dimecres, 17 d’octubre del 2018

DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY

         

    FUNERAL VÍCTIMES



(Power-Point)




29º diumenge Temps ordinari (B)
El hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45
Petició dels fills de Zebedeu
35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
--Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
--Què voleu que faci per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
--Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
38 Jesús els contestà:
--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
39 Ells li respongueren:
--Sí que podem.
Jesús els digué:
--Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
--Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Paraula de Déu.


HOMILIA

ENTRE VOSALTRES, TOT “AIXÒ” FORA...
Mentre pugen a Jerusalem, Jesús anuncia als deixebles el destí dolorós que li espera a la ciutat. Els deixebles no ho entenen. Disputen entre ells pels primers llocs. Jaume i Joan, deixebles de primera hora, s'atansen per a demanar directament seure un dia “un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra”.
Jesús està desanimat: “No sabeu què demaneu”. Ningú dins el grup sembla entendre que seguir-lo, col·laborant en son projecte, sempre serà un camí de sacrificis, no de poder i grandeses. Mentretant, quan senten l'atreviment de Jaume i Joan, els altres deu s'indignen. El grup està commogut. L'ambició els divideix. Jesús els reuneix a tots per a deixar clar son pensament.
Primer, els exposa el que passa dins els pobles de l'Imperi romà. Tots coneixen els abusos d'Antipes i les famílies herodianes a Galilea: Jesús ho resumeix així: Els que són tinguts per xefs usen el seu poder per a “tiranitzar” els pobles, i els grossos no fan sinó “oprimir” els súbdits. Jesús és clar i llampant: “Entre vosaltres no ha de ser així”.
No vol entre els seus res semblant: “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots”. En la comunitat no hi ha lloc per al poder que oprimeix, sinó per al servei que ajuda. Jesús no vol caps asseguts a la dreta o a l'esquerra, sinó servidors com ell, que donen per als altres.
Les coses clares. La seva Església no es construeix des de la imposició de dalt, sinó des del servei dels que es posen a baix. En ella no hi cap jerarquia d'honor o dominació. Mètodes i estratègies de  poder, tampoc. És el servei qui construeix l'Església de Jesús.
Jesús es posa a ell com a exemple, ja que no ha vingut al món per fer-se servir, sinó “per a servir i donar la vida com a preu de rescat per a tots”. Jesús no ensenya a ningú a triumfar en la seva església, sinó a servir al projecte del regne de Déu i viure per als més dèbils i necessitats.
L'ensenyança de Jesús no és només per als dirigents. Des de tasques i reponsabilitats diferents, hem de comprometre'ns tots a viure amb més entrega al servei de son projecte. No necessitem dins l'Església imitadors de Jaume i Joan, sinó seguidors fidels de Jesús. Els qui vulguin ser importants, que treballin i col·laborin.
José Antonio Pagola




Jornada Mundial de les Missions
L'activitat pastoral, assistencial i missionera dels territoris de missió depèn dels donatius del Domund. Aquesta jornada és una crida a tenir presents i pregar pels missioners i missioneres, però especialment també a la col·laboració econòmica dels fidels de tot el món per ajudar els més desfavorits amb projectes pastorals, socials i educatius. Així es construeixen esglésies i capelles; es compren vehicles per a la pastoral; es formen catequistes; es sostenen diòcesis i comunitats religioses; es mantenen hospitals, residències d'ancians, orfenats i menjadors per a persones necessitades a tot el món.

El lema d’enguany és: "Canvia el món". Pot semblar massa pretensiós i, també, ingenu, però posa l'èmfasi en allò que a nosaltres ens toca posar de part nostra. Segurament podem poc, però, el poc que podem... ho fem?

El canvi del món neix d'un cor canviat. Un cor canviat és aquell en què ha entrat Déu. Des d'un cor que estima es venç l'egoisme, es deixa de pensar només en les necessitats pròpies, i es comença a pensar en les necessitats dels altres.

El canvi és la resposta que brolla d'un cor agraït des de l'experiència d'haver estat alliberats i 'rescatats' per Jesús, de la seva compassió sobre la nostra debilitat. Llavors, amb Ell, podrem fer obres de misericòrdia.

Es tracta de donar la vida perquè el món canviï. A l'Evangeli, Jesús ens posa davant d'un dilema: o estem amb els poderosos que tiranitzen amb el seu poder, o ens posem al servei de tots perquè molts puguin salvar-se. I l'única raó que dóna per actuar així és la seva pròpia manera de viure: “com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.”

A partir d'aquest canvi de cor i de pensament es pot adoptar un compromís d'acció concret. No es tracta de plans que no es puguin abastar, sinó d'accions que es puguin realitzar. I és que el gran canvi que transforma els cors arriba mitjançant canvis petits, és possible i està a l'abast de tots. Es tracta de no tenir límits per a les coses grans, per a allò millor i més bell, però, al mateix temps, estar concentrats en allò petit, en el lliurament del moment present.

Jesús ens envia per fer alguna cosa i canviar les coses. El mandat de Jesús és "aneu per tot el món i feu-los deixebles meus" (cf. Mc 16,15; Mt 28,19). És també el manament de l'amor.
L'experiència de la salvació s’encomana per la vivència que es transparenta, per les actituds i accions i per la paraula. Donar raó de l'esperança i explicitar la fe que dona sentit a la pròpia vida pot donar llum, i fer ressonar la fe en el cor dels altres.

La “transmissió de la fe”, cor de la missió de l'Església, es realitza pel "contagi" de l'amor, en què l'alegria i l'entusiasme expressen el descobriment del sentit i la plenitud de la vida.
I el Senyor dóna força i acompanya a qui emprèn aquest camí, que és el camí del deixeble missioner: “Jo seré amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.”

Cada home i cada dona és i constitueix una missió: aquesta és la raó per la qual es troba vivint a la terra. Ser atrets i ser enviats són els dos moviments que el nostre cor, sobretot quan s’és jove en edat, sent com forces interiors de l'amor que prometen un futur i impulsen cap endavant la nostra existència.
Ningú no és tan pobre que no pugui donar el que té, i abans, fins i tot, el que és. Ningú no hauria de pensar que no té res a aportar o que no li fa falta res a ningú.
Silvestre Falguera, sj.



NO HA DE SER AIXÍ
Qui vulgui ser important, que sigui el vostre servidor.
Jaume i Joan s'atansen a Jesús amb una estranya petició: ocupar els llocs d'honor a la seva vora. “No sabeu que demaneu” . Així els respon Jesús. No han entès res del seu projecte al servei del regne de Déu i sa justícia. No pensen en “seguir-lo”, sinó en “asseure's” en els primers llocs.
Quan veuen aqueixa postura, els altres deu “s'indignen”. Ells tenen també somnis ambiciosos. Tots cerquen poder, honor, prestigi. L'escena és escandalosa. ¿ Com es pot acollir un Déu Pare i treballar per un món més fraternal amb un grup de deixebles animats per aqueix esperit ?
El pensament de Jesús és clar. “Entre vosaltres no ha de ser així”. Cal anar exactament en direcció contrària. Cal arrabassar del seu moviment de seguidors aqueixa “malaltia” del poder que tots veuen dins l'Imperi de Tiberi i el govern d'Antipes. Un poder que “tiranitza” i “oprimeix”.
Entre els seus, cap jerarquia de poder. Ningú està part damunt els altres. No hi ha amos ni senyors. La parròquia no és del rector. L'Església no és dels bisbes i cardenals. El poble no és dels teòlegs. Qui vulgui ser important, que es posi al servei de tots.
El model vertader és Jesús. No governa, no s'imposa, no domina ni controla. No ambiciona cap poder. No s'apropia títols honorífics. No cerca son propi interés. Seu és “servir” i “donar la vida”. Per això és el primer i més important.
Necessitem dins l'Església cristians disposats a esmerçar llur vida pel projecte de Jesús, no pels llurs interessos. Creients sense ambicions personals, que treballin de manera callada per un món més humà i una església més evangèlica. Seguidors de Jesús que “s'imposin” per la qualitat de llur vida de servei.


Pares que es desviuen pels seus fills, educadors entregats cada dia a la tasca, homes i dones que han fet de llur vida un servei als necessitats. És el millor que tenim dins l'Església. Els més “importants” als ulls de Jesús.




TRIUMFAR EN LA VIDA
Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor
¿Quin ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta “triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit professional i benestar afectiu suficient.
L'ideal no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé, tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.
I ¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar sempre a tothom.
Si és possible, és millor viure sense dependre dels altres. Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a gust.
¿ Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.
Però, ¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca d'estimació.
Segons Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa més ditxosa la vida dels altres.













1 comentari: