots els seus fills i filles.
No ho oblidem. La “opció pels pobres” no és un invent d'uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l'opció de l'Esperit de Déu que anima la vida tota de Jesús, i que els seus seguidors hem d'introduir en la història humana. Ho deia Pau VI: és un deure de l'Església “ajudar a que neixi l'alliberació... i fer que sigui total”.
No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l'Església de Jesús no es capta com una cosa bona i alliberadora pels que sofreixen, ¿ quin evangeli prediquem ?



PROGRAMA
M'ha enviat per a donar la Bona Nova als pobres.
Abans de començar son relat evangèlic, Lluc vol presentar de manera clara el programa de Jesús, que exposarà de seguida al seu escrit. L'interessa molt, ja que aquest és el programa que han de tenir davant sos ulls el seus seguidors.
Segons Lluc, és Jesus mateix qui selecciona un passatge del profeta Isaïes i el llegeix als veïnats del seu poble, per a que puguin entendre millor l'Esperit que l'anima, les preocupacions que porta dins son cor i la tasca a la qual es vol dedicar amb cos i ànima.
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m'ha ungit. Jesús se sent ungit per l'Esperit de Déu, impregnat per sa força. Per això, els seus seguidors l'anomenen ara Crist, és a dir, Ungit, i, per això, ells mateixos es diuen cristians. Per a Lluc, és una contradicció dir-se “cristià” i viure sense aquest Esperit de Jesús.
M'ha enviat per a donar la Bona Nova als pobres. A Déu li preocupa el sofriment de la gent. Per això, son Esperit empeny Jesús a deixar son poble per a donar la Bona Nova als pobres. Aquesta és sa gran tasca: posar esperança als que sofreixen. Si el que fem i diem els cristians no és captat com a “Bona Nova” pels qui sofreixen, ¿quin evangeli prediquem ?, ¿ a qui ens dediquem ?
Jesús se sent enviat a quatre grups de persones: els pobres, els captius, els cecs, i els oprimits. Són els que més porta en son cor, els que més li preocupen. ¿Què ha estat de “la gran preocupació” de Jesús ? Aquí no hi cap escapatòria possible. L'Església és dels que sofreixen, o deixa de ser l'Església de Jesús. Si no són ells els qui ens preocupen, ¿ de qui ens preocupem ?
Jesús té clar el programa: sembrar llibertat, llum i gràcia. Això és el que desitja introduir en aquells llogarets de Galilea i en el món sencer. Nosaltres podem dedicar-nos a jutjar i condemnar la societat actual; podem discutir de tot; podem lamentar-nos de la indiferència religiosa. Si seguim el programa de Jesús, ens sentirem cridats a posar en el món llibertat, llum i gràcia de Déu.




BONA NOVA PER ALS POBRES
Me ha enviado para dar la buena noticia a los pobres.
Tal volta un dels trets més escandalosos i insuportables de la conducta de Jesús sigui la defensa decidida dels pobres. Un cop i un altre, els cristians escamotegem i oblidem quelcom essencial en l'actuació de Jesús.
No ens enganyem. Son missatge no és una bona notícia per a tots de manera indiscriminada. Ell ha estat enviat per a donar una bona nova als pobres: el futur projectat i volgut per Déu els pertany.
Tenen sort els pobres, els marginats per la societat, els privats de tota defensa, els que no troben lloc en la convivència dels forts, els desposeïts pels poderosos, els humiliats per la vida. Jesús amenaça els rics i felicita els pobres perquè solament ells són els destinataris del regne de Déu. Solament aquests s'alegraran quan Déu “regni” entre els homes.
Però, ¿ per què són ells els privilegiats ? Déu, ¿ no és neutral ? ¿És que els pobres són millors que els altres per a merèixer de Déu un tracte especial ?
La posició de Jesús és senzilla i clara. No afirma mai que els pobres, pel fet de ser-ho, siguin millors que els rics. No existeix per a Jesús “un classisme moral”. La única raó del privilegi dels pobres està en que són pobres i oprimits. I Déu no pot “regnar” entre els homes si no hi ha justícia.
Déu no pot ser neutral davant un món dividit i esquinçat per les injustícies dels homes. El pobre és un ésser necessitat de justícia. Per això, l'arribada de Déu és una bona nova per a ell. Déu no es pot fer present entre els homes sino és defensant la sort dels injustament maltractats.
Si el regnat de Déu s'imposa, els pobres seràn felices. Perquè on Déu “regna”, no poden regnar els poderosos sobre els dèbils ni els forts sobre els indefensos.
Però no ho oblidem. El que és bona nova per als pobres ressona com a amenaça i mala notícia pels interessos dels rics. Mala sort tenen els rics. El futur no els pertany. Les seves riqueses els impedeixen obrir-se a un Déu Pare i entrar en la nova societat de germans. No participaran a la darrera festa, quan el Rei s'assegui a taula “amb els pobres, esgarrats, cecs i coixos”.

José Antonio Pagola


LA PRIMERA MIRADA
Per a donar la Bona Nova als pobres.
La primera mirada de Jesús no es dirigeix al pecat de les persones, sinó al sofriment que esfondra ses vides. El primer que li toca el cor no és el pecat sinó el dolor, l'opressió i la humiliació que pateixen homes i dones. El pecat és tancar-se al sofriment dels altres per a pensar només en el propi benestar.
L'exègesi contemporània dóna importància al “relat programàtic” de la sinagoga de Natzaret. Jesús se sent “ungit per l'Esperit” d'un Déu que té cura dels que sofreixen, impregna d'amor als pobres i desvalguts. És aquest Esperit el que l'empeny a entregar l'existència entera a alliberar, alleugerir, curar, perdonar: “L'Esperit del Senyor està damunt meu perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat per a donar la Bona Nova als pobres, per a anunciar als captius la llibertat i als cecs la vista, per a alliberar els oprimits, per a anunciar l'any de gràcia del Senyor”.
Aquest programa d'actuació propi de Crist no sempre ha estat el dels cristians. La teologia cristiana ha posat més atenció al pecat de la criatura que al sofriment. El teòleg J.B.Metz ha denunciat aqueix greu desplaçament: “La doctrina cristiana de la salvació ha dramatitzat massa el problema del pecat mentre ha relativitzat el problema del sofriment”. Moltes vegades la preocupàció pel dolor humà ha restat atenuada per l'atenció a la redempció del pecat.
Dins l'interior del cristianisme hi ha una fe, no en qualsevol Déu sinó en el Déu atent al sofriment humà. En front de la “mística dels ulls tancats” propia del budisme i de l'espiritualitat de l'Orient en general, girats en l'atenció a l'interior, el cristianisme ha de cultivar una “mística d'ulls oberts” i una espiritualitat de l'obligació d'atendre el dolor dels altres.
Trobem el cristià espiritual de veres -- “ungit per l'Esperit” --, el mateix que Crist, devora els més desvalguts i humiliats. El que el caracteritza no és la comunicació íntima amb l'Esser Suprem sinó l'obertura a l'amor d'un Déu Pare que empeny i envia els seus fidels cap els essers més ppobres i abandonats. Com recordava el Cardenal Carlo Martini, en aquests temps de globalització, el cristianisme ha de globalitzar l'atenció al sofriment dels pobres de la Terra.








VAL LA PENA
Per a donar la Bona Nova als pobres.
Diuen que els capellans no gosem convidar els joves a que seguesquin les llurs petjades i que els pares s'entristeixen davant la idea que un fill pugui pensar en fer-se capellà. Quan llegim el relat de Lluc en el qual Jesús se presenta enmig del seu poble com a “ungit per l'Esperit del Senyor” i “enviat per a donar la Bona Nova als pobres”, per a aportar llum, alliberació i gràcia, he pensat què diria a uns joves que es plantegessin el servei presbiteral com a forma de vida concreta per a seguir Jesús. ¿ Val la pena esser prevere ? ¿ Per què ?
Us anim a ser preveres per a escoltar els interrogants, pors i incerteses de tants homes i dones que han abadonat un Déu en el qual ja no poden creure i necessiten que algú els acompanyi en la recerca del vertader rostre del Pare revelat en Jesucrist.
Feis-vos preveres si voleu sembrar esperança en tantes persones que viuen sense horitzó, plenes de coses, però amb l'ànima buida i trista, sense saber quin sentit donar a sa vida. No dubteu en donar la passa si voleu contribuir a que en nostre poble no es sentin només paraules dels polítics, veus dels cantants o anuncis comercials de la televisió, sinó que s'escolti el missatge alliberador de Jesucrist.
Animeu-vos a ser sacerdots si voleu denunciar des de l'Evangeli, amb llibertat i sense dependre de consignes partit, les mentides, injustícies i violències que ens deshumanitzen cada dia.
Preniu seriosament aquesta crida que sentiu dins vosaltres, si voleu compartir les inquietuds dels joves, comprendre les seves cointradiccions i orientar-los cap a una vida més sana i positiva.
Feis-vos preveres si voleu treballar desinteresadament per una cultura nova de pau i promoure entre nosaltres el diàleg, el respecte mutu, la defensa de tota persona, el perdó i la reconciliació
Orienteu vostra vida cap al servei sacerdotal si voleu animar comunitats cristianes on els homes i dones aprenguin a creure en Jesucrist i descobreixin on pot posar l'ésser humà sa darrera esperança.
Us convido a ser sacerdots per a defensar els drets humans que tots defensen i els que no defensa ningú, com el dret a la vida interior, el dret a morir amb esperança, el dret de tota persona a l'amor i la solidaritat de tots, el dret a cercar Déu.
Si un dia sou sacerdots, no vos espera una vida fàcil. No tindreu diners. No tindreu prestigi social. Sereu fàcilment discutits i fins i tot rebutjats. Però ningú vos podrà prendre l'alegria de viure fent aquest món un poc més humà des de l'Evangeli de Jesucrist.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada