divendres, 30 de març del 2018

PASQUA DE RESURRECCIÓ



Diumenge de resurrecció

Temps Pasqual


Ac 10,34a.27-43 1 Co 5,6b-8 Mc 16,1-7





El sepulcre buit
16
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:
--¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu:
--No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."






Foscor i buidor

Divendres a la tarda es va produir una negra foscor, una gran buidor, un impressionant silenci, un fort bloqueig. La foscor del fet inexplicable de la condemna i execució a mort en creu d’un innocent, la buidor per l’absència d’una persona molt estimada, el silenci del «perquè» d’aquell trist esdeveniment, el bloqueig imposat per una grossa pedra i per la llei del repòs del dissabte.

Sensibilitat
Però la sensibilitat d’unes dones no van poder resistir aquella situació. I així que començava a desaparèixer la foscor de la nit i el bloqueig del repòs de dissabte i s’albirava el nou diumenge, amb gran sorpresa, es troben rodolada la grossa pedra que tancava el sepulcre, i el seu interior ben buit del cos de Jesús. Però la veu i l’ anunci del jove assegut va omplir la buidor dels seus cors
“No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat! No hi és aquí!

Plenitud i lluminositat

Mai una buidor, com aquella del sepulcre, paradoxalment, no havia omplert tant unes altres buidors! Les buidors del seus cors!

Aquelles dones havien de començar a entendre que una vida, tan única, com la de Jesús, no podia esfumar-se. Déu, el Pare, que tant l’estimava i, havent Jesús complert tan esplèndidament la missió que li havia encomanat, no podia retenir-lo en la mort purament humana. Ell el va ressuscitar a la vida divina, a la que des de sempre havia tingut en comunió amb l’Esperit Sant, però que havia estat com “amagada” en la seva encarnació per complir la seva missió de salvació de tota la humanitat. No podia ser d’altra manera!
Aquell diumenge estava destinat a ser més lluminós que el que va ser el del diumenge anterior en la seva entrada a Jerusalem aclamat per una gran multitud. Va ser més lluminós que el que ningú no pot imaginar.

Anunci
I aquelles dones sorpreses, i encara preses per la por, reben l’encàrrec de fer l’anunci als deixebles, especialment a Pere, de la gran notícia de la resurrecció, allà on tot va començar. A la Galilea, ells i elles havien de ser testimonis vius de la seva vida, mort i resurrecció. Continuant la missió de Jesús havien d’anunciar i transparentar la Vida Nova de Jesús ressuscitat


Nosaltres, testimonis

Aquest gran anunci ens ha arribat també a nosaltres. I estem cridats a ser també transmissors d’aquest Vida de Jesús ressuscitat, no tan amb les paraules com seguint les actituds de Jesús, que son vida i transmeten vida a les nostres “Galilees”, als nostres entorns. Val la pena viure i transmetre vida al nostre món amb tantes foscors de ment i amb tantes buidors de cor.
Francesc Xicoy





















ELS   SALERS   











(A   "CENT   PER   CENT")

L’insostenible pes de la religió

Els d’ara són els dies de passió. Dit així i sentit per una persona llega i profana en qüestions d’església semblaria cosa més pròpia de films eroticofestius o llibres pujadets de to que no del que realment parlam. Els dies d’ara són els dies que recorden la passió de Jesucrist, el seu martiri i la seva mort per redimir els pecats dels homes, i de les dones.
Vivim una profusió de processons, passos, passos vivents, imatges, escenificacions i un ambient de recolliment i tristesa per la mort del profeta cristià que reverteix en alegria indissimulada el dia de Pasqua, amb l’encontre de crist ressuscitat amb sa mare, que a Manacor s’esdevé, amb gran pompa, a la plaça de sa Bassa.
L’església catòlica, hàbilment, sibil·linament de vegades, descaradament en d’altres, s’ha apropiat de tot el calendari festiu que, a priori li era alià. Festes paganes relacionades amb els solsticis avui són celebracions religioses com Nadal, Sant Antoni o Sant Joan.
Fora d’aquest calendari expropiat a la història, una celebració predomina part damunt totes com a festivitat exclusivament religiosa, tal volta perquè és la que més antigament se celebrava, ja dins el calendari jueu més primerenc: la Pasqua. Tanmateix, l’afluència de centenars (milers?) de penitents a les processons no es correspondria amb la presència practicant als temples manacorins. La setmana de passió manacorina compta amb una participació que s’aproxima a massiva mentre que la participació en els actes litúrgics d’habitud és cada dia més migrada i marginal.
Hom no pot evitar de sentir una certa olor de ranci en veure desfilar els angelets el dia de Pasqua després de l’Encontre, o de veure desenes (centenars) d’infants portats pels seus pares a brandar els rams tot saludant l’arribada de Jesús a una Jerusalem tan manacorina. Són litúrgies que vénen de nou a una majoria que tot l’any i cada dia viu d’esquena a les celebracions que tradicionalment duia a terme la comunitat catòlica.
La festa de Pasqua sosté un insostenible pes religiós per arribar a ser considerada vertaderament una festa popular. Només quan s’afebleixi aquest vincle podrem considerar-la com a tal. No és fàcil el camí que proposam, però aquest retorn ja s’ha donat en altres celebracions també vinculades a l’església, per tant, que prengui el poble llum de na Pintora.
Cala Varques: gestió, gestió, gestióEls infants, sembradors de futur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada