(Power-Point)
29º
diumenge Temps ordinari (B)
El
hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.
+
Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45
Petició
dels fills de Zebedeu
35
Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús
i li diuen:
--Mestre,
voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36
Jesús els preguntà:
--Què
voleu que faci per vosaltres?
37
Ells li respongueren:
--Concedeix-nos
de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la
teva esquerra.
38
Jesús els contestà:
--No
sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser
batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
39
Ells li respongueren:
--Sí
que podem.
Jesús
els digué:
--Prou
que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb
què jo seré batejat; 40 però seure a
la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir:
hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
41
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume
i Joan. 42 Jesús els cridà i els
digué:
--Ja
sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen
com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota
el seu poder. 43 Però entre vosaltres
no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es
faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui
ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45
com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a
servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.
Paraula
de Déu.
HOMILIA
ENTRE
VOSALTRES, TOT “AIXÒ” FORA...
Mentre
pugen a Jerusalem, Jesús anuncia als deixebles el destí
dolorós que li espera a la ciutat. Els deixebles no ho
entenen. Disputen entre ells pels primers llocs. Jaume i Joan,
deixebles de primera hora, s'atansen per a demanar directament
seure un dia “un a la vostra dreta i l'altre a la vostra
esquerra”.
Jesús
està desanimat: “No sabeu què demaneu”. Ningú dins el
grup sembla entendre que seguir-lo, col·laborant en son projecte,
sempre serà un camí de sacrificis, no de poder i grandeses.
Mentretant, quan senten l'atreviment de Jaume i Joan, els
altres deu s'indignen. El grup està commogut. L'ambició els
divideix. Jesús els reuneix a tots per a deixar clar son
pensament.
Primer,
els exposa el que passa dins els pobles de l'Imperi romà.
Tots coneixen els abusos d'Antipes i les famílies herodianes a
Galilea: Jesús ho resumeix així: Els que són tinguts per
xefs usen el seu poder per a “tiranitzar” els pobles, i els
grossos no fan sinó “oprimir” els súbdits. Jesús és clar
i llampant: “Entre vosaltres no ha de ser així”.
No
vol entre els seus res semblant: “Qui vulgui ser important
ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha
de ser l'esclau de tots”. En la comunitat no hi ha lloc per
al poder que oprimeix, sinó per al servei que ajuda. Jesús
no vol caps asseguts a la dreta o a l'esquerra, sinó
servidors com ell, que donen per als altres.
Les
coses clares. La seva Església no es construeix des de la
imposició de dalt, sinó des del servei dels que es posen a
baix. En ella no hi cap jerarquia d'honor o dominació.
Mètodes i estratègies de poder,
tampoc. És el servei qui construeix l'Església de Jesús.
Jesús
es posa a ell com a exemple, ja que no ha vingut al món
per fer-se servir, sinó “per a servir i donar la vida
com a preu de rescat per a tots”. Jesús no ensenya a ningú
a triumfar en la seva església, sinó a servir al projecte
del regne de Déu i viure per als més dèbils i
necessitats.
L'ensenyança
de Jesús no és només per als dirigents. Des de tasques i
reponsabilitats diferents, hem de comprometre'ns tots a viure amb
més entrega al servei de son projecte. No necessitem dins
l'Església imitadors de Jaume i Joan, sinó seguidors fidels
de Jesús. Els qui vulguin ser importants, que treballin i
col·laborin.
Jornada
Mundial de les Missions
L'activitat
pastoral, assistencial i missionera dels territoris de missió depèn
dels donatius del Domund. Aquesta jornada és una crida a tenir
presents i pregar pels missioners i missioneres, però especialment
també a la col·laboració econòmica dels fidels de tot el món per
ajudar els més desfavorits amb projectes pastorals, socials i
educatius. Així es construeixen esglésies i capelles; es compren
vehicles per a la pastoral; es formen catequistes;
es sostenen diòcesis i comunitats religioses; es mantenen hospitals,
residències d'ancians, orfenats i menjadors per a persones
necessitades a tot el món.
El lema d’enguany és: "Canvia el món". Pot semblar massa pretensiós i, també, ingenu, però posa l'èmfasi en allò que a nosaltres ens toca posar de part nostra. Segurament podem poc, però, el poc que podem... ho fem?
El canvi del món neix d'un cor canviat. Un cor canviat és aquell en què ha entrat Déu. Des d'un cor que estima es venç l'egoisme, es deixa de pensar només en les necessitats pròpies, i es comença a pensar en les necessitats dels altres.
El canvi és la resposta que brolla d'un cor agraït des de l'experiència d'haver estat alliberats i 'rescatats' per Jesús, de la seva compassió sobre la nostra debilitat. Llavors, amb Ell, podrem fer obres de misericòrdia.
Es tracta de donar la vida perquè el món canviï. A l'Evangeli, Jesús ens posa davant d'un dilema: o estem amb els poderosos que tiranitzen amb el seu poder, o ens posem al servei de tots perquè molts puguin salvar-se. I l'única raó que dóna per actuar així és la seva pròpia manera de viure: “com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.”
A partir d'aquest canvi de cor i de pensament es pot adoptar un compromís d'acció concret. No es tracta de plans que no es puguin abastar, sinó d'accions que es puguin realitzar. I és que el gran canvi que transforma els cors arriba mitjançant canvis petits, és possible i està a l'abast de tots. Es tracta de no tenir límits per a les coses grans, per a allò millor i més bell, però, al mateix temps, estar concentrats en allò petit, en el lliurament del moment present.
Jesús ens envia per fer alguna cosa i canviar les coses. El mandat de Jesús és "aneu per tot el món i feu-los deixebles meus" (cf. Mc 16,15; Mt 28,19). És també el manament de l'amor.
L'experiència
de la salvació s’encomana per la vivència que es transparenta,
per les actituds i accions i per la paraula. Donar raó de
l'esperança i explicitar la fe que dona sentit a la pròpia vida pot
donar llum, i fer ressonar la fe en el cor dels altres.
La “transmissió de la fe”, cor de la missió de l'Església, es realitza pel "contagi" de l'amor, en què l'alegria i l'entusiasme expressen el descobriment del sentit i la plenitud de la vida.
I
el Senyor dóna força i acompanya a qui emprèn aquest camí, que és
el camí del deixeble missioner: “Jo
seré amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.”
Cada home i cada dona és i constitueix una missió: aquesta és la raó per la qual es troba vivint a la terra. Ser atrets i ser enviats són els dos moviments que el nostre cor, sobretot quan s’és jove en edat, sent com forces interiors de l'amor que prometen un futur i impulsen cap endavant la nostra existència.
Ningú
no és tan pobre que no pugui donar el que té, i abans, fins i tot,
el que és. Ningú no hauria de pensar que no té res a aportar o que
no li fa falta res a ningú.
Silvestre
Falguera, sj.
NO
HA DE SER AIXÍ
Qui
vulgui ser important, que sigui el vostre servidor.
Jaume
i Joan s'atansen a Jesús amb una estranya petició: ocupar els
llocs d'honor a la seva vora. “No
sabeu que demaneu” .
Així els respon Jesús. No han entès res del seu projecte
al servei del regne de Déu i sa justícia. No pensen en
“seguir-lo”,
sinó en “asseure's”
en els primers llocs.
Quan
veuen aqueixa postura, els altres deu “s'indignen”.
Ells
tenen també somnis ambiciosos. Tots cerquen poder, honor,
prestigi. L'escena és escandalosa. ¿ Com es pot acollir un Déu
Pare i treballar per un món més fraternal amb un grup de
deixebles animats per aqueix esperit ?
El
pensament de Jesús és clar. “Entre
vosaltres no ha de ser així”.
Cal anar exactament en direcció contrària. Cal arrabassar del seu
moviment de seguidors aqueixa “malaltia” del poder que tots
veuen dins l'Imperi de Tiberi i el govern d'Antipes. Un poder
que
“tiranitza” i “oprimeix”.
Entre
els seus, cap jerarquia de poder. Ningú està part damunt
els altres. No hi ha amos ni senyors. La parròquia no és
del rector. L'Església no és dels bisbes i cardenals. El poble
no és dels teòlegs. Qui vulgui ser important, que es posi
al servei de tots.
El
model vertader és Jesús. No governa, no s'imposa, no domina ni
controla. No ambiciona cap poder. No s'apropia títols
honorífics. No cerca son propi interés. Seu és “servir”
i “donar la vida”.
Per això és el primer i més important.
Necessitem
dins l'Església cristians disposats a esmerçar llur vida pel
projecte de Jesús, no pels llurs interessos. Creients sense
ambicions personals, que treballin de manera callada per un
món més humà i una església més evangèlica. Seguidors de
Jesús que “s'imposin” per la qualitat de llur vida de
servei.
Pares
que es desviuen pels seus fills, educadors entregats cada dia a
la tasca, homes i dones que han fet de llur vida un servei
als necessitats. És el millor que tenim dins l'Església. Els
més “importants” als ulls de Jesús.
TRIUMFAR EN LA VIDA
¿Quin
ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat
d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta
“triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit
professional i benestar afectiu suficient.
L'ideal
no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé,
tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la
vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i
tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.
I
¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa
és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser
tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar
sempre a tothom.
Si
és possible, és millor viure sense dependre dels altres.
Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per
cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir
compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a
gust.
¿
Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que
vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels
altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.
Però,
¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu
autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no
hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força
interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi
cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca
d'estimació.
Segons
Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber
estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible
al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració
cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem
espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa
més ditxosa la vida dels altres.
Molt bo tot això.I tot consisteix en Estimar a.... no estimar nos
ResponElimina