divendres, 5 de novembre del 2021

DONEM EL QUE ENS SOBRA

GAVINA 

EL QUE ENS SOBRA

Ha donat... tot el que tenia per a viure.




L'escena és commovedora. Una pobra vídua s'acosta calladament a un dels tretze raspalls col·locats al recinte del temple, no lluny del pati de les dones. Molts rics estan dipositant quantitats importants. Gairebé avergonyida, ella llença les dues monedes de coure, les més petites que circulen a Jerusalem.

El seu gest no ha estat observat per ningú. Però, davant dels raspalls, està Jesús veient-ho tot. Commogut, crida els seus deixebles. Vol ensenyar-los una cosa que només es pot aprendre de la gent pobra i senzilla. De ningú més.

La vídua ha donat una quantitat insignificant i miserable, com és ella mateixa. El seu sacrifici no es notarà enlloc; no transformarà la història. L'economia del temple se sosté amb la contribució dels rics i poderosos. El gest d'aquesta dona pràcticament no servirà per a res.
Jesús ho veu d'una altra manera:
«Aquesta pobre vídua ha donat més que ningú». La seva generositat és més gran i més autèntica. «Els altres han tirat el que els sobra», però aquesta dona que passa necessitat, «ha donat tot el que té per viure».

Si és així, aquesta vídua viu, probablement, pidolant a l'entrada del temple. No té cap marit. No té res. Només un cor gran i una confiança total en Déu. Si sap donar tot allò que té, és perquè «passa necessitat» i pot comprendre les necessitats d'altres pobres a qui s'ajuda des del temple.

A les societats del benestar se'ns està oblidant el que és la “compassió”. No sabem què és «patir amb» el que pateix. Cadascú es preocupa de les seves coses. Els altres queden fora del nostre horitzó. Quan un s'ha instal·lat al seu còmode món de benestar, és difícil «sentir» el patiment dels altres. Cada cop s'entenen menys els problemes dels altres

No obstant això, com que necessitem alimentar dins nostre la il·lusió que encara som humans i tenim cor, donem «allò que ens sobra». No és per solidaritat. Senzillament ja no ho necessitem per continuar gaudint del nostre benestar. Només els pobres són capaços de fer allò que la majoria estem oblidant: donar alguna cosa més que les sobres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada