"Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor"
Tots-Sants.
Antigament,
i aleshores com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot
arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència.
Però
va venir un home anomenat Jesús i digué:
“Benaurats
els qui viuen amb un cor de pobre per a poder ser lliures i així
lluitar contra la pobresa que fa patir.”
Antigament,
i aleshores com avui, s’imposen els astuts, els murris i els
bergants.
Però
va venir Jesús i digué:
“Benaurats
els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han
de recórrer.”
Antigament,
i aleshores com a vull, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la
borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren
més importants que la veritat.
Però
va venir Jesús i digué:
“Benaurats
els qui no es planyen ells mateixos ni s’espanten de l’esforç
perquè aconseguiran la fortalesa d’ànima per a poder auxiliar els
qui sofreixen i ploren.”
Antigament,
i aleshores com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els
discursos i programes dels polítics però era tabú en el carrer i
en els consells d’administració.
Però
va venir Jesús i digué:
“Benaurats
els qui tenen fam i set de justícia perquè aquests trencaran les
cadenes que esclavitzen.”
Antigament,
i aleshores com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els
infants com el més bell tresor que hi ha en el món però, quan es
feien grans hom els deia que era rigorosament obligat
avergonyir-se’n.
Però
vingué Jesús i digué:
“Benaurats
els que tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres,
perquè s’arriscaran a treure creus d’aquest món.”
Antigament,
i aleshores com avui, el prestigi d’un home es mesurava per la
quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo.
Però
va venir Jesús i digué:
“Benaurats
els qui fan possible la pau: aquests experimentaran que Déu els
tracta com a fills.”
Antigament,
i aleshores com avui, molts consideraven que dóna categoria jugar
amb els sentiments dels altres.
Però
va venir Jesús i digué:
“Benaurats
els qui tenen un sol cor, net com l’aigua d’un rierol muntanyenc,
perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.”
Antigament,
i aleshores com avui, alguns consideraven que només calia protegir
els que ja són feliços i que els desgraciats s’aguantin.
Però
va venir Jesús i va dir:
“Benaurats
els qui s’ho juguen tot perquè els miseriosos puguin somriure
d’alegria.”
Antigament,
i un dia que fou avui, Jesús digué:
“Porto
una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam
i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d’homes i
dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i
famolencs de justícia que lluitaran per a posar remei als vostres
mals.”
Molts,
els orgullosos i panxa contents se’n van riure.
D’altres,
s’ho van creure i en van tenir gran alegria, i es feren cristians.
Qui
són aquests?
Els
sants que avui celebrem i festegem.
Tots
hi som cridats.
Vet
aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon
cor.
(POWER-POINT)
CELEBRACIONS PER “TOTS-SANTS”
Dimecres 31 octubre
FARTÀRITX 19 h CRIST REI 19 h S. JOSEP 17 h
CONVENT 19 h SANT PAU 19'30h
Dijous, 1 novembre
PARRÒQUIA “ELS DOLORS CRIST REI
8 h, 9h (Serralt), 12 h 19 h
CEMENTIRI 16 h
(Benedictines) 17 h
20 h
Divendres, 2 novembre
PARRÒQUIA “ELS DOLORS” CRIST REI SANT PAU
Funeral 20 h Funeral 19 h Funeral 19'30
EVANGELI
Alegreu-vos-en
i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
+
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a
SERMÓ
DE LA MUNTANYA (5-7)
Les
Benaurances
5
1En
veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li
acostaren els deixebles.
2
Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del
cel!
4
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els
saciarà!
7
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà
fills seus!
10
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el
Regne del cel!
11
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us
perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és
gran en el cel.
Paraula
de Déu.
LA FELICITAT NO ES COMPRA
Ningú
sap donar una resposta clara quan li demanen per la
felicitat. ¿ Què és la felicitat ? ¿ En què consisteix
realment ? ¿ Com assolir-la ? ¿ Per quins camins ?
Cert,
no és fàcil esser feliç. No s'assoleix la felicitat de
qualsevol manera. No és suficient trobar el que es cerca. No
és suficient satisfer els desitjos. Quan s'assoleix el que
es volia, es cerca de bell nou esser feliç.
La
felicitat no es pot tampoc comprar. No es pot adquirir en
cap magatzem, com tampoc l'alegria, l'amistat o la tendresa.
Amb diners només podem comprar aparences de felicitat.
Per
això, hi ha tantes persones tristes pels carrers. La
felicitat està substituida pel plaer, la comoditat i el
benestar. Però ningú sap com tornar a l'home d'avui el
goig, la llibertat, l'experiència de plenitud.
Nosaltres
tenim les nostres “benaurances”. I sonen així: Feliços
els qui tenen bon “compte corrent”, els qui poder
adquirir el darrer “model”, els qui “triumfen” costi el
que costi, els qui, els qui són “aplaudits”, els qui
disfruten de la vida sense escrúpols, els qui es desentenen
dels problemes...
Jesús
ha posat nostra “felicitat” cap per avall. Ha donat un
capgirell total a la nostra manera d'entendre la vida i ens ha
descobert que anem “en direcció contrària”.
Hi
ha un altre camí vertader per a esser feliç, un camí que
ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una
cosa que es troba de pas, fruit d'un seguiment senzill i
fidel a Jesús.
¿
En què creure ? ¿ En les benaurances de Jesús o en els
reclams de felicitat de la nostra societat?
Cal
elegir entre aquests dos camins. Bé, provar d'assegurar nostra
petita felicitat i sofrir el manco possible, sense estimar,
sense tenir pietat de ningú, sense compartir... O bé,
estimar... cercar la justícia, estar prop dels que
sofreixen... acceptar el sofriment necessari i creure en una
felicitat més profunda.
Quan
descobreix que és més felic quan s'estima i sofreix que
quan no s'estima i no es sofreix, llavors es torna una
persona creient.
És
una equivocació pensar que el cristià és cridat a viure i
fotre's més que els altres, més infeliç...Ser cristià és
cercar la felicitat vertadera pel camí mostrat per Jesús.
Una felicitat que comença aquí i s'assoleix en plenitud en
l'encontre final amb Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada