MEDITACIONS SETMANA SANTA 3

DISSABTE SANT

Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. (Joan 19, 41-42)

EL SILENCI I LA BUIDOR DEL DISSABTE SANT

1.- Tot ha acabat. Resta un silenci total. La gent celebra la pasqua a les cases. Deixebles amagats.

2.- Escoltar aquest silenci i aquests pensaments, que també poden ser presents en els nostres cors, i a molts ambients de la nostra societat i fins de la nostra església. La fatalitat; el que guanya al final és el més fort. Jesús absent: una bella història que va ser.

3.- Hi ha, però, en la foscor total, una llum encesa: la fe de la Mare de Déu. Ella vetlla. Sap el que és patir pel seu Fill. Valenta, ha estat present a tot. L’espasa que li van dir que li travessaria el cor ha estat real. Però des de la fe –la mateixa d’aquell matí de l’anunciació de l’àngel, quan va acceptar ser la mare de Jesús, quan va dir: sí–, era previsible la mort del seu estimat Fill i Senyor. I també la mateixa fe era la que li recordava el que havia dit tantes vegades sobre la resurrecció. La llum de la fe en mig de la nit.

JESÚS, EL GRAN ABSENT

1.- Jesús el dissabte sant és el gran absent. El seu cos és al sepulcre.

2.- També a la vida de les persones hi ha molts dissabtes sants. L’experiència de l’absència de Déu. Tot segueix, tot va bé o malament, tot es mou, però Ell està callat, com mort, en un sepulcre, que té una llosa immensa, i ben vigilat pels guàrdies del racionalisme més materialista. Qui no ha passat per situacions semblants? Desert, sequedat, dubte sistemàtic...

3.- No passa també un dissabte sant la nostra societat i en part la nostra Església? On ets, Jesús? Quines grans pedres et separen de nosaltres? Quines sospites d’enganys racionalistes, de pors amagades, de dubtes i temors vigilen atentament per tal que estiguis com mort, com una bella història que va ser, i que avui no diu res a les dones i als homes actuals?

1.- El dissabte hi ha un grup de dones que estan decidides a córrer el risc de tenir cura de les restes de Jesús.

ANIREM A TREURE LA PEDRA I PORTAREM AROMES

2.- Estem decidits a moure les pedres que ens separen d’Ell?  Quines són? Estem decidits a dur aromes agradables per amorosir les llagues que pensem ja mortes? La raó ens mostra que el nostre intent avui és impossible, que trobarem grans dificultats, que hi ha riscos... Però la fe d’aquelles dones, el seu amor, són testimonis que més enllà de la raó i la previsió racionalista... hi ha realitats invisibles que poden ajudar a trobades impensables.

3.- I és que, al final del dissabte sant, Ell, com ho havia promès, està a punt de mostrar-se als seus amb una nova vida, definitiva, només de goig, de pau, de comunicació, d’harmonia i felicitat. Som a les portes d’un fet inaudit, que és el nucli de la nostra fe. Som a les portes de la Pasqua, el dia més feliç de la història.

Molt aviat vindrà el dia més feliç de la història... 

Som a les portes d’un fet inaudit... la Pasqua.

* * * * *

Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9

El sepulcre buit

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.

2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar.

6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.

8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.

9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula de Déu

Misteri d'esperança

     Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és sols un petit parentesi entre dos buits immensos. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu intuïm, desitjam i creim que Déu condueix cap a la vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'amaga dins el cor de la humanitat i dins la creació sencera.

    Creure en el Ressuscitat és rebelar-nos amb tota la força perquè tants homes, dones i nins que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriment quedin oblidats per a sempre.

    Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on no hi ha ja pobresa ni dolor, ningú estar trist, ningú plora. A la fi podrem veure arribar a la seva vertadera pàtria als qui vénen en pateres.

    Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones mancades de salut, malalts crònics, discapacitats físics i síquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i lluitar. Coneixeran un dia el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: “Entra per sempre en el goig del teu Senyor”.

     Creure en el ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per sempre un “Déu ocult” del qual no podem conéixer sa mirada, sa tendresa, ses abraçades. El trobem encarnat sempre en Jesús.

    Creure en el Ressuscitat és esperar que els nostros esforços per un món més humà i ditxós no es perdran per la bardissa. Un dia feliç, els últims seran primers i les prostitutes ens aniran al davant en el regne.

     Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra poca traça o el nostre pecat, tot arribarà a Déu en plenitud. No es perdrà res del que hem viscut amb amor o renunciat per amor.

     Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores dolces i les experiències amargues, les ""petjades” deixades en les persones i les coses, el que hem construit o disfrutat generosos, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que fineix, la festa que s'acaba, el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.

   Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: “Jo som l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Qui tengui set que vengui que prengui aigua de la vida sense pagar res. Ja no hi haurà plors, no hi haurà crits ni fatigues, perquè tot això ha passat”.

MISTERI D'ESPERANÇA
Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que es tanca en el cor de la Humanitat i en la creació sencera.
Creure en el Ressuscitat és rebel•lar-nos amb totes les nostres forces a que aquesta immensa majoria d'homes, dones i nens, que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriments, quedin oblidats per sempre.
Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú no estarà trist, ningú no haurà de plorar. Per fi podrem veure els que vénen en pasteres arribar a la seva veritable pàtria.
Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, discapacitats físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i de lluitar. Un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: "Entra per sempre en el goig del teu Senyor".
Creure en el Ressuscitat és no resignar-nos que Déu sigui per sempre un "Déu amagat" del qual no puguem conèixer la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. El trobarem encarnat per sempre gloriosament en Jesús.
Creure en el Ressuscitat és confiar que els nostres esforços per un món més humà i feliç no es perdran en el buit. Un dia feliç, els últims seran els primers i les prostitutes ens precediran en el Regne.
Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí s'ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra malaptesa o el nostre pecat, tot arribarà en Déu la seva plenitud. Res no es perdrà del que hem viscut amb amor o al que hem renunciat per amor.
Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores alegres i les experiències amargues, les "empremtes" que hem deixat en les persones i en les coses, el que hem construït o hem gaudit generosament, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que desapareix, la festa que s'acaba ni el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.
Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes increïbles paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: "Jo sóc el principi i la fi de tot. Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. No existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat ".
José Antonio Pagola
1 abril 2018 Pasqua de Resurrecció Jn. 20, 1-9